L'any nou a Barcelona

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca







L'ANY NOU A BARCELONA






 Acabo de nàxer; es dir, ja fa estona que tinch a sobre algunes hores que m'envellexen. A les dotze de la nit he vingut a llum, y en la comtal ciutat tot estava a les fosques. Dotze hores tocavan ab singular desajust en los campanars, de manera, que jo ja era nat segons lo text del rellotge de la Seu, que'encara no se sabía rès de mi pel de casa l'Erasme.
 Ignoro si aquest desacort podrà perjudicarme en la carrera.
 Després, axís qu'alguns serenos han enllestit la conversa ab los vehins que retiran tart, y'ls demés han esparpillat la sòn que tenían del día abans, tots han atacat lo coro las doce han dado ab tal discordancia de veus y ab un despotisme en los compassos, que'ls uns cuytavan molt com per guanyar los minuts mal-lograts en la conversa, y'ls altres ab tanta catxassa com si'ls hi dolgués cantar dotz'hores tot d'un plegat.
 Ab semblant mancament, jo, que so rígit y precís com unes minuteres, per que'ls comptes me sortissen justos, he tingut de caure en la poètica ficció de pensar qu'anava naxent segons anavan tocant los rellotges de la ciutat.
 Quan ha cessat lo desordre, he sentit un quart, luego dos, y tres més, tots d'una embestida, de modo qu'axís qu'he sapigut qu'era la una, m'ha fet l'efecte de que me l'havían servida a la carta.
 Per poca estona tot ha quedat en silenci; he sentit cantar los galls. ¡Semblavan primers tenors!
 Dels serenos no n'he fet cas ni menció, resolt a no escoltarlos y que fessin lo que volguessin ab los quarts y les hores: ¡per ells feyan!
 Entretant, la nit, aquesta esposa fidel del día, ornada ab son manto cobert d'antiqüeles, y en lo front, per diadema, una margarideta lluminosa, vetllava, quieta y resignada, esperant al espòs que no veuría.
 Jo, que no puch veure llàstimes, y que pel mal d'enamorament fins planyería a les pedres, he saludat ab respecte a exa muller desventurada que sempre plorarà al marit ausent.
 Y, per distreure mon condol, me n'he anat a passeig fins a la Riba.
 Los barcos balandrejavan sa pesantor cruxint y tivant les amarres, ò afluxantles en ondes gracioses que's sumergían per batre ab espetech la superficie del mar, exintne, cada volta, regalant penjarelles d'aygua esquinsada; ses masses negres se reflectavan en la mar fingint l'abisme dintre l'abisme; sos pals enterchs y'l cordàm tocat per la claror de la celistia, serpentejavan copiats sobre la líquida planura, ab graciós bellugueig y's trencavan y s'unían mil voltes, barrejant ab son enjogassat mohiment, l'aygua, la fosca y la llum.
 Poch a poquet, m'he arribat fins al llavi del Est. Que si es per inflor, li dissimulo; però si li es natural sa groxudaria, casi be estich en que no'l malparlan los que li diuen lo morro.
 Desd'allí m'he girat per veure a Barcelona. ¡Oh,'l bell panorama!
 No sé si es imaginació tendra de un noyet que no té experiencia, y si estaré corrent ab la majoría en lo meu modo de sentir: però'l port me ha semblat gran y hermós, y que l'aygua, a pesar de la magnitut de ses emveges, hi té un galan assiento per entrarhi a descansar. Y la munió de barcos, ab aquell intrincament de pals, d'antenes, de cordes y llivants, m'ha parescut un exèrcit de llansers, cavalgunt en dufins, ballenes y altres pexos de categoría, que estan alerta, tivantes les brides, ferms los extreps, y alsades les llanses, donant la guardia d'honor a la reyna del Mediterrà.
 Al lluny, coberta ab sutil veladura texida de fosca y celestia, reposava l'hermosa soberana. La mar li enviava apilotades ones qu'ab suau remoreig se desfeyan en desmays d'escuma rendides y humilioses davant de sa gentilesa. Y en una confusió de línees y planos que la celistia blanquejava ab sa claror dormida,'s veyan sos campanars, axecats per parlar a Deu; y palaus, jardins, y passeigs, y'ls seus carrers ab venes de ferro. Allí, al un costat, he vist penjades ab fortes cadenes unes masses negres y rodones, inmensos dipòsits ahont se guarda la llum en estracte; més ensà, un círcol molt gran, pobre d'aspecte, trepat d'obertures y sense coberta: lo monument famós de la sal d'Espanya, ahont, vestits de curros, han lograt crit y reputació los destres de la terra... varios àlies qu'assí no importa l'anomenar.
 Y mentres me distrech ab estes contemplacions, un preludi de vagorosa claror s'inicía per Orient; la llum creix lenta y sossegada, amparant lo círcol del horisont; un concert de colors tenyeix lo cel y's reflecta dins la mar; després los núvols s'esmaltan d'or, y per fi, ran de l'aygua apareix lo sol, exclata sa magnificencia, y enlluherna'l món ab una inundació de resplandors.
 La ciutat se desperta y llensa per tot arreu negres locomotores que renillan esbufegant glopades de fum; los tramvíes corren, y van y tornan adalerats; rodan los cotxes, lo mohiment aumenta y'l brugit. Les campanes ab alegres batallades cridan lo poble al temple per santificar la festa; vols de coloms s'axecan per terrats y torratxes y fan la roda al voltant d'exos colomars qu'estiran a Barcelona fòra de mida fentla semblar la ciutat dels llistonets. En los mercats, una munió d'anants y vinents, de minyones y hortelanes, cridan, regatejan y alaban ò desprecían la mercadería. Les pageses alsan los pollastres fins a vora dels ulls dels compradors per que'ls sospesin ab la vista. Les venedores de pesca salada, calsades ab sòchs que repiquetejan davant les parades, cridan a les minyones, y'ls hi alaban la plata d'aquells cascos, en los que'l peix més humil forma, en círcols concèntrichs, un socialisme geomètrich. Los assistents, ab la gorra de gayrell y la bruseta que sembla del primer calsat, fan l'ullet a les minyones y'ls hi donan lo bon día ab un requiebro en que hi entra tant lo pebre com la sal.
 Prop de Betlem, los aucellayres penjan les gavies en les que un axàm de canaris, verderols, merlots y periquitos fan la passada, cadascú ab la trassa que té al bech, y tots plegats arman unes canturies, a estil silvestre, que donan bo d'escoltar.
 A l'altra Rambla, guarnida de testos y flors de tota mena, se senten aromes de molta finura. Les pageses del plà vestides a estil de senyores—poch més ò menos,—comensan a guarnir rams y toyes, entretingudes al mateix temps conversant ab jovenets molt presumits. Una munió de xicots corren d'una banda a l'altra de passeig venent mistos ò diaris, y si'ls uns cridan be prou, els altres encara més. Sense fer cabal del brugit, conversa un vellet, que sosté'l pendó en lo qui s'hi veu representada la epidemia que a la tarde omplirà de víctimes les taules d'un teatre molt popular—de les qu'ell ne fa'l mateix estat que si tots los virreys, marquesos y demés noblesa anessin per be ò fossen donats d'alta per lo enfermer del monte,—ab un altre home que porta, sostinguda ab filets, tota una erupció de globos vermells que semblan formatges d'Holanda que vulguin fugir a la seva terra per que'ls visurin y no alternar assí ab tanta bola falsificada.
 Lo carrer de la Boquería s'engalana ab bonichs y colaraynes; los mesaders surten per les portes fregantse les mans ab desfici per abolir lo fret que les hi enrampa; los aprenents extenen les escales, y mitx arrupits y balbs, guarnexen la parada ab penjarelles de mocadors llampants, de faxes virolades, de samarretes vermelles y verdes, que quan està compost y posat ab la deguda perspectiva,'n resulta una disbauxa de colors que casi be fan cohissor als ulls.
 Tot just se dexonda'l carrer de Fernando, aqueix hereu de Barcelona, segons lo ditxo d'un senyor que té vara de mando; y per ser hereu, noto que té un empedrat qu'un fill extern despreciaría y qu'ara mateix sols podràn caminarhi'ls que sàpigan de ballar, ò'ls que vulgan rompre obertament ab la moda y ab los anys que'ls afavorexin tornantse a posar gorres de cop.
 Tancats sos magatzems d'argentería, per axò'l fan lluhir los demés botiguers que, no sapiguent sustraures a la fascinació de fer negocis, obren les tendes no del tot satisfets, que'ls apesara y entristeix pensar en lo pervindre del carrer—que serà carretera si hi passa'l tramvía que els hi prometen, y allavors los que hi aniràn a fer compres, per estalviarse la vida, podràn entrar als magatzems baxanthi rectament per la banda del terrat.
 Desvío la mirada, contemplo l'Ensanxe, y m'enamoran ses víes amples hont lo vent hi pot extendre tot lo seu vano orejantles de part a part, y'l sol dilatarhi la riquesa de la seva llum sense ombres llargarudes y mesquines que'l perseguexin de trascantó. M'agradan les cases y palaus ab sos miradors y balconades coberts ab cristalls tan purs y clars que semblan d'ayre laminat y que'm dexan veure, desde fòra, luxosos aposentos ab refinaments d'art y de bon gust, que m'encantarían si no vegés passar, envoltes ab escayent negligé, elegantíssimes y hermoses les dames y donzelles que'ls habitan, que per elles soles dèu guardarse tot encantament y alabansa.
 Veig los entresuelos, y celebro la discreció dels arquitectes que tan exactes calcularen les distancies, que'ls feren prou baxets per que'ls galans que s'orejan y van de vetlla puguin explayar lo torment que'ls apitjora en veu baxa y recatada qu'arribi just fins a la donzella que l'escolta sense que'l vent se'n gaudexi ni n'escampi l'essencia—los primors y dolceses ab que l'exaltament amorós emmela la frase,—y massa alts per que les tentacions hi arribin, demostrantse—ara que ve be'l dirho—ab aquests alts y baxos, que l'amor no pot lluytar ab la ciencia.
 Al passar per devant d'un d'aquests entresuelos, observo, a través de les persianes, l'interior, y dono per fundades lo que'm semblavan cabilositats. En la catifa hi hà escampades algunes flors y fulles; sobre un costurer del Japó, cobert ab exàgonos de macassar y seda, s'hi veu, fòra del gerro y desfet, un ram de flors; lo piano obert, y en ses palmatories les espelmes tenen sobre'l blè una punteta de cendra blanca com si tot just acabés d'exhalar la suau alenada que'ls hi emportà la llum. Jo hi endevino un madrigal.
 Per últim, remunto la mirada, y veig, baix lo cel blau y trasparent, una planura que l'acaba la mar y voltan montanyes, coberta ab verdor y arbredes; ab agropaments de caseriu d'hont hi descollan altes xemeneyes; veig espayosos caminals y carreteres rusticament vorejades ab desmays d'atzavares; veig assí un poble actiu, treballador y honrat y plè d'entusiasme; saludo a Barcelona per hermosa y per noble; proclamo a exa terra favorida replanet del cel, y, encisat per tantes boniqueses, assí m'establexo, aquí passaré'ls dotze mesos que tinch de caudal, per donarvos a vosaltres, los que sigueu sans de cor, un bon any abundant de pau y de benediccions de Deu.