Les plantes cultivades. Cereals/Presentació de la primera edició
No estic pas segur que una imatge valgui per mil paraules, però les plantes i el país són tan bonics!...
El fet de preparar un llibre sobre cultius basant-se en una col·lecció o selecció de fotografies pot semblar simplista i alhora agosarat. En aquest cas, no és gens simplista, perquè quan
s'aprofundeix en qualsevol i cadascun dels aspectes que es tracta de presentar i es van sintetitzant les idees, sorgeixen subtileses que enriqueixen notablement els continguts. Quant a l'atreviment d'encetar una tasca com aquesta, cal dir que és de sobres recompensat perquè es tracta d'una feina engrescadora i com deia suara... són tan bonics!
Per mi les fotografies permeten subratllar idees (la seqüència ordenada d'aquelles marcarà el discurs), si bé no totes les idees es poden representar clarament amb imatges, ni, ben segur, totes les fotografies que han estat seleccionades expressen, amb la contundència que voldria, la idea que es pretén ressaltar. Jo vull mostrar les idees a través d'imatges i reforçarles amb el text. Per això, considero que el text que acompanya les fotografies, sovint molt sintètic, també és essencial. Però, de fet, les imatges de les plantes, dels conreus, dels paisatges agrícoles, del país..., tenen un significat diferent segons el lector que les contempla. D'aquí la seva potència, si s'ha tingut l'encert d'escollir-les bé (...).
El llibre que presento va dirigit, en primer lloc, a alumnes que estudiïn agricultura, i pretenc que sigui didàctic, que els estalviï feina, perquè recull ordenadament i elaboradament molta informació, però sobretot, que els estimuli en el coneixement de la producció agrícola i del país (...). Però crec que també pot ser útil per a molts tècnics i professionals, que hi trobaran informació interessant en una lectura detinguda dels textos.
D'altra banda, m'agradaria que també resultés atractiu per a moltes més persones, interessades en l'agricultura i en el país, perquè a més d'un llibre d'agricultura voldria que fos un llibre sobre cultura (de cultiu, també) que està pensat des d'aquí, però amb la voluntat d'entendre les produccions agrícoles en l'àmbit mundial (...).
En un estudi publicat per la FAO (Sinha, 1978) es calcula que l'any 1972 els cereals aportaven un 68,4% de totes les proteïnes produïdes pel conjunt de les plantes cultivades per utilitzar els seus òrgans de reserva (les proteïnes animals provenen de les plantes, sovint farratges i pastures, però, principalment, de pinsos compostos pels òrgans de reserva dels vegetals). Un càlcul equivalent fet a partir de les dades estadístiques corresponents a l'any 1992 mantenia el percentatge en un 67% (...). Però cal recordar que els cereals es cultiven, bàsicament, perquè el seu gra és ric en midó i, per tant, en energia. Per això es pot entendre que, globalment (és a dir, directament i indirectament, a través dels pinsos i dels derivats de la industrialització dels grans), els cereals aportin les tres quartes parts de tota l'energia i una destacada proporció de totes les proteïnes que consumeix la humanitat (...).
El present llibre només comprendrà els cereals en el sentit estricte, és a dir, els que
pertanyen a la família de les gramínies. Són els cereals d'hivern: blat, ordi, civada, sègol i
triticale, i els cereals d'estiu: arròs, blat de moro, sorgo i mills (diverses espècies que s'agrupen en aquest epígraf).
El llibre s'ha estructurat en dues parts, una de general, que comprèn els quatre capítols inicials, i una d'específica, amb els nou capítols darrers, cadascun dels quals tracta d'un
cereal.
A la part general he seguit l'esquema proposat habitualment quan expliquem els cultius a la Universitat: es comença presentant la producció (capítol 1), se segueix amb el coneixement de la planta, tant de la morfologia (capítol 2), com del seu desenvolupament al llarg del cicle biològic, centrat, en aquest cas, en els cereals d'hivern (capítol 3), i s'acaba amb el cultiu dels mateixos cereals d'hivern (capítol 4).
En el capítol 1, que tracta de la producció, es considera en primer lloc el producte i tot seguit es presenten dades estadístiques, en forma de sèries de figures, sobre com han evolucionat les superfícies cultivades, els rendiments i les produccions a Catalunya, a Espanya i a tot el món: es tracta d'entendre on estem, començant pel coneixement del nostre entorn més proper, però relativitzant-lo. Les dades estadístiques són fredes; per això, a continuació de les gràfiques indicades, he recollit els paisatges de la producció dels principals cereals, el blat i l'ordi, l'arròs i el blat de moro, anant també des de Catalunya als àmbits més allunyats, Espanya i el món. La selecció de paisatges ha estat condicionada per dues limitacions: la de l'espai, necessària, i la de no disposar de totes les fotografies que hauria volgut tenir corresponents a alguns països (...).
També he assumit una limitació d'espai en la presentació dels capítols segon i tercer. Quant al darrer capítol de la part general, el que fa referència al cultiu dels cereals d'hivern, la limitació d'espai no només és imperativa sinó també desitjada, ja que no es tractava de fer una descripció exhaustiva de les diverses operacions culturals, sinó, tan sols, d'assenyalar-ne la importància i els trets més remarcables. Qualsevol tractat de mecanització serà prou més explícit i descriptiu.
Tots els capítols de la part específica (del 5 al 13), dedicats a un cultiu, comencen amb
una pàgina en la qual s'especifiquen la destinació del producte, els principals països que el produeixen (recollint en una taula les dades estadístiques de la FAO de l'any 2006), així com les
comarques de Catalunya i les províncies d'Espanya on més es cultiva (si és el cas que hi sigui prou cultivat) destacades en dos mapes. Finalment, en una gràfica es representa l'evolució que han tingut la superfície cultivada, el rendiment i la producció del cultiu arreu del món.
En el segon apartat de cada capítol específic es presenta la planta: en primer lloc, la classificació botànica; a continuació, els aspectes de la morfologia no considerats o complementaris dels indicats a la part general, i finalment, el cicle, sobretot el període de formació i maduració del gra. Per a alguns cultius, s'hi ha afegit un quart epígraf per destacar alguns aspectes de la seva fisiologia o fer referència a les varietats cultivades.
La tercera part de cadasdun d'aquests capítols comprèn només els aspectes sobre el cultiu que s'han considerat més rellevants en cada cas, amb les excepcions de l'arròs i del blat de moro, els quals són tractats amb més amplitud per les seves diferències amb els cereals d'hivern.
Per finalitzar el capítol dedicat a cada cereal hi ha unes pàgines que es refereixen a la
utilització del producte, en primer lloc del gra, i en segon lloc, si es dóna el cas, del farratge. Només es pretén, especialment en aquest apartat, recollir les idees principals sobre el destí del producte.
Les fotografies de paisatges, i algunes altres, s’acompanyen d’una referència en la qual s’especifica el lloc on va ser feta i la data. Es tracta d’una informació necessària per poder relacionar l’estat dels cultius o del paisatge amb el temps i el lloc, tan importants en agricultura.
Tot i que un dels objectius de la publicació era presentar material original, he volgut fer unes excepcions per incloure fotografies fetes per companys de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (...) o per poder destacar alguns aspectes que he considerat importants (...) i dues més, sobre el sorgo destinat a l’alimentació humana, fetes a Mauritània per Helena Gómez MacPherson; finalment, en el capítol tretzè hi he reproduït unes fotos publicades prèviament, per poder reforçar unes idees que si no no hauria pogut representar. Crec que la força de les fotografies pot justificar aquesta llicència.
La bibliografia recull les obres i els treballs principals que he consultat per redactar els textos, però que, per raons d’espai, no s’hi fa referència en aquests mateixos textos.
Per facilitar la consulta dels diversos continguts del llibre, he preparat un índex en el qual
es recullen tant els conceptes considerats en els textos com les principals referències geogràfiques mostrades amb les fotografies.
D’altra banda, s’han recollit, en una relació al final del llibre, les fotografies de paisatges agrupades per comarques, per províncies o per països, segons la seva procedència.