Poesíes de María Josefa Massanès/Lo día de difunts

 LO DIA DE DIFUNTS


¿Ahont portas ta planta sossegada,
compacta multitut? cap ahont yas
ab ulls plorosos y en tes mans corones,
vestimenta endolada y espayet pas?

Mes ay! los bronzes sants be ho anuncían;
avuy es jorn de gracies y recorts
en que'ls fills vius de la cristiana Esglesia
alcansar poden gloria eterna als morts.

Anèmhi, donchs, germans, ab fè ardorosa;
lo funerari asil recorreguèm,
y al contemplar ses pedres ennegrides
llurs terribles misteris respectèm.

Adornat està avuy ab llums y glasses
y ab or y flors com sala de festí,
puix acompanya al home la mentida
del regne de la Mort fins al confí.

Irisoria ovasió la d'exes gales
qu'insultan de la Mort la magestat;
mal s'avenen en vasos cineraris
les pompes de la estulta vanitat.

Retirèn exes cintes y corones,
tal volta de falsía obligat do;
la flor del cementiri es sols l'almoyna
y'l do que'ls morts demanan la oració.

¿Per que al valor d'exa costum pagana
un destino més útil no's darà?
los difunts ja sols resos necessitan;
la miseria dels vius demana pà.

¿No temeu qu'al posar sobre les tombes
la ofrena d'una hipòcrita oració
tregui la mà la blanca calavera
y vos llensi a la cara'l florit do?

Oh! deturèu la planta temeraria
y'ls ecos dels sepulcres escoltèu
qu'entre'l remor de les petjades diuen:
«Aquí vostra miseria us mostra Deu.»

¡Ay del que assí ab freda indiferencia
và escèptich exes lloses trepitjant.
sens pensar qu'en los antres qu'elles tancan
un jorn la llum eterna hi trobaràn!

Mes los cors oprimits per l'amargura,
richs de fè, d'esperansa y sant amor,
van recorrent lo fúnebre recinte
pera treva donar a llur dolor.

Vajan ¡Oh sí! que hi vajan en bon'hora
sense ofrenes d'inútil vanitat,
ab l'oració ferventa que dels llavis
fa brotar la piadosa caritat.

Vajan ab la creencia benfactora
que'l sér amat què ja del món sort!
de la pau del Senyor gosa en la Gloria
prop la creu salvadora; allí està, allí,

ahont Jesús en exa creu divina
volgué sofrir per rembre nostres mals,
vènce'a la Mort, y ab vida sempiterna
recompensar los mèrits dels [il·legible]als.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Passarà avuy... Demà ja aquexes turbes
que bullicioses y apressades van,
com los cuchs que's bellugan y apilotan
dins dels sepulcres en festí incessant,

se llensaràn de nou desatentades
al bullici, a la cràpula, al plaer;
oblidades seràn demà les fosses
y los qu'en elles fan lo sòn derrer.

Sols l'àngel de la mort serà lo guayta
que vetllarà piadós exa mansió;
sens qu'altre algun a los finats recorde,
¡ningú!... llevat la santa Religió.

1870.