Les Tragedies de Séneca/Prohemis de les tregedies

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Seguexense los prohemis de les tregedies de Senecha he son dites Tregedies p ço com contenen dictats plorosos de crueltats de Reys he de grans princeps les quals Tregedies son. deu. en nombre.:

 La primera tragedia
Tregedia
conte la gran furor de ercules, la qual ps
pres
en lo sacrifici que feu delit9
delitus
qui perseguia sa muller Megera
maguera
E per ço que aquesta tragedia
Tregedia
sia
pus
pus facilment
facilment sia
entesa
entesa
deuem en loch de argument
dargument
presuposar. Que Ercules fon fill de almena en altra manera dita alamena
altimena
muller del Rey Amphitrio de la qual segons[1] los poetes, Jupiter fill del deu del çel,
fill de saturn9
de saturnus
hac aquest fill ço es ercules, lo qual Juno deessa[2] he muller del dit deu Jupiter, Com
Con
agues per mal volença enuegat
enugat
ell assat per grans treballs manali que anas als inferns
al Infern
ab Tesseu per ço que moris allí, La qual anada Ercules accepta ab gran esforç E com agues lo dit ercules presa per muller a megera
maguera
filla del Rey creon de la qual agues molts fills, Ell stant
E estant
en linfern
Infern
litus lo qual ercules auia exellat pres per impugnacio la ciutat de Tebes
Tebas
he hocis lo Rey creon pare de megera
maguera
he los germans de aquella he apres demana per muller a Megera
Maguera
, la qual com aço denegas totalment
totalment denegas
Litus li proposa la mort de ella he de sos fills sino volia consentir a son voler. En apres Ercules retornant
tornant
dels Infers ab gran victoria de tots los perills que allí eren. Informat de aço
que litus hauie comes mata a ell he a tots los seus, E com Hercules fes sacrifiçi de litus aprs quel hac mort he fes oracio a Jupiter, Apres lo dit sacrifiçi Juno la dita deessa
diessa
hauent grant enueiga e desplaer del retornament de Ercules dels Inferns, feu venir a aquell faent la sua dita oracio tanta de furor que oçis sa muller Megera
maguera
he tots sos fills, de que Ercules retornant en sí mateix se dolgue molt, tristament
E
altres dien que Ercules absent sos fills cometeren adulteri ab lur
sa
mare Megera
Maguera
, he Ercules retornant he sabuda la maluestat de aquells oçis los, de que Indignada maguera fon conuertida en ça
cha
segons possa Ouidi en lo seten
segon
de Mathamorfoseos.

 La segona tragedia
Tregedia
desenecha es de Tiestes he atreu a la qual
della
deuem en loch dargument presupondre
supondre que atreu he tiestes eren germans he Tiestes comete adulteri ab la muller de atreu de que atreu[3] estech fortment ençes en hoy he rancor contra tiestes he no content[4] lo dit Atreu que occupant se lo regne de Tiestes son frare he exellas aquell de tota sa terra, Ans encara volent se auer pus cruelmet contra aquell[5] voleur
volent
se a ell reconsiliar[6] presos sos fills e mes fenes
enresenes
donarli
donali
la mitat de son regne. En apres Atreu, apella[7] Tiestes per convidarlo E faent li gran festa en lo conuit matali sos fills[8] e
he
donals li ameniar he mesclant hi la sanch daqlls ab vi donali a beure, de la qual enormitat
Inormitat
abominable lo sol Indignat fugi[9], les esteles se
amaguaren
amagaren
, E acabat lo conuit, Atreu presenta a Tiestes los caps de sos fills dient li que tot ço que fallia daquells se auia ell meniat he axis de mostra la materia de la present Tregedia.

 La terça tragedia
Tregedia
es de Ethebaris en la qual deuem presupondre per argument que hedipus lo qual matha son pare he pres sa mare per muller he lo qual en apres per aquests horreus peccats se trague los vlls hat dos fills de sa mare e sa muller ço es Ethiocles, e polimites, e vna filla apellada antigona, En aprs los fills crexguts
crexcuts
en edat foragitaren lo pare de son realme
regne
, lo qual se partiren entrells En aquesta manera que lo
la
vn regnas hun any
any Regnas la hvn
he laltre altre, Eaquell que no regnas en son any
lany
fos exellat
exillat
Esdeuenchse per sort que primer regna Ethiocles, he tench lo realme
regne
ms que
no fonch paccionat, Laltre germa polimites extant en lo exilli pres per muller la filla del Rey adastrus, E com aquest polimites ab gra adiutori de son sogre adastrus volgues aspugnar son Jerma agitarlo del Regne com lo tengues vltra lo temps entre ells paccionat Esdeuenchse que abduyi pernafres del
de la
hvn
vn
al altre morriren en la batalla. Segons posa Estancius
sançius
Car senecha en aquesta tragedia
tregedia
no prossegueix la fi de la batalla ·:·

 La quarta. tragedia
Tregedia
es de ypolit, en la qual deuem presupondre que ypolit era fill de Theseu e Antrope Reyna
et Antiopa Regina
deles amazones
amatzones
lo qual ypolit ffedra madrastra sua muller de Teseu ama forment
amaua forment ffedra madastra sua muller de Theseu
, E com ypolit no volgues consentir en cometre adulteri ab[10] dita fedra madrastra
madastra
sua fon
falsamet acusat per ella ço es que ypolit la volia forçar de peccar ab ella, de que lo pare Theseu Indignat exella ypolit de tota sa terra, E com ypolit anas en lexili, e fos prop la
prob de
mar, los caualls qui portauen lo carro espantarense
espantense
de la marauella de la mar[11] derrocaren lo carro entre les roques qui
hi
eren prop la mar entre les quals ypolit fo
fon
mort hi
he
espeseiat he quant ffedra hac hoyt aço de gran dolor que conçebe
quen hac com sabe de ypolit
mata asi mateixa·:·

 La quinta. tragedia
Tregedia
es de Edipus
Adipus
, la qual se deu en loch de argument presupondre que co Lauis Rey dels tebans hagues de sa muller yocasta
yatasta
, un fill apellat Edipus de la
adipus del
qual lo dit lauis fos Instruit per lo deu ffebus que mataria son
pare he pendria
prenie
sa mare per muller[12]. Tantost que lo fill Edipus fou nat lo pare[13] tement se daço que lo dit deu[14] li auia dit, pres lo fill he foradali ab un ferri foguejant los peus. Elançal en vn munt[15] ecçeron, E com p aqll mont
munt
pasas vn princep de pastors apellat phorbas pres lo infant
linfant
Edipus e donal a vn hom vell de corintia
corimtia
, lo qual dona lo dit Infant a la Reyna
Regina
de corintia
corimtia
la qual lo pres ab gran goig he ladopta en fill. E com fos nodrit en casa de Polibio Rey de corimtia Cuydas edipus que fos fill del Rey he de la Reyna
Regina
apellada Menope
menape
En apres quat Edip9 fon cregut
crescut
en edat, certificat
certeficat
que ell deuia matar so pare he pendre sa mare per muller segons lo dit del deu phebus hauent themor que aço nos conplis en lo
Rey polibeus he en la Reyna Menope
manope
los quals creya esser pare he mare seus partis de aqui he anasen p terres stranyes com si fos exellat E com fortuna lo deuengues
adugues
en lo loch on era lo Rey lauis son ver pare ocçis aquell Ignorantment. Apres algun temps axi mateix ignorantment pres sa mare per muller Yocasta Reyna de Tebes en viudada
pres per muller sa mare vertadera yatasta Regina de Tebas en vida
de son marit lauis Rey, E com gran pestilencia de mortaldat deuoras axi los homens com les bisties
besties
del Regne de Thebes
Tebas
, Edipus demana a crehon germana
Jerma
de yocasta
yacasta
sa muller he sa mare com poria esser foragitada del regne la dita pestelençia E crehon li respos q no podia esser purgada la terra de la mortaldat tro
fins
q aqll que ocis lo Rey lauis fos exellat del Regne de Tebes
Tebas
segons los auie
lon auia
certificat lo deu phebus, Edipus volent saber qui era
ere
aquell qui auia mort lo Rey lauis
Ignorant esser ell mateix Interroga de aço a
daço
hun profetayre
profetari
, o adeui apellat Chuesias
Tnesias
lo qual certificat p los deus Infernals dix que Edipus era lo qui auia mort lo Rey lauis he qui auia presa sa mare per muller, Edipus no posant fe en lo dit adeuí
deui
fon certificat per Judicis de sa muller he p Informacio del vell de corintia he del pastor quil troba en lo mut que aço sera seguit he verificat en ell mateix, E com de tot lo[16] dit Edipus fos plenerament
plenariament
Informat he certificat ab ses propries mans tragues los vlls, E yacasta mare e muller sua vehent aço pres vn coltell he mata si mateixa.

 La sisena tragedia
Tregedia
es dita trohas a la qual deuem presupondre que Troya destruyda per los grechs, E complits deu anys de la impugnacio de
aquella, com los grechs[17] volguessen[18] ases habitations los nauilis de aquells
anar lo nauili de aquells aquells
foren detenguts en la mar p contrarietat de vents
temps
, ladonchs achiles
archiles
qui era mort en la batalla de troya aparech denit a calcas profetayre
profetari
, o, adeuí reprenent los grechs com axi in delliberadament
endesliberadamet
sen tornaue no faen sacrificis alguns
sacrifici algu
en honor del seu sepulcre, Mana donchs achiles
archilles
al dit calcibio
calcas
que polixena filla del Rey priam he de Eucuba
Ecuba
moris al seu sepulcre, e com pirrus
pirro
fill de achilles
archilles
instas a ço he demanas polixena ab gran furor p complir lo manament de son pare[19] Agamenon Rey he capita dels grechs lo qual tenie
tenia
polixena retes fort dificil a la demanda de Pirrus
pirro
p ço com lo dit Aguamenon
Agameno
hauia proposat
preposat
de tenirla per
amigua
amiga
. E apres gran altercacio entre pirro he agamenon fon ne demanat de consell a Calcas adeui lo qual dix que si volien que los navilis se partisen
lo nauili partis
daqui, e fesen lur cors que
fes son cors
polixena deuie esser sacrificada, a Achilles
Axills
E apres que matasen Astruais
astinas
fill petit de Ector he de andromata lo qual Astruais
astinas
sa mare auia
auie
amagat p ço que nol matasen. E con Ulixes ab
Rey a
indicis he menaces fetes a la mare hagus agut Astruayx
haut astinas
a son voler lançal de vna alta torre la qual ere romasa en Troya en tant que oçis aquell pirro pres polixena de la falda de sa
la
mare[20] he matala al sepulcre de son pare Achilles
archilles
.

 E les dites dues mares de Asiruaix é de polixena
polixena he destinas
foren duytes a perpetual captiuitat. La setena tragedia
Tregedia
es de Medea[21] la qual
deuem presupondre que Jason
Jeson
per inducçio de son oncle peleu Rey dels mirmidonenschs
mirmidons
aparella vna nau he pres
presa
ab si companyia ana a la ylla de Colcos per conquistar lo vellor dor E com medea filla del Rey[22] Colcos vehes[23] Jeson encengues en amor
ençenes
fortment deuers ell
en amor de
Jason ab instrucçio e consell de Medea
la qual
vençuts molts he diverses
diuersos
perills obtengue lo dit vellor dor, Ladonchs medea lexats pare he mare segui a Jason
Jeson
prenent aquell p marit E com Jason
Jeson
pasas per la terra de Creon Rey veent Creon
lo dit Rey
la victoria que Jason hauie
Jeson hauia
hauda del vellor daur volent
volch
li dar sa filla per muller apellada Creusa, mana que medea axi com amaleyta fetillera per sos malificis
maleflcis
moris Jason
Jeson
veent aço obtengue ab preguaries
pregaries
sues que la pena de
mort li fos mudada en exilli, E com medea hagues obrengut de Creon
Jeson
espay de vn dia ans de anar en lo exilli trames
tremes
en aquell espay a Creusa esposa de Jason
Jeson
vna alcandora tenyhida
texida
ab sanch de diuerses bisties
besties
verinoses la qual vestis Creusa lo dia de ses noçes he com
quant
creusa desplegas la dita alcandora per veure quina ere
era
sobtosament de aquella
daquella
ixque foch molt poderos qui crema Creusa he son pare[24] ab tot son palaixs
poder
he no contenta encara medea de aquella
daquesta
vengança pres los fills los quals auia aguts
hauts
de Jasone
Jeson
oçis los li denant
lidauant
he fugi
fogi
de continent.

 La huytena tragedia
vytena. Tregedia
es de Agamenon al
a la
qual se deu presupondre que Tiestes he Atreu eren jermans he atreu ague dos fills ço es
Aguamenon
Agamenon
e menalau los quals prengueren per mullers
muller
dues germanes filles de Guindari
Tínderi
he de leda. La muller de Aguamenon
Agamenon
hac nom clitimestra
clitamestra
he la de menalau hac non Elena, Agamenon hac de sa muller[25] hu fill apellat horestes e vna filla apellada Elena, He com Agameno fos elet en rey e
duch he
capita maior[26] dels grechs comprengueren
anant a la batalla de
Troya ell
he
estant en lo
al
setge clitimestra
clitamestra
muller de Aguamenon
sua
fon ençesa en amor deuers egistus lo qual Tiestes auia engendrat de sa filla Agamenon axi mateix auia he hac a son voler moltes dones estant en lo dit setge
diti siti
, he com Aguamenon finida
fenida
la batalla de Troya
Agamenon
sen tornas en son Realme he agues presa, per muller Casandra filla del Rey Priam[27], Clitimestra sabut
Clitamestra sabent
aço fonch fortment Indignada
contra ell, E de continent ella ab egistus lo qual
que
auia pres per marit tractaren la mort a Aguamenon
Agamenon
on
he
com Aguamenon
Agamenon
fos vengut a sa habitacio he clitimestra
clitamestra
demostras fictament hauer gran goig de la sua venguda, Com Aguamenon
Agamenon
se despullas les sues vestedures
vestidures
per metres al lit Egistus
Agistus
fonch prest he mata
apunyala
aquell he com no fos acabat de morir clitimistra
clitamestra
pres vna destral he levali lo cap, volia encara la dita clitimestra
clitamestra
matar son fill orestes sino que Electra
Elena
germana de aquell lo amagua
amaga
donant lo ha hu hom apellat Estrophio
estraphio
quil tengues en guarda. No res menys clitimestra
clitamestra
feu encarcerar sa filla Electra
Elena
he feu matar casandra la qual Aguamenon
Agamenon
hauia per muller presa.
 La nouena. tragedia
Tregedia
es de octouia a la qual
en loch de argument deuem presupondre que Claudius Emperador hac vn fill apellat Bretanicus
Brintanitus
he vna filla apellada Octouia de sa mullr dita Mesallina
Mesalina
la qual feu matar apres que hac aguts
hauts
los dits
lo dit
fill he filla.[28] Apres que hac feta matar la dita muller sua[29] pres per muller agriprina
agiprina
la qual ere
era
estada muller de son germa, he com Claudius agues donada per muller sa filla octauia a nero
aneres
fillastre seu, e fill de agripina segona muller sua per successio de Agripina
giprina
lo dit Claudius constitui apres sa mort Emperador[30] nero gendre he fillaste seu deseretant totalment a Bretanicus
britanitus
fill seu legitim, E com Nero apres obit
mort
de claudius fos lebat
exalçat
Empador ladonchs Repudia elexa, Octauia, he pres altra
per
muller apellada Papea
popea
de ques mogue gran brugit e comocio
ecomuçio
en lo poble de Roma
contra Nero no aprouant en res
enuers
lo repudi de Octouia
Octauia
, Nero vehent axi lo poble conmogut en cruaelis
crualis
fortmet he ab gran yra contra aquell exellant a Octouia
Octauia
primera muller sua legitima, he en la
ala
fi faent[31] lo exili feu matar aquella[32].
 La deena. tragedia
Tregedia
es derrera
darera
he es de Ercules, o, Etheu
heeu
axi nomenat p la çilua o thea
terra
en la qual mori, he deu se aquesta tragedia
tregedia
en loch dargument presupondre que Emicius
Emitus
Rey de Etholia
Otalia
hac vna filla apellada yoles, la qual Ercules ama molt ardenmet, E com no la posques obtenir á son voler demanala a son pare Emicius
Emit9
lo qual lay denega p ço
tal
com Ercules auia ja muller propia apellada deiamira
deianira
, Ercules enfellonit
se de la denegaçio de emicius destrovili
destroyili
tota sa
la sua
terra he ocis Emicius
Emitus
he dux sen yoles[33] ab si en la qual mes tota sa amor oblidant
hoblidantse
totalment sa muller proi
p
a deiamira
deianira
on
E
com deiamira
deianira
agus sabut aço volent enclinar Ercules a sa amor, e voler trames
tremes
li vna camisa tenyida de la sanch del centaure
centauro
lo qual Ercules auia nafrat ab seyetes
sagetes
enerbades, lo qual centaure com agues tenyida ab la[34] sanch la dita camisa dix a deiamira
deianira
que si james Ercules se lunyana de la sua amor que li trametes aquesta camisa he demantment qui ell las
de continent que la
agues vestida tornarie
tornaue
en sa amor, deiamira
deianira
cobeiosa de la amor de Ercules E volent provar aço trames
tremes
li la camisa p vn hom apllat licas[35] Com ercules se agues vestida la camisa de continent
fonch ferit de la pestelençia
pestilençia
del verí. En la sua carn se desjunyi dels orssos
osos
he la camisa se aferra fant fort ab lo cuyro he[36] la carn ensemps. On com Ercules fos oppremut
opprimit
de intollerable dolor ab la sua gran furor mata al dit licas lo qual li auia aportada la camisa entretant deiamira
deianira
sabuda la dolor de Ercules he que no sera seguit segons lo centaure li auia dit
dix
mata si mateixa. En apres Ercules no podet pus sostenir la gran dolor del seu cors lo
la
qual insesantment lo treballaua dona a philotetes scuder seu[37] larch he les segetes
sagetes
he en la sua Othea
Oethea
ences gran foch en lo qual primerament
primer
lança la pell del leo, e la sua maça
massa
, he en apres feta sa
la sua
oraçió a son pare lo deu Jupiter he demanada aell la mort lança así mateix

en lo foch en lo qual puix fonch cremar[38] ço qui
que
era
ere
mortal, ffon la anima del dit Ercules segons ficcio de poetes treslladada, o aduxta en los çels ab lo deu Jupiter pare seu·:·


  1. fenexen.
  2. jermana.
  3. fon.
  4. de tota sa terra ans en cara volent.
  5. senient se.
  6. on.
  7. assi.
  8. los quals tenie en recenes.
  9. e.
  10. la.
  11. e.
  12. e.
  13. Lauis.
  14. febus.
  15. appellat.
  16. de sus.
  17. se.
  18. tornar.
  19. Achiles.
  20. Eucuba.
  21. a.
  22. de.
  23. a.
  24. Creon.
  25. Clitamestra.
  26. de la host.
  27. de Troya.
  28. E.
  29. Mesallina.
  30. a.
  31. es.
  32. rigorosamen la qual finis sos dies.
  33. filla del dit Emicius.
  34. sua.
  35. E.
  36. ab.
  37. lo.
  38. e consumit.