Les Tragedies de Séneca/Ipolit y Phedra
Ipolit ama fortment sa madastra phedra muller
de Theseu, he com ypolit no volgues consentir
en cometre adulteri ab la phedra madastra sua
fon falsamet acusat p ella ço es q ypolit la volia forçar de peccar ab ella de que lo pare Theseu indignat exella ypolit de tota sa terra, E com ypolit anas en lexilli he fos prop de mar los cauals qui portaue lo carro espantense de la marauella de la mar derrocaren lo carro entre les roques he creu prob la mar entre les quals ypolit fonch mort he espesejat he quat phedra hac hoyt aço de gran dolor quen ague com sabe de ypolit q era mort mata si mateixa.
Vn gran philosof molt gran en philosofia moral oncle de lucha poeta feu vn tractat de cassos fort terribles he cruels en lo qual en gran triga recompta lo fet daqst y polit, lo començamet he la fi de la mor qui tant fortment inflama la Reyna phedra car en lo dit tractat es recomptat lo plat que faheren theseu he phedra p la mort de ypolit, he açi sia recitat breumet p tal que sia vista claramet la sua istoria.
Stant ypolit en les silues amonescant los seus companyons he aquells acaçar hordonaua los vns a diuersos lochs ab tes he comnents acaça de partia los altres a gouernar he regir los die
usos linatges del caus instruya los altres en variables maneres de caçar, Ensenyaue la deessa diana que li plagusell prospar en la caça. Inuocaue la Regina phedra p la sua amor congoxada de conplany parlant ab la sua nodriça la afecçio que auia enuers ypolit he aqlla manifesta a la nodriça, he aquella responet la castigue consolauela he e
pforçantse de trastornarla de auol preposit ab piados amonestamets rahons auidents he notables
li fahia e
pposant la infamia he los mals l
q li esdeuendrie si lo seu leig cobeiamet volia conplir, he com
ab dues se foren molt conteses, La Reyna phedra
conexia be ço que la nodrissa deya esser ver,
mas la amor furiosa li faya pseuerar en son
maluat pe
posit, Dix q ella estarie a la vetura ques bulla liu esdeuengues, ms p tal q la nodriça de infamia no fos incolpada hobeya a les sues paraules refrenat aytat com pogues a la sua amor folla empo ella mateixa auçiuria ho estanyat o ab ferro, o dalta torre enderrocant, La nodriça vehet la sua maluada intencio he veet q rahos no li vatie ni la podie conuertir p ço q la pogus restaurar demort donali consell ques adompdas vn poch, entretat ella assaiarie si porie vinclar ypolit, a amor, vasen la nodriça en les silves, he com ypolit la viu merauellas per que era venguda aquella que ere tant vella que envides podia anar he perque hauie la cara trista he torbada he dix li aque venia, Car ell sabia certamet que lo Rey he la Reyna he los fills frares seus tots eren sans.
No estigues ab pahor car lo Realme la casa ab tota la conpanya eren en be he pitat he bon estamet, mes quet plagues jaquises lo caçar he quet plagues estar en les çiutats car ella estaue ançiosa p la dura vida que ell tenia que tostemps se donaue amals he agreuiaue la sua psona p forts treballs he nos curaue de darse praer ne vsar de la edat en que era a la qual se coue estar alegre, car alegria esta be al hom joue, trista cara esta be al hom bell, La nodriça ab belles prouocacios se esforçaue de prouocar aquella amar he prouat q la sua edat se conuenia amor deya que no era bona la sua manera de viure, car de amor nos curaue qui es conseruaçio de vna natura sens la qual lo mon durar no poria ans tost seria destruyt si amor he axi deuia seguir natura guiadora de vida he habitar ab los ciutadas he ab ells viure.
Ypolit respon lo contrari prouocant altamet lo contrari de ço que auia dit la nodriça, he mostrat que habitar en les ciutats es occasio de crexer en vicis he loaue la vida solitaria dient que aquella era fort noble e sancta he luyada de peccats, he que be li playa co auia auorrides les dones, Les coses inposibles serien fetes posibles abans que ell volgus amar, dona ni donzella, longament disputare los dos. He mentre que axi parlaue la nodriça viu venir la Reyna phedra he plaugue lo seu estamet ple de dolors dient que amor furiosa ella faya acostar a la mort, E com la Reyna fos apres ypolit la sua cara muda de color he fonch tota descolorida ella se acosta esmortida he fora de seny mig morta cayque soptosamet als peus de ypolit, he aquell tantost abraçant la ab los seus braços la pres he li dona confort he aiuda ques pogues leuar de terra, la nodriça confortant la reyna que tornas en si mateixa, dix ho phedra leua lo cap alça los teus esguarts no ages triga de parlar vet lo teu nodrigat ypolit quit te abraçada, Quant la Reyna tornada fonch en si mateixa començas a planyer he parlas en general de les angoxes que lo seu cor agreuiaue, Apres ellas prega ypolit que la volgues hoyr en secret he si algu conpanyo seu era costa ell quel fahes ell daqui lunyar enguisa que poguesen parlar secretamet, ypolit respos que noy auia probdell hom quels pogues hoyr he dix li mare mia vulles dir he comanar a les mies orelles les ansies per les quals est torbada.
Nom de mare es massa superbios he potent, nom pus humil coue a la afecçio de la mia voluntat tu ypolit vulles anomenar mi, o, Jermana tua ho seruenta he mes amare que seruenta mapellases, moltes coses parla la Reyna fostamet de la sua amor mesclant altres paraules, a les quals ypolit no responia no entenet encara lo seu mal preposit, Car aquella cubertamet he luy tocha la sua ardor, Empo a la fi ella explica de tot en tot lo coratge seu inflamat, he dix que aquel dia donaria fi a dolor, o a vida, Ypolit com pfetamet agues entes son entenimet maluat, fort estranyamet se esquinça he gita luny les sues paraules orribles, Dient co molt se marauellaue com no venie lamp del çel qui la ponis car ella corrompuda en la pensa per lo crim sobraue tota maluestat de tot linage de fembres, al meys p que los deus tosta ell no tremetie foch quel cremas enquista que no fos causa de tan gran peccat, Ffinalmet la Reyna estant als seus peus ajenollada clamauali merçe he acostat se estretamet ab ell volch lo besar, mas ypolit aferrat ab la ma esquerra los seus cabells emps lo seu cap vinclat adarera, Dix la Reyna ara fas tu co que yo vull aço es la maior part del meu desig que yo en les tues mas muyra honestamet, he aquell amonestaat la ques lunyas dell he visques, Respos que la sua espasa no desempararia lo seu costat p ella sançiuria car no es aygua ne mar en lo mo que fos bastant alauar ne denejar ell de tanta trayçio com aquella seria he desplegantse de los seus braços anasen he fogi fort cuytadament axi com lo vent fa [1] qui an petit de vent fa los nuuols econiunyr ensemps. Puix la nodriça viu que la Reyna romasa era escarnida he altre consell en lo seu fit no podia donar, ans aquella era prob de la mort, p tal que la aconortas he li donas algu confortament instruyila en qual manera poria pendre venjança de ypolit, he dix leugeramet porem vosaltres reportar colpa de adulteri contra ypolit, he ab crim çelar lo crim, cosa es molt segura com la colpa sia secreta he noy aja testimoni qui pora dir lo contrari; Dir se pot manifestament que ypolit, ab menaçes ab terror de mort ha forçada phedra menaçat que ab laspasa ell auçiuria la casta he veus cuytadamet es fogit, he p la fuyta ell esvaleyt he tremolos açi ha jaquida la sua espasa, nosaltres tenim penyora he senyal de la sua trayçio p la qual se prouara ladulteri, O vosaltres ciutadans de athenes vullats recrear aquesta trista he dolorosa los cabells p ypolit estirats he la cabelladura esmenuada romangueren axi com son, vullats reportar enuers phedra los senyals de tan gran malifet, o aquells reçitar en la ciutat. O senyora mia vulles tornar duymes en seny per quet trenques tu mateixa not cal amagar de la get ne lunyar de lurs esguardamets dir poden que no as fet lo crim ans aquell as sofert, La pensa a acostumat de fer la dona no casta no pas la força. He axi com hagueren fabricada la falsia, axi se aparella la Reyna imposar falsamet lo adulteri contra lo joue moguda a malicia sobirana. En la traiçio demana fe p los cabells trocejats, Ella es qui desliga tot lo ornamet del seu cap aquell esquinça, los cabells tirant se trenca tots he los se torba he les galtes plorant se mulla, Lo Rey theseu auie estat luny fora son regne p tres anys (o quatre) lauors en aqll cars el vench he com la Reyna conegue que ell venia começa atridar molt agramet, Lo Rey se rahonaue ab sos familiars he recomptaue los treballs he mals q auie passats he mentre que axi parlaue hoye los grans crits, he plors de la Reyna he demana dient digaume quin brogit es aques ne quin dol car yo oig plors he lagremes dolor he trist planyiment son en la mia casa, nulls se comouen he los hostals del hoste del infern.
La Reyna te consell de auçiure que nos pos trastornar ella aparella si mateixa a la mort.
Aquesta causa mateixa ha portada he cuytada la mor a ella.
No enten quina cosa tan gran tenen cubertes les tues paraules escures, parla vbertament quina es la dolor qui agreuia la sua pensa.
Ella plorosa te cubert he secret lo seu fet, no es alguna aqui manifestar ho vulla, he ha preposat soferrir ab si mateixa lo mal p lo qual mor, Senyor yo requir a tu quey vages sens triga, ves hi tost que necessari es. Lauors lo Rey mana que les portes de la cambra real fosen vbertes he tantost ell sen entra dins hon troba la Reyna he dixli, o, conpanyona de la mia cambra he ab axi trista continença reebs tu lo auenimet del teu senyor he marit desigat, he p que no remous daquexa tua dreta ma, a queixa espasa he vulles restituyr lo teu coratge ami, he per que no manifestes tu mateixa quina es la causa q la tua vida encalça.
Planyent Repos que la jaquis estar soplicant lo he requerint lo que la lexas morir he finir los seus dies, mas lo Rey no çessaue de amonestar manat que digues la raho p que volia morir, La Reyna fenyent se abas morir que dexellar la sua causa, Lo Rey vehent que la Reyna descobrir no volia son fet, mana la nodriça sua fos presa he mesa en ferros, car ab força de batiments trauria los secrets de la sua pensa, La Reyna moguda de pahor que la nodriça p força de turmets no digues la veritat respos he dix, Theseu espera no faces turmentar la nodriça, yo mateixa tantost sens triga dire tot lo fet, Lo Rey indignat de yra dix he tu p quet gires la tua cara he la deses de mi qui sol aquella resplandir he ara es trista he les lagremes qui dels vlls he hixen cobras soptosamet he ab vestedura dauant posada la Reyna posa falsa acusaçio he dix.
O creador yo inuoch he deman tu mateix celestial testimoni he tu claredat resplandent de la lum celestial del naximent de la qual deualla lo casal nostre, yo ab pregaries temptada ha contrastat trastat lo meu coratge, no ha donat loch aferro he amenaçes, Empo lo meu cors ha sofert violencia, la mia sanch leuara aquesta tacha he infamia de castidat.
Reyna qui es estat destrohidor de la honor nostra.
Aquell que tu albires fort poch.
Ye esper hoyr qui es aquell.
Aquesta espasa, aquesta diu qui es la qual el forçaiador estarrist p tabus tol he auet pahor he themor dacorrimet dels ciutadas ha iaguida.
Esguardant he preuent se esment de la espasa qui en lo amanti debori era deboxada ab figures entretallades he ab senyal del Rey de athenes, he conech que aquella era de ypolit he marauellat se esbaleyt he planyet dix p qual part era escapat.
Los seruidors de casa lo auian vist fugir fort.
Crehent les dites coses esser veres plany repren condapna he maleeix lo seu fill ypolit plany la sua maliçia he marauelles de qual linatge li ve si li venia del linatge de par de pare, o de part de mare dehia que de part de la mare qui fon de les dones furioses portant armes era vengut en
aquella maliçia o furor car diuulga si mateix fentamet ab les gents, esser cast he auer auorides les dones he demostraue p bones costumes esser vell he molt asenat he ara tal desonestat agus feta, Respon aquell per tal com aqsta as desonor ha exercitada contra ell Car primeramet ha volgut corrompre lo lit del pare ço es quel pare fos i
pmer, lo lit del qual ypolit ensutzas, He dehia que aço li era vengut p dreta veniança dels deus p tal com
antiopa mare de ypolit auia morta, he axi be auia
raho aquell de fer a tal asaig, Condapnalo q sia exellat dient que jatsia que ypolit fos fogit encara si seria ponit posat que fos en les dareres
partides del mon, en los lochs lunydans, dosos he
tancants, obscurs, he plens de foscura, diuuersos he sens carreres, Encara si aura penes he serie manifestat p fugitiu, Car no es loch en lo mon qui aell puxa contradir p ço com neptumpno deu de la mar es son aui qui los seus vots exausira, maleix aquell, gitant sobre ell blasfemies he maleditcions inuocant lo deu neptupno que li plagues hoyr lo seu vof ço es destroyr he matar ypolit, He deye q plagus a deu neptumpno enfosquir la yre tost ab les nu9 escures he molt negrs empeses de vents poderosos qui façen inflar la mar he estomoure les ones, he gitar los peixos balenes he ferestechs qui deuorasen ypolit en guisa q moris a mala mort, he mentre ql Rey blasfemaue lo seu fill ypolit vechli cuytadamet hu misatger ploros he ab trista cotinença dient o cruel he dura
fortuna de la mia gran seruitut p q apelles mi adenunçiar lo cars no dehidor, he com lo Rey viu lo misatger axi plorar dixli que no agus pahor ans ardidamet explicas la sua misatgeria.
Respos nou poria dir p sobres de dolor.
Mante que manifestes vbertament quina malauetura ha agreuiada la mia real casa he selauors aquell planyet dix.
Ollas mesqui axi com tu Rey has desigat he demanat en vol es mort ypolit.
Nom dius neguna cosa nouella car temps ha que yo se que es mort com ahom robador forseiador he traydor, pero digus per horde la manera de la sua mort com es estada, he aquell
comença a declarar p aquesta manera.
Com lo misatger manifesta la mort de ypolit.
Ypolit desampara la ciutat soptosamet axi com afogetiu he desplegat lo seu carro ab passos cuytosos tantost ajunyi los alts caualls al jou he ab los frens escrets liga les bosques daquells, E abaytat ell deslibera en si mateix moltes coses he auorri la sua pai
ta he terra natural souent lo seu pare desigaue he couocaue lo en si mateix abriuat he fort feria he p cudia los caualls somouet correguessen. Ce lauors soptosament la gran mar infla en alt he cresque fins ales nu9. vent algu no era en la terra ne cruximet de trons en laher proi
p mouimet de tempestat ment escomeure la suau mar tant fortmet que vench forçeiant de mig jorn tan poderosamet no fa destorbar les mars de sicilia, he vent proençal ho nesbones sofleuar la mar ab tan furiosa infladura, les roques tremolen p lo gran feriment de les hones aquella inflant se sosleuaue en ample he gran altesa. Lo pelech inflat p lo peix belua cayhia he trabucaue en la terra la ona fexugamet volteiaue, yo no se la gran aygua quina cosa portaue ab inflamet caregat, he com fon en terra semblaue noua ylla o muntanya que fos nada nouellamet, Mente vosaltres esbayts demanaue quina cosa cre veus tota la mar quina comença abrullar, tots lo esqueixs ensemps feren brogit laltesa sobraue de laygua inflant rodaue en alt he escumaue p lo empatxamet de la aygua salada , ades gitaue les aygues semblatment com lo phileu belua marina souent gitant ab la bocha glopades daygua, esportar en la tempestat de la mar maior lo ajustamet cap dellat e
pmble de les ones en lo pcundimet se mostra fort orrible, he en la vbera en vesti maior mal que no cuydat la mar se enterbulaue en la terra he seguia lo semost ço es la bestiasa marina, aquells qui aço vehien tots trabucaue p themor del
l peix belua.
Quina era la forma del cors de la gran belua marina.
Cor de alta estatura he regi la sua alfa cabelladura en la sua cara verdeiant, les orelles crepeloses, variable color auia en les sues banyes ell nat dejus les ones era vist gitar flames p la bocha los seus vlls luhien, la testa grosa he en nobleyda p senyal de color verda he negra exacaue los seus grans mustlos les narils badallades surbien de senyer brogit p grans sorbimets he vberts poamets daygua, los pits he la pelotxa daquells verdejauen p la molsa en ell aferrada, lo sen loch costat arrossat era de vermella humor, La sua faç ab les partides de carreres ajustada enuers la esquena demostraue esser mostruu ço es marauella. He tiraue roçegant vna inmesurable choa escatosa, Car apart dauat era seblant ator, he apar delras a serpent, aytal era la pistca belua marina, La qual en la mar maior sorbeix les fustes nauegants, o aquelles sorbides gita, les terres sestremiren p la su e
psencia, Lo bestiar espaordit fugia de ça he della, per los camps ne lo pastor se remenbraue de seguir los seus bous tota sera fora de sanch p freda pahor salteiant se departia del seu esguart, lo caçador auorria veure aquella, solament ypolit fon net he luny de por, ell tot sol ab los frares costrets contenia he refrenaue los caualls he aquells espahordits, scomouia cridant he apellant ab amonestaments de la sua veu coneguda p ells, hes vna carrera alta ab colls esquexats he romputs tocant los espays de la mar deius posats aquells vlls, la qual carrera es veyina a la ciutat dargos, Açi en aquesta carrera la gran belua se regui aguat si mateixa he somouent fellonamet ab yra pus se fon acoratiada he assats conbatuda ab furor qui correch volant tant cuytadamet que anuides en lo cuyts anar tocaua la souira terra, lo terrible cor estech he va se posar dauant los carros Rodants, Lo teu fill sofleuantse contra aquell estech menaçes gitant ab cara braua la sua faç no mudada, ausell ab cor fort altamet i
cdaua dient aquesta vana terror no trenca lo meu coratge car per eretat de pare ve ami lo treball de vencre lo cors, Mantinent los caualls desobedients ab frens arrapadament tiraue lo carro he desuiats ja de la carrera anarensen abarisch en tota aqlla part on la furor portaua ells pahoruchs he rabats ells mateix p los esqueix se enderrocare Mas axi com lo mariner en la mar torbada rete he goue
na la nau que no dolats he ab ses arts desfalça les ones, axi mateix no ha altra manera aqll gouerna los carros estomoguts ades ell apresat tiraue les bosques dels caualls contrastants ab sos frares, he ades ell curos costrenya batet ab les cordes les esquenes daquells he seguialos axi com acompayo deligent, Lo carro ades preuia lochs plans ades aspres, Lo tor mi cornut he espauentable p la sua carra orrible corech he vench en lencontre he dauat ell, E lauors los caualls pahoruchs estomoguts de terror passaren los manamets de ypolit luytare he sesforçare exir he traure si mateix del jou he argits en los peus darres gitare he lancare la carreta he carega, Lo teu fill cahent enderrocat ab lo cap inclinat dauant la faç embolcha he embarga lo seu cors en los laços he ligadures del carro qui en ell se aferraren, he com ell mes se combatie es p forçaue de desligar he de desexir sen aytant ms se entrellaçaue es ligaue en los laços nuats quil seguien, los caualls sentire lo desastre he pus noy ague qui regis lo carro leuger ells son qui sentrabucare en aquella part hon la pahor los menaue anar, Ypolit amplament ensangonaue los camps he remolcaue en los esquexos, lo seu cap tot nafrat he vbert les mans espinoses li tolien he trencaue los seus cabells, he la dura pedra li destrohia la sua bella cara la sua mala huyrada bellesa pia p molta nafra les rodes yuarçoses volteiaue los seus membres qui començaue amorrir he finalmet hu tronch darbre ab lo cap agut mig cremat retench aquell aferrat p langonal, lo tronch fora exit he lo carro estech segur vn petit p lo senyor qui era fermat he ficat en langonal, Los caualls qui los peus tenien aturare se p la nafra he estiguere refermats, puixs moguerese tantost he rompere ensemps la triga he lur senyor, En apres segaren he troceiare aquell mig viu les branques de les mates les bardiçes agudes he apres les espines les romeguers he caschu tronch sen aportaue hu troç del seu cors, La plorosa conpanya dels seus seruidors anaue exarrada p los camps he p aquells lochs p los quals ypolit asmaginat asenyalat auie lonch trast o cami ab senyal sangonos, Los cans lu sats ençercaue los membres de lur trist senyor, no encara lo diligent treball de la conpanya dolorosa pogue trobar coplidament lo seu cors ab tots los membres, Aquesta es la honor de la sua bellesa aquell qui dabans noble copanyo he cer Atreu del Imperi paternal ha resplandit amanera desteles, es amut he avall collit als darrers foch he ajustat es dauant ensemps ab la sepultura. Quant lo misatger hague pfetamet recomptada la mort de ypolit lo Rey cambia les dolors he planyent marauellaues dient he com se pot fer que yo plor la mort de ypolit que tant he desijada, hara dins que natura poderosa te molt aferrats los pares he mares ab ligam de fort he cordial amor he ab afecçio ardible son forçats a amar ço q an prodohit p natura he fina força an enseguir aquella he par ho be p ço com yo auia desijat q mon fill moris, Ara llas mesqui com son çert de la sua desestrada mort ab stenir nom puix de plorar aquell, Lo misatger viu que lo Rey ploraue repres lo p aconortar he minuar la dolor a ell he dixli algu no pot plorar honestamet alguna cosa la qual auorreix.
Aquest cors malauyrat ha fet auorrir la cosa que dabas desijaue.
He si atant lo tens en hoy perque les tues cares se mullen per plorar.
Jo plor per tal com aqull es mort no pas p tal co aqll he pdut.
Tol he plant sobre plant cresque a la Reyna pus ague hoyda he entesa perfetamet la mort he la manera del seu amat he axi com fet auia, Lo Rey qui viu aquella tan estranyamet captenir, dixli quina dolor puny ella tant fortment tu comoguda per dolor, que vol fer aquexa espasa que tens en la ma, perque crides he fas plant sobre lo cors daquell que hauies ahirat.
O tu Neptumno cruel senyoreiadpr de la profunda mar mi enuesteix he tramit contra mi los peix freschs de la mar bruna he tots quants son en la maior profundidat daquella he tots quants en la mar maior son. O Theseu maluat sens misericordia tostemps oja no fosses tornar segurament als teus els teus fills he mon pare aucar comprat lo teu retornamet ab mort, O ypolit aytals guart les tues cars esmenuades he aytals les he yo atu fetes, qual cruel he sangonench ha ho qual traydor los teus menbres ha despullats, qual brau toro de dues formes ab la cara bayhuda los ha arrencats, O llassa mi mesquina on es la tua bellessa tu estella del meu vll esterrit he on jaus presentat ami vn poch he vulles exausir les mies parules no parlare res que sia leigr he desonest abagsca mia ma yo pagare a tu les penes que meresch he metre lo ferro dins lo meu pits habominable, yo despullare mi mateixa de la anima ensemps he del peccat de traycio he yo exida de la pensa seguire tu p ones p los lochs pallosos infernals p aygues he p fochs no ha legut [2] ensemps los nostres coratges, mas ara çert es legut ajustar la mia mort ab la tua, si yo son casta, casta morre, deig yo entrar he demanar les canbres de mon marit no purgades de tanta trayçio de fallia hi aquest peccat que yo reputada p honesta he p sancta vsas delit veniat iniustamet, cert no, ans vull he deig morir he sera la mort ami molt gran honor de la amor lesa he corrompuda, O haer celestial he tu pare piior de mi madastra ensutzada p mort vulles hoyr ço que yo dire, yo he pensada he dita falsia he peccat lo qual yo mateixa horada he concebut en lo foll pits yo tota sola he mentit he cogitat falsamet imposat, He dit aço fincas laspasa en los pits he mentre q la sanch rajaue, dix lo meu pits no piados he maluat es vbert ab la gran espasa he la mia sanch al joue sant pagara los sacreficis deguts a mort, O pare aprin de la madastra que deiges fer al teu fill traucat, Tu deus amagar aquest crim tan beig dins en les regions del infern, he finit lo ploros sermo la Reyna Phedra pres lo terme dels seus darres dies he dona fi a la sua vida.
x he renouellar, car lom luxurios en ses males afeccios, es renouellat p lo punymet de la carn he pot esser entes istorialmet de hun philosoff Ticio apellat qui entenet he saber les coses esdeuenidores exercitaue lart de adeuinar ell donat se aforçes astudi pexia destrohia he turmetaua si mateix ab gran cura he desusgamet de volentat la qual segons los philosofos a vigor en lo setge, Axion per tal com era cobeios de puiar en honor gran sofer aytal pena en infern, ell es assituat en vn torn hon roda qui fort yuarçosamet se mon he aqll axi rodat ades ades va amut he auall no ha repos tostemps esta en aquesta tribulaçio, En aquesta pena desiuaue lo Rey esser posat dient ql pare del seu periton ague repos repos a la roda no reposant jamay en lo cercle reuoltat tengua aquesta pena, es sigura del hom ambiçios ambiçios vol dir coueiança dehonor lo hom que cobeia de puiar en honor tostemps es rodat he turmetat continuament p ço com la sua pensa jamay no sol reposar ans no cessa de hu ofici en altre de dignitat en dignitat rodar he voltar, Hopot esser entes istorialment car axion en grecia ague desig de gloria de regue, ell primer de tots hague, E homens acauall dejus si he ab aquells en petit temps fon Rey he aconsegui Realme yarsos car apoch temps fonch foragitat he condapnat en Roma he p ço aquell rodar es car car tot voltament de roda fa tornar baix he gitar la sobiranesa que te alt apres lo Rey continuamet sont plant cridaue la terra quel soberbis dient O terra esbadallat pren mi dur o Cruel tu chaos profunditat he confusio infernal prinme, aquesta carrera de anar ales obres de infern es ami justa, yo vull seguir lo meu fill, O tu qui regeix los inferns prin mi jamay no exire de la tua casa eternal nos moguen los deus p les mies pregaries mas si yo los pregaua de peccats en quat serien enclinats vers mi. E vehent lo Rey quel temps esta pdurable afer planyimets he que neçesari era afer la deguda sepultura del fill he amagar esptamet los falls mebres escampats, conuerti les paraules enuers los seus seruidors he dix vosaltrs açi portats les romanalles del cors del meu fill he tot lo seu pes he donats ami los membres abarisch ajustats he quant los troços del cors li foren dauant ell feu son plat sobre aquell dient. Açi es lo meu ypolit yo conech la mia trahiçio yo he mort tu yo era fet pare pare teu p tal que nohent tan solament atu vna veguada he tot sol fos gosador fer peccat, yo he apellat adefensio lo meu pare Neptumno, veus yo ara vs del do del meu paren. O pdua de fill tu est mal trist als meus anys de la vellura, O tu pare digne de miseria abraça los menbres del teu fill, tu entenent sobre les sues nafres recrea en lo teu pits trist he ploros. Tot ço qui es sobrat del enjendrat te vulles dispensar e posar en horde los reparats menbres del peçeiat cors hestitueix en lur proi
p loch les partides errants he desigades, Açi es lo loch del seu fort muscle la sua ma destra he ensenyada he instruyda p atemplar los frens deu esser açi posada, yo conech los senyals del seu esquerre costat quat gran partida de fall encara, ab les lagremes de mi plorant, vosaltres mans mies tremoloses dures he pseuerats al ofiçi ploros, he vosaltres galtes mies exutes, e deffallents a plorar fermats plors largament, dementre quel pare nombra los menbres al fill he conpon lo seu cors, çert aquest cors no ha forma diformat es leig crocegat entorn p molta nafra, mes pensme que part es tua mit lo açi, apres los altres mebres, no an lo seu siti he loch buit hon deffall maior partida he no es aqsta aquella sua fac qui resplandia per luor çelestial he inclinaue los seus esguarts en amigable amor, cayguda es aquesta bellesa, o cruels fats dels deus, O tu maluada he sangonenta furor he axi al pare p la sua cruel yra he vol no fahedor estal retornar lo fill, O tu ypolit souent lohador p tes bones costumes vet priu aqsts darres vots he axeguits de mi pare car yo no pusth fer sino conplir ab honor les tues mortalles, Entretant aquests ossos he menbres vaien a cremar al foch mentre la honor se aparella, O seruidors meus manifestats la casa cruel p sangonenta mort ensutzada, Tot lo poble de Athenes faça brogits ab euidents he notables plors, vosaltres aparellats deligentment la flama del foch Real, he vosaltres requerits he encercats per los camps vagaroses les partides del cors mas aquesta posada en la focha p la terra sia premuda, he la terra gran jagua sobre lo seu cap cruel he maluat.
Intençio del Rey era he lo dret manament quel cors de la Reyna no fos cremat mas quel sotarrassen, a guisa de la comuna gent per lo fals he cruel crim posat indegudament al cast ypolit, car antigamet era costuma quels corsos del nobles he grans homes heren cremats he la cendra era mesa he reseruada en tombells en loch alt posats, los corsos qui no eren de valor nols cremauen ans aquells dejus terra metien.
Axi com lo Rey hac manat als seruidors se compli car ells lo cors de la Reyna phedra sotarraren he dejus terra meteren acostuma de la gent no preada he de pocha valor mes cremaren al bell foch lo cors de ypolit he meteren molt honorablement la sua cendra en vna cambra notable, situada en loch alt, axi com a real cors se pertanya.
Aquesta es la ystoria posada breumet la qual jatsia segons fet ystorial sia vista contenir veritat, Empero altres glosadors dien lenteniment esser altre, declarants aquella per aytal manera moralment he deu se axi entendre, Veritat es que ypolit fon fill de theseu he feu vot de viure cast he tenir tostemps virginitat, mas com ell se sentis freuol he sabes que obstenir no se poria ne lo vot obtenir si en la sua terra natural aturaua preposa departir he luniar se del seu loch natural per ço que nulls obseruaslo sen voler en altra terra partisen donchs, ab aytant fon fet fort ço es que fortment sabe contrastar a la carnalitat, he no tan solamet fon fort, ans encara fon vrbino dues vegades hom ço es doblemets fort car dix de no a la sua madastra he, a aquella no volch consentir ço es que no volch conplaure ala sua volentat de la carn he fermamet guarda la sua castedat, he per tal diu la ficçio que diana dehessa de castedat aquell mort feu reuiscolar he dona aell aquell nom de dues vegades hom ço es que la virtut de castedat lo muda de freuol en fort. Totes altres declarations jaquides aquesta sentencia moral es la veritat de la faula he aquesta fon la intencio per la qual Ouidi dicta he estreni la letra p demostra quata es la guerra he la questio entre la carn he lesperit car axi com phedra madastra de ypolit ab paraules belles he falagueres volia inclinar aquell a son voler en axi la carn madastra he contraria del espi
t ab moltes decepçions ab falagueries de molts delits he plaers daquest mo vol enclinar he tirar lespirit que vulla consentir a la sua afeçcio, Encara mes fon dictada la dita letra p loar he exalçar aquells qui consenten al esperit he no ala carn lunyant se de viçis he acostantse a virtuts he per vituperar he repenre tots aquells que abans conplaen a la carn que al esperit delitantse en viçis he per forçantse de fer tota viltat he abominaçio. No estada donchs dictada la dita letra p tal que prenguesem eximpli de phedra ne ales sues paraules creguesem, Mes p tal que amor desonesta esquiuem he vullam eximpli pendre de ypolit he semblants esser a ell haiam axi com ell força he vigor de contrastar al viçi, O gran marauella que aquest fill de Rey delicadamet nodrit se condonas a tanta virtut, certes molta fortalesa he perfecçio auie en ell, be es vergoya he vituperi a nosaltres qui auem rehebut babtisme qui aquest qui era infel tan pfetamet he agradable si mateix ague abandonat acastedat, he son molts qui de bon grat ab totes lurs forces se abandone apeccats cosa es marauellosa, los gentils que no crehen deguessen resucitar se adeliten en virtuts he nosaltres qui crehem resurrecçio, de peccats nous volem obtenir, bens estaria que obseruasem la amonestacio que posa boeci en la darera prosa del quint libre ab aytals paraules, Contrastats donch a vicis he vullau, exercitar he amar virtuts, Alcats lo coratge a dites esperançes he atenets a deu pregaries humils si negar no volets gran nessesitat de proesa es avosaltrs manifestada per tal com fets les obres dauant los vlls del jutge vehent he indicant totes coses quaix qui vol dir no li es amagat he pus ell veu les nostres obres he amagar no les poden nescesariamet nos deuriem, aparellar a fer proses lunyar de viçis acostar a virtuts he si axi ho fem, lo doc donador de graçies amador de la nostra salut Saluador nostre
Jhs tots nostres fets endreçara he fara a nosaltres venir a bon port donat en remuneraçio si mateix a vosaltres lo qual sia beneyt he loat he glorificat eternalment amen.