Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/272

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



XXIII. . . . . LA VELLA.
     Una vella hi ha á Mallorca — que te cent y un any
     y que se 'n clenxa y pentina — com si sols tinguès quinz' anys etc.

XXIV. . . . . LO METGE.
     Adeu Caterineta — sento 'haverte de deixar
     sento la teva desgracia — qu' á mi 'm fa morí' y penar etc.

XXV. . . . . LO MAL RICH.
     Lo mal rich s' está en finestra — passa un pobre pelegrí
     —Senyor dáume un tros de pa — d' aquell que deu al garrí etc.

XXVI. . . . . LA VILA DE MANRESA.
     A la vila de Manresa — ditxós qui s' hi pot estar
     n' hi ha una donzelleta — que n' es per enamorar etc.

XXVII. . . . . LA PASTOREL-LA.
     N' es un soldat, — ve de la guerra
     se 'n troba ab una — pastorel-la etc.

XXVIII. . . . . LA ESCRIVANA.
     Petiteta l' han casada — la filla del mallorquí etc.

XXIX. . . . . LO PARDAL.
     Lo pardal quan s' acotxava — feya remor etc.
      —

XXX. . . . . L'ESCATIDOR.
     Lo escatidor — ne viu ab gran pena,
     n' es festejador, — ne tè quinze ó setze etc.

XXXI. . . . . L'HOMEY.
     Mos amichs m' están dihent — Joan com estás tan magre?
     Amichs meus jo 'us ho diré — una minyona m' ho causa etc.

XXXII. . . . . LO CONFÉS FINGIT.
     Una hermosa pastoreta — demanava confessiò,
     sens pensarho s' es posada — als peus de son aymador etc.

XXXIII. . . . . LAS FILLAS DEL REY.
     Tres fillas ne tè 'l bon rey — totas tres com una plata:
     lo rey s' enamorá d' una — Margarida s nomenava etc

XXXIV. . . . . LA MALA MULLER.
     Ja n' hi trucan á la porta — Ola! Ola! Baixa á obrir
     —Qui n' es aquest cavaller — que rondeja per assí etc.

XXXV. . . . . SERRALLONGA.
     Si n' eran dotze fadrins — que tots dotze n' eran lladres etc.


2) En una nota de la cansò lo Compte Arnau espliquém lo perqué hem tret de la mateixa los quatre versos que diuhen