Poesíes de María Josefa Massanès/A la Reyna del cel

A LA REYNA DEL CEL


¿Què puch, Verge, oferirte,
si rès val mon voler,
y mon cor, sola prenda
que tinch, sempre fou teu?
Si vols de fè y tendresa
tresors, te'ls donaré,
que d'axò sí'n so rica
y te'n puch fer present;
mes, Verge Poderosa,
emperatriu del Cel,

a qui etern homenatge
tot lo creat rendeix,
a qui los cors dels justos
ab sant reculliment
amorosos afectes
elevan ab l'encens
qu'en aromàtichs núvols
puja a besar tos peus,
¿còm pots voler, Regina,
lo pobre oferiment
d'un'ànima qu'esclava
encara del món es?
¡Ay! los dons que't consagra
lo meu amor ardent
en mitx de la foguera
d'est holocaust immens
que té l'Empir per temple,
per altar l'Univers
y per august Pontífice
l'esperit sant de Deu,
son tan sols com guspires
d'algun foch mal encès
que per los ayres lluhen
un breuíssim moment.

De la miseria humana
¿còm pots los dons voler

Tu, electa entre les dònes
per Mare Omnipotent
de la Divina gracia,
del home clar estel,
regina de la Gloria
y terror del avern?
Tu que tens chors seráfichs
que llohan ton poder,
y ab lo ceptre del Orbe
y l'amor del Etern
tens quant en Cel y terra
hage ò hi pot haver?

¡Oh, Verge Poderosa!
llor florit d 'Israel,
descansar a ta sombra
desitjo ab sant dalè
y les matexes ansies
ab que'l perdut viatger
desitja la frescura
del oássis del desert;
per que jo t'am, María,
ab amor més intens
qu'al sol de mitxdiada
l'arbre de glas cobert;
jo t'invoco plorosa
com, belant l'anyellet,

crida a sa dolsa mare
quan ben lluny d'ella's veu;
mes, recordant los càntichs
de lo Profeta Rey
qu'ab armoniós psalteri
nos diu que ton poder,
divina Sulamitis,
más temible y fort es
que de host en batalla
los esquadrons guerrers;
mon amor se concentra,
mon flach enteniment
vol lloharte y no gosa,
conturbat s'estremeix,
y, com xuta que sobte
la llum del sol sorpren,
mos dèbils ulls s'aclucan
y mon llavi emmudeix:
puix per llohar la gloria
sols l'infinit té accents,
nó la humana criatura
que transformar son sér
deuría en la puresa
dei arcàngel Gabriel
quan, dei Verb sacratissim
misteriós missatger,
salutació admirable

 
te dirigí sa veu;
mes com Tu ets poderosa
al igual de clement,
y de tot desamparo
escut sagrat y ferm,
ab la dolsa esperansa
que'm fa sentir la fè,
a mirar ta grandesa
humilment m'atrevesch,
per qu'encara que sías
Regina Omnipotent
y jo sols munt de cendra
que lo vent espargeix,
com en lo cim del Gòlgotha
lo Criador Excels
de la humana nissaga
mare amorosa't feu,
¡oh Mare, Mare mía!
de ta clemencia crech
qu'escudaràs gloriosa
mon cor, que defalleix
del combat de la vida
en la lluyta crudel.
Y axís podré animosa
adorarte fervent,
cremant alòe y mirra
en lo rich pebeter

que damunt ta ara sacra
los perfums despedeix
en mitx de la foguera
d'est holocaust immens
que té l'Empir per temple,
per altar l'Univers
y per august Pontífice
l'esperit sant de Deu

1878.