Poesíes de María Josefa Massanès/Los brindis

LOS BRINDIS

en l'inauguració del ictíneo monturiol


Els brindis dels festins
no son fets per les dònes;
més escau en llurs mans
una flor que una copa;
més en llurs fronts agradan
les tintes ruboroses
del vel de la modestia,
que dels licors les roses;
puix els cors de tal modo
Deu en ma patria forma,

que quan son més notables
del hom la empresa y forsa,
la dòna es més tranquila,
modesta y vergonyosa.

Jo, dòna catalana,
reposada matrona
qu'en l'hivern de la vida
so senzilla com noya,
si vinch a eix festí explèndit,
de mes costums en contra,
es qu'estich fascinada
com dèbil papallona
que dels blandons rodeja
la flama lluminosa,
oblidant que sa vida
Deu lluny del foch coloca.
Jo axís també com a ella,
m'ha atret la llum radiosa
d'aquexa sala hont brillan
científiques antorxes.

Mes, com lo pobre insecte
mor si la flama'l toca,
jo també'ls raigs mirantne
de la clara auriola
del sabi qu'ab tal festa

sos patricis honoran:
mos dèbils ulls s'aclucan
com tancan llurs coroles
les nocturnes floretes
quan raigs de sol les tocan.

¡Oh! quí pogués seguirne,
Monturiol, ta gloriosa,
preclara inteligencia
qu'als més sabis afrontal
¡Quí com tu, sumergintse
en les superbes ones,
pogués tocar los antres
hont may toca la sonda,
y, solcant dels abismes
les cavitats ignotes,
veure com en llurs centres
les tempestats s'hi forman,
y victoriós pujarne
per entre esculls y roques
dins ton extrany Ictíneo
ò artificial manopa!
¡Quí com tu, clar ingeni
de nostre país honra,
pogués de les potencies
malignes y envejoses
enemigues d'Espanya

destruhirne les flotes!

¡Oh! si un día fos dable
de les timbes més fondes
dels occeans extraure
les riqueses precioses
y ab elles circundarne
de la patria les costes!

¡Ay! si logrés Espanya
cobrar sa antiga forsa
pels grandiosos medis
d'exa conquesta nova!
Si per tu nostra patria
recobrés altra volta
de les mars los dominis
sobre les nacions totes,
sos bons fills entusiastes
protecció generosa,
nou Colon, rendirían
a ta empresa pasmosa.

Allavors, fins nosaltres,
dolses, senzilles dònes,
a qui modestia priva
les expansions fogoses,
com tenim en les venes

viva sanch espanyola,
d'entusiasme impulsades
clamaríam gojoses:
«Prèn, ilustre patrici,
per finir ta gran obra,
prèn totes nostres gales,
prèn totes nostres joyes.»

1861