Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/273

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Feune tancá' aquella mina, — muller leal etc.

Ab lo que alli dihém podria quelcú pensar que nostre ánimo es fer veure una errada en la obra del Sr. Milá, Observaciones sobre la poesia popular; en proba de no ser esta nostra intenció, nos dem manya á publicar aqui mateix la carta que dit Sr. Milá nos ha enviat un d' aqueixos dias, en la quina se veu ben á las claras que, no solzament se hi havia fixat en aixó, lo autor del Romancerillo Catalan, sino que tambè hi havia pensat molt y molt. Per satisfacciò nostra, y per alguna noticia interessant que dú, la publiquém.

Sr. D. Francisco Pelayo Briz.

Amigo Sr. Briz.

Entre las muchísimas versiones y variantes que despues de la impresion de mis «Observaciones» he recogido del «Compte l' Arnau» no he hallado los versos

Feune tancá aquella mina — muller leal etc.

Esto me persuade que á pesar de hallarse en una de las versiones recogidas ó enviadas que me sirvieron para la impresion, dichos versos no son bastante genuinos. Además por documentos posteriormente publicados se sabe que el Conde Arnau vivió en el siglo XIV y por consiguiente tres siglos mas tarde que las monjas de S. Juan. Desearia pues que suprimiese V. los 4 versos.

Suyo,



(3) Héuse aqui un tros de una traducció del idili de Teócrit del que 's parla en la página 41 del prólech.


DAFNIS Y LA DONZELLA.

                    

La donzella:


Era un bover com tu,

que Páris s' anomena,
qui Elena se 'n va endú'.

Dafnis:


Si dius que fou Elena

qui se 'n va dú' 'l bovè,
dirás mes bè.