Obres de Q. Horaci/Cant secular

CANT SECULAR

Nobles fills de Latona, astres insignes
del cel, sempre honorables i honorats,
escolteu nostres súpliques benignes
en aquests jorns sagrats;

en que'ls Sibil·lins càntics ensenyaren
a selectes donzelles i minyons
a celebrar els Déus, qui a Roma emparen,
ciutat dels set turons

Alm sol, sempre'l mateix i sempre vari,
qui ens duus i prens el jorn amb ton brillant
carro, jamai al món puguis ullar-hi
com Roma res tan gran.

Tu, qui en sos parts benèvola assisteixes
a les mares, oh Ilítia immortal,
tan si'l nom de Lucina prefereixes,
com si'l de Genital,

multiplica sa prole i fes Deesa,
els decrets sobre noces prosperar
i la llei marital, que la grandesa
de Roma ha d'augmentar;

i aixís eternament nostre llinatge,
sempre que cent deu anys siguin finits,
de nou repetirà aquest homenatge
tres dies i tres nits.

I vosaltres, oh Parques, qui amb ment clara
nuncieu ço que'ls Déus tenen decretat,
i l'engranall dels fets, junteu encara
a bons fats mellor fat.

Dongui a Ceres ubèrrima corona
la terra rica en bèns i xeixes d'or,
i nodreixen sos fruits la fèrtil ona
i l'aire amoixador.

Afable i dolç, i ocultes les sagetes,
Febus, escolta els precs dels jovincels,
i tu atén a les tendres donzelletes,
regina dels estels.

Si Roma és obra vostra, i si vosaltres
dels troians les relíquies vau salvar,
per a que en camps etruscs poguessin altres
noves ciutats fundar;
 
Si Eneas, al tombar la sort troiana,
sens dany per entre flames franc camí
als seus monstrà per dar-los-hi en Toscana
un imperi sens fí.

Als vells deulos-hi, oh Déus, santa vellesa,
i deu costums honestes al jovent
i fills, i honors, i glòries i riquesa
a la romana gent.

I qui amb blans bous, puríssim, vos venera,
de Venus i d'Anchises noble rel,
governi en santa pau la terra entera
com Jupiter el cel.

Per terra i mars ja'ls perses temerosos
contemplen de sa força'l creixement,
i els Escites i els Indis orgullosos
li preguen parlament.

La ignoscència, i la pau i la fe antiga
i la esquerpa virtut ja de retorn
estan de nou, i l'abundància amiga
arreu buida son corn.

L'augur Apol, l'amic de les divines
muses, i el de buirac esplendorós,
qui alívia amb saludables medicines
els falliments del còs;

si els temples Palatins mira amb tendresa,
eternament dilati dels llatins
les glòries, i de Roma la grandesa
fins als últims confins.

I Dèlia en l'Aventinus honorada,
atengui els precs dels quinze sacerdots,
i dels donzells escolti apiadada
els ferventíssims vots.

Nosaltres, qui entonàrem les lloances
de Febus i Diana en doctes Chors,
ens retirem amb fermes esperances
d'obtindre aitals favors.