Un poeta llorejat

UN POETA LLOREJAT

Si avuy los núvols no fan la rebequería de ploure, podrà dirse que'l mes de Maig tindrà una entrada triumfal a Barcelona.
Los clavells del meu balcó ja fa díes que l'esperan gronxantse ab una cama, a estil de colom, per donarli la benvinguda; y avuy se bellugan ab més desfici y treuen lo cap per entre'ls ferros, com guaytant per quín indret ha de presentarse'l mes florit, ò per veure passar a les galanes barcelonines ab mantellina blanca y rojos clavells, que van a la festa dels Jochs Florals dexant un rastre d'aromes que fins lo vent sembla que surti del tocador.

* * *

La festa del Gay Saber guanya un poeta; no més té vint anys; fora un mossetó sí'l desarrollo muscular hagués seguit los atreviments de la crexensa.
La seva figura no recorda l'estatuaria clàssica; potser fa pensar en les místiques creacions dels retaules gòtichs.
Lo rostre pàlít, com lo d'aquells temperaments agraciats que sols assaborexen goigs espirituals ò castes complacencies del enteniment. Primerenca la barba, tot just li sombreja'l llavi, y ab artística luchana adorna la boca, com si la portés sota dosser, dexant estèril l'òvol de la cara ahont la navaja hi troba unes soletats tan descansades com si allí sempre fos diumenge. Fondos, negres y brilladors los ulls; no ab la brillantor qu'irradía de les fogositats del cor, qu'ells prenen la llum més directe, y resplandexen pel reflexo de la inteligencia.
A divuyt anys ja estimava ¡tan jove!... s'enamorà ab frenesí, ab aquell inquiet deliri que lleva'l repòs y dona insomnis, desgana y tristeses ploricoses. S'enamorà de la glòria y volgué ésser correspost. Però, tenia massa altivesa per rendirse sens imposar condicions, y era prou fenici per no lograrles ben profitoses. Y pactaren tots dos: ell ab la bandola a l'espatlla aniria de certàmen en certàmen cantant Roma, Grècia y Egipte; los Màrtirs, les Venus, los hèroes, los nobles y'ls comparets; los Talayots de Pollensa, la rebotiga de ca'l cerer, la Tomba del jayo y'ls almiralls de la mar. Ella li ompliria'l pis ab estotxos plens de joyes, desde'l plat d'argent y la copa cisellada, als clavellets daurats ò làpides de marbre ab lletres d'or, y flochs primorosos, y cintes virolades, y diplomes ab lletres gòtigues, y alguns accèssits pels que no regalan rès. Y axis, anant pel món, corrent de poble a vila y de vila a ciutat, la seva fama s'anà extenent en diagonal com les equis, fins avuy que's desplega de frente, sense torcedura ni obliqüitat, y s'axeca ufanosa ab potestat soberana, puix qu'elegirà una reyna y la farà lliure, sense destorbs polítichs ni preceptes constitucionals.
Y al pujar al estrado ab pas ferm, estirant lo còs que no més doblega ceremoniosa cortesia, redressantse súbit com arch d'acer que romp la corda, portant la flor qu'es ceptre de l'hermosura, sentint les armoníes d'una marxa esplèndida, los aplaudiments dels amichs y de nobles adversaris; veyent la blanca bellugadissa dels mocadors agitats per mans tan delicades que'ls guants los hi han de resguardar la finesa, ¿no li relliscarà una llàgrima mensagera sortida del cor y abocada als ulls per veure complert lo pacte que feu ab la gloria...? O potser recordarà, en mitx de tan rich triumfo, a aquella espiritual Margarita d'ulls blaus, anegats de claror, de trenes ro... ay! que potser so indiscret... No diré si era rossa ò morena: la errada ja es comesa; mes encara puch preguntar: ¿recordarà'l poeta, en mitx del desvanexement de glòria, aquell idili primerench, la persiana verda, lo mocador agitantse en curtes voladetes com un colomí axelat, y'ls signes geomètrichs que la mà trassa en l'espay, uns cops ab curves ràpides senyalant desesperes, y altres ab plasenta dolsura recorrent lo cel com si voltessin lo círcol del Zodíach?

* * *

Lo galan era poeta, y ab dues enamorades lo seu cor no podia medrar. Passaren aquells temps ab llàgrimes y versos... Poesia ha sigut la estimada. Margarita... avuy no es la reyna de la festa: es un àngel de la glòria.