Pàgina:Lo llibre dels poetas (1868).djvu/29

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


III. Mais volgra chantar a plazer.
IV. De Bergadan, d' estas doas razós.
V. Amics sénher no 'us ho cal dir.
VI. Juglars no-t desconortz.
VII. Un sirventés ai encor a bastir.
VIII. E fetz una mespreison.
IX. Ben ai auzit per cals rasós.
X. Amichs marqués, enquera no n' a gaire.
XI. Talans m' es prés d' En Marqués.
XII. Cossirós cant é plang é plor.
XIII. Bernatz ditz de Baisseill.
XIV. Ara mens que la neu e l' frei.
XV. Trop ai estat de corna de mouton.
XVI. Eu no 'n cuidava chantar.
XVII. Chanson ai comensada.
XVIII. Un sirventés mieu voill far.
XIX. Mal o fe lo bisbe d' Urgel.
XX. Ben fo ver qu' En Berguedan.
XXI. Un trichaire, preste laire.
XXII. Reis, s' anc nuls tems fos francs ni larc donaire.


GUERAU DE CABRERA.
 Cabra juglar,
 non puesch mudar
qu' eu non chan, pos a mi sab bon;
 e volrai dir
 senes mentir,
e contarai de ta faison:
 mal sabs viular
 e pietz chantar
del cap tro en la fenizon,
 non sabs finir,
 al mieu albir,
á tempradura de Breton.
 Mal t' ensegnet