Sr. Briz tal com la havém sentit cantar no fa molt temps , anyadintli , empero , las següents variants:
Qui no pot viure delitòs
viu d' amoretas,
qui no pot viure delitòs
viu del amor.
¿Ahont posaré 'l meu banch?
Sota la flor del lliri, lliri,
sota la flor del lliri blanch.
Figuran ademès en lo volum de que 'ns ocupém las bonicas composicions, Lo romeu, La mort, Lo rossinyol, La esquerpa[1], Lo mariner y moltas altres, totas seguidas, com las que deixém mencionadas, de diferents variants y de notas. La tonada de totas las composicions que constitueixen lo tomo ha sigut recullida escrupulosament de la boca del poble pèl expressat Sr. Briz y trasladada al paper pèl professor En Candi Candi [2].
N' agafa la cistelleta—(mes ay!) y se n' hi va.
Al esse á mitja costeta—(mes ay!) sent tocá' á morts.
Candeleros de plata—(mes ay!) llantia d' or.
Aquest vers nos diu que la reixeta devia esser la de una porta d' una capella, capella que sobre l' altar hi tenia candeleros de plata y al davant de la imatge una llantia d' or.
