Colecció 26 de Coloquis valencians/De Pepo; y trastos de casa

De Pepo,
y els trastos de casa.

Afora, afora, chicots: deixeu à Pepo pasar. Capte lleu, los pollisons nom impedixen lo pas? De la primer pantoflada els aguera escarmentat. Ignoren que els pixavins en tot som privilechats? y mes yo, que tinc y guarde mon privilechi real, y per totes les parts entre per la porta principal,

y al ixir, de correguda per lo postigo de atrás Vehuen vostés en aixó, si à Pepo es pot estorvar que entre ó ixca per aon vullga, per darrere ò per dabant? Ya pasà lo tempor dels bobos: es pensen los Valensians, que els corbellots deeste temps. son com los del temps de abans: fiqueulos el dit, voreu, si acàs lo mosegarán. Y si no, anireu à veurels quant vinga el divendres sant, dins de Senta Catalina la encrehuellada que fan; es queden ya molt arrere els pixavins valensians en fer millor cortesia que els roquerotis ignorants; y en dur lo ciri ben ert per los carrers que pasám, que huam deprengut à fero, vols per no estar solfechats dels Valensians, ensayantse en los camps de la marchal, ó darrere de un paller, quant aném à entrecabar. Mes deixant estes histories, que son cuestions molt burrals, que els Valencians volen tindre à voltes en los rucals,

si lo chismes per amunt, si lo chismes per aball, crida qui manco ho entèn, y el entès queda burlat. tots som fills de la mare Eva, y hem de estar com à chermans, y yo el primer, Caballers, que em volguera achermanar en tots vostès, y també en estes filles de Adàn, Per lleu, mhabrà enforit, y se mahbrà olvidat el dirlos una y mil voltes, Caballers, que Deu los guart. de les mans del verderol, com de caure en un barranc. també dic à les Señores, mil voltes que Deu les guart de caure, y si acàs caygueren per un caragol aball, y yo empomantles anára sense ferles chens de mal. sols per veure, si cauria una que busque en mes mans. Certament no la conec, mes segons mhan mosquechat, entre totes hia asi una que per mi es va desullant. Chicota, fesme una ullada y nom fases bobechar. Si aplegues à ser ma esposa, no te pot estar mol mal

que Pepo es llaurador ric, y molt ben acomodat de partes muy superiores y llinache realsat: y no faltará riquea, que so molt adinerat; y ni pots trobar señor, que siga mes lliberal; pues guarde sempre, chicota pera una necesitat un chavo mechicanót en un cordellet nugat en lo faldó de darrere, perque no mel furten may. Asó es guardar la moneda, pera fer casa, sagrat! Qué os pareix? No parle be? Me habré de determinar estes chiques una à una anarles descollorfant, per veure quina de totes ma enamorada serà. Comense per la mes pita, Chesus! yo estic encantat! quin clavell mes olorós! quin chesmilet mes fragrant! qué rosa mes pomposeta! Pareix que li haches robat à la azucena mes bella la candór que Deu li ha dat: y robes les demés gracies à totes les flors del camp,

à violetes y mosquetes, als lliris y tilipans; quit poguera en una llista com un pomellet nugar, y durte colocadeta en lo meu pit al costat. Deu que et done bon acert, com lo pardal de Sen Chuan. Si serà la que seguix? valgam lo siri pascual! Asó es sol resplandeixent? asó es lluna rellumbrant? els ullets son dos lluceros, en dos aras tan adornats, que hi están causant embecha al iris, quant trau lo cap, à Venus, y Dido y totes les Muses del mont parnás, y per superior à totes, sobre totes trau lo cap: yo y tu dins de una taleca no fariem mal estar. Ha! qui et poguera, chicota, en un grapat agarrar pera ferte la rum rum, com si fores de dos añs! no em cucles lull filla mehua, y si es que de mi estás ya enamoradicia, cúclam y tórnam à recuclar, que el greiso y les lleteroles em derretixes, sagrat

Pues sum corbellotis tuis, matrimonium consumat: Deu que et done bona estrena el dia que et casarás. Sens dubte, que serà esta, perque fa embecha (sagnat à totes estes chicotes que me están asi mirant. Pues qué tal? cómo vivimos? no deixes, chica, pasar esta ocasió que tan bona te está venint à les mans, sens buscarla: pues qué ignores les gracies y propietats que este Pepo encerra en si? unic es, y acomodat. Ya vech que et pers la ocasió, pues la cara mhas chirat; vesten pues enoramala ya que de mi no fas cas, que mereixes maldició. No te agueres ofegat quant te va tirar ta mare en lo servidor de cap! A mi em pareix en la olor, (ara que estic en lo cas) que pera mi no eres bona: Deu te done un acert tal, abans que trobes señor, que tixca cancer al nas, que et cayguen totes les dents, y et muygues daball de un banc.

cap sagrat! ya la he trobada: à fe que prou mha costat. esta si es ma enamorada, perque el ullet mha tancat, y en quintilles li he de dir, lo que el cor me va dictant. Perque sapies que te vull, yo te tinc de fer ma aloada: pixávins, obriu el ull, que va la corbellotada en versos de sar amb ull. Hermosisima granera:- per lleu que yo estic orat: me obriré la servellera; que estes chicotes torbat em tinguen de esta manera! Cu, qué rocha thas tornat? peguemli foc à la bocha? que el meu cap està ya unflat, y deixant correr la trocha, em chire de atre costat. tots los pixavins que veus petimetres de la moda, no et volen per estes creus, per ser presumida y toba, y cert te engañen, si els creus. A la percha estàs penchada sinse tindre un burinot que et fasa una barretada, ni qui et pegue un garguixot en tota la ma tancada. tiram, tiram lo filat.

que chusepet lo llauró no ha de fer del desmenchat: si em plegues per un cantó, ya em tens tot embolicat. tu no sabs aquell refrá: Rey don Sancho, Rey don Sancho (en valenciá y castellá) seguixme, si et tire el gancho, y aném à vendre safrá? Lo que em respondrás será: que si en casa manco et troba ta mare, que et buscara; cobrit en la mehua roba, que la pau be es compondrá. Buscarém al Escolá, que nos done bendicions, que yo crec que be ho fará: casemse, y les monicions ya ell despues les correrá. Sobre totes les raons este Pep ho dispondrá: deixat ara de cansons, à tú res te faltará, que estic podrit de doblons. tindrás anells y arracades penchant á les orelletes, y manilles platechades, també et duré dos crehuetes nugades en dos llasades. tota com un margalló et faré, y nom fases dir,

que et posaré hasta el to y so, si es que te aplegues à unir en este dunot llauró. Me ha de dir (no hacha por) fill de les mehues entrañes, chusepet fill del meu cor, sens mentires ni patrañes, tú eres sols el meu Señor. Ya et fas patrimoni real de tots los trastos de casa, de la pichera y barral del setrill, la carabasa, de la corda y el pual. Del llibrell, les cernedores, de la paella y graelles, del peu y devanadores, cadires noves y velles, del cerdàs y les estores. Y perque pugues menchar, et donaré el cullerer rall també pera rallar, casoles, perols, foguer, y ferros pera colar. també et donaré el morter en la ma com un perpal que el habràs bé menester, si per cas vols picar sal, ó vols allioli fer. Una garrida, pileta, un aventador de foc, conca, ferrets y paleta, y si et pareix que asó es poc,

et faré un got en anseta. Una filosa y eresol, una charra en sacadera, un espart pera el cuciol, un canter en tapadora, y una pinta en son pesol. Una sarria, una panera, una caña y un pincell, un calais, una pastera, una taula y un garvell, un cabás y una granera. Un aspía, un cobe, un esquer, un fus, un espill, un frasc, cósi en aros y cendrer, un coixinet, un tabac, una safa y un saler. Una estraleta bonica, una nabaixa en argolla, un pilonet aon sepica, y un suro gran de panolla pera tapó de la pica. Una caldera fumada, gavinet y gavineta, un estant pera escurada, De llabar una posteta, y un plat per si fas sopada. Un cullerot, sis culleres, una mesura, un ambut, matalafs y coixineres, sis llensols, un mich armut, y un cubertor en porgueres. També et donaré de enguañ

un cofi de posar panses, una caixa en clau y pañ, y també de quatre anses un: va? si, de este tamañ. Y per no ser mes cansat, tot laparament de casa, llit complet, ratera gat, oli, sal, carbó, filasa, vi, forment, y porc salat. A Deu, bello rosicler, loy diràs à ma tercera, si es que vols ser ma muller, perque en la ma la montera la despedida vull fer. A Deu, nobles cavallers, a Deu, belles señoretes, que no están tan pomposetes les roses en sos rosers: y pues els vech placenters, à sos peus em vull postrar, y molt humil suplicar, de mes faltes el perdó, y un vitor de aclamació á qui mel vullga donar.