Perladillo

PERLADILLO

Don Marcos Perlado Cifuentes, sargento cumplert dels exèrcits na- cionals, condecorat ab la creu de María Lluisa per acció de guerra abolint moros l'any sexanta; ronde- nyo, bon mosso, ab uns mostatxos a lo Víctor Manuel que se li estenían arrapats com un'eura fins al mitx de la cara; la color sanitosa, celles es- pesses y prolongades que li naxían al damunt mateix de la carena del nas; mirada altiva, posat desinvolt, serio y feréstech en los actes del servey, ditxero y tractívol quan cambiava'l kepis ab lo rat-penat y'ls demés guar- niments de municipal, per la gorra,'l bastonet y l'americana de paysà. Acabada la guerra d' Africa, en pau lo govern ab les altres quatre parts del món, allavors va pendre la real llicencia, ben satisfet de que havía introduhit prou consternació entre les potencies militars per que may més gosessin fer mancament a la nació espanyola.
Ab aquexa comformitat y seguransa, se'n anà dret a la terra per veure la marecita y'l parentiu, saludar ab ulls enternits tot aquell altre be de Deu de recordanses que, temerós de pèrdreles, les tenia sempre presentes y dibuxades a la memòria, sentint ademés, a mesura que se'n allunyava, com la olor del ayre de la seva ciutat, veyent la hermosura d'aquell cel, les giragonses que feya'l sol per baxar als carrers, les llenques y esmotxadures de claror daurada ab que engalanava'ls edificis, les clapes de ombra gegantina que s'estenían a sos peus, y'l reconet de casa seva tan anyorat, que fins les esquerdes y'ls escrostissats de la pintura tenia vius al pensament com si'ls guaytés.

* * *

L'arribada que li feren a Ronda va ser un excés molt lluhit de gasto y de disbauxa per obsequiarlo. Tothom va fer festa; los treballs, que per lo calorós del clima no anavan gayre arrencats, se paralisaren del tot, y'l sol y la serena quedaren en provehir per que'ls fruyts s'assahonessin en los arbres, y les demés plantes anessin fent lo seu fet, mentres la ciutat de Ronda festejava al seu fill Perladillo, qu'arribava de l'Africa ab los punys desllorigats de tants heretges com havía dexat estesos per aquells sorrals ab los basqueigs y congoxes del trànzit derrer.
Les guitarres y castanyoles anavan d'una mà a l'altra sense parar; les dònes ni tenían temps per ficarse a la cuyna a donar quatre sacsejades al puchero; y tanta festa y alegría eran causa de que ningú mengés calent. Fins les criatures jaleaban, y'ls ditxos y les finors que acompanyavan a les jàcares eran tan aguts y presumits que no hi mancava ni sal ni pebre y gracia y canela...
Al compàs del fandango, exiren a la llum del sol definicions superiors de pantorrilla, de tan esquisida escultura, qu'eran gustosa lleminería pels ulls, y gran enfit.
Allí no hi havia altre hèroe qu'en Perladillo, y entre copes begudes y limetas trencades, li anavan millorant la categoria, qu'a cada ronda consumida prosperava de grau, que si hi entrava de sargento n'havia d'exir brigadiel.
Les berenades de gazpacho que li donavan, valían més de tres rals, y tothom li havia d'oferir la seva convidada a tot gasto, encara que s'haguessen d'empenyar la màrfega ò la vajilla dels cacharros d'anar a la font y passar després una temporada de mortificació bevent ab lo palmell de la mà y dormint en crú sobre l'empostissat del llit.
Ab les alegries y gaudiments deia festa, les ganes de treballar no venían, y ningú les anyorava ni'n passavan ànsia, ni les cridavan per que tornessen; de modo, que Ronda la bella,'l topaci andalús, semblava Xauxa ò un Madrid en miniatura.
Mes, en Perlado's va cansar de tanta granja y fineses de gaspatxo y de begudes, y'l molestava ademés no tenir logro de pagar ni una trista copeta als camarades, per que trobava per tot arreu bestret lo gasto sens ocasió de treure ni un diner del qu'havía cobrat al rebre la llicencia. Abans de tenir un disgust ò qüestions per satisfer la convidada, preferí tenir prudència fins al dia que se'ls hi va pondre'l sol als rondenyos, que fou axis que's va fer públich qu'en Perladillo se'n anava.
Prou se li oferiren per sota mà'ls galons de cabo de burots, lo xuxo y'l fanal de sereno, ab espectativa de ascendir fins al bastó d'agutzil, ab casa franca y terregada pel braser; rès lo va moure; cap ofrena lo tentà! era petita y poch estesa la ciutat de Ronda per la mesura de ses enveges y'l logro de sa prosperitat!

* * *

Sabía d'una capital famosa y molt vividora que'ls que hi acudían parlant castellà hi trumfavan millor que'ls de la terra y hi manavan més que tots. Sentí ponderanses de sa hermosura y un ditxo enriquidor de les seves ventatges que l'acabà de tentar. Agafà'ls trastets, cordà les polaynes, y ab lo bastó a l'espatlla, 'l farseil al cim, travessà rius, baxà rambles, seguí carreteres, glosant la sentencia de
Barcelona es bona
si la bossa sona, etz.
Se'n vingué dretament a nostra terra, y ab la cinta de color de flamarada creuada al pit, lo canó de llauna en banda, la gorreta de gayrell, un punt més enllà de la clenxa, entrà a la ciutat pel Portal de Sant Antoni, sense sonarli la bossa, brandant lo còs y la borla de la gorra de quartel ab donayre, mirant als curiosos ab altiva satisfacció, com si'ls anunciés que's millorava la capital de Catalunya ab la presencia del sargento primer dels exèrcits espanyols, lo guapo Don Marcos Perlado Cifuentes.

II

Trobà la ciutat hermosa y acomodada al seu gust; corrent la disposició y amplaria dels carrers; la Rambla al seu punt, ni massa ensà ni massa enllà, y enrahonada la cautela de fer un moll pera clòurela de sobte, que sinó, pensava, aquí'ls catalans s'arruinan fent hoyitos si arriban a tenir l'intent d'atapahir lo mar y atravessarlo ab lo corresponent adorno de verdura per cada banda; lo Passeig de Gracia y'ls barris nous, d'una perfecció militar; les ringleras dels edificis, comformes y ordenades a la tàctica, que ja les podria revistar qualsevol oficial entreguardant ab l'espasa sobre'l perfil del nas y'ls ulls mitx cluchs, que no hi trobaria ni un marxapeu que s'apartés de la correcta formació, amples y espavosos pera poderhi extendre un exèrcit en gran parada encara que cada indivíduu de tropa anés en carretela.
Los campanars los trobà ayrosos, y de més mèrit si haguessen sigut d'una pessa; justa a la mida la montanya de Montjuich, y xiquet lo terno de boles que senyalan los barcos que venen d'enfora.
La Plassa de toros li va fer molta impressió. ¡Quína balumba y quins jòchs d'andamios, va dirse, axecarían los agrimensors pera maniobrar les pantorrilles de semejante compàs y fer lo círcol! Per que aquí no hi valen gots, ni se'n podían refiar.
Lo Jardí del General va ser lo que'l cautivà més que tot. Aquelles oques manyagues, blanques com una tofa de neu, que's passejavan per lo safareig y acudían vora la brana com si pidolessin molletes de pà a les criatures, lo distreyan molt, passanthi les hores mortes. Les dides y minyones qu'acompanyavan a la maynada li feyan obrir uns ulls que tot eran espressió y axeriviment. Al principi, ell també tirava pà a les tites, y les criades reyan al vèurel tan ignocentment entretingut. Després, ja les feu posar més a la rahó y reyan d'altre terme, escoltant la galanor dels seus ditxos que sentían com a regust emmelat, y aquell seguit de amoretes que sempre les tenia a flor de llavi primparades pera celebrar una bufonería ò qualsevulla prenda alabadora.

Allí's va decidir la seva planeta: d'entre aquell personal, cama lluhentes y tortosines, morenes unes, ab ulls negres y brilladors de fibladura dolenta y comanadissa en lo mirar; altres de color sà y llustrós, robustes, poderoses, ab gran patxoca y molt boato de mocador brodat de antiqüeles y devantals empolaynats, d'entre aquell rotllo, qu'ell ne deya manojito de fruyta y flors silvestres, va triar la poncella més escayenta, y ja va tenir amparo pera'l seu cor que's condolía d'angoxa tan sol y friolero, lluny de sa pàtria, en terra forastera, sense guany ni empleo, ab

l'únich recurs de trenta rals al mes de la creu conquistada a l'Africa, que, segons los seus comptes, encara no li resortían a rahó de tres quartos per cada cap d'heretge qu'havía destroncat en les batalles. ¡Miserable recompensa a tants perjudicis ocasionats, a tanta desgracia de prendes descabalades y a tan cruenta cirurgia! * * *

Una vegada provehida aquesta primera alimentació del cor, va escriure a la terra que ja tenía novia y que desd'aquell punt posava en moviment les seves influencies pera conseguir empleo, may fos sinó pera atendre als malsgastos de manteniment, vestir y calsarse, qu'en la seva contabilitat los destinava a n'aqueix capítol.
Ab cartes d'en Narvaez, recomanacions molt extremoses d'una pila d'andalusos qu'havían sigut ministres, y'l prestigi d'un seu amich de policía, va rebre, al poch temps de solicitarlo,'l diploma de guardia municipal y seguidament lo sabre, corretjàm, levita y casaca y'l barret de quiquiriquich, ab l'ofici de que's posés a les ordres del cabo Frasco Pastrana, qui'l destinà a la Font de Santa María per arrenglerar les criades y presidir la legalitat de la tanda per pujar a les axetes, ab consigna molt severa, per que no hi hagués discordies ni la trencadissa de cantis que's seguexen a parescuts verbals.
Ab l'indignació del qui's creu sofocat y malmès en la seva fama y crèdit, va recórrer de nou a Madrid solicitant permuta, fent valguer los mèrits guanyats a l'Africa y retrayent altre cop la llista dels Majamets que havía despedit del món ab l'escursadura abans mencionada, planyentse de que la seva valentía valgués tan ruhí empleo, com cuydarse de afilerar criades y reconvenir a les que fessen trinquis per pagar los testos.
Per donar més forsa a la solicitut, alabà la seva lletra, que d'un rasgo de munyeca posava unes xifres y encabessaments de memorials que'ls ulls s'hi perdían entre tanta retorta; l'amplitut ab que rematava les paraules que d'un cop de ploma les hi dexava un ròssech tan garbós, que los seus escrits donavan boy fresca de llegir, com si tot daltabaix s'hi manegés una bellugadissa de cuetes d'esquirol.
La reclamació prou arribà a Madrid; però'l general estava en aquell punt atrafegat vigilant un altre pronunciament dels seus contraris, y la junta de ministres no s'havía reunit per que no sabían l'hora certa en que haurían de fugir a Portugal, ò de córrer a Palacio posantse la casaca tot baxant l'escala pera fer la jura, y en aquestos dubtes y compromisos les cartes no s'obriren y ben segur que foren arxivades en los ministeris sense desclòures ni donar la satisfacció requerida a Perlado, que, ab tan bons costats, se quedà de municipal y a la font, tenint valguer y empenyo sobrer per regentar qualsevulla comandancia, inspecció ò celaduría de barri.

III

Mentrestant, la gloria del seu amor anava resplandint y fentse més brilladora. La Madroneta comparexía cada tarda al punt de guardià y allí'l festeig, les amoretes, y aquell no dexar sossego als ulls per penetrarse fins al cor, los treya materialment del món per conduhirlos a aquesta especie d'ensanxe ideal que's crean los festejadors per allunyarse de poblat y trobarse més a pler en lo regne dels agradosos fingiments y de les poètiques mentideríes.
En Perladillo tan mateix hi tenía trassa a empescarse'ls datos per fer constar la ponderansa del seu volguer. ¡Si n'hi havía de riquesa en aquelles promeses y violaris d'amor! ¡Y les ordres tan rigoroses que donava cada tarde a la Madrona per que no mirés a cap home! Ella s'estemordía al vèurel tan fiero, y ja li semblava haver de trobar per los carrers de Barcelona un'altra mortandat com la de l'Africa, ocasionada pel seu promès gelós...
— No't pesi, — li deya l'andalús, — si al principi de ser casats passem los nostres apurillos, per que ab onze rals diaris de paga ni n'hi entran prou pels mondadientes del esmorzar. Aguarda ab paciencia algunes temporades y mortífica'ls peuets, que després hasta cotxe podràs desitjar si se t'antoja el recreo, que jo posaré l'empenyo y la solicitut per la teva satisfacció y cumpliment.
No compris roba y no't fatiguis ab gastos inútils, per que luego també ho tindràs de llensar per ruín y ordinari. Joyes te faltaràn, però després t'he de mercar un solitari com un almendrón, que la llum del sol y dels fanals semblarà claror de persianes, y ab les espurnes y enlluernaments que despedirà donaràn la gota serena al públich... Però tu't distreus y míras enlayre com si jo't contés histories!... Apàrtat, Madronilla! per que sento uns indicis de voltarte aquí mateix la cara de fineses y besitos que l'un faría nosa al altre!...
—¿Qu'ets boig? — li deya la Madrona esverantse.
—¡Malviatge l'uniforme y la categoría y responsabilitat que porto encarregada! Madroneta, pégam un tiro, qu'en Perlado està malalt de cuydado y tu'n tens la culpa. Veig dintre dels teus ulls un altre municipal ab la renglera de botons platejats, lo pajarraco a la gorra, y'l sabre, qu'estich si me'l menjo ò no me'l menjo a caxalades! Dígues que m'estimas, al menos! per que jo no aguanto ni dos minuts més lo perjudici. Dígamho baxet, molt baxet, ab remor de besades, que no se'n enteri ni la teva respiració...—
Ella li responía molt debilment...

—Anda, morena: ¡que'n tens de sal aconfitada per sobre teu! — * * *

—Ja pots buscar pis abans de tornar a casa'ls amos, — li repetía en Perlado cada vespre al despedirse; — y oye — li cridava fentla tornar: — que sigui gran y arto, ò sinó voy y llogo un almacén per que mi carinyito no va a poder coger en esos pisets de dotze pessetes. Despacha, vés, que no te se peguen los guisados y tengas un conflito. Ab lo vaho de lo que tu cuynas m'alimentaría jo millor que ab los misteks de cordoban que menjo per ahí. —

* * *

—El noy que tengamos, — li deya Perlado a la seva muller quan los hi somrigueren esperanses de benehits auments, — se dirà Manolo.
—Còm dius que's dirà?
—Manolo, mujer; com lo seu avi.
—Son avi's deya Joan. No s'estilan aquí ni'ls Manolos ni les boleres: es cosa de ventalls. Se dirà Joan, si es noy.
— Corrientes, que se llame Juà, però no vuy que hable en catalan. Bastant m'has malmès tu la llengua. Ni en catalan quiero que llore.
— Donchs, ja cal que lloguis una passiega per que la criatura s'hi avesi.
— Míra que tu estàs de chunga y yo gasto mucha formalitat.
— Corrent: t'enduràs lo bressol al quartelillo y li ensenyaràs l'exercici: te'l pujaràs al estil militar. ¡Que voldràs que te'l bolqui ab uniforme ab galons al capsó y'l barnús de panyo blau?...—

* * *

Y ara, en aquella casa un'alegría consegueix l'altra;'! noy es lo dèspota que disposa a capritxo, segons riu ò plora, del humor dels dos esposos.
Ja diu papà y mamà y tots dos estan en que parla la seva respectiva llengua.

IV
(Se continuará)

Considéri'l lector que la relació d'en Perladillo ja quedava closa desde'l punt y hora en que s'havía acomodat ab la Madroneta, y que'l nen, lo primer fruyt d'aquell ditxós matrimoni, va rompre a parlar clarament cridant papà y mamà als seus dignes progenitors.
La veracitat de la historia quedava axis mateix respectada, y era, en lo meu concepte, entremetres en faldilleres tafaneries y donar greix a la gent desvagada'l retraure si'ls esposos seguían en santa pau ò si l'alteraren lo dia en que'l noy va declararse regionalista de llevant, preferint l'idioma clar y robust de la seva mare, rebeiantse, ab tota ignocencia, contra la melositat y dexos cefallosos de la graciosa parla andalusa, que per axò no dexa de ser la dels dominadors qu'imposan multes, renyan, castigan y cobran.
¡La criatura pressenti'l defecte y la gravetat del comportament!

* * *

Ara'm trobo davant dels caxistes que van donar en la flor d'afegir allargos a una narració en la que jo hi havía posat punt final; davant del lector que restà més ò menos curiós, del director que'm reclama les quartilles, y per últim, dret a dret de la lluna del mirall ahont no goso pèndrehi vistes per temor de que m'ixque una cara falsa y enganyadora com la del qui té deutes y'ls nega.
La veritat es qu'aquí no hi hà altres delinqüents que'ls caxistes; bons subgectes, no obstant... fills obedients ò pares exemplars, esposos fidels, lleals a la patria y a l'autoritat; serviciosos per los vehins de la escala, etz., etz.; però que, a voltes, tenen la fantasía de colaborar ab mi, y jo faig lo dissimulat, planyentme calladament per que de les set vegades que com a justos pecan cada día, totes set m'abocan l'excés sobre los meus pobres articles y axís, ab los seus y'ls qu'a mi se m'escapan, resulta que ni's poden contar los pecats.
¿Volía potser l'autor del Se continuará sapiguer d'en Perladillo la fortuna, sos avensos en la carrera y veure'ls cartabons platejats qu'afegiría en les seves mànegues? Donchs, la de municipal es escala cerrada y no's prospera més qu'en cabells blanchs, en desarmonisar l'hermosa llengua de Cervantes y estrafer la catalana ab tals barreges, que ja'n consumirà de cedassos y garbells la nostra Academia'l día que la vulgui depurar.

* * *

Segons los autors didàctichs que a correcuyta he consultat en vista dels escrúpols que m'han sobrevingut, tots han resolt que la historia d'en Perladillo quedava ben terminada ab lo matrimoni y la naxenxsa del seu fill (en lloch y data oportuna;) però que, considerat artísticament lo treball literari y d'imaginació, tant li valdría que's prolongués fins a conseguir la mort d'en Perladillo y les seves derreres disposicions, presentant l'òbit al lector ò als caxistes, que son los exigents, com si no hi afegís rès; que per adobs y circunstancies qu'hi anés posant..... que no m'hi enfondés, que altre cop ne faría, tal vegada, un de millor.
¡Benigna crítica y en hora felís consultada, que m'ha retornat lo perdut coratge y la fama de que no he tingut l'idea de jugar ab los lectors! que si alguna historia comenso y no l'acabo, d'avuy per endavant, serà per que'm quedaré ab lassituts d'esperar a que les ganes sian vingudes y no ab l'intent d'enganyar a cap persona nada.
Axís podré perseverar en lo meu tema de no corretgir les probes dels articles, y'ls caxistes ab la matexa fal-lera de posarhi pintureríes y floreyos ab algun delicte ortogràfich, que a les dotze de la nit, hora en que's poden revisar les probes, jo no me'n entench de literatures; vull respectar la quietut dels carrers, lo sossego dels vehins, y'm plau cuydarme també del meu, en lo llit, ben abrigat en calentones franeles, lo cap descansat dels amohinos del día, closos los ulls, y tranquil abandonarme als delectaments y filigranes de la sòn, tan gustosos que may cansan, y s'acaban quan n'hi hà prou, sense dexar enfit ni entorpiment.

Ara, prosseguím l'historia del municipal, que jo, aposta, l'havía dexada en los díes més venturosos de la seva vida.
* * *

Lo pobre Perladillo va tenir un encontre qu'omplí d'amargor aquella existencia festosa y alegra, ab sos ditxos garbosos, ab les rialles que feya esclafir a la Madroneta constantli chascarrillos de la tierra, y puntejant, encara no arribava a casa, unes seguidilles fent repicar los dits com castanyoles, ab figures y giravols davant d'ella, qui l'empenyía y lo apartava de prop seu, dient ab fingit amohino: — Fúig d'aquí, tabernacle, que no'm dexas parar taula; — y als vespres, ensenyant de llegir al Joanet, que fòra de resistirse a parlar castellà, lo llegía y escrivía ab molts avensos y aplicació.

* * *

No per falla ni excés de zel, per atendre al seu deber ab esperit recte y just, acàs va topar ab severíssima autoritat... No tenía culpa ni responsabilitat; lo conduhiren a la presó, desde'l mateix lloch hont s'havía compromès fent respectar la lley y la consuetut, y al travessar los carrers de Barcelona sent obgecte de curiositat y sorpresa , la vergonya que li anegava l'ànima li anava pujant als ulls desfeta en llàgrimes.
Allí passà mesos... ¡y quina desditxa la de l'amorosa esposa y'l tendre fillet!
— Que ciegue mi hijo, antes no me vea en semejante afrenta! — deya a la Madroneta quan li portava roba a la presó.
Y'l nen, ansiós, preguntava a sa mare: — ¿Quan tornarà'l papà?—

* * *

A la fi, tornà a casa, vestit de paysà. Ni gosava mirar al seu fill, que podia més la pena de la seva deshonra que la tendresa del seu amor.
Rès més: llàstimes y condols. Si les passades alegries retornan escadusseres en aquella casa, en Perlado de sobte's posa serio, recorda que ha estat a la presó, sa vivesa andalusa s'esmortuheix, y la tristor sombreja aquella cara d'home honrat.