Jochs Florals de Barcelona en 1860/Acta de la festa

ACTA DE LA FESTA.
____

Lo dia 13 de maig de 1860, baix la presidencia del Excel-lentíssim Senyor Gobernador Civil, del Excel-lentíssim Ajuntament Constitucional, y de la majoría dels set Mantenedors, ab assistencia del Excel-lentíssim Senyor Regent d'esta Audiencia, del M. I. S. Vice-rector de la Universitat literaria, dels representants de varias corporacions científicas y literarias, y dels adjunts que forman part del Consistori dels Jochs Florals, axí com de un escullit concurs de convidats, fou celebrada la II festa dels Jochs Florals de Barcelona, en l'orde següent:

Lo Excel-lentíssim Senyor Gobernador Civil feu lo discurs de obertura (N.º 1), al que seguí lo del Senyor President del Consistori de mantenedors D. Francisco Permanyer, manifestant lo éxit qu' en lo segon any de sa restauració havian ja obtingut los Jochs Florals, y alentant als poetas catalans á cultivar nostra llengua sens menysprear la castellana (N.º 2). Despres passá lo secretari á llegir una memoria, en la que considerant lo que fou y lo que estava destinada á esser la llengua catalana, se congratulá dels nous adelantos de la mateixa, y acariciá la esperansa de un bell esdevenidor (N.º 3). Encontinent manifestá lo judici de las composicions premiadas y passá á obrir los plechs que devian enclourer los noms dels autors, que resultaren los següents:
D. Silvino Thos y Codina (de Mataró), premiat ab la flor natural, com autor de la composició que tè per títol Amor es vida, y per lema Arribar y móldrer (N.º 4).
D. Víctor Balaguer, ab un accéssit per sa composició Albada, que tè per lema Te vull cantar mil amors (Doctor Vicens García) (N.º5).
D. Mariano Fonts (de Reus), ab altre accéssit, per sa poesía Laments de un expósit, que tè per lema Patria. Fides. Amor (N.º 6).
D. Albert de Quintana, ab un accéssit al premi de la englantina de or, per sa poesía Las áligas del any vuit, que porta per lema Mane. Thecel. Phares (N.º 7).
D. Joseph Coroleu é Inglada, ab lo altre accéssit, per sa composició Las barras de sanch, que tè per lema Al temps passat.... una llágrima. Al present... un sospir. Al esdevenidor... una ullada (Bofarull) (N.º 8).
D. Mariano Fonts (de Reus), ab la viola de or y plata, per sa poesía Jesucrist, que porta per lema Ego sum lux mundi (N.º 9).
D. Joaquim Rubió, ab lo primer accéssit, premiat per lo Excel-lentíssim é Il-lustríssím Senyor Bisbe de Barcelona, ab una ploma de plata daurada y adornada de pedras preciosas, per sa poesía La germana de la caritat, que tè per lema Charitas patiens est, benigna est... Charitas omnia suffert, omnia credit, omnia sperat. I. Ad Corint, cap. XIII. (N.º 10).
D. Lluis Roca y Florejachs (de Lleyda), ab lo altre accéssit, per sa composició Anima consolada, que tè per lema Senyor! Senyor! Ja sento lo vostre influx (D.ª M.ª Josefa de Massanés). — Lo postrer consol (N.º 11).
D. Víctor Balaguer, ab la englantina de or regalada per lo Excel-lentíssím Senyor D. Pascual Madoz, per sa composició Los voluntaris catalans, que porta per lema Teneo te, Africa (N.º 12).
D. Joaquim Rubió, ab la englantina de or que havia de donar-se á la millor poesía histórica, pero que no haventse presentat composició alguna prou digna en est género, per acort del Excel-lentíssim Ajuntament, pres moments ans de la funció, segons axí ho manifestá en ella lo Excel-lentíssim Gobernador Civil, y oit lo parér dels mantenedors, se adjudicá á la poesía Los catalans en Africa, que obtava al premi del Excel-lentíssim Senyor D. Pascual Madoz, y porta per lema, La sanch de nostra rassa bull encara en las venas dels nous almogavers (N.º 13).
Obert lo primer plech, y cridat per tres vegadas lo autor, sens que se presentás, passá lo secretari á llegir la poesía Amor es vida. Obert després lo plech del primer accéssit, D. Víctor Balaguer, per disposició del Senyor President, elegí la dama, D.ª Elisea Lluch de Rubió, á qui doná la flor natural, y fou acompanyada per dos dels Senyors mantenedors al tercer lloch de la presidencia, volent lo expressat Senyor Balaguer que constás feta dita elecció com un homenatge que havia volgut tributar á la artista, y á son espós, un dels poetas á qui mes deu la moderna literatura catalana. Per invitació del Senyor President, lo mateix Senyor Balaguer llegí sa poesía Albada, y successivament foren cridats D. Mariano Fonts, per qui lo infrascrit secretari llegí la poesía Jesucrist; D. Joaquim Rubió, que feu lectura de La jermana de la caritat; D. Víctor Balaguer, que llegí també Los voluntaris catalans; y per últim, D. Joaquim Rubió llegí Los catalans en Africa; havent rebut de ma de la dama, cada hu dels autors que se presentaren, lo premi de que havian estat considerats dignes, y quedant á cárrech de la reyna de la festa, fer á mans dels premiats ausents las flors que no los hi havia pogut entregar.
La música del Excel-lentíssim Ajuntament alterná ab la lectura de las poesías, tocant alguns antichs ayres catalans.
Per fí, D. Joaquim Roca y Cornet, altre dels mantenedors, pronunciá un discurs, en lo que desprès de algunas consideracions sobre l' origen dels Jochs Florals, doná las gracias als poetas que havian prés part en lo certámen, y al escullit concurs que aquella festa honrava (N.º 14); en lo cual insistí desprès breument lo Excel-lentíssim Senyor Gobernador Civil, en lo idioma oficial, com al principi, declarant terminats los Jochs Florals de 1860.

Lo President,	Lo Secretari,
Francisco Permanyer.	Adolfo Blanch.