Vés al contingut

Autor:Ignasi Iglésias Pujadas

De Viquitexts
(S'ha redirigit des de: Ignasi Iglésias Pujadas)
Infotaula de personaIgnasi Iglésias Pujadas
Retrat del dramaturg obra del fotògraf Pau Audouard, Retrat del dramaturg obra del fotògraf Kaulak i Ignasi Iglésias vist per Ramon Casas (MNAC)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades generals
NaixementSant Andreu de Palomar, 19 d'agost de 1871
MortBarcelona, 9 d'octubre de 1928

Obres

[modifica]
  • La fuerza del orgullo (1886)
  • Remordiment!, L'àngel de fang (1891)
  • Sortint de l'ou, La missa de dotze (1892)
  • L'esclau del vici, De cos present, El toc d'oració, L'escurçó (1893)
  • La cançó nova o El coro de la Fraternitat, L'Argolla, Fructidor (1894)
  • Gelosia, La nit, L'aucellaire (1895)
  • Foc follet (estrenada 1899) (1896)
  • Les caramelles (estrenada 1901) (1897)
  • Influència de la literatura dramàtica en l'esperit nacional (conferència) (1897)
  • Els invencibles, Els conscients, Els primers freds (1898)
  • L'alosa, La resclosa, Lladres! (1899)
  • Descarregueu en format ePub El cor del poble (1902)
  • Flor tardana (1903)
  • Joventut, Via crucis, El titellaire, La formiga (1904)
  • La festa dels ocells (1905)
  • La barca nova, Cor endins, La colla d'en Pep Mata o Els Màrtirs de la Inquisició (1907)
  • Índex no validat Descarregueu en format ePub L'alegria del Sol (1908)
  • La comedianta (1909)
  • La cegueta de la costa (1909)
  • La noia maca (1910)
  • Flors de cingle (1911)
  • L'home de palla (1912)
  • Els emigrants (1916)
  • L'encís de la glòria, Siluetes ciutadanes (1917)
  • La senyora Marieta (1919)
  • La nostra parla (1920)
  • Perdigons de plata, La fal·lera de l'amor, Infants i flors (assaig), Enric Morera. Estudi biogràfic (assaig) (1921)
  • El vell carrillaire (novel·la) (1924)
  • La llar apagada (1926)
  • Les flors de maig (1927)

Obres dramàtiques d'Antoni Iglésies

[modifica]

Vegeu també

[modifica]



Totes les obres originals de l'autor/a Ignasi Iglésias Pujadas es troben en el domini públic en aquells països en els quals els drets de copyright són vigents fins 80 anys després de la defunció de l'autor.
Les traduccions/adaptacions catalanes d'aquest tipus d'obres poden no estar en el domini públic ja que es troben protegides pel copyright durant la vida del seu traductor/adaptador i els 80 anys posteriors. (Més informació...)