Un gazetiller

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
L'última festa Un gazetiller
Gent de casa
La mona de Pasqua







UN GAZETILLER









Al amich Francisco X. Tobella






 Va nàxer per viure amohinat en totes quatre estacions del any. No tinch datos de còm feu sa entrada en lo món, però suposo que comparexería neguitós, donant males nits a la dida al sentir los dolorets de la primera alimentació, rebequejant després que'ls hi havían sossegat ab aygua de malves, malmetent la munyeca de melindros ab que li embrassavan la boca per ferlo callar, y tirant en orri'ls bolquers com si volgués camejar ab desembràs per exir a inquirir noves, pressentint l'afany de la gazetilla y la vocació a qu'estava destinat.
 En sa tendra infantesa, acàs era blanch, rodó de cara y acolorit com un àngel, si ara moreno, secardí, ab barba negra y faccions de majamet; qu'ell se desfigurà la naturalesa desde'l punt en que va donar per enllestit lo cursillo dels caminadors y s'escorregué per sota la pollera, enutjat de conduhir aquell trasto per córrer vora del mar, y allí ab la tènue camisola no més, totes les bufoneses del seu còs s'enduriren ab lo fregadís de les tamborelles damunt la sorra y'ls cabussons dintre l'aygua, enfosquintse les transparències de la pell exposada al rigor del sol, que també xuclà les tendreses de les seves galtes, rosades y fresques, com si fossen albercochs del pinyol dols.


* * *

 En la deliciosa platja de Sant Pol, la famosa vila despreciadora dels rellotges, ahont los llussos hi crían y prosperan respectats per aquells senzills pescadors fins qu'arriban a sa major edat y son richs de terses; en aquell hermós reconet de mar que tant apitjora y desmembra'ls interessos de la Companyia de Fransa, etz., etz,, en aquella platja fa quarant'anys reculli la salabror qu'ara dexata en gazetillesques relacions per gust y esbarjo dels lectors, que potser més de quatre vegades, viatjant pel litorial, l'havian vist exir de les onades, al passar lo tren, regalant aygua, fresch com un amorcillo de ornament, ben lluny d'imaginar que aquell apolino bronzejat hagués de ser un dia'l gazetiller escayent que'ls distreuria ab ses noticies diaries, descripcions de festes ò baralles, convits, saraus, diferencies entre cotxeros y municipals, ò errors dels lladres que tenen l'hora tonta per dexarse agafar.


* * *

 Jo l'he vist en més de quatre convidades, a ca'n Justin, al Continental, fóra poble, a Vallvidrera, a Mallorca, a Santes Creus, a l'hora dels brindis lo carnet a una mà,'l llapis a l'altra, 'l cigarro fumejant vora del plat, llampeguejar la mirada brilladora y seguir al orador en ses irradiacions d'eloqüencia, avansarlo com per intuïció, fent l'extracte y compendi de l'arenga abans de ser terminada, no fallant d'una idea ni d'un concepte al pèndreli la ventatja y coincidir, qu'es lo més maravellós, en la volada final del discurs, donar la senyal dels aplausos, tenintla ja apuntada en sa cartera com si un es- perit li hagués dictat.
 ¡Ja li es ben coneguda la oratòria tiberiana y n'ha sentida d'eloqüencia y olors de bons plats!
 En les inauguracions d'establiments públichs, botigues de betes y fils, etz., ja no té necessitat d'oir los brindis: compareix a la redacció ab lo puro precintat als llavis, y d'aquell fum cargoladís y transparent ne trau tota la sustancia per esplicarlos y comentarlos ab oportunes reflexions un per un, lo mateix que si se'ls hagués escoltat.
 No se sab de cert, per que hi hà dubtes, de si fou ell qui en los dinars dels patriarcals progressistes demanà que s'enviés lo primer telegrama de postres al invicte Duch, redactant la fórmula, que desde llavors no se n'ha inventat d'altra: Reunidos los infrascritos en fraternal hanquete saludan...
 Y ningú sinó ell seria lo galantuomo, entre'ls artistes dè la paraula, que se li acudí per primera vegada axecarse ab la copa coronada d'escuma a la mà, saludar als comensals y en una arrencada de concisa eloqüència demanar que la toya de damunt la taula fos presentada a la digna esposa del llustre anfitrion; brindis cortesà y d'exquisida finesa, de quals resultes may més hi ha hagut ram qu'haja estat segur allí sobre; inspirant als oradors vergonyosos ò estèrils qu'han tingut ocasió segura, fentlo viatgar, d'endursen los aplaudiments tumultuosos y la recansa y males mirades d'algun camarer que'l pretenia y ja se'l veya sobre la calaxera del seu piset.
 No he dit vanament, al comensar aquexos apuntes, qu'ha de viure sempre amohinat, y dech afegir amohinat pels altres. Los càrrechs honorífichs no'l dexan may en repòs. Junta d'aquí, reunió per llà, conferencia rural en aquell indret, discurs filoxèrich a l'altra banda, consulta facultativa per amunt, consell de rabassers al mitx, ressenya d'abonos y alimentació econòmica de la terra per avall... May es a casa ni en lloch, ni se'l troba en cap banda, viatjant sempre per l'altre costat d'ahont se'l busca. ¡Oh, quina vida afanyosa malmetedora de la salut!
 Y per descans de tan trasbals y agitament, pensa en les gazetilles, córre de llevant a ponent, pregunta als municipals, detura als serenos, relaciónat ab los de policía, interròga a la guardià civil per que't donguin noves abans que ningú les sàpiga, ò invéntan quan escassejan y cúyta, afanyat, vés a la redacció y fés literatura gazetillera, expressiva, pintoresca, de tants assuntos diversos, de materies que no hi entens gota, de tants succehits variats, y tingues ingeni y flexibilitat d'imaginació per donar color y fesomía apropiada a cada cosa que relatas. Critíca, rènya, censúra, y fóra reparos, ben dejú de sapiguer de que te les heus ni de cóm và ni de còm costa.
 L'altre dia'l trobo al Parque:
 — Ola, Camarada, — li dich jo tot alegroy.
 — Ola, — me respon molt mústich.
 — ¿Y axò, què tens, què't passa? fés lo favor de tornarme la rialleta ab que't saludo.
 — Si, mira la neu que'ns mal-lograrà les magnòlies; ¿què diran los estrangers si veuen aqueix be de Deu migrat? Per que un floreyo com aqueix no hi es en cap més part del món, fóra de Pèrsia.
 — Donchs, ja tens company de tristesa, per que jo també n'estich ufanós; un arbre tan aristocràtich, tan aromós, ab una flor tan càndida que pareix qu'oférexi merengues a la gent! Vina allí al bosquet, que plorarem plegats.
 — Sí, sabs lo que hi hà? — me respon cambiant la conversa, — donchs ab aquestes gelades s'han despost les gallines, y'ls ous de sis rals ja van a vuyt la dotzena.
 — ¡Quín compromís pels padrins, ara que ve Pasqua!
 — Podrías ferne un article per diumenge.
 — No, home, qu'es festa; y si tu hi arreglessis una gazetilla apetitosa?
 — Adéu, que tinch pressa.
 Adiós, Cristiano errante. —
 ¡Sempre aquexa melancolía y aquesta ànsia pel mal dels altres!
 Ahir mateix, entrà al Principal de pura pensa y cassa gazetilla enternidora. Un seu amich que portava barret nou, se'l foradà en una de les axetes del corredor d'aquest teatre. Filosofia y comentari al cayre, y ramalasso a la empresa.
Però jo, que conech son natural ponderés, faig lo descuento y'm resulta que'l barret no era nou ni hi era; que l'amich no n'estrenà may, qu'es home de barretina, y tot se va reduhir a un tostorro y torsada de la axeta del gas, qu'era més fràgila que'l cap del amich. Y ara, qu'en Palència fassi fer obres y que posin les axetes amunt, que no hi arribin los barrets ni'ls lampistes.


* * *

 ¡Si'n tinch a la memòria d'assuntos per articles qu'ell m'ha donat y encara'ls hi dech! ¡Quína solicitut la seva pera cercar feyna als altres que no han nascut ab la seva activitat! ¡Quín interès més germanívol y quina na fal-lera de procurar treball a un reformista que l'aboliria per aument y tranquilitat de la família humana! ¡Si fins sense pensarho dona ocupació y idea pera escriure llarchs y profitosos estudis ab sa individualitat especial, ab son caràcter generós y afable (quan no està amohinat) ab son aleno per lo lluhiment de la patria, ab son afany de sapiguer més ciència per sa càtedra y més noves pel diari! però a mi m'espanta labor tan complicada y'm reduesch a trassar aquexos quatre perfils pera oferirlos al lector y presentàrloshi com los d'un catalanista de bon arrel y del més atractívol, simpàtich y corredor dels gazetillers.