Les Tragedies de Séneca/Agamenon

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Açi comença la octaua tragedia
Tregedia
de
la qual es dita
intitulada
de Agamenon
Agameno
he es fundada breument en la present istoria
[1].
 O enganadora fortuna dels bens dels Regnes
Reys
mes que des altres he com te mostres
com mostratte
molt alta he prospera ab
als
i
g
ran bens mundanals estas en.

loch allenegable he dubtos, james los ceptres ne les reals dignitats no aguere repos ab plaer ne dia cert de la lur felicitat mas
mes
continuamet vna

ansia les creix apres laltra[2], No es tan presta la mar[3] amoure grans tempestats[4] com es foruna atrebucar
atrabucar
he mudar los estats he cases dels reis car cobegant
Reals, Maig estan sense pahor car cobeiant
que
sien themuts themen quen sien
que sia
axi com volrien, he james la nit nols
no lis
dona repos segur
segur repos
[5]. qual terres ne
Quals torres ni
quals castelles son en lo mon tan forts ne
ni
tan altes
alts
que traycio de hu
vn
ho daltre nols
no
aja enderrochats o presos
presos, o enderrocats
, quals Regnes ne
o
quals Imperis son que les
aqui
armes no senyoregen
ajen senyorejat
, A la fi don
de hon
fuig dret he justicia e
ni
vergonya ne
ni
hon es pus rompuda la [6] fe del matrimoni que en les cases dels Reys. Tostemps los segueix aquella diablesa deessa bellona ab les mans sangoneses [7] que tot ço que la fortuna aça ella abaixa ho enderrocha, Car les veles de les naus moltes vegades
rompe p sobres de bon vent he la [8] torre major del homenatje mes es batuda del plujos vent de mig jorn. Lo bosch esgullos he espes ha vist ja los seus roures pus forsts trencar per tempestat
tempesta
. Lo lamp pus souent
souint
fer en les altes muntanyes que en no fa los
los
palaus, he com los ceruos van pexent
paxent
[9], mes se mostre
demostra
al ballester lo pus
gran
quel petit he [10] abans es ferit, A la fi menys duraçio an les coses grans que les poques [11], benaventurat es aqll qui
que
ab repos entre
en la
mijana gent se asegura he p dupte de la mar
mas
tempestosa [12] met la sua petita barcha en terra [13].
DIU CLITAMESTRA
   O Coratge pereos quim segurs consells vas cerquant[14] que la millor via ja es determenada ço es que mats ton marit. Algun temps fo
fon
que tu podies seruar lo lit cast[15] mas
mes
ara les bones costumes, lo dret del matrimoni la honor, la pietat, he la fe, ja son p tu trencades, perides oc e aquella que pus
he la vergonya ja es p tu perduda la qual puix
vna vegada es perduda no sab retornar, ço es vergonya a la larga
Donchs allarga he
solta los frens que
quit
retenen he inclinada a tots crims concita a tu
met en hobra
tota la maluestat[16] Car amaluestats afer per maluestats es pus segur lo cami[17].
DIU LA NODRIÇA

   Regina
O Reyna
dels grechs[18] com te turmentes axi callant p que deserta
diserta
de tot consell portes en ton cor irat centinelles
ayrat atats cruels
mouiments [19], Plaçiat que dons espay he temps a tu mateixa car ço que Raho no pot ha celat
sanat
moltes vegades la triga.

[20]CLITAMESTRA[21]

    Nodriça tals son los mals que yo sofir que no sofren
soferen
de si triga alguna, car flames creme[22] lo meu cor[23] he pahor mesclada ab dolor me puny, he daltra part[24] la amor de egistus qui met lo jou al
en lo
coll he nos
nom
leixa vencre ami he[25] vergonya, ja hujada he vençuda he de mi senyora
senyorejada mes
rebella, en
he
[26] son manada
amenada
axi com la mar ades p lo vent ades p lo
la
corrent [27], Pero la yra he la dolor he la esperançam
esperança
he la amor me portaran lla on los plaura car lla on lo coratge va bo es seguir la furtuna
fortuna
.

[28]NODRIÇA

   Cegua es la presunçio qui
que
pren la fortuna per guia.

CLITAMESTRA
   Aqui fortuna es extrema que dubte
dubta
piior.
NODRIÇA

   Si tu calles he sofirs
sofers
[29], la tua culpa cuberta es.

CLITAMESTRA

   Tot crim de casa Real luuu
lun
mes que[30] altre.

NODRIÇA

   Del i
p
mer crim te penets
penits
he vols ne començar
cometre
altre piior.

CLITAMESTRA
   Gran folliam sembla tenir manera a mal afer.
Moltes vegades fa hom vn mal p cobrir altre.
NODRIÇA

   Hoc mes qui cobre crim ab crim creix ço que tem.

CLITAMESTRA

   Ferre he foch souent son medeçina en son loch.

NODRIÇA

   Los derrers
darres
remeys nos deuen anprar al començamet[31].

CLITAMESTRA
   Qui grant mal ha afer tost se deu espatchar.
NODRIÇA

   E not inclina lo nom sant del matrimoni.

CLITAMESTRA

    Son estada vidua, deu anys he ara tindrel per marit.

NODRIÇA

   Hoc mes menbrar te deus dels fills que dell as conçebut.

CLITAMESTRA

   Ay tanbem remenbre la mort de la mia filla ephigenia que ab escanpament de la sua sanch empes la mar que estaua en calma, Gran pudor he gran vergonya es de Agamenon qua ab lo cap de sa filla emia agues arembre les culpes de grecia.

NODRIÇA

   Hoc mes ab aquell sacrefici feren vela mil veles de naus que nos podien moure.

CLITAMESTRA

   No fon pas deu pagat de tal sacrefici ni ja p aço no feu agamenon nulls sos fets car tantost fon pres p amor de la sua catiua, he nos poch tenir de menarsen griseyda sacerdotesa he nol pogueren inclinar les forts menaçes de anxilles que may troba senyor. Ho cor aparellat amorir, o auençre que no es leugera cosa so que começes cuytat tost al mal que as a fer, he si als no pots fer mata tu mateixa ab ton marit he mor tu ab que ell muyra, car no es miserable cosa morir en semps ab aquell ab que plaua hom que muyra.

NODRIÇA

   Ho Regna refrena tu mateixa cogita be ço que vols fer ne quant mal, he pensa que si mates Agamenon que tota grecia penra sobre si aquesta mort. He guarda com es Troya destruyda per menys culpa que aquesta que tu vols cometre.

CLITAMESTRA
   Cor perdut per quet regires met aquest cap teu a totes aduersitats he perills, he abandona lo teu cors francament a ferre he flames, Egistus morir vn malvat axi com tu no es pena.
PARLA EGISTUS

   Tu Reyna que es estada participant del meu crim acompanyam en lo perill, perque de pahor torna mort a la tua cara.

CLITAMESTRA

   Egistus la tua amor me venç mes yot dich que tornar me vull lla don nom fon leguda cosa partir he retrela fe que per mi li es estada trencada Car abe a fer no pot hom may tart fer, he qui demal se penet ignocent deu esser de pena.

EGISTUS

   Hon vas folla he creus que Agamenon te tinga leal matrimoni nit ans, no sab be que as fet tu, pensa que el hom que abans era cruel que sera apres de vençuda Troya, car les grans prosperirats munten los coratges tostemps en soberuiosa pença, digues he soferras tu que casandra sia conpanyona del teu lit, he posat que tu ho vulles ella nou volra. Lo pus darrer mal he major que la maridada pot auer es que la amiga de son marit palesament posescha la casa. Car regne ni matrimoni no volen ab si conpanyo.

CLITAMESTRA

   Egistus per quem vols fer trencar lo coll per quem fas reuenir la yra que ja me era pasada ab tos dits ha consentir mon marit alguna cosa ala sua amiga he com ho aja no deu guardar la muller axo car vna es la ley del marit a la muller he altra es ab la amiga, Mas que es que lo meu cor nom pot soferir que yo sia casta ni leyal amon mairt com me menbra del crim que fet he, pero perdo ami que ha mester asimateix que yol perdo.

EGISTUS

   Axi com tu dius es he rahonable seria lla hon perdones a altri que altri perdonas a tu, Mes yo veig que tu no sabs be los drets del regne, car tostemps aurem jutges contra nos he ton marit tostemps per asi car la major penyora que los Reys volen tenir de lurs Regnes, es que ço que no es legui als altres sia legut aells.

CLITAMESTRA
   Egistus el nostre crim nol sab sino vna persona fael.
EGISTUS

   No entra may fe en casa de Rey.

CLITAMESTRA

   Jo li dare tanta moneda quem tendra fe.

EGISTUS

   Fe qui per preu es comparada per preu es venuda.

CLITAMESTRA

   Yot tindre fe que qui voluntariament pecca fe deu tenir a son companyo en la colpa.

DBO GRACIAS
FINITO

  1. Aquesta es la octaua tragedia de Senecha la qual es apellada Agamenon por la qual entendre es necesari saber que Tiestes he Atreu foren jermans fills de Palops rey dels miçenesos qui era principal realme de Grecia, del qual Atreu foren fills Agamenon he manalau, los quals menalau y agamenon prengueren per mullers dues iermanes filles de Tindaren rey de Salonich he de Ieda sa muller la muller Agamenon hac nom Clitimestra e la muller de menalau Helena, hague lo dit Agamenon de la dita Clitimestra hun fill apellat Orestes he dues filles la una apellada epigenia he laltra Eletra. Apres quel dit Rey Agamenon Rey dels miçenesos he capita general dels grechs en la destruccio de Troya hon estech per deu anys. La dita clitimestra ama per amors Egistus fill del damun dit Tiestes lo qual auia engendrat en vna sua filla apellada Pelepea, E axi mateix lo dit Agamenon estant en lo dit setge de Troya ama moltes fembres que tench per amigues entre les quals foren Briseyda sacerdotesa de Apollo he apres Briseyda que tolch a Achiles he finida la guerra de Troya pres Casandra filla del Rey Priam de Troya per muller per la qual cosa indignada Clitimestra induint he consitant la Egistus proposa de matar lo dit Agamenon recordant cascun jorn la mort de Epigenia sa filla que lo dit Agamenon per consell de Calcas bisbe auia sacrificada a diana per recobrar lo bon vent que auia perdut anant en Troya com no pogues partir del port de aulida de la qual hepigenia lo dit Agamenon fenyhia he vela que la auia esposada a achilles esots aquesta color trames a vlixes a sa mare muller sua clitimestra que li tramets a Epigenia filla sua per lo dit matrimoni a conplir a ella trames lay e el dit Agamenon sacrificala als deus per quels tornas los vents no que podien exir dels ports E per ço la dita Clitimestra un jorn apres quel dit Agamenon fon tornat en Grecio com volgues sacrificar als deus per la sua venguda es despullas feu que lo dit Egistus lo feri de una espasa per lo costat, e com encara per aquell colp no moris axi tost la dita Clitimestra ab una destral de ses mans tallali lo cap e encara volch matar Orestes son fill mas Eletra sor del dit Orestes lo amaga el dona a guardar a un hom apellat Etropi p la qual cosa Clitimestra encarrera la dita Eletra, e apres feu matar a cassandra.
     Conte en si aquesta tragedia v. actes lo primer dels quals es appellat de Thiestes trames del infern per concitar les maluestats de la casa de Pelope son pare lo qual era Agamenon E en aquesta fa. ij. coses car primerament nostre Thiestes trames del infern detestant la casa de Pelope son pare segonament mostra lo corus deplorant los cassos infortunats dels grans Reys lla on diu ho enganadora fortuna etce. la primera part contenent lo plant de Thiestes es diuisida en tres la primera Thiestes detestant blasme la casa de Pelope de les maluestats antlgues que sieren comeses En la segona denuncia e menaça alguns nouells crims esdeuenir tost en aqlla lla on diu mas p que recompte yo etc. E en la terça anaga he indueix son fill Egist9 a alçiure agamenon la on diu lea viandes son pses etc. quant al i
    p
    mer acte conte he diu axi.
     Açi son yo Thiestes lexant los tenebrosos lochs de ditis deu infernal trames del p9 pregon e pus escur tartre de infern incert he no sabent en qual daquestes dos lochs habitarme es pus greu car yo fuig dels inferns e lo mon fuig ami com me beu per les mies abominacions detestables lo meu coratge tremolant de pahor qui fremeix los meus ossos auorreix veure ensemps lea cases del pare e del frare aques es lo bell palau elantiga casa de Pelope mon pare en la qual es costuma dls grechs sortegar aquis pertany la altesa de la corona Reyal de Grecia açi son asseguts en lalta cadira aquells Reys del linyatge de Tantal9 als quals es donat portar lo ceptre Reyal en la ma açi es lo lorch de tenir la gran cort açi son les altes sales per celebrar los conuyts e per vsar de les grans vlandes po mes am tornar en linfern e hauitar en los lochs i
    t
    stes ab aquell diach gordia de la stigia Infernal quis fer he cruel ab iij. colls e iij. caps esta ariçat e fello ab les cedes maculades he negres contra les animes condempnades ho lo cors de ysion en la roda plena de serpents eternalment es girat en la pedra portada ab gran affany escarneix hi engana Phisio concis retornat della on deu per ell es moguda on lo boltor famegantse peix del fetge de Tision qui apres quel ha tot mengat torne sancer de cap per multlplicar a tots temps la sua pena infinida lla on se degant de mortal set dins la font Tantal9 encalça ab los labis sechs laygua fugent eles pomes que li crexen la fam mas aqueste vell part es gran de la nra culpa. E si tots aqlls los quals Minos jutge de infern poneix per los crims de lurs mans celerades repenti manifestam nostres culpes yo sols Thiestes vençre tots los altrs per les mies maluestats e ple de. iij. fills en mi soterrats sere vençut de mon frare Atreu yo menge les mies corrades matexes ço es. iij. fills me9 que mon frare per gran crueltat me dona a mengar E yo per aço fortuna no macula a mi son pare per ço com no fuy ignoçent Mas en pus greu e molt pus maior culpa me ha gosat ensutzear la foriuna peruersa car de ma filla ppa ne feu cobegar los desigs detestables e no fuy pas del dir paoruch mas de fet començe lo detestable crim a complir E per ço que per tots mes fills passas egualment en corrupcio ma filla forçada per los fats porta lo ventre greu e ach hun fill Egist9, digne de tal pare com yo sson ho deu quina maluestat natura tornant atras a mesclat en semps aui be pare he pare he marit e fill e net e lo dia ab la nit mas per que Ne compte yo los crims ja passat de mostre linyatge car de p9 nouelles sen esperen affer qui no tardaran moll ve9 aqll Rey dels Reys e Capila de tots los duchs de Grecia Agamenon la bandera del qual ha seguida mil nag les qls ab les sues beles estesen han cubertes totes les mars de Troya aprs. x. anys bencut ylion e Troya mesa en cendres qui ve peresser degollat de tes mans dessa muller Clitimestra ja nadara de entremesclada sanch de nostre linyatge la casa celerada de Pelope ja veig yo les espases e la destral e los darsts qui son preses ja veig lo cap real de agameno amb greu colp de destral diuis e trenchat del seu cors ja son prop les malueatats e los crims lo gran frau e la mort e la sanch. Açi parla Tiestes a son fill Egist9 induhint lo affer la mort de agamenon.
     Les viandes son pstes Egistus e la causa de la natiuitat tua es venguda car per ço es nat que auciesses aton cosin jerma Agamenon de que han vergonya que la tua cara totas muda de color per que la tua ma tremolant dubte net reconsilies entre tu mateix per quel regires as dupte que de tu se pertanga a fer tan gran maluestat guarda sis pertany a ta mare.
     Respon Egistus amb delliberacio de fer la dita mort com planyentsse de les nits longues.
     Mas per quem son tan longues les nits e en lestiu on solien esser tan bre9 son allongades axi com si fossen diuern per que son tan detengudes les esteles cahents en lo çel E quant exira lo sol quim reta lo jorn bell he clare.
     En lo seguent capitol es contengut lo plant o lanmentacio que fa lo Corus deplorant los infortunats cassos dels grans Reys.
  2. a noua tempestat turmenta lur coratge tot tora.
  3. en los perills de lluia apellats circes.
  4. no la mar ensis qui regira lo fons en sota e sobrella en boetes roda lo carro luent sots lo polartich.
  5. ne durmeat lurs pits no esta mays sens congoxa e sens ansia.
  6. santa.
  7. Car molts nemoren a la mala mort en lo mon e aquells qui erenis deessa de superbia ha exalcats he engrans hi en altes prosperitats ergullores ella maixa los trabucha els met alt e baix an vna hora e con no agues armes ni engans en lo mon si caurien ells mateix de lur fexuchs he gran pes e fortuna girant la sua roda darla loch a lur carrech.
  8. terra qui sens pluja no aprofeta par sobres de pluia es sobent guastada e per lo seu fruyt lo bosch ergullos e espes per les ombres dels arbres.
  9. par los prats.
  10. pus tost li tira e nafra aquell que no fa los menors tot ço e quan fortuna esalça ella mateixa ho enderrocha.
  11. E en les coses poques es tots temps la vida pus longa.
  12. ab rems.
  13. Segueixsse lo segon acte en lo qual clitimestra indignada indueix si matexa a matar son marit.
  14. per quet debats.
  15. e les regnes ab tu ajustats a ton mari ab sancera he casta fe.
  16. e nequiçia.
  17. En vol quet ara en tots los fraus he engans qui sembra pod fer tals que nenguna muller perfida e impotent dessi matexa persega amor ne algunes cruels mans de madastra no gosen ne encara aquella verge sens pietata medea gosas com fugi ho fugio la nau de thesalia haies terres ho verins ho aiustada a ton companyo Egistus fuig de la casa Micenesa ab altra furtiua na he encara tany a tu mals acometre. Aci parla la nodriça a Clitemestra coneixent en la sua cara gran turbacio de ira.
  18. noble liniatge de leda.
  19. jat sia que tu no tingues celat la ymatge de tota la tua dolor se mostra en la tua cara pero quesque sia.
  20. Respon.
  21. a la nodriça.
  22. continuament.
  23. e los molls elos ossos.
  24. envega vat lo meu pits e del altre
  25. entre tots aquests fochs de la mia afogada pensa.
  26. diuerses fluctuacions.
  27. la onda de la qual incerta reducte a qual part de dos mals deia caure pero ja he abandonades les regnes de les mies mans ell.
  28. diu la.
  29. un petit.
  30. un.
  31. Termina el códice de la Biblioteca de S. M.