Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/303

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Cançó, pàg. 111.—Subtil divagació poètica sugerida per un vell captaire que cantava una cançó a plassa major de Sarrià, el bell matí d'un diumenje.
 A la «Sagrada Familia»), pàg. 117.—«Allà a la Sagrada Familia, hi passen coses admirables. Al redòs d'aquelles pedres ja miraculoses, s'hi congria un mon nou...» I segueix la visió, cada volta més ample i enlairada, del monument-poema de la Barcelona moderna, tema freqüent de l'autor.
 Música amb maquina, pàg. 121.—Diatriba furienta contra els pianos de maneta i tota forma d'enviliment artístic del poble.
 Excursió a Tossa, pàg. 125.—Relació de viatje plena de lluminosa espiritualitat.
 Al foraster, pàg. 131.—Deliciós quadret de la arribada a un poble inconegut i de les emocions de quedar hostatja a casa d'un vell amic, en una cambra antiga... Y al matí la llum que us desperta, i «unes campanes d'un sò nou que toquen a missa» i un rellotje que no se sap ahont sona.
 Fòra de temps, pàg. 137.—Encant de les coses fòra del temps en que la gent sol visitarles: terres, estacions termals, ciutats d'estiu o primavera, vistes en plè ivern.
 Marta, pàg. 141.—Deliciós recort d'excursionista pirenenc, contat amb un art admirable.
 Per curt de genit, pàg. 147.—Un altra de les contades tentatives de contista d'en Maragall: un jove de montanya que va a Vich per quefers i demana a un negociant la filla de qui s'ha enamorat; per un mal entès, creuen que's refereix a la pubilla i no a la segona, i per feblesa i curtedat s'hi deixa casar i es infeliç.
 Al carril, pàg. 151.—Té un ancís l'anar pel carril,