Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/305

La parroquia, pàg. 195.—Ella es l'organisme elemental de la germanor cristiana; si la nostra vida espiritual fos lo que hauria d'ésser, ens adonariem de la gran trascendencia de la parroquia, aplec de fogars i families.
A Ivon l'Escop: Alerta!, pàg. 201.—Contra el malparlar dels catalans. Primer de la creuada pera la dignificació de la llengua. «Purifiquèm la nostra llengua amb un carbó encès com el profeta». Esborrèm la mala paraula «encare que sia amb foc, encare que sia fent seguir la pell i buidant l'òs, si cal».
El fantasma, pàg. 205.—Nou recrudiment de l'odi a Catalunya amb motiu de les eleccions a final de 1908, quan els monàrquics de Madrid per haver triomfat en Lerroux deien: hoy es un día de gloria para España. L'Espanya d'ells, segons en Maragall, es un fantasma; no la nostra que es una esperança i una realitat.
Ah! Barcelona... pàg. 209.—Comentari bullent, especie de treno profètic i grandiós sobre la setmana tràgica. Barcelona no té amor no pot trobar-lo ni redimir-se més que per via del patiment, del martiri.
An en Cambó... i als altres, pàg. 215.—Altre comentari plè d'amargor, per la campanya sorda contra el jove polític, atribuida per en Maragall al vici català de no permetre superioritats de cap mena.
Per l'Empordà, pàg. 210.—Enlloc com en l'Empordà hi troba l'autor el principi actiu de la catalanitat: si tot Catalunya se perdés, pero restés l'Empordá, Catalunya tornaria a reixir.
La Iglesia cremada, pàg. 221.—Emocionant descripció d'una missa oida a una Iglesia de les que patiren l'incendi de la setmana tràgica; sentiment de cristianisme primitiu desvetllat per la persecució, com en las catacombes.