Gent de casa - Revista (II)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Una visita Revista
Gent de casa
Un pobre







REVISTA

Un discurs de don emili castelar a l'academia












 Sortíam de casa en Vidiella com si exissem de bateig; vull dir que cadascú se'n portava un farsellet de confitures ab les que jo, per la meva banda, contava recrearmhi uns quants díes aprofitant qualsevulla estona de vagar per anarmen al meu quartet, y allí, a tot esplay, recullit en lo sí de la propia intimitat, closos los ulls, estesa tota la crexensa sobre un sofà, donarme'l vintiun plers ab lleminadures de Beethoven y de Chopin, tal com les havía servit en Vidiella, ab la seva delicadesa de sentiment, ab aquella elegancia y principis ab que tracta les tecles del piano, que pareix que's comfronti ab hermoses y tímides donzelles a les que'ls hi fa exhalar un sospir y prou, y no les inquieta ab insistencies de mal gust, ni les acaricía sinó lo més necessari pera que diguin alguna cosa dolsa y les dexa luego somriure ab una rialleta que vibra y penetra dins del cor sens que ningú dels que se les escolta pugue remediarhi rès.
 De bona fè, contava ab aquestes delicies per tota la setmana, y fins temía que'ls meus oidos després de haver gustat, per recordansa, tan empinats senyorius y fineses, no's comprometessin posantse en lo conflicte de no volguer sentir parlar a la gent. Y me'n aconhortava pacientment ab idea de que tal rigor no'm sería de molt perjudici, calculant, per remey ò per bona composta, dedicar una orella pel tracte mundà y l'altra dexarla fer festa y que se'n anés de convit ab totes aquelles sonoritats dels grans mestres que fan de la música'l cordial més segur per lograr la pau, l'alegría y'l benestar en tota lley de situacions (encara qu'hi manquin diners,) mentres la

salut estiga a son lloch y cumplexi ab les seves obligacions.
* * *

 A la Rambla un minyonet se'ns posà al devant oferintnos los discursos d'Emilio Castelar, y d'en Víctor Balaguer, escusant lo tractament de Excelentíssims qu'abdós tenen y anomenantlos ab esta llisura y franquesa que tothom emplea ab los homes notables pel seu talent, per sa fortuna ò per sa posició social.
 ¡Ja varem estar ben compostos després d'haver comprat per quatre quartos aquelles dues partitures!
 ¡Guapo! vaig dir jo; aquesta es ventatja com un Nadal que s'ensopega ab tres festas! Castelar y Balaguer posats d'acort... ¡Víva! Si per mediació d'en Vidiella havem pogut sentir de quína manera sospiran los àngels quan tenen dolesa per no veure a Deu y de quína manera tan trista cantan assí en la terra exos sers excepcionals que viuen en perpètua anyoransa de felicitat, ara, entre Balaguer y Castelar nos ve un anticipo de primavera, y cada planta, cada flor nos diràn còm y per què son tan boniques y tan escayentes; y per ells oirèm tota lley d'armoníes: un concert silvestre de música y olors. De la gota de rosada sabrèm los amors breus, los goigs y les rialles ab qu'esclata veyentse tan ben nascuda sobre la tendror d'una herba, les congoxes y'ls esglays que'l gelós oreig li dona, y sa fugida misteriosa en un petó del sol; lo que diuen les plantes del bosch a la viola encisada pels perfums que'ls hi envía; per què les abelles s'enamoran dels romanins, y què'ls hi cantan ab aquell brunzir, y per quínes trasses logran tanta estimació y tan abandono.
 Tot nos ho faràn avinent, qu'axís a Castelar com a Balaguer no hi hà flor que no'ls hi degui tendencies, papallones ni abelles que no les hajan afavorit ab convidades y refrescos de perles tremoloses ab sentida de mel y olors de clavellines, y no hi hà caderneres ni's conexen rossinyols que no hajan posat empenyos per cantar en castellà després d'haver sentit al Emilio, per anarsen entre'ls arsos y oliveres a ensajar y fer exir a escoltar tan noves carretilles , motes d'esmeraldes y rahims de bayes pintades com coral.
 També sabrèm lo què guaytan exos milenars d'estrelles que cada nit ixen a tafanejar y què significa son inquiet pampallugueig. Tot nos ho diràn un y altre, que tenen l'oido fi y la vista penetrosa y logran saber secrets qu'a ells sols los confían les tímides violes y l'olorós timó, y les estrelles tenen, per ells no més, mirades d'inteligencia y'ls hi divulgan lo seu sentir ab més descans qu'als altres homes. Y com tenen prou afinada la vista y tan delicat l'oido, indagan en lo temps passat y saben contarnos dels avis nostres los fets altíssims, per que de ses virtuts y lleals exemples prenguem llissons y fortalesa.
 Parlaràn de la nostra patria y de la dolsa llengua, l'un per alabarla, l'altre per mostrar sa hermosura, sos cayres y facetes, fins a enlluernar a alguns ulls poch habituats a rebre resplandors tan vius y acolorits. Y als que'ls havem escoltat commoguts, sentir com la vida no'ns haguera sigut agradosa y qu'hagueram vegetat enneulits y malaltissos si no haguessem tingut la ventura de nàxer catalans.


* * *

 De tot lo dit no sé si's concreta que les memories del concert d'en Vidiella me les reguardo per la setmana entrant; y que, entre Castelar y Balaguer, havem tingut una assentada en la que tots havem quedat lluhits: ells obrint les calaxeres de casa'ls avis y ensenyant los tresors a més de quatre que'ns tenían als catalans per pobrissalla; y jo, fent que sí ab lo cap cada vegada qu'esbarriavan més pilots d'argentería, que'l mateix sol no sabía hont darla al veure tantes resplandors de rata-pinyada belluguejant per les parets, y ab lo garbo ab que les pedres fines y'ls brillants li tenyían les clarors a la seva vista.


* * *

 Y por lo que á V. se refiere, don Gaditano, ilustre, mil plácemes por su discurso; con la novedad, — para un servidor antigua, — de que se le estima á V. (sin tocar á las castidades de la opinión;) y que cada vez que V. se remonta por las sublimes alturas donde V. sólo y las águilas saben holgarse, aquí bajo queda un admirador suyo que no se fatiga con tener la vista y el resto de los sentidos en contínua suspensión...


* * *

 A vostè, don Víctor, que no per major franquesa podré estalviar la cortesía, li dono l'enhorabona, ab tots los auments que cada día'l meu afecte sent per vostè; y, parlant ab la franquesa que vostè'm permet sempre, li tinch d'innovar que per la meva part quedaría nombrat marmessor de nostra terra, per que'ns milloraría l'Hisenda y tal vegada, ab escriptures velles y pergamins que vostè sab hont jauen, acabaríam de lograr justicia per part de més de perdonarnos la vida ¡a nosaltres!... ¡Xiquet!... ¡Don Víctor!... Si en Roger, ho sabía, aquell dels pexos... Si'n veuría de currues de generació agenollades, corrent ab prou dificultats per ferli manetes... ¡Prou tindrían de menjar lo peix ab l'escata per respectar les quatre barres de sanch!