Tratat de adages y refranys valencians/Tratat

Sou a «Tratat»
Tratat de adages y refranys valencians, y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana
Carlos Ros i Hebrera
(1788)

Baixa com a

Prefació

Practica

TRATAT

DE ADAGES

Y REFRANYS VALENCIANS

Y PRACTICA

PERA ESCRIURE AB PERFECCIÓ

la lengua valenciana.

A

Alabèm primerament
à Dèu Pare Omnipotent.

A un sols Deu adoraràs
y en và may lo juraràs.

Al pobre ques vergonyant,
donarli de quant, en quant.

Al home que de tu fia,
fia dell, ques cortesìa.

Als criats nols degues masa
per quet trauràn de ta casa.

Al amich probal primer,
ans quel hatjet menester.

Al ase ruch, Arriero loco.

Al qui enganyant à tot lo Mon ofen,
qui menys se pensa, alguna volta,
el ven.

Al qui desvergonyidament enganya,
solen pegarli ab la mateixa manya.

Alguna volta sol restar burlàt
lo qui ab altres sol ser descompasàt.

Acudir per socorro es gran engany,
à qui viu de à tots fer trampa, y
engany.

A ta filla mentres creix,
donali lo que mereix.

Advertix aço, fill mèu,
que tostem te mira Dèu.

Al cab de cent anys,
se cauen los muts, y salcen los muladars.

A la Esglesia per orar,
y à la plaça per tractar.

Amistat per interès,
no dura, perque no ho es.

A morts, y à anats,
amichs acabats.

Ab lo qui bèu masa vi,
negocia en ell dematì.

A la escudella, y pitança,
bufarli es mala criança.

Al pobre que no tè clam,
nol deixes morir de fam.

Al Princip, que bè goberna,
desitjali vida eterna.

A cavall desenfrenat,
miral de lluny, y amagat.

A Moro mort gran llançada.

Amor, y la gravetat,
no passen per un forat.

Aixì com preguntaràs,
tal resposta alcançaràs.

A ningù demanaràs
los diners, que guardaràs.

Al ase, y mala muller
bastonades ho han de fer.

A mes presa, mes vagar.

A qui gastar li dol,
no comprarà lo que vol.

A carn dura, dent agùda.

Ab repòs tot ho faràs,
y al Zoylo dir deixaràs.

A còm se vènen les nèsples?
conforme cauen les besties.

Al bo perque honre,
y al roìn perque not deshonre.

A Pasqual els fochs,
y à Nadal los jochs.

Allò quet importa à tu,
no ho deixes fer à ningù.

A Dèu pregant,
y ab la maça pegant.

Al pobre no es profitòs
acompanyarse ab lo poderòs.

Al mal per temor,
y al bo per amor

Aprenènt de Portugal,
no sab cosìr, y vol tallar.

Aixì com es la campana,
tal es la batallada.

Après que morì Pasqual,
li portaren lorinal.

Al criat, que servit ha,
no li degues res demà.

Al Villà,
donantli el dit se prèn la mà.

Al bribò, bribò, y mig.

A lo teu tu.

Ausades Monica.

Al fregir mo dirèu.

Aixo es bufar en caldo fret.

Ajudat, y tajudarè.

Après de Dèu la olla.

A la vellèa, es feu lo Diable çabater.

Ay bordell de calces! noves, y ple-
nes de punts.

Al gat sarpada? Y al colom porguères?.

A bou vèll, sancerro nou.

Al cul està la mel.

Aygua passada no mol molì.

Allà hon vatjes, com vetjes faces.

A bona fam, no hià pa dur.

Al cavall donat, no li mires el pel.

A tu et dich sogra, entente nora.

Al Estìu tot hom viu.

Ans quet cases, mira el que fas.

Al enfornar se fan los pans geperùts.

Arbre vèll, transplantat à terra nova,
mal li proba.

A gran sèca,
gran remullada.

A gos vèll, no hià sùs, sùs.

A paraules necies, orelles sordes.

A bona gana de ballar, poch so es
menester.

A bon entenedor, breu parlador.

A falta de bons, mon pare es Alcalde.

A la de pares roìns,
no la posses en chapins.

A la llarga, el galgo à la llebre mata.

Amich de hu, y enemich de ningù.

A mon pare li dien fogasa,
y yo em muych de fam.

Amor de Senyor, aygua en cistella.

A la Luna de Valencia.

A tandes va el riure.

A bona porta etgafa la fam.

Aquella es la Patria, hon hu bè passa.

A rìu rebolt, ganancia de Peixcadors.

Amistat de Monja, Porgatori de bolsa.

Aquell qui per home es tè,
ha de obrar segons convè.

A Dèu guanya per amich,
qui perdona al enemich.

B

Bon Senyor parlau cortès,
quel bon parlar no costa rès.

Bofetada que not puixes vengar,
no te la deixes pegar.

Bona vida em tinch, bona fam me passe.

Bè vèns mal, si vèns asoles.

Bona es la sal, encara que cara.

Boca que no parla Dèu no la ou.

Bo es viure pera veure.

Bona camisa la que una es fila.

Bona nit cresol, que la llum sapaga.

Bona pata, y bona orella,
senyal de bona bestia.

Bè sap lo gat la barba que llepa.

Bè guisa la mòça, mes millor la bolsa.

Bo, poquèt, y assobintèt,
es al cos profitosèt.

Bona dona portau Conde. Ella dirà.

Brams de ase, no putjen al Cel.

Bon dia es lo que plou, sino apedrega.

Benhatja qui als seus semeja.

Bona vida, pare, y mare olvida.

Bocì per força, no fa profit.

Bo es tindre parents en Còrt.

Beneyta casa es aquella,
que tè olor de vell tota ella.

Barba de móltes colors,
sols la porten los traydors.

Barbèr piadòs encangrena la plaga.

C

Confesat ben amenùt,
perque mòlt lo pecat put.

Confessa à ton Confessor,
finsa el pensament menor.

Casa à ton fill quant voldràs,
y à ta filla quant podràs.

Caçador de moixonèts,
lo que guanya, menudèts.

Consola als desconsolats,
visita als encarcerats.

Cascù no entènga sino en son Ofici,
y no es fique may en agè Ofici.

Com tingues gran paciencia,
y persevères,
eixiràs ab la cosa quemprenguères.

Cases fetes de robar,
se venen à derrocar.

Cartes, daus, dones, y vì,
fan tornar al rich mesquì.