La fabricanta/Duas paraulas

AL LLEGIDOR

La veritat es una font que no s'estronca may.
Fernan Caballero

DUAS PARAULAS

Complascent llegidor: Si al obrir lo present volúm, te fas compte de trobarte ab una obra passional, simbólica, plantejadora d'alguns dels problemas que avuy tant flamejan en llibres y teatres, ab més ó menys reminiscencias de las escolas que suran en lo mon de la literatura contemporánea, táncal tot seguit, perque't cauría de las mans. La novela, narració, aplech de quadros, ó lo que á tú't sembli, que adjunt t'ofereixo, es tan sols un enfilall de casolanas intimitats.
Las virtuts, los sentiments, las lluytas y'ls esforsos, desenrotllats en lo fons d'una modesta llar, ¿poden tenir algún atractiu, en aquesta época histéricament afamada de sensacións emocionants?...
No ho sé: lo únich que puch dir en descárrech del vulgar argument del meu llibre, es, que quan ja's devalla vers al ponent de la vida, per mes que'ns agraden ó admiren los progresos moderns, no es possible arrancar la fonda estimació que sent lo cor, pels anys en que ha transcorregut la nostra jovenesa y en los que s'ha format lo nostre modo de ser intelectual. Y quan á aixó, s'hi afegeix la idea de que á la pressió dels temps nous, irremissiblement, per la lley de la inevitable evolució, malgrat que subsisteixen iguals virtuts y sentiments, han d'anarse soterrant, pera no tornar á viure may més, aquellas personas que foren motiu de la nostra admiració, junt ab usos y costums que tant nos delectaren, no m'ha estat possible sustréurem al desitg de ensajar en aquestas planas, la reaparició de tipos y fets, que la moderna constitució de la industria y'l modo d'ésser de la societat actual, fan casi imposible que tornen á existir. Y ab aquesta única pretensió, he girat los ulls enrera, he recordat y he escrit; tement ara, en aquests suprems instants de recels y ansietats, que sent tot autor al donar al públich un nou fruyt del seu treball, que pels meus contemporanis no tinga altre atractiu que l'avivació del recort; y pel jovent, lo sol interés de saber — quan passant per las vías de la ciutat nova fixi'ls ulls en molts dels sumptuosos edificis que las enriqueixen — com y quí — va posarne'ls fonaments.
Enamorada de la hermosa terra ahont he nascut, estaré prou satisfeta, si en honra d'estimadas contemporáneas mevas, al admirar la potenta industria que ha sigut la vida y riquesa de la nostra Barcelona, se fa recort de las que, ab lo seu esfors, ajudaren á fer del humil aglá, tant sapat roure.

L'AUTORA