Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Sr. Briz tal com la havém sentit cantar no fa molt temps , anyadintli , empero , las següents variants:

 Qui no pot viure delitòs
 viu d' amoretas,
 qui no pot viure delitòs
 viu del amor.

 ¿Ahont posaré 'l meu banch?
 Sota la flor del lliri, lliri,
 sota la flor del lliri blanch.

Figuran ademès en lo volum de que 'ns ocupém las bonicas composicions, Lo romeu, La mort, Lo rossinyol, La esquerpa[1], Lo mariner y moltas altres, totas seguidas, com las que deixém mencionadas, de diferents variants y de notas. La tonada de totas las composicions que constitueixen lo tomo ha sigut recullida escrupulosament de la boca del poble pèl expressat Sr. Briz y trasladada al paper pèl professor En Candi Candi [2].

Vers 15.


N' agafa la cistelleta—(mes ay!) y se n' hi va.
Al esse á mitja costeta—(mes ay!) sent tocá' á morts.

ADICIÓ.


Vers. 21


Candeleros de plata—(mes ay!) llantia d' or.
Aquest vers nos diu que la reixeta devia esser la de una porta d' una capella, capella que sobre l' altar hi tenia candeleros de plata y al davant de la imatge una llantia d' or.

Nota del col-leccionador.)
  1. Eixa es una cansò preciosa que no la volém reproduhir pera no perjudicar al col-lector de las Cansons de la terra que ha estat lo qui primer nos la ha dat á coneixe.
  2. Lo tomo segon que está ja en prempsa, ha sigut col-leccionat pel Sr. Briz y pèl reputat professor En Joseph Saltò.