Cansons de la terra - Volum III
DE LA TERRA
CANTS POPULARS CATALANS
COL-LECCIONATS PER
VOLUM TERS.
BARCELONA.
LLIBRETERIA D' ALVAR VERDAGUER,
RAMBLA, DAVANT DEL LICEO, Nº 5.
1871.
Des de que havem publicat lo volum segon de las Cansons de la terra, molts han estat los periódichs y revistas tant del pais com estrangeras que n' han tractat. Entre las firmas conegudas que ab mes ó menys deteniment n'han dit quelcom, hi ha las de Mrs. Puymaigre, Paul Meyer y Gaston Paris. (Revue d' Histoire et de Literature n.º 12 y n.º 24—Bulletin bibliográphique), y si tenim de ser franchs direm que molt nos ha plagut veure rebudas tan de bon grat nostras pobres cansons, per homes de tanta coneixensa en literatura popular. En mostra de agrahiment als autors dels articles y en honra de nostra Musa de la terra, es per lo que 'n reproduhim al cap d' avall del llibre, traduhit al catalá, un d' aquells, lo de Mr. G. Paris. A la fi d' aquest se 'ns prega que tirem avant nostra publicació; aquest es nostre propósit y si fins avuy no ho hem fet, de segur que no s' ha perdut per nosaltres. Ara per ara publiquem aquest ters volum, si Deu nos ajuda, mes endavant farém lo quart, seguint lo mateix ordre ab que comensarem: moltas ne tenim d' arreplegadas per poderho fer. Si poch á poch ho anem publicant, (á mes d' altras rahons) es per donar las versions mes complertas, los variants ab mes abundó, y poderlas acompanyar de major nombre de cansons escritas en altras llengas que tingan alguna relació ab las que anem donant á la estampa. Entre las del present volum devem cridar la atenció envers las que 's titolan La bona viuda, La ploma de perdiu y La filla perduda, molt semblanta á una de provensala. Lo compte Florís, La filla del mallorquí, L'hereu de la forca, Las joyas de boda, La promesa duptosa, Los tres tambors y algunas altras fan digna parella ab las que hem inclos en los dos primers volums.
Una modificació ha sofert nostre plan de publicació en las tonadas y ha sigut lo deixar corre lo acompanyament en las que publiquem avuy y publicarém d' huy en avant. Las rahons que 'ns mogueren á ferho en los dos primers volums, no tenen forsa per obligarnos á fer lo mateix en los demes. Voliam popularisar nostras tonadas; ab las 64 que hi ha armonisadas ja n' hi ha prou perque 's logri nostre obgecte. Los volums que venen darrera del segon, son mes per completar un travall literari, que per popularisar la música de la terra; son mes d' estudi (musicalment parlant) que de senzill divertiment.