Les Tragedies de Séneca/Troya
E en lo primer capitol se tracte del plant que feu Ecuba muller del Rey priam sobre la destruçcio de Troya, en lo qual capitol parla solament Ecuba.
Lo segon acte ó capitol tracte com lo corus, o al ball redo de les dones Troyanes planyent los infortunis de Troya he parlen hi dues psones ço es lo dit corus he Ecuba.
En lo qual se tracte de la reuelaçio que fonch feta a Calcas deuinador al qual aparech Anxilles, manant que polixena filla del Rey priam moris sobre lo seu sepulcre, he parlen hi dues psones ço es Calcas he lo corus.
En lo qual se tracte en quina forma polixena estech condapnada a mort he parlen hi tres persones ço es pirro, Agamenon, he Calcas adeui.
Lo primer Capitol tracque en quina vlixes pres Astinas fill de Ector de la ma dandromata mare sua he parlen hi dues psones ço es hu pro, vell troya he la dita Andromata.
Lo segon capitol tracte en quina forma vlixes demane qui li sia liurat astinas fil de Ector he de Andromata he parlen hi dues psones ço es Andromata he vlixes.
Lo terç capitol tracte en q forma Andromata mes son fill en poder de vlixes he parla sola vna psona ço es Andromata.
En lo quart capitol tracte en quina forma Andromata de licençia de vlixes fa gran plant sobre son fill i
q deu penre mort he parlen hi tres persones ço es vlises he Andromata he son fill.
Lo primer capitol tracte en quina forma polixena filla del Rey priam fonch degollada sobre la sepultura de Anxilles, he parlen hi tres persones, ço es Elena, Ecuba he Andromata.
Lo segun capitol tracte en quina forma lo corus plani lestament de les dones Troianes catiues he miserables.
En lo qual se tracte en quina forma fonch denunçiada la mort de polixena filla del Rey priam he de Ecuba he de Astinas fill de Ector he de Andromata he parle tres persones ço es lo misatger que denuncia la mort he Ecuba he Andromata.
Primer Capitol del primer acte en lo qual se tracte lo plant de Ecuba muller del Rey priam he del corus dels cantors qui ploren sobre la destruçio de Troya.
Tot hom qui posa sa confiança en Regnar, o senyoreiar qui te lo ceptre del palau Real he emperial, he no viu en temor del sobiran senyor qui es sol vn deu. E tota la sua sçiençia he esperança possa en les sues coses leugeres he transitories, mire he veiga ami Ecuba considera a tu Troya. Car la fortuna tos temps null temps aporta maiors exemples he doci
tnes monstrant en quina forma los homens altius he superbiosos estan en loch freuol he perillos. On sapiats que aquella ciutat de Troya la qual era sustançia ferma he fonament estable de tota Asia, los murs de la qual feren los deus neptupno he apollo ab lur generos treball es aterrada destroyda he regirada de fonaments. A la destrucçio de la qual venguere aquells pobles qui beuen de laygua daquell flum molt fret dit p nom Tenays lo qual se departeix en set rius. E mes en la dita destrucçio fonch aquella jent qui beuen de les aygues daqll flum Tigris lo qual proceheix de orient partida molt mala del qual flum se mescla ab la mar roiga. E mes en la dita destrucçio fonch la multitud de les Amazones dones vidues qui no habiten ab lurs marits he son vezines de les siçes que son gent que no an casa çerta. Car vsen de tendes he de habitaçions portatils he habiten continuadamet en la riba de la mar dita pontitum. Adonchs prorats que la gran ciutat de Troya ues anada atayll despasa. Troya es cayguda en destrucçio del seu poble propii, he los murs de la sobirana bellesa altesa he fortalesa jaen aterrats he aplanats Ay lasa que les flames del foch cruels he amples hel mol esteses inçircuexen la nostra casa Real he tot lo palau de i
pam fuma p lo foch quil flameia, he la flama no veda a les mans dels dessipadors que no troben la ciutat molt richa, Troya flameiant es robada he tan plena de fum que noy aparlo çel, nit, he dia, he lo dia es a Troya tenebros p lo fum he p les espures qui estan sobre ella axi co si vn gran nuuol escur la tenia a cada part dins envolpada. Esta lo caualler grech ple de yra he cobeios de pilatge he ab los seus vlls mesura he considera tot fer he cruel la gran Troya ja defallida he molt aflaguida en sa força he vigor. E lo dit caualler reposa deu anys he no gosa fer gran violençia ne moure sobergua batalla he co veu apres la dita ciutat aflicçionada he vençuda esta tot esbalayt fora de si mateix posat en gran admiraçio he no creu que puscha esser estada vençuda p le poder dels grechs. La poblacio de Troya pren lo pilatge he la despulla he mil naus no poden rebre la rapina Troyana, yo Ecuba jur p los deus he prench en testimoni aquella deuinitat que mes pus contrariosa ab los fochs qui abrassen Troya. E allegue p testimoni tu Rey
am, lo qual est sotarrat dins Troya en semps ab lo teu Regne he inuoque los deus ab los quals habites en lo infern inuoque Troya en lo estamet de la prosptat, he inuoque les ombres ço es les animes de mos fills molt generosos he vull que façen testimoni, yo Ecuba com fos prenys en sompni tot lo mal quins es esdeuengut he viu tot quat Casandra furiosa profetitza apres profeta. E jatsesia que deu vedas que no fos donada fe de que fuy vana profetitza. Empo no estigui de parlar ne iaqui as çilençi les pahors es devenidores. Car digui al Rey i
pam marit meu q aquell fill del qual yo era prenys seria occasio de la destrucçio de Troya he nom volch creure. Per que dich que no fonch estuçia de vlixes ne de son companyo diomedes ne sola trayçio de
simon mentider sacerdot que Troya fos presa de nits he flameiada ne abrasada, Ans atorch q aquest foch es foch meu. Aquestes flames son flames mies a que poguera auer dat recapte a tan gran destrucçio matant a paris fill meu p qui es vengut aqst mal inreparable, Apres que aquell hom apellat le don sen porta del temple lo paladi ço es la ymatge de pallas, E apres de simon falsari sacerdot mes dins Troya vn gran cauall de coure lo ventre del qual era ple de cauallers armats grechs he feu trencar una gran part del
mur p on intras lo dit cauall he a hora de miganit obri les portes de dit cauall he isqueren los dits cauallers qui prengueren he abrasare Troya. Yo Ecuba he fet tot aço yo he inflamades aquestes inflames. Mas p que tu Ecuba fembra ja antiga he vella jemegues he plores la ruyna he destrucçio de la ciutat de Troya guarda he mira tu miserable als plors frechs he no vells car Troya mal vell es de antiquitat, yo llasa Ecuba viu vn cruel crim de la mort del Rey. E viu molt maior crueltat comesa sobre laltar del temple ab les armes de Anchilles. Car viu que pirro fer he cruel pres lo Rey priam p los cabells, he com los se hac inreuironats en la ma dura he inmissericordiosa amaga la espasa en la nafra del coll Reyal. E com lo dit Rey hagues volenterosament reebut lo ferre dins la sua gola, trague pirro laspasa de la nafra tota vntada de la sanch del prom vell Rey, e antich, E no poguera mitigar lo dit pirro de fer tan iniga mort la darera edat de la vida mortal en la qual era construyt lo dit Rey priam nils deus sobirans qui eren testimonis de la sua crueltat he de tan gran peccat ne la deuinitat que colien he onraue com auien aterrat algun Regne. O llassa priam pare de tants Reys no ha sepulcre ne freturega de flama crema lo seu cors com p tota Troya flameia, he no veig quels deus sie asats sadolls de la nostra psecucio Car veig quels sepulcres dels Troyans don{{|e}} senyors ales nores he al fill del Rey priam He llassa yo vil he abominable catiua qui seguire en quina sort caure veig que vn grech vol p amiga la muller de Ector fill meu, he altre caualler grech vol creos muller de mon fill Altre vol esposar la muller de anthenor, ni de fa lla Cassandra qui demana les nupcies. Mas la mia sort he fortuna est molt themuda yo sola faç pahor als grechs. O dones Troyanes qui sots catiues, o conpanya mia, cessen vres plors ferits vostres pits ab les palmes donats he gitats grans plants aqlla silua dita ydos, en la qual los deus donaue lurs respostes dels fats esdeuenidors Car la dita ylla es casa de paris jutge cruel p qui fonch destruyda Troya. Car com en la dita siguesen tres deesses ço es Juno, Pallas e Venus deessa damor he fos discordia entre elles qual era la pus bella, he aço p vn pom daur lo qual gita la deessa de discordia dins vna font dien sie donat a la pus bella E elegiren lo dit bisbe p jutge lo dit paris qui mogut per amor carnal jutga lo dit pom a venus axi com a la pus bella, de la qual cosa yrada Juno persegui paris ensemps ab los Troyans fins alur total destrucçio.
Capilol segon del primer acte en lo qual se tracte com los corus he la congregaçio de les dones Troyanes planyen los infortunis de Troya segons la informaçio de Ecuba muller del rey priam.
Sapies Ecuba que tu manes plorar a gent grossera he poble dur al qual no es nouella cosa abundar en lagremes. Com aja dir
usos anys no haiant fet sino plorar he doloreiar, he aço de pux q paris fill de i
pam vench en vna ciutat de grecia dita Amichas don pres Elena, he feu aço apres que la nau de Paris feta dels pins quis leuen en la ylla he silua dita ydea consagrada axi asi bella mare dels deus hac trauessada la mar. Ela dita silua dita ydea fonch despullada darbres p x. anys ab los quals arbres fonch cremada he abissada la dita nostra ciutat he los segadors dels camps ditis figueris. Per deu anys veheren gran sanch en los esplets car p temor no gosaue sembrar ni currir, Axi que no es dia gran temps ha qui sea anosaltres freturos de plor. Ans auem nouella he antiga causa de aministrar plors he dolors Anem donchs als plants he tu Reyna Ecuba leua la ma he nosaltres gent vulgar he grosera he vil seguire la nostra senyora Car no som durs aplorar.
Laus hauem desligats los cabells, he desfeta la correia p la multitud dels corsos morts qui jaen dins Troya, no portam bells clenxadors xapellets me cordons. Car la sendra bullent dels corsos cremats se es escanpada p nostres cares.
Omplits vos les mans de sendra he escanpau la sobre vostre cap aço es legut anosaltrs pendre de Troya aço sol es vostro. Cayga la vestedura de vostres musclos retinent les una imolsa p mig de la çinta fira vra ma dreta vres pits descuberts, o dolor manifesta ara de les tues forçes les plaçes de Troya facen plant molt rahonable. E aquella verge appellada Eto qui habita en les silues dins les concabitats dels monts la qual respon als homes he ajuda als dares mots de lurs paraules no parle segons la sua costuma ans recite los gemechs de Troya lo qual hoyan lo çel he la mar he tota la terra, enfellonits vos mans he firen los vostres pits ab grans colps terribles, no siau contentes dels brogits he colps acostumats. Ploren Ector ab plants he gemechs inçessables.
O hector per dolor de la tua mort les nostres mans dretes feren nostres pits he assoten la esquena trahent la abudosa sanch p tu, nos leuaran lo cap ab man dreta per tu. Les dones de Troya tenen los pits tots esquinçats he les nafres q haue fetes en nostres persones per raho de la tua mort brullen de sanch molt abundosa. Tu Ector eres farmetat de la nostra terra, Tu alongaues nostres caps fats contrariosos, Car si tu no fosses ans forem destruits he discipats, Tu Ector eres escut des Troyans com eren esuhayts, tu tenien lur defensio, sobre les tues espatles estech fundada troya per deu anys en los quals guerreiada la qual caygue en semps ab tu lo darrer dia de la tua vida estech darrer dia de ia ciutat de Troya.
Assats hauem plorat Ector, Adonchs conuertits los plants a plorar priam Rey de Troya amplament he abundosa.}
uses parts de Ecuba muller tua Apres de la mort de diuersos Reys fills teus. Tu pare lur darrer de tots est sotarrat he oferts p sacrifici escorterat he troceiat dauam Jupiter sobiran deu. Lo tronch del teu cors pren los ribatges de les mars Troyanes.
O dones Troyanes conuertits he girats vres lagremes a plorar altres morts Car no es miserable la mort del Rey priam marit meu dieu donchs he cant ats totes quantes sou, dient i
pam sen va ben auenturat als deus dels morts ple de tota libertat franch he no pas subiugat he null temps portara sobre lo seu coll lo jou dels grechs ne sera subiugat a lur senyoria no portara sobre lo coll seu lo carro de lur Trihnfe, he la ma del Rey priam, lo qual ha vsat de portar lo ceptre Reyal no yra ligada detras seguit lo carro del Triunphe dels enemichs sobre lo qual sigue Agameno Capita dels grechs de la promesa dels quals se alegren los pobles de meçina dels quals es Rey Agamenon.
Tots cantam he diem en nostre cant quel Rey priam benauenturat quan se parti de nos per mort sen porta ab si tots los seus Regnes he ara sen va de portant p lo desert dit Elisi, segur he franch de tot mal esta entre les ombres de les animes dels morts he axi estant venauenturat çerca la anima de Ector entre aquelles animes benauenturades. O benauenturat priam, benauenturat es aquell lo qual quant de fall he mor en la batalla veu tots los bens destroyits e morts en semps ab si he no leixa res en lo mon qui li dolgua.
Capitol terç del segon acte onse conte o tracte la reuellaçio que fonch feta a calcas deuinador al qual aparech anxilles denunciant que polixena moris sobre lo seu sepulcre E parlen en lo present capitol dues perçones ço es Calcas he lo corus.
Gran Triga fan los nauilis dels grechs en lo port de Troya parque demanen guerra ho que sen volen aportar la terra.
Equina es la Raho p que les naus dels grechs romaue tat en lo port de Troya preguen calcas quels ho diga quin deu los tancha los vents en tal guisa que no sen puxe partir he tornar en greçia.
Lo meu coratge for roman esbayt he gran tremolament ocupa totes les partides del meu cors, de coses tan cruels he singulars en vides me sera donada fe quant les recitare. Hon sapiau que en la hora delalba con lo sol començas aparexer en les alteses dels munts co la claredat del dia vençen les tenebres de la nit he yo viu que la terra se mogue he gita de si he del seu ventre forts brogits terribles he espauentables, entant que les silues moguere lurs caps he los boscatges sobirans tronare ab vents forts he vigorosos he lo boscatge sagrat on se colien los deus tremola a gran brogit. E les grans Roques de les silues dita idea rompet caygueren les sobiranes altituts dels monts, he no solamet la terra tremola, ans encara la mar sa plana he reposas tota, he aço p tal com sentie com anxilles venta es mostraua present at mont, he lauors la terra qui fonch esquinçada obri grans boques he amples del Infern mostrant fort poch cami envers los çels, car tota era tancada he vberla envers los Interns. E viu aqui que el sepulcre de Anxilles se obri he leua en alt he tantost resplandi aqui la gran onbra ço es la anima del capita de thesalia dit Anchilles he mostras aytal com aparech en aquell temps quant vence les pobles dits Tartres, qui fonch singular senyal de la victoria que haç de Troya. E mostras aytal com fonch en aquell teps qus conbate ab Signo fill de Neptubno lo qual no podia rebre nafra en son cors ab lo qual se conbate anxilles en lo comencamet de la guerra de Troya. E com nol pogues nafrar ab sagetes lançal en terra he ofegual. E lo dit Anxilles se mostra tal com fonch en la batalla dels Troyans tot cruel he furios, lo qual feu tan gre9 morts he de tan grans homens quels corsos qui foren gitats en lo flum dit Ranco vedauen lo de corriment de la aygua del dit flum he hac afer cap en altres roques, E lo dil Anxilles apparech lauors aytal com era viciorios en lo carro supbios sobre lo qual anaua tinent los frens dels caualis llauors tirant he roçegat lo cors del noble Troyol fill del Rey priam he la bellesa de Troya vmpli he recompli tota la voca de la mar he tots los ribatges de la terra de so molt terrible he yrat. Adonchs la anima del dit anxilles qui aparech á mi calcas adeuinador dix les paraules quis seguexen. Anats anats vosen gent de grecia he toleu les honors degudes als meus deus qui senyoregen los morts desligats les naus qui son ami desconexents he vejau si vos ne hireu p vres mas. No pensa grecia que poch dapnatge sostinga p la yra de Anxilles ans li constrasta he asats he massa. Jo manque polixena fllla del Rey priam que sia esposa del nostre sepulcre sia morta ab la ma de pirro he aquella sua sanch regue lo nostre monimet Tantost que anxilles hac acabades les sues paraules lexa lo dia he aparegent la nit en sa gran escuredat, E retornant sen en Infern acabuças dins vna gran pregonesa he tantost la grant he molt abisada vbertura de la terra se tanca, he los abis de la terra i
q eren descusits se ajusrare hu ab laltre he la tempestat de la mar cessa los vents foragitare de si les menaçes, la mar murmura ab fort petites ones he aqll peix de molt gra cantitat apellat triton i
q te en lo cap vn cor molt canoros ach cantatlo cant nupcial de les noçes de polixena la qual deuia esser muller danxllles en la vida he vol q fes ab ell noces en la mort he lo dit cant es estat sonat ab vn estumet apellat corus. Capitol del terçer acte hon se conte com polixena fon condapnada a mort he parlen hi tres persones ço es Pirro, Agamenon he Calcas lo adeuinador.
Com Tu Agamenon Rey dels grechs retornant en grecia donases les veles dels nauilis als vents ab gran goig he alegria he mo pare anxilles sie totalmet caygut eras de la tua memoria he dells altres grechs no volent considerar en vostra pensa comp p sol esforç he vigor de mon pare Ansilles Troya esta aterrada he totalmet disruyda, E tu agamenon satisfas hi molt poch a sos merits dignes de memoria en aquesta breu triga que fem açi qui en breu teps pres les ylles de Citeras he de lesbos he les subiuga als grechs p sol ardimet seu. Sabs tu que la victoria de Troya es atribuyda a sola animositat de mon pare anxilles. Car com ell reposaue vn petit moment tantost era dupte he ja p qui seria destroyda Troya Anxilles determenaua la dupte ab sa estremitat de gran coratge. Adonchs Agamenon posat que tu vulles aço qui tes demanat et cuyts acomplir ho Empo masa tes tardar adonar. Tots les Capitans sen an portat lur preu. E digues si ta merçe sera quin premi he remuneracio sera donat a la vertut de Anxilles que no sia menor a sos merits. E com ha merescut poch anxilles con fos fill de Tetis he la dita mare sabes que el deuia morir en la guerra de Troya he per tal que mills ho pogus enbargar, o amagar nodril axi com Infanta ab vestedura de sembra he axi lo dit Anxilles podia fogir á la guerra he viure en repos longamet he veure les canes dels darres dies de la sua vellesa, Mes no volch esser caualler perreros ne home afeminat ans descobri los engas de la mare he despullas les vestedures he demostras esser hom en los fets de les armes. Hon co Telaso Rey de micia negas al dit Anxilles la entrada de son Regne fonch greumet nafrat p ell, E com lo Rey Telaso agues sabut q paraula de deu apollo que ell morria daquelles nafres si ja altra vegada no era ferit en aquell loch mateix ab la ma de Anxilles he ab aquella mateixa lança ab la quan fon ferit, suplicha al dit Anxilles ques volgus altra vegada nafrar he quant fo nafrat tantost guari he axi lo dit Rey senti Anxilles molt benigne. Per ma daquest Anxilles fonch aterrada la ciutat de Tebas he aquell caualler dit Ethion vehe los seus Regnes esser presos per Anxilles romanet vençut lo dit Caualler, la ciutat dit laruecia fon aterrada p Anxilles he subjugada al jou dels grechs, p lo dit Anxilles fonch presa la terra de briseyda amiga sua Car com Anxilles anas a la guerra de Troya pres vna ciutat leruecia he aq mata lo pare he lo marit ab los jermas de briseyda he pres la p amiga E p Raho de vna ciutat dita griseyda fonch sembrada deuisio he guerra entre dos Reys ço es entre Anxilles he menalau Car ço menalau pasas p vna ylla dita lessebon pres vna dona dita Briseyda he ocupas la ciutat dita griseys. E com lo dit menalau fes alguna triga en la dita ylla mes se gran pestilencia en aquella terra, sobre la qual cosa consultat lo deu apollo p que morien tanta gent, Repos que no cessaria la dita pestilençia fins q Menalau agues Restituyda Griseyda a son pare carnal. E sabut aço anxilles força menalau de restituir la dita griseyda, sobre la qual cosa yrat menalau pres de Anxilles briseys amiga sua he axi briseys fonch causa de la diuisio ques mes entre Anxilles he Menalau Rey. Al dit Anxilles fa testimoni la ciutat del Tenedo la qual pres he li dona gran fama la terra de oracio la qual pres abundosa en pastura molt grasa he nodreix gran multitut de bestiar, hoc encara fa gran testimoni, a Anxilles la ciutat que pres dita assi lea en la qual era colt lo deu apollo. E que direm de aquelles ciutats que pres, les quals rega he aiuda aquel flum de grecia dit gaycas lo qual abuda en grans lochs de aygues. Aquestes destrucios he morts de gents tanta part de homes quantes ciutats aterrades a manera de hu gran remoli de vent fort he vigoros, seria, a altre hom gran gloria he subirana bellesa. Mas a mon pare Anxilles solamet foren cami de honor. Car caminant enuers la guerra de Troya feu les dues victories lo qual Anxilles obtengudes diuerses batalles lauors quan se aparellaua a guerreiar E callant mes les altres lahors he merits dix que no fon la mort de Ector sola lahor he merit de Anxilles qui mata lo dit Ector, ne seria la dita mort sufiçient lahor sua, ans ajusta a la sua lahor la victoria que hac de la ciutat de Troya la qual vençe lo dit pare meu Anxilles, vosaltres grechs la depochas he aferras apres que p ell fon presa he aflaguida. E yo qui son fill seu trob gran lahor he delit recomplat lurs generos lahors seguint los fets grans he marauellosos del pare engenrador meu Anxilles. O he quant font gran la sua gloria, lauors com Ector jague mort dauat los vlls de dit pare. E lo dit pare meu mata Ameno9 fill del jerma de Priam he de aurora deessa he per lo grant plor he plant que feu la mare sua aquell dia fonch molt escur ple de gran tristor mostrant la tant fort plorosa. E lo dit Anxilles qui fon vencedor estech esbalayt de la mort que auia feta, he lauors entes he sabe lo dit Anxilles quels fills dels deus eren subiugats amort. E no solament vençe Anxilles los demut dits ans encara vençe aetera, a pantafilea Regina de les Masones la qual era la maior pahor que auie los grechs Adonchs si tu agamenon estimes dignamet los fets de Anxilles grans lahors grans fauors li deus donar per raho de sos merits, on posat que la sua honor requeris que vna verge de la ciutat de athenes dont tu est Rey, o de la terra dels grechs moris sobre lo seu sepulcre no si deuria fer vna petita triga. E tu agameno duptes en aço he no aproues les coses que son de si mateixes plasents he rahonables he tu creus que matar sobre lo sepulcre de mon pare la fllla del Rey priam fill de laumendonta sia cosa cruel terrible he abominable. E digues portes tu maior amor a ella que a la tua filla apellada Eufiginia. Car be sabs tu que co anaues conbatre Troya p veniar la iniuria que fonch feta als grechs prenent los forciuolment Elena, venguist en vna ylla dita aulida on aribest ab mil naus he aqui agueslo vent contrari he oyses dir als deuis que null temps auries vent vo he nessessari p aton viatge si primeramet no era mitigada la deessa diana ab la sanch de la filla tua dita Eufiginia tu sens neguna triga la fayst degollar he offerist la sua sanch en sacrifici don obtenguist vent he temps ple de prospitat. Adonchs Agamenon pux tu as aço en costuma demante p amor de mon pare fazer les coses acostumades, ço es que polixena fllla del Rey priam enemich dels grechs muyre sobre lo sepulcre de Anxilles pare meu.
Sapies Pirro que viçi es de les persones jouens que no poden regir lo coratge mogut he soptos Aquesta feruor de la edat juuenil Catiua primeramet los homes jouens. Mas tu Pirro ha pres e enlasat la gran ardor que as al teu pare E sapies que yo enteps pasat he sostengudes les menaçes de Anxilles nebot de Eacides hom altiu he superbios E axi coue a tu asostenir ab paçiençia moltes coses si vols esser poderos he famos en lo mon he p que vols tu ensutzeyr les ymatges nobles de tan gran he tan generos Capita com fonch Anxilles ab sanch de mort cruel he oresa de vna ignocent donzella. La primera cosa que deu saber he apendre lom i
vtuos es heja que deu fer con es vençedor, que deu sostenir co es sobrat, Car no deu fer tant de mal com pot ne deu sosterir cosa que li sia vergonya. E vull que sapies q null teps fo que poseys lonch temps los imperis ab violençia he força sobra dura, he les coses que son moderades he temprades an gran durada p la qual cosa deus entendre q quant la fortuna puia he exalça les humanals riqueses entat lom qui es rich benauenturat se deu mes humiliar he deu tembre diuerses coses ques poden varieiar. E lauors com los deus li son massa fauorables se deu ms estramordir. On sapies pirro que yo he vistes coses grans soptosamet esser aterrades a la nostra victoria de Troya fa esser auosaltres massa ergullosos he cruels. Estant açi nosaltres grechs en lo qual loch caygue la gran Troya. Yo confes he dich q estant yo en mo Regne gran he superbios men pug masa alt Mas aquells meus espits de supbia he altiuesch ha trencats aquella causa he raho de fortuna que poguera donar als altrs homes ambiçio de senyoria p la gran fauor de la fortuna. O priam Rey de Troya tu me as fet superbios ensems he temeros he que pens yo que sien los alts ceptres he sobergus senyories sino vn nom cubert ab falsa resplandor, ço es vna flama oripellada he vna diadema fundada sobre falsa garlanda, Totes aquestes coses senpotara un breu decaymet, o hu cars fort sopte, E la fortuna no porta ab si tos temps Mil mus ni dona deu anys despay axi co fauoreia lo Rey i
pam car no ve tosteps ha hom ab cara tan alegra, O terra ogent de grecia Jo dire he parlare ab ta digna liçençia sens iniuria tua he dire vna cosa, ço es que jatsesia q ma volentat sie estada quels Troyans fossen assats aflecçionats ligats he presos, he Troya sie derrocada he egualada ab la terra, Empo tot aço aguera vedat si pogues e agues deliberat mas la yra lo ardent inimich he la victoria q obte en la hora de la nit no podet eser regits ab fets. E la casa indigna cruel e fera la qual aparech en aquella tan soberga destruccio de Troya tota proceeix de gran dolor he tenebres escures p les quals se prouoque he corre la furor de aquell aforfunat coltell lo qual com sie infeccionat he vntat vna vegada ab sanch, ia no trobe en mi plaer ne audaçia de trobar maior delectaçio en degollar he matar. Ans me plau que si res roman enpeus de Troya enderrocada he aterrada que tot estiga en son esser he daqui auant no peresgue pus. Mas que polixena bella verge graciosa fllla del Rey Priam sia degollada, e sia morta sobre lo sepulcre de Anxilles he q ab la sua generosa sanch bany lo dit sepulcre he q yo aplle mai
tmoni apeccat axi dur e cruel p res nou sostindria, tot quant mal se cometa en aço vendra sobre mi car aqll mana, he fa fer pccat i
q nol veda co apoder dempatxarlo.
Digues me Agamenon seria justa cosa que los deus dels morts no sen porte ne obtengue algu e
pmi de Anxilles.
Sens dupte gran premi sen porta als seus deus, car tot lo mo contara he lahor sua he les terres estranys ho yran lo seu gran sobrenom E si lo sepulcre del teu pare deu esser lauat he vntat ab sanch de la qual no fara plant he plor la mare del vedell ne de la bestia que sera degollada. O Pirro digues quina costuma es aqsta axi vil he cruel que les exequies o sepultures de hom se ha afer ab mort de home prechte q lunyes de ton pare he enueyga lo qual vol que sie colt he honrat ab pena he mort de vna ignoceta donzella.
Agamenon hom inflamat he superbios p raho de les prospitats quit exalçen lo coratge, hom flach etemeros lauors quant sens que la paor se comou he sen felloneix, o soberch firan he axi aportaras los pits inflamats p raho de nouella luxuria, tu sol seras aquell qui ten portaras tantes vegades nostres despulles. Sapies que ab aquesta ma dreta matare la dita polixena he si tu la retens que nom sia liurada yo dare oferta mayor, o fare digne sacrifici p certes yo veig q la nostra ma cessa ma sa descampar sanch Real, yo veig que priam demana par he egual en la sua mort.
Certes null temps lo hare, ans ho reprouare que sia estada gran bellesa ni soberga fama a Pirro matar en la batalla cruelmet lo Rey Priam lo qual agenollat a terra hom vell emolt antich demanaue merçe a Pirro Io qual Rey p les mans sues mori sens tota misericordia.
Nos be auem conegut aquells qui suplicare a Anxills pare meu he aue sabul aquells qui foren sos enemichs Empo com priam lo prega el soplica presencialmet fon dauat lo dit pare nostre. Mas tu Agamenon tot espaordit p la gran temor que auies no aguists esforç de pagar nostre pare en persona propia, ans entre les pregaries de Ayag he de vlises entra Anxilles he tu estant lauors tancat he amagat volpey, etof espaordit.
Digues me Pirro he no fonch temeros espantat hestamordit Anxilles pare teu lauors com entra les grans batalles de greçia on mori molta gent entre les grans tenpestats he bregues q sostenie los nauills dels grechs hon yo conbati vigorosamet, lo dit pare teu reposant tot flach he pereros ja ent en son lit no auet cura ne reduya a memoria los fets de les armes sonat la guitarra sonorosa ferint les cordes leugeramet he delicada.
Sapies Agamenon que lauors com Ector menypreaue les tues armes tenie lo cant de la guitarra de Anxilles he en aquella tanta por que auien los grechs de Ector he dels Troyans les naus de Thesalia Ciutat del Regne de Anxilles Estigues en pau alta he segura.
Si les naus de Thesalia foren asegurades no es gran marauella, Car axi mateix apres la mort de Ector son pare Priam ach pau ab ton pare Anxilles per Raho de polixena filla del dit priam la qual volia p muller ton pare Anxilles.
Agamenon not marauells de ço que dius car a Rey qui ha lo cor generos se pertany. vida dar a Rey qui lay demana.
E donchs pirro per que la tua madreta tolch la vida al Rey Priam.
Sapies Agamenon que lom piadors he misericordios moltes vegades dona mort p vida.
Axi com es Pirro hom benigne he misericordios siu voleu saber, en aço sol apar. Car les verges dones ignoçents, demane q sien degollades sdore lo sepulcre de son pare.
E com digues Agamenon he creus tu que sia maluestat sacrificar les verges. E per que donchs sacrifiquist tu la tua filla Eufiginia.
Al Rey pertany de preposar p loben publich les filles he p ço yo offeri amort la mia filla.
La ley no comana pcrdonar la mort al qui es pres ni empalxa la sua pena, que non sia feta violençia.
Aço que ley no veda, la vergonya veda que nos faça car nos deuia fer cosa vergonyosa, posat que la ley nou veda.
Tota causa que plau al vençedor que sia feta es leguda de fer de la persona que p elles apresonada.
Fort poch deu fer aquell aqui es legut de fer moltes coses he no deu seguir la sua volentat ne delit daquella.
Digues Agamenon he jactes te ho lo hes te daquells qui estan en la ylla dita Tiros los quals con aguist subjugada la dita ylla posist en gran oppressio per espay de x. anys qui per mi pirro foren deliurats de dura he cruel seruitut.
O Pirro e aquella ylla de Tiros per tu allegada te dona gran coratge he ret axi animos.
Aço ha fet aquella dita ylla, no es ensutzeyda ab los caps dels jermans Car be sabs tu que Atreu pare teu couida a dinar son jerma Tiestes he en aqll excellent dinar donali p vianda sos fills propis morts, e cuyts he troçeiats.
Grans noues fas de vna petita ylla tancada en gir he enclusa dins les hones de la mar.
Not marauells Agamenon com he mostrada pietat a la dita ylla Car a mi tany que son fill de Tetis q fonch deessa de la mar, mas la casa del teu pare Atreu fonch sens tota pietat la qual cosa yo he ben coneguda ho he com deu esser lohada casa tan maculada.
Singular fama he audacia te deu donar lo teu linatge car co ton pare vestis habit de fenbra es nodris entre donzelles i
vgens acostant se aell vna q nou sabia forçala, e axi engenre a tu de peccat furtiuamet, e forçada.
Certes yo son fill de aquell Anxilles qui ha escanpat lo seu linatge p tot lo mo. Car Jupiter qui es son besaui pose eix lo çel he Actus qui fon son aui es Jute
g de les ombres, e animes del Infern he Tetis muller sua regeix lo regne de la mar.
be sabs Pirro que fill est daquell Anxilles qui jau mort ab la ma de Paris.
Sertes hoc daquell Anxilles son fill al qual no sacosta nengu dels deus com se conbaten ab ell, ans apollo pres la sagueta de Paris he gitala y de molt luy ferint lo en loch descubert.
Jo poguera dompdar he Refrenar les paraules de la tua superbiosa audaçia ab mal si u volgues mas la mia espasa ha preposat de perdonar a les psones he p ço mes am q lo Adeuinador dit p nom Calcas sie appellat he si als fats he les respostes dels deus demanen que Polixena muyre yo lat liurare. O tu Calcas adeuinador qui ab lo consell q donist com mati ma filla Eufigenia desliguist los nu9 dels vets qui tenien enpatxats los nauills dels grechs he dones terme he fi a les batalles he ab lart destrologia obris los secrets dels çels he amagatalls de les entramenes de les besties en los vents de la mar he en la cometa qui porta detras si vna longa choa, Coneix los fats es deuenidors la qual cosa me costa gran preu car la mia fllla ne degolli. Prech te Calcas q digues ao quey man´a los deus he regirem nos ab son consell.
Los fats donan fauor via he carrera als grechs que aquell preu ques solen ço es ab escanpamet de sanch de fembra verge. Adonchs polixena deu morir aobre lo sepulcre de Anxilles Rey de Thesalia he la dita polixena deu esser portada al dit sepulcre ab aquell ornament ab lo qual solen venir ales noces matrimonials les dones jouens de Tesalla ab les nores de la ciutat de miçena. E Pirro liure a son pare mort, nouella muller sobre lo seu monimet morta he degollada E en la dita forma sera donada legudament. E no solamet rete en los nostres nauilis vna causa, O Polixena sapies que pus noble sanch sera escampada que la tua. Car estinas net de priam he fill de Ector lo qual estinas cerque los fats durs he aspres qui es amagat e tancat deu morir he lauors los nostres nauillis seran desliurats he sembraran les mars de mlllanars de naus Car hauran lo vent que demanen. Capitol primer del quart acte en lo qual se conte com vlixes pres estinas fill de Ector de la ma de andromata mare sua. En lo present capitol parlen dues persones ço es andromata mare de estinas he mailer de Ector he vm prom veil de Troya.
O vosaltres Troyans gent plorosa he trista per que esquinçam nostres mans per que ferim nostros miserables pits, he perque vosaltres dones regats vostres cares ab plor molt abudos. Leugeres coses auem sostengudes si solamet deuen plorar lo mal que depresent sosteneim, molts mals son passats los quals no auem plorats. Troya es cayguda ara de present a vosaltres, mes a mi gran teps ha que caygue. Car con Anxilles anant damut son carro eroçegaue detras si lo cors de Ector de que lo meu cor se troceiaua he la roda de dit carro jemegaua ap gra so tremolosa p lo carrech de Ector que tiraue detras forciuolment he soptosa lauors caygue he fon aterrada a mi Troya. Per la qual cosa yo tota enraia ne he esbaleyda p los mals tan grans son portada fora mon seny he yo aguera donada fi ama captiuitat jam fora morta he seguira mon marit als inferns si aquest fill nom retengues. Aquest fill refrena mon coratge en veda de matarme. Aquest fa offerir pregaries a deu p la mia vida. Aquest ha multiplicat he ajustat temps a ia mia miseria. Aquest atolt ami lo maior fayt de mals que puxa esser sots no tembre res del mon tot loch mes tolt de prospitat les coses dures he cruels en anple he manifest cami p venir ami, miserable cosa es auer temor lla hon hom no espera res.
Digues Andromata quina pahor soptosa te ha comoguda e axi aflecçionada.
Sapies tu est hom veil e antich que daquel gran dapnatge de la destrucçio de Troya proceheix hun mayor mal he sens comparacio car segons que veig los fats de Troya ne la sua mala fortuna encara no ha fi.
O llas he quina destruccio maior que aquella poria deu trobar ne voler, nom pens que deus puxa esser mes yrat contra nosaltres.
Sapies tu prom que yo en la visio de la nit viu que les claustres del Infern pregon he mol escur se obriren he per ço quels de la Ciutat de Troya derrocada he aterrada no de fallen pahor ni trimolament, jo viu que nostres enemichs qui eren morts ysqueren de la pregonesa de lur sepultures. Olasa he solament los grechs son aquells qui saben lo cami de tornar del Infern a la present vida axi co Anxilles es vengut a calcas deuinador Certes nou crech yo car la mort es comuna atots. E aquesta comuna pahor torba he comou los Troyans mas la son de la nit cruel he terrible estramordeix lo meu coratge p la cosa que es aparguda la ma esta fort prob.
Digues Andromata quines coses has vistes les quals te aporten gran pahor manifestales claramet.
Vna cosa es raho es que proues de ton fill axi co de molts que no pusca esser sens perill, en lo qual perill enuides se trouara jens desperança Car es vn gran carech he perillos esser hom generos he de gran noblesa.
O llassa he com fare yo si amach açi mon fill que nol troben ne sia manifestat.
Nes que lo engan que tu fas als grechs no aia testimonis.
Hoc mas lo enemich lo cercara he que dire yo llassa.
Respondras que ton fill mori llauors com aterraren he abissaren Troya.
E quant aprofitara amagarlo si ell ha atornar en les mans dels enemichs.
Sapies Andromata que lo vençedor ha los primers mouiments forts he cruels he pux tantost se reposa.
E quis pot amagar a tal cars com aquest sens gran perill seu.
Ver te dius car lom qui es perseguit çercha algun loch on se puscha defendre, el hom qui es asegurat elegeix lo loch que li es millor he no es axi de ton fill car ja es presoner he catiu.
O fill car quin loch quina terra te rehebra seguramet en cami tan asinat, qui donara audaçia als tremolosos quils defendra. O Ector qui p tos temps defensit los teus conserua he guarda aquest piadors fruyt de la tua muller he reeb he
donali vida entres les tendes leyals he faels del teu sepulcre. Onat de mi perque fuigs, O fill meu vine intra en lo mouiment del teu pare. O fill p que tornes atras p que menys preses los amagatalls vergoniosos. Ay lassa que yo conech lo teu cor generos. Ja as vergonya de hauer temor, fug mo fill he leixa estar aquests tan grans coratges quet vene de tos auis he de ton pare, reeb les coses he lochs quet dona la fortuna guarda mo fill com son gran compaya no veras sino io sepulcre del teu pare, he mi catiua, mon car fill coue que donem loch a mals quels fugam tant co pore fill meu viue intra en los sauis lochs del teu pare qui es açi sotarrat. Apren de sostenir los fats, he si los dits fats ajuden als miserables açi es la tua salut he sit deuegut la ma vida açi es lo teu sepulcre.Andromata yo veig que aquestes claustres del sepulcre amagant ton fill, he per tal que la tua temor nol manifeste lunyat daçi veten de present en algun loch segur.
Ay llasa que pus leugerament sol hom tembre les coses que te hom de pus prob, empero pus a tu plau partiam nos daçi he anem nos ne en altre loch.
Prech te andromata quet refrens he les tues lagremes quen ço, he dona fi a les tues quirimonies. Car veig que vlixes capita dels grechs muda les sues cruels pet jades en ver nosaltres.
O terra obrir tu maleixa he tu Ector marit meu fes vna gran fenedura tan pregona que baste a les pus insanes parts del Infern he amaga aquest meu deposit en la pregonesa del teu si. O llassa que vlixes se acosta ab cara falsa he petgades molt duptoses he dins los seus pits fabricha engans fort cauthelosos.
Capitol segon del quart acte on se tracte en quina guisa vlixes demana que li sia liurat Astinas fill de Ector he de Andromata he parlen hi dues persones ço es vlixes he andromata.
Sapies Andromata que yo son dur ministre he Official. Empero tantost en les i
peres coses te dich que jat sesia yo parle ab la mia vocha, vull sapies que no son paraules mies ans es veu determenada he deliberaçio de tots los prohomes vells dels grechs he an determenat la cosa quel dire. Sapies que lo fill de Ector nols leixa retornar a les lurs cases ne a la lur terra proi
pa p que los fats tots ansiosos demane aquest fill, los grechs tostemps seran duptoses he inçerts de la fe de la pau dels Troyans he seran forçats de girar se detras si tots espaordits, els conuendra anar armats no gosara lexar les armes mentre que lo teu fill viura dara audaçia contrariosa als Troyans qui ara p nosaltres son aterrats he axi vinch a tu que dons lo leu fill Estinas.
Yo creu que aqueix vostre fals profeta deuinador Calcas ha proffetitzat aço per mi.
Posat que aquest adeuinador calcas se hagues callat aço he null temps no hagues feta mençio. Nosaltres grechs sabem que Ector lo fill del qual auem en gran auoriçio en semps ab tota sa generaçio de hie que la planeta generosa resemblaue al seu linatge he principi. E aço apar en lo vedell qui va en la compaya dels grans toros qui no ha al començamet corus p esquexar la pell del enemich. Apres de temps es fet forts he vigoros ab lo cap aleuat ab lo front armat de grans bauyes he va m
per de tots los toros he deuat los bous he es fet senyor de tot lo bestiar. Item dehia Ector que la vergueta i
pma he tendra com li trenquen lo bronch on se leua en breu de teps se fa par he egual a la mare he dona ombres a la terra he boscatge de gran espesura al çel per semblant forma lo foch reb gran força de la çendra qui no es be apagada semblant seria del teu fill si sobreuiuia. E tu Andromata fer tas de pregar de donarlo p la gran dolor que sostendras, Empo sapies que la dolor no es just estimador de les coses he si penses o deliberes be en aquest fet tu mo perdonaras. E com he dir mas tu que sia justa cosa que yo quim son envellit efet de batalles que apres de la guerra qui ha durat. deu. anys he. x. mesos age atembre altrs guerrs he que age atembre Troya la qual no es ben aplanada ni aterrada, gran cosa es aquella que mou los grechs, he sabs quina, certes no es altra sino Ector qui pot resucitar he reuenir. Prech te dongues Andromata quens deliures daquesta pahor, Aquesta sola he vna causa rete les nostres naus que nos poden moure. En aqst fill se referme tots los nauilis he mentre ell sera viu no sen pora partir he si yo amanament dels grechs deman lo fill de Ector no ten marauells Car axi ben demanaria Orestes fill de Agameno sins fos nescesari soste dongues tu en ton fill aço que Agameno qui es vencedor sostench en la sua filla Enfigenia la qual mata per semblant cars.
O fill meu ja vis queses he fosses en ma de la tua mare yo llasa sabera lauors quin cars te ha tolt ami sabria on est quin loch te ocupa he p moltes sagetes qui nafrasen los meus pits per moltes cadenes qui ligasen les mies mans tan fort he tan estret que les me segassen, p molt foch quim encircuyis engir he entorn null temps me fora despullada de la amor quet porte axi co avera mare. O fill en quin loch es, quina fortuna te psegueix he on ne vas errabunch he vagabunt engir he entorn, de quines terres veus, O fill auria cremat lo teu cors aquella gran e molt ampla flama de Troya, hauria estampada la tua sanch lo cruel grech omeyer del teu pare. Series lançat per ventura ales feres besties quel aguessen meniat a mossos digues series fet vianda dels oçells qui abite dins aquella ylla dita ydea.
Andromata prech te quet vulles callar de aquexes paraules fictes he asimulades, sapies que masa seria deficil a tu enganar vlixes. Car yo sobrats los engans dels morts. Hoc encara los dels deus. remou de tu los consells vans, he digues me on es ton fill.
Sapies vlixes que mon fill es alli on es Ector pare seu on son tots los Troyans. Alli ones son a mi Priam, tu çerque vn troya sols he yo cerquelos tots ensemps.
Tu diras forçada aço que negues per plana volunlat he a la fi hauras atorgar la veritat publicament he manifesta.
Segurament pot perir aquell qui pot he deu desigar morir.
Com la mort te sera prob lauors reuocaras paraules axi altes he superbiosses.
Si tu vols forcar ab pahor Andromata menaçali longa vida. Car sapies quel viure mes pena he lo maior desig que yo he en lo mon es de morrir.
Ab açots ab foch he ab turmet la dolor te forçara de parlar tot quant çeles, he maure tots quants secrets tens dins la pregonesa del teu cor. Car la nescesitat sol auer maior força que la pietat, he foll secret esçelar aço quel ages tost amanimestar.
Ulixes posam dauant flames nafres, totes quantes arsts son cruels de dolor, fam dura set, diuerses pestilençies coltell quim penetre les entramenes, carcer fret e tenebros, e tot quat pot ymaginar lom vençedor yrat he superbios, e veuras yo quet tenbre.
Animosa mare no reebs negua paor, sapies q aqsta amor fort e costat en la qual pseueres non
los grechs, e done consell, e ajuda a sos fills petits Infants que no muyre p ma de ton fill ensemps es deuenidor.
O calcas quina pahor es aquesta quem fas apres de x. anys de tan longues guerres.
Si solament auie atembre ami mateix, menys tembria mes sapies Andromata que tu ab lo teu fill aparelles guerra a mon fill talamon.
Yo donare gran goig a vlixes hom cruell he atots los grechs hora es que digue, Parle donchs Andromata, manifesta los plants que son amagats dins lo teu doloros cor, he digues alegrats vos grechs he tu vlixes portals plasents nouelles, axi com as acostumat, sapies quel fill de Ector es mort.
Aquina fe proues als grechs que ço que as dit es veritat.
Encara vinga sobre mi lo maior mal quel meu enemich me pot menaçar, he los fats me maten en breus dies emsoterren de ius la terra, he la proi
pa terra de Troya prema su aumet a Ector. Axi com lo meu fill priuat del lum present jan entre los morts, he posat en lo sepulcre ha pagat lo deute de natura.
Ja portare als grechs pau ferma he asegurada he alegrarlos he, dient que los fats de la mort del fill de Ector son ja passats he acabats. Mas tu vlises que fas, los grechs creuran a tu, he tu aqui creuras, donaras fe a la mare, per ventura seny hi alguna falsia he diu qualque mentida, e aço fa p la profeçia que ha hoyda de la mort de son fill, car molts qui ne solen tembre res teme les deuinacios reuellades hoc la dita mare ha ligada he fermada la sua fe ab jurament, he sis puira he ve contra lo seu sagramet quina cosa pot tembre p greu que sia. Adonchs vlixes obs es que aparells ara tots los engans de les tues estucies he tot lo saber teu, sabs que la veritat muncha se amaga he escodrinya la mare vet q plora, jemegua, Iagremeia, va adesça, adeslla, he com hon parlar escolta molt ançiosament. Açi es obsque desplegue nostre enginy. O Andromata sapies que ales altres mares miserables deu hom parlar ab plor, he a tu trista deig parlar ab gra goig puix lo teu fill es mort. Alegramte car afort orrible mort lo deuiem onçiure he matar. Car determenat era quel gitassen de vna torre avall molt alta la qual roma sola de aquells murs que son derrocats de Troya.
Ay llassa que fora son de mi mateixa tota tremol, tota la sanch mes enraiada gran fredor congelada me occupa em solseix tot lo cors.
Segons que veig aquesta Andromata tremola per aquesta porta entrare dins lo seu secret. Aquesta temor me ha descubert lo fet, ferli he maior pahor he sabre aço que vull, Anats anats vos ne escuders meus he cercats ño fill de Andromata qui es lo maior mal lo piior que podeu hoyr los grechs, lo qual te amagat lo frau he engan de sa mare, e vensets la q sia portat lom dauant, be na segons que yo sent ja an trobat lo teu fill, ves Andromata cuytat pren lo de les mas dels meus escuders, he no guardes p que tremoles he no dius que ton fill es mort dongues p que estas axi duptosa.
Ja plagues a deu que yo temes aquesta por, lonch temps ha que prosseix, allo roman continuadamet en lo coratge que hom ha apres de lonch temps, tant ha que dura la porantiga que par que la mia vida no sie sino pahor.
Sapies Andromata que nosaltres grechs som tenguts de fer vn gran sacrifiçi al deu Neptuno he al deu apollo p tal com auem destruyt los murs de Troya qui p ells foren hedificats, he les naus nostres son detengudes en lo port e no poden auer fauorable vent fins q el dit sacrifici sia conplit. E com lo nostre propheta Calcas haia dit ql teu fill deuie esser sacrificat he lançat p vna torre molt alt he aço nos puscha fer ni conplir pus ql teu fill es mort amillor fat que no dix lo propheta. Resta q p ço q los nostros nauilis partesque del port que la sendra dels cors de Ector mitigue los deus de la mag escanpant la dita senra sobre les ones de la dita mar p que yo man q tan tost de present lo sepulcre de Ector sia gitat a terra he aplanat. Car pus que el fill de Ector es fogit a la mort qui li era promesa Raho es que posem nostres mans al sepulcre de dit Ector qui satisfare p son fill, he nous contrastara lo loch sagrat del dit sepulcre pusquen auem reuelaçio emanamet de deu.
Ho mi Andromata, o fill meu he que fare doble temor me parteix he mes queixa lo coratge, de vna part me tira lo fill, he daltra la senra del meu car marit cascuna part me vent, jur p los deus quim son cruels he p los deus vertaders, he p los deus dels morts quim tene lo meu marit en poder que nom plau res en lo meu fill ne trob en ell altra delectaçio sino com en la sua faç veig emir Ector lo qual ms presentat en lo dit fill meu, he q yo sostenga que la senra del sepulcre del meu marit sia escanpada. E aquells ossos seus sien estampats he lançats dins la mar pregona he en los flums amples he vatillans ans pregue la mort aquest fill meu. O mare trista he poras mirar lo teu fill qui sera liurat amort cruel, poras lo veure com lo quitara de vna torre molt alta he caura rodant ades lo cap damut ades deius be opore yo veure, sostendre ho haure pasciençia ab que lo meu marit Ector aprs de la mort del fill meu sie lançat dins la mar ab la ma de son enemich aquest fill meu pot sentir la pena ms Ector ja ha passats sos fats, e ja lan posat en estamet segur, O Andromata q vaneges ql mets entor determena quals vols q sostega pena daqsts dos, o ignorat p q duptes be sabs q en lo sepulcre es lo teu Ector, hoc mas tu Andromata en aço errescar castus daqsts es Ector, Aqst ector i
q es mo fill es viu he p ventura sera veniador de la mort del pare no puch pdonar, a caschu daqsts, q fas Andromata de aqsts dos serua e preserua qui es temut per los grechs.
Andromata pus axit mes entorn sapies que yo met en execucio la Resposta que man tremesa Calças propheta he los grechs he gitare aterra lo sepulcre de Ector.
Aquell Ector Io qual hauets vengut p que fos sotarrat volets de ssotarrar, be sabs tu vlixes q com los grechs roçegassen lo cors de Ector el estirasen ol estiraguassen deça he della, Apres la sua mort que Ecuba mare sua reseme lo seu cors ab pes daur obtinent q fos liurat asepultura, he tu ara vols lo dessotarrar he on es la fe dels grechs on es la vostra veritat.
Nom tingues anoues tantost men yre al sepulcre he traure la ossa de Ector de la pregonesa de la terra.
Jom apell als deus els Juno que contra tu, O Pirro vulles la fe de Anxilles pare teu quins vene lo cors de Ector he no vulles fer tan gran hom co es ton pare metido.
Sapies Andromata q aquell mouimet de Ector sera de continent derrocat he asolat ab aquest camp.
pam dintre lo dit temple estant agenollat dauant lo altar, la vostra furor ja auia pdonat als morts he ara voleu de sotarrar lo meu marit, yo contrastare tant co pore he combatre ab les mies mas desarmades. La yra me donara força he sere aytal com fon Pantasilea Regina de les Amasones lauors co aterra les hosts dels grechs. E sere aytal com fon la sacerdotesa del deu bacus qui es deu del vi la qual com serueix al dit bacus he es plena del seu deu, va sen armada ab hu basto he fa estremodir les silues co es fora de si mateixa inflada he embriada, Aytal fon Agan filla del Rey cadinus la qual de furia nafra lo seu fill e nol conech q fos son fill, Adonchs yom lasçare en mig dels enemichs de mo marit he fer me compayona de la senra del seu sepulcre, he defensant ell caure morta axi com desig.
E vosaltres seruents meus p que cessats he mou vos lo cuyt ploros he la furor vana de aquesta fembra espatgats vos de posar en execucio los meus manamets.
Ay llassa roçegats he escoriats me he esquarterats me ab espanes he ab destrals. O Ector foragita de tu, aquell teu coratge piadors ab lo qual pdones als grechs Romp les trigues dels fats quet detenen dins linfern obri la terra he vine dels inferns subiuga crepn vlixes he fet es si tu ho vols Car la tua ombra ço es la tua imatge he la tua anima es suficient p afer aço, Segons que veig lo meu Ector la semon ma armada jas aparella de lançar fochs he lamps. O grechs he no veen Ector que ve, o llasa he veig lo yo sola, vets q ve tot furios.
Vosaltres escuders meus no curets de aquestes falordies derrocats he abisats lo sepulcre de Ector.
pmer he calçigar los miserables pus venigmet he leugera, Hon sapies tot quat es vuy en lo mo es donat a la fortuna. O vlixes si plaçia a deu q co ten tornaras veges aqll talem sant de la tua muller, e co lo teu pare baerta te veura alogue los dies de la tua vida, e lo teu fill te reta alegre e pagat, e deu ne conplescha ms q no desiges lo qual sobrepuge lo pare en edat he lo pare en gug ages merçe de aqsta mare aqst fill meu es ami hu solaç singular de la vniuersal afecçio.
Andromata mostram ton fill, e depuix met lo en mo poder he apres fes pregaries.
Capitol terç del quart acte on se tracte en quina forma met en poder de vlixes son fill Estinas.
O fill meu, fort ploros de la tua mare miserable ix, ix, daquests teus amagatalls. Ay vlixes vet açi lo meu fill, E com te pots ymaginar que aquest infant axi poch faça entremordir mil naus dels grechs. Ay fill plega les mans prostrat lançaf tot estes sobre la terra he ab la tua man dreta adora los peus del teu senyor vlixes, Not penses pas que sie cosa vergonyosa aço que la fa sostenir als miserables, foragita mon fill del teu coratge los Reys auis teus he les leys que lo Rey i
pam pare de Ector posa sobre totes les terrs sues, Caygue Ector de la tua memoria mostrat catiu fica lo genole enterra he si tu mon fill no sents la mort qui te est molt presta vulles almenys resemblar los plors de la tua mare. Ve sabs tu vlixes que con Ercules agues vençuda Troya he menassen dauant ell Priam petit Infant que deuia Regnar apres de Laumedonta Rey pare seu ço es del dit priam qui mori p mas de Ercules. Com lo dit Ercules vehe plorar linfant hac li merçe. He les lagremes de Troya vehe i
pmerament priam he foren los plors del dit infant de tanta eficaçia que ablauiren he aterrare les menaçes del dit Ercules hom cruel he vigoros. E quin Ercules te penses que fos aquell çerfes aquell dur he les forçes grans he vigoroses, del qual totes les besties feres an fet loch que no li an gosat tenir cara. Lo cual Ercules trenca les portes de Infern he feu hi dar he manifest cami que era escur he tenebros. Donchs aquest vençut p mas de son enemich Priam qui era Infant petit dixli reb los Regnes del teu Realme he sen alt en la cadira del teu pare he sies nos legal, aço fonch preso generosa esser pres p lo vencedor he esser restituyd lo Regne. O vosaitres venignes aprenets les yres de Ercules. O grechs esolament vos plauen les armes del dit Ercules he nous plau la sua clemençia e pietat. E vets que aqst fill meu qui no es menor de aqll i
pam jan prostrat dauat vostres peus suplicant a vos humilmet que li conseruets la vida. He no ha cura de Regnar ans diu qui sera contet la fortuna sen port lo Regne lo Regne lla on se vulla, e don lo aqui li plaura sol que ell escampe la vida.
Capitol quart del quart acte on se tracte en quina manera he forma Andromata feu gran plant ab liçençia de vlixes sobre son fill que auie a morir he parlen hi tres persones ço es vlixes, Andromata e son fill Astinas.
Lo plor de la mare tota esbaleyda e fora de si mateixa mou lo meu cor a pietat Empo mes me mouen les mares dels grechs, los plors de les quals crexerien massa si aquell Infant sobreuiuia.
Vlixes he creus tu que si aquest Infant petit, recuçite he edifique aquestes Ruynes he destruccios de la ciutat que es aterrada he conuertida en pols creus tu q aquestes mas puerils reedifiquen Troya. No ha la dita Troya vera espança si tal confiança ha, he no crehem nosaltrs Troyans axi aterrats que fuschan fer por apsona viuet Hector pare daqst Infant nos donaue audaçia, mes apres que fonch roçegat detras lo carro de Anxilles. Lo dit Ector haguera vaxats los coratges los quals son assats quascats he trencats p tantes he tan grans mans que ha sostengut Troya abisada. Si vosaltrs grechs voleu ponir aqst Infant quina pena pot esser pus greu que viure en captiuitat dura. Adonchs lo meu fill sia sostsmes vostre, lo coll noble he generos porte lo jou de seruitut seruescha lo fill del Rey avosaltres grechs senyors victoriosos. O qui es qui denega semblant petiçio he demanda ha hom qui sia Rey o vlixes perque dius de no atan petita cosa.
Sapies Andromata que nou faç yo, ans Calcas lo propheta te denega ço que tu demanes.
O maestre de frau he dengan, O fabricador de peccats p la virtut del qual null temps mori negum hom en cap de batalles, Per lo engan he estuçia de la tua pensa son morts diuersos grechs, he tum mets al dauat lo propheta he los deus qui son Ignocets, Certes aqst fet es maruestat he peccat de la tua cruel afecçio, O caualler tenebros q est fort a matar hu Infant e tu sols no goses fer res en lo dia clar he manifest.
Be sabs Andromata aquella virtut de vlixes es assats manifesta als grechs he no poch temerosa als Troyans, no hauem temps de despendre lo dia en vanes paraules car los nauilis ja lleuen les ancores.
Vlixes sie la tua merce quem atorgues vna breu triga en la qual prenga comiat de mon fill he donarli lo darrer besar car abraçantlo sadoll les mies dolors abudoses.
Ja fos leguda cosa hauer merçe de tu. Pero fare aço quems legut, donare triga he temps al teu arbitre, se que moll me triga la dolor he la miseria omplir los plors de lagrems.
Colça Penyora, o bellesa de la casa derrocada, o darrer cors mort de Troya, O temor dels grechs. Sperança vana de la tua mare, yo folla te hahoraue, les lahors de les batalles de lon pare. Los anys de la vida de ton aui, he deu am tolts los meus desigs. Ay fill veig que tu no portaras lo ceptre Ra
eal. Dins la casa de ton pare molt poderos ne daras regles, ne posaras leys als pobles, he no sotsmetras les gents vençudes al jou de la tua senyoria ne ferras detras lasquena dels grechs, ne rossegaras Pirro detras lo teu carro, axi com lo pare del dit pirro rossega lo teu pare no trencaras saltant detras les besties forts qui fugen a serrades p lo desert, he en lo dia del sacrifiçi solempne quis fa en lo ver aui en Troya, no yras tu Infant noble dauant los esturments dels homens menant los homens al sagrat ofiçi o sacrifici, ne entre los temples saltant en diuerses formes axi co se fahia antigamet ab la trompeta torta ab so fort soptos. O mort cruel o manera de mort trista los murs de Troya veura cosa que sera mes plorosa que la mort del gran Ector.
O tu Andromata romp los teus plors car la gran dolor no dona fi asimateixa.
O Vlixes quant es ales mies lagremes es la triga quet deman, atorga me que yo puxa enbenar los vlls petits, de mon fill ab la mia ma desuenturada. Ay fill car he tu mors petit. Empero gran themor an de tu los grechs tos enemichs. La tuya Troya te espera veten veten franch de captiuitat he ves veure los Troyans qui son morts per tal que vsen de lur franquesa.
Ay mare mia hages merçe de mi fill teu.
O fill meu perquet aferres axi ab lo meu si he per que occupes les mans de la tua mare quit fan vana defensio, ay llassa car axi es com lo vedell petit com hon la veu del leo sen va a la mare he poses al seu cosat tot espaordit he lo dit leo gitant ne la mare menges amossos lo vedell petit he trocegal el seu porta. Axi aquest vlixes enemich nostre te tolra del meu si. O Infant, o fill meu reb los bessars he los plors he los cabells arrencats del cap he com seras ple he sadoll denu ix acarrera al teu pare, he digus li algunes paraules poques dient ço yo clam dell ço nom ajida. O cruel Ector fils deus dels morts ancura dels vius he no pereix la amor en les flames que cremen lo cors p que sostens que yo Andromata muller tua sia catiua de vn grech enemich teu. O Ector perressa has he per que jaus axi perreros descurat he teben, Anxilles es tornat, e tu no as cura. Ay fill meu reb altra vegada aquests cabells pren aquestes lagremes, tot quat te do es romas dels cors mort del teu pare. Lexa la tua vestedura p consolacio, esolaç a la tua mare. Aquesta vestidura ha tocat la sepultura del meu marit com yo miserable lo amagui dins lo seu mouiment En aqsta vestidura te cercare et escodrinyare ab la mia trista cara, lauant la tua gonella ables mies lagremes.
Null Temps hauria fi aquest plor vosaltres escuders meus, espatxats vos prenets aquest Infant fill de Andromata qui fa trigar loa nauiles dels grechs qui no poden partir del port.
Capitol primer del sinque acte on se tracte en quina forma polixena filla del Rey i
pam fon degollada sobre lo sepulcre danxilles he parlen hi tres persones ço es Elena Ecuba he Andromata.
Tot hom trist he miserable qui en les sues noçes hage plors mort escanpament de sanch he gemechs digna cosa es. Elena sie la sua prophetitza enguisa que les sues noçes sien Informades. Yo Elena son forçada de noure als troyans qui son aterrats, yo he manamet de recitar lo fals matrimoni quis tracte entre Pirro he polixena filla del Rey i
Pam, yo son forçada que do los ornamets he arnessos dels grechs, e polixena ab la mia art sera presa. La jermana de Paris ab lo meu frau morra he pens me yo q polixena sostedra la mort leugeramet. Car lauors la mort es desigada com la persona mor sens pahor, Adonchs Elena perque trigues fer la cosa q es manada, no ages pahor car la colpa del peccat retorna, aquells qui forçem a hom de fer lo mal. O Polixena verge casta dona del casal he generacio dels de dardanya. Sapies quel deu sobira qui es millor entre tots comença a mirar los Troyans perseguits he aflecçionats he apparellats de dotar, e ornar te de noçes benauenturades, not donare tal matrimoni co si troya en la sua gran prospitat ne Priam si fos viu Rey molt alt he glorios. Car sapies quels grechs get excellen he victoriosa te apellen als darrers actes del lit honest legut del matrimoni he demate p vn hom aqui son subiugats los Regnes e los camps amples de Thesalia E sapies que aquella gran deessa apellada Thetis mare de Anxilles ab totes aqlles deesses que abiten ab ella. E aqlla deuinitat mitigada de la mar somoguda te plaura lur parença ab Pirro. Lauors Pelias pare de Anxilles te apellara hora he no creg deu de la mar te apellara muller de son net. Los esguarts trists te leua, he ret la cara festiual alegra he pagada, mostra que no es Catiua car seras tan amada axi cam afrancha, he baxa los cabells qui son escusats, pentinat he soste que la tua madreta faça la clenxa he façe pau entre los cabells qui son descomposts, aquest cars de la tua captiuitat p ventura te posara en cadira molt alta, Car sapies que ha molts aprofitat esser estats presos he catius.
Aquest mal defallia als Troyans aterrats he destroyts ço es alegrarse en tan grans Infortunis. Troya aplanada he dels fonamets regirada flameia. O temps de doloroses noçes. O Elena equit denegara aço q tu dius e demenes, he poria anar algu duptos ales noçes q Elena consella he rahona. O pestilençia, O destruccio o mort de cascu poble ço es dels grechs, he dels Troyans he mira he guarda aquests sepulcres dels Reys he capitans he los corsos nu9 jauen publicamet per los camps desotarrats. Aquest es Elena lo teu matrimoni aquestes noçes as estanpades a la tua festa, Car p occasio del teu mai
tmoni han aguda los grechs guerra he los Troyans, Per tu es estanpada la sanch de açia, e de Europa. E aço lauors co tu suan he molt delicada mirat los grans homes quis combatien, he no sabies he ja sis complirien tos desigs. Cuytat cuytat Elena aparella les noçes en que aue mester les falles nupcials ques cal aparellar lo brando sopne, ques cal encendre lo foch. Troya flameie tota per les nouelles noçes aque demanam altres flames. O Troyans celebrats de Pirro. O dones Troyanes celebraules dignamet. Ay e com sou enganades fets plans e gemechs Car en les noçes de pirro nous hi cal espar goig ne alegria.
Quin mas es aquest p lo qual Elena plora agramet gran mal deuria esser, digues Elena p que plores quins engas he quines maluestats son aquestes que apparella afer Pirro hom inflamat p gran yra. Digues aquesta verge polixena p ventura deu esser espenyada de les sobiranes altesses de vn mut apellat ydea deue lançarla de vna torre molt alta, ho si la volen gitar de vn giny en mig de la mar p aquestes roques apellades Sithenon de les quals nure ho la gran pregonesa de la mar. Digues mo Elena parla que es aço que amagues he cobres ab la tua faç enganadora. Car tots quants mals nos pots denunciar son molt pus leugers que si pirro era fet gendre del Rey Priam he de Ecuba muller sua. Lo maior mal nouell q espam es que Polixena sia muller de Pirro. Digues digues parla he ja quina pena es aquesta que aparelles p nosaltres. Manifesta Elena ja q tens dins lo cor he no vulles que siam enganades entre tants mals q sostenim, veiges q totes som aparellades a sostenir la mort p la gran tribulaçio que passam.
Ja plagues a deu que Calcas propheta qui manifesta la voluntat dels deus, manas que aquestes trigues en la lum del sol quem es molt odiosa me fosen tolts ab espassa tallant a cada part. O quem fes morir dauan lo sepulcre de Anxilles ab la ma furiosa de Pirro, he q yo aconpanyas a tu Polixena en lo fat de la tua mort. Car Anxilles mana que sies degollada he morta sobre lo seu cors mort he sotarrat. He aço vol Anxilles p tal que ell sie marit de Polixena en lo camp nomenat Elisie per ço que sie deliurat deles penes dels inferns que sie trenslladat al camp Elisie on estan les animes venauenturades.
Ay Elena he que es aço, veges he mira en quina forma lo coratge gran he molt alegre de Polixena, tantost que hac hoyda la tua veu en la qual li denunçies la mort qui li esta prob demana los arressamets de les vestedures Reals belles he honrades he soste q li sia feta Ia clenxa, ço que tu celaues he jutgaues esser morta Polixena pensa que sien noçes Imperials axi alegrament se aparella a la mort, com si anaue agrans noçes Mas la miserable Ecuba mare de Polixena trista he plorosa com hac hoyt lo nostre plor esta esbalayda fora de si mateixa mig morta he caiguda en terra defallint dins son esperit. O mesquina Polixena leua soste lo coratge de la tua mare, ferma lo seu espit que cau he defaill per sobres de dolor. O he com penge la sua vida petita en prim fil, petita cosa es aquella que pot fer Ecuba benauenturada cosa es la mort qui li esta molt prop. Ay polixena la veig que la tua mare respira, reuiscolada es. Ay llassa que la i
pmera cosa q fug als miserables es la mort la qual demane ab gran Instancia.
Ay mi llassa que encara vm Anxilles p dar penes als Troyans, encara veig ques rebella. O man dreta de Paris qui matist Anxilles he com es masa leugera, e molt flaqua Encara segons que veig la cendra he lo sepulcre del dit Anxilles an gran set he sobira desig de veure la nostra sanch Ay mi llassa malauenturada fort ha petit teps q gran multitut de fills en reuironaue los meus costats e yo besaue, e estampaue en besars ades a vns ades a altrs entat que lassauen e de partir mi mare lur en tantes parts en saliffer a la mia afeccio maternal posada entre tants fills he filles he de tots quats eren me roma sol aquesta Polixena la qual viu p conpanya del meu desig p consolacio he repos de mi trista plena daflecçio. Aquesta polixena es tot lo part de Ecuba, car aqsta sola es romasa de tots quans fills hauie. E p aquesta sola son yo apellada mare. O fortuna molt aspra he remet he lexam aquest sol cors, gran plor rega la mia cara he son soptosa plena de lagremes cauen los meus vlls, les quals axi com auensuda no pusch retenir. O la mia filla Polixena riu he alegrat de la tua mort. Car aquestes noçes enles quals deus morir volguera obtenir cassandra p singular do, E Andromata volria que li fos manat semblant matrimoni.
O Ecuba nos altres qui sobrevenim deuem esser plorades les quals aquests nauilis co semoura daçi estaparan deça he della en diuerses parts del mo. Mas aqsta filla tua romandra tancada he amagada dins la sua cara terra en les cases he habitacios Reyals morta e soterrada.
Si tu Andromata sabies la tua sort he ço quet ha es deuenir en maior hoy auries la tua vida q no penses.
Digues me Elena he es me amagada alguna part de la mia pena que yo ygnore.
Sapies Andromata que los grechs han lançat fort sobre vosaltres catiues he la dita fort ha donats senyors a tu he a totes quantes sou.
Prech te quem digues de qui sere seruenta he qui tendre per senyor.
La primera sort gitaren sobre tu de qui series, he es cayguda sobre Pirro que sie ton senyor.
O benauenturada Cassandra la qual fo exemta de semblant sort, he aço p tal com era saçerdotesa del sol he co prophetitzaue e tornaue tota furiosa fora de si matexa.
Andromata no par que digues ver car la dita Cassandra es venguda en sort, a Agameno qui es sobre tots los duchs he Reys dels grechs q te la dita cassandra per sort.
Serie algun dels grechs que vulla que Ecuba vinga en sa sort.
O Ecuba breu he petita presa car la vida tua es poca com sies molt vella. Sapies que tu es venguda en la sort de vlixes aqui desplau p raho de la gran antiguitat.
No qui es aquell tan inich e tan cruel tan poderos he tan dur sorteiador qui ab sort migua aja dat Rey a Reys possant los sots lur seruitut e dura captiuitat qui es aquell cruel arbitreiador he greu qui als miserables no sapie elegir senyors benignes. Equi mesclara la mare de Ector ab les armes de Anxilles, yo Andromata son apellada p vlixes catiua, he aram veig asetgada de tota miseria he de tots mals, Agran vergonya me do esser sotsmesa atan gra senyor. Nom do menyspreu de seruir, mas volria altre senyor aqui seruir. Ay llassa que vlixes qui sen, a aportades les armes de Anxilles obtendra les armes de Ector, e la sua despulla ço es mi, qui son Ecuba muller sua, e mare. Ay mes quina he la terra de vlixes qui es vna ylla scatil he Infectuosa, inclusa tancada, he incercuyda de mars tempestuoses Reebra los meus sepulcres en tal aspra terra sotarrada, Portame portamen ab tu vlixes, no fare
ga ne dare dilaçio alguna, yo seguesch atu, seguesque ami los fats de la mia mort, no vinga a la mar reposada bonança, mete se los vents he tempestats cruels dins la mar, vingue hi guerrs batalles he foch flameiat qui son mals meus de Ector he de Priam marit meu. Car ab guerrs he foch peri Troya, he mentrs aqsts coses vendra ans que yo muyre. Ja han donat loch hon la mia pena es que portara la mort la mia sort he anticipada donant p catiua a Vlixes. E lo dit vlixes me ha deliurada de mort en vol per esser premi seu car vol me p catiua he nom vol matar qui desig la mort p premi singular. Ay me trista que yo veig venir Pirro tot yuarcos ab cara turbada. O pirro p que trigues perque seses de exarçir la tua crueltat fes, fes, amaga la tua espasa dins las entramens de Polixena he ajusta sogres, a Anxills en aquestes noçes, He los dits sogres seran Priam he Ector. O morro deuagues, o homeyer de persones velles cantigus que matist lo Rey Priam prob laltar, Aquesta sanch de Polixena pertany a tu, Aquesta deu esser per tu estampada de la filla de la sua mare he es aportada alloch on deu morir O grechs cruels maluats esullats he ensutzeyts los deus infernals. Ay he que horare avosaltres he queus desigare qui mltigats los deus ab sutze he vil sacrifici. Prech deus que ajats les mas dignes ab sacrifiçis presents en guisa q com vos ne tornarun ajau tenpestat cruel he maror. Tot quat ahorare ala nau que portara prech deus q vinga als nauilis dels grechs sobre los nullers dels naus q son aci. Car axi co hahorare que la nau en que yo hire se hobre p lo mig he yo ensemps ab tots los de la nau uos ne entre en la pregonesa de la mar vengue axi prech a deu q tots los nauilis dels grechs sen entre en habis he null temps aparegue. Capitol segon del sinquen acte lo qual conte en quina forma los corus plany lo esiamet de les dones catiues he miserables.
Ay poble doloros es fort dolça cosa habundar en lagremes he plors, Dolça cosa es plorar he cridar en los plors ales gents qui an conpanya de molt poble que continua en semblant dolor he per semblant ab gemechs abundosos. Car lauors les lagremes dels plors morden pus leugeramet la gran dolor se alegra com tramet los seus fats amolts qui son participants de semblats dolors, no es qui no vulla, portar la sort la qual tots los altres porte, no es quins tinga p miserabbles sino p comparaçio dalgu rich obenanant tot los benanants , no es quins tinga p miserables posat quen siam. Remoueu de la vostra pensa los abundats engrans riqueses, Remoueu de vre coratge lo hom molt poderos qui ab. cent. bous laure los camps habundosos, tantost se lauare los coratges dels pobres qui jahuen aterrats he miserables, no es hom qui sia miserable sino p conparaçio de altre hom, no ha pus dolça cosa en lo mo al hom qui es posat en sobirana tribulaçio he singular tristor he plor sino q no veiga hom que no age la cara rient, e alegra Aquell hom plora he fa gran querimonia del seu fat qui nauegat tot sol ab un petit esquif com ve al port que demana, trenca la barcha he ix nadat tot sol a la riba de la mar, aquell qui pdont la sua nau veu. Mil naus perrir al mig de la mar he veu venir los homes qui se esforçaue ab les taules de la nau qui ses rompuda he volen venir sobre les posts he lauors ve vn bent forts he tempestos apellat corus qui veda q la mar sie abonançada he no lexa los miserables venir a la riba ans los contrasta els lança dins la mar. Com aquell hom apellat ffixus, volgues passar la mar ensemps ab Elles germana sua he piuase sobre vn molto qui auia lo vellor daur ço foren al mig de la mar lo dit molto dona hu gran salt he la germana ço es Elles tota espaordida caygue en la mar he mou la mar mas flixus se tench seguramet he peruench al port, he ço lo dit ffixus se vee tot sol plora molt agrament he feu singulars querimonies, mas com en lo general deluni escapasen dins vn esquif Dautalion he sa muller Pirra retenguere lurs lagremes ne feren grans querimonies. Com empero veessen si mateix en mig de la mar dins la qual era perit lo vmanal linatge, els sols esceptats. Ay llasses nosaltrs Troyanes car nous alegrauem de aquest remey dels miserables dolorosos. Car com los nauilis dels grechs semoura, la vna nau yra de vna part laltra daltra part segos lo vent que les menara, Lauors se departira la nostra companya, lauors cascuna plorara p si mateixa. Ay mesquina co lanafil sonara los mariners daran les veles he cercara los vents ab los rems vogant he engolfantse, he com aura presos los dits vents ab los amples sins de les veles co mes se metra en altes mars mes los fogira lo ribatge, e port de Troya. Ay tristes he quin estamet sera lauors de uosaltres miserables, que dira la nostra pensa co la terra nos desfallira he minuara he la mar crexera E com la silua de Troya apellada ydea la qual esta en loch molt alt se amagara he la pdrem de vista tant serem luny de nostra terra. Lauors la miserable mare Troyana tendra son fill en sobraç he mostrarli ha ab lo dit en quin endret esta Troya he signant li luny dir lia veus mo fill aquell fum i
q puge fins al çel aquelles escuredats axi leiges he sutzes sapies que alli es Troya. Les miserables Troyans ab aquest senyal mirara lur proi
pa terra de la qual son exellades.
Capitol i
pmer del sise acte on se conte en quina forma fon denunciada la mort de polixena he de Astinas fill de Ector he dandromata he parles hi tres persones lo misatger qui denuncia la mort, he Ecuba he Andromata.
Dues fats he cruels e miserables he aspres, quina cosa es tan fera he tan trista la qual age vista mas dende les batalles de dotze anys ença, que dire que recitare. O Ecuba plorare los teus Infortunis qui est axi antiga he vella he amagare la miseria de Andromata.
O misatger not cal fer diferençia ni distençio entre los plors he los gemechs. Car tots quats plants he gemechs ploraras no ploraras sino los meus mals. Cascu es caregat he opremut p so proi
p mal he ab sa propria aduersitat, ami prem la miseria he destruçcio de totcar ami p eix tot quat es, per quis vulla sie miserable ami Ecuba es miserable.
Sapies Ecuba que polixena filla tua es degollada he Antinas fill de Andromata he de Ector an espenyat p lo mur de Troya. Mas la verge he linfant an presa la mort ab pensa molt generosa.
Prech te quem digues la manera he lor de la mort he lo doble peccat que an comes los grechs prosegueix amplament materia, car lo meu coratge se alegrara en tractar he recomptar totes les mies miseries, Adonchs manifests he reçita tot lo fet p menut.
Sapies Ecuba que en Troya ha vna torre molt alta en la qual lo Rey Priam acostumaue destar he de la sobirana partida de la dita torre regia los actes he lorde de les batalles sient se axi com ajutge he arbilre sobira, en la dita torre Priam nodria lo fill de Ector Astinas tenitlo en la falda, E com Ector acaçaue los grechs espaordintlos ab gran themor ab armes he ab falles de foch plameiat meten los ensuyta. Lauors lo Rey i
Pam mostraue al fill de Ector les victories del pare seu molt famos, He aquella torre la qual era molt bella he mirall de tot lo mur. Ara es vn cruel espenyador circuyt de gran gent molt estampada hon auie, duchs, he i
pceps he cauallers he innumerable muliitud de poble p mirar lo fill de Ector qui deuie esser eapenyat, he viu q tot hom lexa les na9 per veure aquesta cruel sentençia he los vns pujaue sobre los muts. Per ço que de luny mill ho poguessen veure, Los altres sen pujaue sobre les roques de la sobirana part dels quals miren pus francamet estant de peus he caregant se sobre tot lo cors. lo vn sen puge en vn pi he laltre samague en vn lorer laltre esta sobre vn faig he tota la silua tremola p la gran multitud del poble, veig q la vn sen puja sobre la sobirana part del mur q es tota minuyda a cada part laltre sen puia sobre los terrats qui fo mig cremats, He laltre veig ques carega sobre lo mur qui cau continuamet agrans troços, he viu hi vna cosa fort inhumana. Car vn hom cruel fer he desuergonyt viu ques asegue he mira sobre lo sepulcre de Ector. Adonchs vlixes se met i
pmer he vasen p aqlls espays amples plens de gent p puiar sen ala sobirana part dels espenyadors he pren ab la sua ma dreta Astinas infant net del Rey Priam he fill de Ector. E lo dit infant lo segrueix anant espadxadament no tardant lo pas ne mostrat se peros en son mouimet E
puiant sen en la dita torre he com fon en la sobirana altesa de la qual deuie esser espeyat mira deça he della mostrat la cara inflamada plena de seyferm he costant en son preposit Axi co lo cadell de la bestia fera poch, etendre que no pot mordre. Com enpo no pusque Inflames he inflas tot en son coratge, Axi mateix lo dit Astinas qui fonch pres p la ma de vlixes enemich seu tot ardent he cruel esta prob la sua mort. Lo seu esguart mogue a plor tot Io poble, los duchs e i
pceps he a vlixes qui era ab ell temt lo p la ma, no plora lo dit Astinas i
q es plorat p tot lo poble qui alli ere presents. E com vlixes hac hoydes les
paraules del propheta Calcas qui denuncia daqst Infant q deuia morir espenyat de la torre, tantost apella los cruels ministres, a exeguir la prophecia reprouada, he no permes lo infant quel espenfyasen nel espenguessen car lexas caure volente rosamet de la sobirana part de la torre on solia estar lo palau del Rey priam aui seu.
Ay deu quina es la Persona de la ylla de Colcos esta gent cruel donch fonch medea dona sens tota misericordia, qui agues volgut cometre semblant maluestat, quin hom esta entre los çithes qui son poble qui no an certa habitaçio, ans an les cases portatils de fusta Alguns dels quals menguen carns humanals qui aja fet semblant pecat he quina gent la qual cosa la mar caspis, onosera dre diuinal ni vmanal haguera gossat asagar tal iniquitat, Certes no aguera comes tal iniquitat o maluestat aquell hom brusideris qui mata los hostes qui venien a son ostal he sacrificaue la sanch dels Infants al deu Jupiter. Ne com es semblant maluestat de diomedes qui trosseiaue los homes els donaua p vianda als seus cauallers. Ay fill meu Astinas he los membres del teu cors quils sotarrara els dara leguda sepultura los quals membres ha de relenquit lo precepi, o espenyador del loch alt e molt Infest.
Sapies Andromata que con lo teu fill caygue de la torre dona tan gran golp en terra q tots los ossos se trencare en tot, en tat q aqlla carn del seu cors generos, aquella resplandor de la sua cara he aquella semblança noble del seu pare famos son totes desfigurades. Car com lo cors caygue en terra lo cap hac encontrada vna gran pedra que tot se obri p lo mig he tantost lo çeruell se estanpa p lo ample de la terra, on jau lo cors fort leig hemaculat.
Segons que veig aquell fill es tot semblant al seu pare qui fonch roçegat apres la sua mort.
Sapies Andromata que tantost que lo teu fill fon caygut de la sobirana part dels murs tots los grechs ploraren molt agramet he aquell poble qui auia comes tan gran maluestat retorna ametre en execuçio altra semblant sobrel sepulcre de Anxilles lo qual sepulcre es situat en tal forma, que vn Riu apellat retea bat la hun costat la nun costat seu qui es lopus extrem, delaltra part esta en mig de vn vall lo qual conte vn loch lo qual es tot redo amanera del loch apellat Theatre on se ajusta molta gent coret de dir
uses parts p mirar algua gran nouitat, he viu q molta get corrie de moltes parts la qual copli tot aqll loch e la riba de la mar, e del dit riu Rethea, he parlaue molta gent diet q ab la mort de vna donzella los nauiles seran desenpatxats e desligats los quals tene empatxats lo vent. Altres se alegre diet q ara deu esser destroyda totalmet la generaçio del Troyas la mayor part del poble menut dels grechs auoreix la gran maluestat he ab tot aço comete he proue lo peccat, He no peque meys los Troyans i
q vene amirar la mort de la filla de lur senyor co enpo sien tots espaordits he temerosos vehen la darera destrucçio de Troya. La qual total destrucçio fon acabada en la mort del fill de Ector he de polixena filla del Rey i
pam. Lauors viu q soptosamet venguerq aqui moltes falles flameians auat dauqt molta gent aforma de noçes, he aprs daço viu q Elena filla de tindari anaua dauat polixena tota trista ab lo cap inclinat, he mostraua la dita Elena i
q anaua i
pmera en les noçes solepnials p lo talem al espos he ala nouia, E hoyi yo quels troyas cridaue a altes veus, Plaçia a deu q tals noçes faça hermonia filla de menalau he de Elena axi lega he difamada, axi torn a son marit pillosa, e condapnada a mort. La terror he tremor comou tots los pobles, Polixena ve apres de Elena ab cara inclinada aterra p sobres de vergoya i
vginal Empo tota la sua faç resplandeix he molt mes clareia la bellesa en ella en la darera hora de la sua vida. Axi co la lum del sol luminos sol esser pus dolça prob lo sol post en lo ocçident lauors com les estelles volen cobrar lur resplandor he lo dia esta duptos acostantse a la nit. Axi plasent he graciosa estech he aparech la verge Polixena. Tot lo poble esta admiratiu fora de si mateix he tots quats son loen molt a polixena la qual deu morir, alguns mou la sua gran bellessa, als altres la edat sua molla, e juuenil als altrs mou la fortuna molt variable, he molt mes mou atots lo fort coratge seu quis offer a la mort volenterosamet he francha. E la dita verge va dauat Pirro qui la deu degollar, totes les penses de les gents que vehie aço esta esbaleydes, e estamordides somogudes amisericordia he marauellese del cars tan singular. He Pirro segueix detras pugensen alt al sepulcre de Anxilles . E com la dita verge toca la sobirana part del mut on era hedificat lo dit sepulcre. Pirro hom joue he vigoros sen puga en lo pus alt del sepulcre de son pare ab la espasa en la ma he la r
vge virtuosa no torna lo peu atras, ans girant se al colp de cara estech tota enflamada ab lo esguart fort tot forios noges mudada ne alterada en lo seu coratge, Axi forts mori, He somou les penses de tot quat es lo poble asingular copasio he aparech en la dia mort vna cosa de gran admiracio ço es q Pirro fon perreros a matar la dita Polixena. Mas apres q la ma dreta de Pirro hac amagada la espasa dis los pits de polixena, tantost q ella hac reebuda la mort brolla soptosamet gran abundacia de sanch p la nafra fera de gran amplesa, he la dita verge morit no depossa aquells seus coratges animosos Car ab vn yrat he soptos mouimet seu lexas caure de bocha dents sobre lo sepulcre de Anxilles volent trencar la terra p aterrar he derrocar lo dit sepulcre. Lauors se prengruere agramet aplorar lo poble dels Troyans he les gents dels grechs Empo los Troyans gemegare, e amagadamet p por q auien, mes les grechs ploraue manifestamet e axales. Aquest orde de mut dit seruaren en la sai
cfici de polixena no estech pas la sanch escanpada sobre la fas de la terra ans lo sepulcre dur, cruel la vegue tota tantost que sobre ell fon abundosamet scanpada.
Vosaltres catius Troyans anats cuytats vos he correts al grau de la mar Car ja donen velles les naus he los nauilis se començen de moure qui en breu se deuen partir.