Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/303

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Pág. 
 les maritimes, de enemichs, qui soven nos donen damnatge. E axi sia a tothom manifest com en aquest quart libre es declarat en qual manera los nostres gents dels regnes de Arago e de Valencia, ço es, barons e cavallers e locs dels ordens, e ciutats e viles, quaix per major partida, faeren contra Nos unions; les quals, per tal com procehien de gran injusticia, e aparech ho be, a la fi Nos, ab la ajuda de nostre senyor Deu, qui es endreçador de tots aquells qui amen justicia e veritat e en ell han ferma esperança, destruhi e anulla en tot, e corregi e castiga per via ordinaria e justa molts de aquells qui las havien començades e tort hi tenien, segons que largament en lo present quart libre es recitat e escrit, e segons que en la fi del terç libre es contengut. Nos, leyxats en stament los comtats de Rossello e de Cerdanya, partim de Perpinya e venguem a Barcelona, e aqui estiguem per alguns temps, ordenants que certes galeres estiguessen en mar per guardar les maritimes de enemichs qui sovint les davan damnatge.
175
Libre quint.—Lo qual es pretitulat «De la Guerra dels Genovesos» hont es contengut com lo dit rey en Pere feu confederacio ab los Venecians contra Genovesos y dels fets qui sen seguiren, e com apres lo dit Rey sen passa en Sardenya per castigar lo jutge Darborea e recobrar lo loch del Alguer quis era rebellat
213
Libre sisen.—Hon es contengut y declarat lo fet de la guerra la qual lo rey de Castella appellat Pere ini-