Colecció 26 de Coloquis valencians/De la Novia y les faves

Coloqui de la Novia favera;
asó es
que li agradaben les faves,
y li feren mal.

Ara pues que estém de risa de chacota y bulla gran (mas que siga en contra mehua) els tinc de contar el cas celebre que em susui la nit que me vach casar. Com desde chiquet aixina ya em comensí à despuntar en agraderme les chiques, que em gustaba raonar, quant ani entrant en malicia ni chens que em vach esmenar: darrere de les fadrines no igualaba un satanás, moria per divertirles, entre elles sempre ficat, totes les duhia reboltes; y quant ya tingui quince añs en coneiximent entri y anaba ya retriant les lleches de les boniques me anaben ell ull vallant

mes les primes que les groses perque els marfegons (sagrat) son pera dormir, res mes: y aixi a mi may mhan entrat. Les parades y les grogues vach notar (la veritat) nom tiraben com aquelles que dihuen que tenen sal, y les que color de rosa van en les galtes mostrant. Ani per fi obrint els ulls, que hasta entonces molt tancats els tenia, pues com fora dona ó fadrina, sagrat, no habia galls pera mi, corrent à curruquechar, despues ya me detenia per lo que els tinc relatat, pero no ani à guañar res, una en vach atahullar bonica si, y no molt grosa, bruta hasta ai ham aplegat, en un servell de oroneta, y llépola? cap salat! totes aquelles droguetes com vostés quizà sabrán que solen les que están grogues amagatontes menchar, com arròs cru, molinada, terra, emblanquinada, sal, almidó sec, y de flor, carbó, sendra, socarrat, panderoletes, formigues,

etcetera, que no cal nomenarles una à una, que la que meñs tot ho sab, á ella tot li avellia sempre anaba mastrullant (groga petera li dien, no hia que dirho cridant) enterat pues yo de asó la volgui (cert) apartar y li portaba tramusos chufes, castañes, torrat, cañamels y margallons, roses que en paella es fan, abellotes y avellanes, datils, llirons y atres tals menchades que sols à chics y à dones els ve à agradar, que si omplin moltes el ventre crec que greix ninguna en fa. Ya sé també que asó es brosa pero nunca arribará à les atres porqueries, y al que sha de desmamar no li lleven de un redó la mamella, el van templant, hasta que del tot se olvida: cab de greu resagranat! lo millor se me olvidaba que li solia portar que eren favetes bullides (asi à carcallada gran podem riures ara tots)

teniem sempre altercats, si men dus, si no ni havia, pues portam, pues que tot lan voldrán que duren les formes? Mira, si thas de casar en mi (me digué una volta) de faves mhas de saciar. Dona, vi, tot lo que vullgues, lo que voldràs cuinaràs. Si es aixó, des de ara al punt ya pots pasar à la part de demanarme, y yo ho fui com una plata, sagrat: y en menor de tres semanes ya tenim al un costat monicions y bendicions boda, dot, y habent dinat, acaball en lo nosi. la plante à grupa, y la trac à pasechar à soletes, y á que la vera Patraix. Corrém algunes barraques y Alqueries, y sent tart à casa, à casa me ferit, temps queda de pasechar. Per cumplirli la paraula volentla en tot contentar, yo ya tenia arremulla en un llibrell de pastar o faves panesques, granes tres armutar ò no se quant. ella que satisba allò!

me santoixi un afarám: guelo, guelo, guelo meu, ve corrent y me abrasá. Yo en alló com no pensaba li digui: tonta, que fas? itome, asó es darte les gracies de la prevenció; y (sagrat) me du al llibrell, y ell estaba cubert de corones: vechána si en veureu ya tha contentes; si, bona hora es, ya va. Em diu que pique lesquer, ensenc llum, trau un brasat de lleña, y dient y fent fa una falla, y ya ha alcansat la caldera, y me la planta en aygua hasta la mitat, faves y foc à que es coguen. Cu lleudomia, qué qué fas? ham de sopar esta nit, ò què? Ay Miguelás! si vols, ruste una chulleta ó una llonganisa al ast, que yo en les faves tinc prou, que mha de fer com un tac. Hui dura el pan de la boda, demá que shabrá acabat, habém de veure qui mana Toni o Manena. Al instant com ella dia yo ho fiu: pose en orde mon sopar. Sols un troset? Guelo, no;

be pots, be tho pots menchar vols un trago? No tampoc; y vacha el foc de atiar. Cou y cou, la fava dura com volen oir lo vulgar Lleudomia,yo ya madorc. Pues Guelo, te pots chitar que ya et faré compañia luego que habré despachat. Yo vach y em colgue en lo llit, quant vullgues ya et chitaràs. Ronqui prou y bona cosa, quant ya me sent al costat à Lleudomia, done esquema, y em chire al atre costat: faus com qui dorc, y la escolte fen chemecs, y fent badalls, soltant rotar y afluixant flatos, no podia pantaixar, captelley y quina bestia! que tal que shabrá atracat! aguanta, aguanta la mecha, pues has volgut fartar tant. Yo no sé cóm, me adorguí; y quant ya era casi clar malse à fer mos menesters, Boque el cusiolet: sagrat, y estaba hasta les borétes: el conde habrém de bucscar, y al móurel, pogui comprendre que estaria també ras,

Carám, y en lo fret que pela qui ha de ixir ara al corral? busque foc, y no nencontre: lesquer habrém de picar, palpe, palpe, y nol topaba, y els dits me vach empastrar. Qué es asó? ole: qué ha de ser, ya encontre la veritat: cab de greu en la cochina! pacencia, anemse à llavar. Fique la ma en lo llibrell, y em sent com un guant posat: catso, asó es faves, ó qué? faves? faves? bon carám, que se sent olor de agre! Quin remey te: al pual; toquel, buit: quin parterache! la bruta, tant que ha fartat desecada sha vegut tota laygua del pual: quin reall, y el deixa buit, bon bordell es ser casat. Per fi, calle, y fent el curro, agarre pera puar la corda, formela al peu pera deixarla escolar quant me sent un chit y chit un ruido semechant al dels torners, quant treballen que ixen chorrolls à grapats de llenguetes de la fusta:

que al modo hagué de llansar acabat de veure aygua, y tant per dalt com per baix munició despacharia. Quant yo em sent aixi estufar, y la olor que no es de roses, y que casi em va segar un poc de sisgotadeta que es va esclatar en lo nas: solte el pual, tire un voto, y un all tan redó y tan gran, que Lleudomia se desperta, y entre chemeos y desmais, sent que deia: Guelo meu, yo me muic. Pues y què fan que no carreguen en tú els dimonis, so reall. Muite com pugues ai, vach per fulles al corral, me torque com puc, y en palla macabe de netechar. Obric la caixa, y em mude camisa y sarahuells blancs, prenc dinés y me la deixe, y en deu semanes cabals no doni bolta per casa. El Retor me apaciguá, y que tinguera pacencia, que era ereu que Deu mha dat, y ella també molt plorasa es volia achenollar y com yo soc bo dé avindre

en pau tornaren à estar. Chica, no penses en drogues llonganisa en tindre fam, plats de arrós, rollos à banda, bon peix, bon vi, bona carn, y deixat de porqueries, no saboreches la cals, no vullgues tastar sabó, y molt manco escarabats, ni porquets de Sant Antoni ni alchepsons vullgues llepar, perque sempre estaràs groga, y may te podràs casar, que si enviude y et mantens fradrina, sham de achustar y una per tres y à la manfega serem de molts envechats, ell y cuidado en les faves perque no nhas de tastar. ~

B.E.

Matraca

de un Mosot y un estudiant}

Cst. O qué dicha logren hui els ulls meus, no mes de mirar als teus de cara à cara; y confesantme en tú ara, te vull dir, que per veurels relluir, à vegades pert los matins y vesprades, pasant, tornant este carrer, y mirant, si es que et puc veure; y à fe que be me pots creure, que de grat el meu cor sha enamorat de ta hermosura, y es tant, que ya se me apura el sufriment, si no et declare el intent de mon amor: digues si em vols per Señor. Mas. Caballer, pareix que està placenter, y aixi vol ara burlarse de mi à la clara. Pase abant,

que la chent que està mirant, mha de dir, que per qué em pose à arguir en qui sab mes? Y si ma cara diu que es bonica ò llecha, no fa falta qui la festecha, y aixi la vol; y yo à ell que es com un sol. C..Aixi es constant, que es el preciós diamant molt estimat de tots los que lhan mirat. Has de saber, que ningú tha de voler aixi com yo; y en proba de ma afició, mana y remana, voràs quan de bona gana tot ho fas; pues en mi un criat tindrás qualsevol hora. M..Ha señor, vachaus en lora, à son cami, que si el Ama el veu asi, me reñirá, y vosté no ho pagará. Com sab burlarse! Pues no habia aixi de estarse si vinguera el meu amant, y ahi el vera.

E.No tan fort ho prengues, que em tens mich mort, y has de acabarme, si pegues en despreciarme. Per ser hermosa, no et precies de melindrosa: les mans eixes vullc sols que besar me deixes, que de fines sen pasen à cristalines per blancor. Deixam sino el mocador, (pues veus, plore en prendes de que et adore) pues sent teu, ha de alegrar el cor meu. M..Qué cortés, y qué acomedit que es! vaya, y tan pla, com si fora mon chermá! Molt falaguer vosté, es coneix, que ha de ser: vacha, vacha, ans que algun ruido hacha, que me enfada. E..De veuret aixi enuchada, cent ho sent; pero no tinc moviment pera ausentarme y de ta cara privarme: deixa, deixa, que et bese de la ma eixa

no mes que un dit. M. Marche ya el desvergoñit enoramala: reparen de qué fa gala, de atreviments! Mude, mude ya de intents, tinga vergoña. A fe que es bona fandoña el intentar cosa que no ha de alcansar. Pase ya abant, perque me vach apurant, y se oirá lo que escoltar no voldrá. Bon chalán mhabia ixit per galan! Vacha allà y torqués, y mes no mire estes portes. E.. Pues cochina, tapadora de letrina, ull de magaña, pincell que et falta la caña, sens de rata, cara en nasos de tomata, boca de tabe, quin cabró habrà que te alabe, sent tan llecha, com un tió que fumecha, boca torta, que te poses à la porta de costat, amagant lull regañat,

en tan gran boca, que et cab sansera una coca. tú festeches? no veus que et penchen les meches? pobre mosa, apañat, que estàs donosa M.. Y tú, gorró, que te precies de fartó, y desafies à correr les alqueríes acaptant, y el pa, com tel van donant aixi tel cales, per no durlo à les espales. Fachendeta, que al sisó li dius peseta: famolenc, que et coneixen en lo trenc per lo que agarres. encara et pixes en garres, y creuràs ser en eixos ulls de esparver (cert) molt galán, y à pentols penchante van ya les sotanes. De mirarte no tinc ganes. Es.. Ay la churra, que alcansa meñs que una burra, y ni meñs sab posar un remendo à un drap.

Mondonguera, escalfida, carasera, sapo unflat, entecada, y ulls de gat, moño de estora, que te vas fent tan señora, que no agranes, ni tens may de escurar ganes, que es menester manantho, si ho has de fer, pues te fa dol de netechar un esol per no embrutarte, que ni acció tens de llavarte: sarrapastrosa, cul brut, cames de filosa. M.. Que aixó digues, pillo de baix les botigues, que deixes net à qualsevol que et ve à tret, estrafolari, de mendrugor gran armari, y sempre vas en lo moc penchant del nas que no iguales à un pabo arrastrant les ales, movent així tal pols y tal remoli, que els fematers tots te van per los carrers

seguint los pasos, pera omplir presto els cabasos. Marcha aball, en mes mas que un papagall. Est. Ay la bruta, que enchamay te veus eixûta de pixûm, y portes sempre un furúm que els teus faldars nunca els podem traure clars les llavaneres. No veus tú que no mes eres que una mona? Amagat ya dins, bacona, ensapada, lo botifarra mal nugada, morro unflat, drap de cuina, mal llabat; ensén lo foc pera fer el segó al porc, y pela els nabo, si es que per ventura saber; que el cusiolet ya el faràs, si no lhas fet Mos. Ay lo guilopo, que porta un coixi per topo, despilfarrat, que daon està lhan tirat mil vegades, perque sab pegar unglades: mueble honrat, que carabasa ha portat,

y vol ser frare, y no coneixo a son pare. Pixaví, que sempre portes el sí ple de manrons, y Luis que menches torrons, donant á entendre, que tens salut, y en pots vendre, pobre peal, que thas vist en lespital en matadures. alifacs i trencadures: Est. Pues tiñosa, mes calenta que una gosa, coll de gruga, en conches com la tortuga, ansisamera, amostra eixa calavera de buañes, que no te queden pestañes per la roña, y vas sinse mes vergoña a tots contant si la lluna está en menguant. Maria chorrolls, niu de puses y de polls, charcull de patos. mosa ruin de Pilators: vesten dins, y netecha be els sasins. Mos. Lo rematat qué mentixes ha enredat!

trasto vell, vacha y tracte en tals com ell. Bou de proba, que si porta fil de roba, està ben clar, que manegues sab tirar. Marche enlora, si no vol que ixca ahi fora. Aném, al fi, home que es toca del vi, y per chugar so llevará del menchar; y quant no te agarra alló que li ve. Poca honra, lleves de ahi, que em deshonra. Mes se acosta? A meñs tinc darli resposta.. sen va.

Cst. May qué olór! per greu sen va al servidor ya mich cagantse. Pues à fe, que si li alcanse les polseres, li aguera dat pera peres, ò una surra. Ay la molt verganta churra, y qué ayre te. ya li posaré yo fre, quant la vecha. Y pues es mes que rellecha, y ha fuchit, favor mha fet molt cumplit,

que si admitira tot asó que de mentira li dia ara, hasta la mort me penára. A dios, baca: llévat si pots la matraca. B.E