Poesíes de María Josefa Massanès/Les dònes catalanes

LES DONES CATALANES


Parlarvos, dònes, vull com a germana,
puix mon cor al cor vostre està enllassat,
y fou ma dolsa mare catalana,
y català mon pare molt amat,
y català mon be,… l'ànima mía
per tot lo català té simpatía.

Y per vosaltres més, dònes amades,
filles del meu país, nobles com ell,
que, de modestia y de virtut dotades
y falagueres com manyach anyell,
sou lo trasllat de la prudent matrona
a qui en los Sants Escrits llaor se dona.

Molt valen, molt, les altres espanyoles,
dignes també d'universal amor;
mes per vosaltres, per vosaltres soles
que conservau com un preciós tresor
les austeres costums de nostres avis,
son rich llenguatge y llurs proverbis savis,

per vosaltres, mon cor, plè de ternura,
guarda encara una flor del sentiment,
y ans que la mort mustigue sa frescura,
vull exa flor donarvos en present;
no menyspreèu eix do de ma pobresa
al mirarlo sens brill y sens bellesa.

Puix que sovint la planta més inculta
conté lo extret medicinal millor,
y lo vas rústich que la pols oculta
guarda a vegades exquisit licor,
y del rocall que lo minayre tira
lo bon copellador grans d'or retira.

Rebèu, donchs, mon present, dolses germanes,
y dexàu qu'algun cor plè de verí
diga qu'us umplo d'alabanses vanes
per que l'elogi refluesca en mi...
Jo desprecio exa sàtira indiscreta,
puix que dòna no so, sinó poeta.

Y si de vostres qualitats, alguna
jo'n possehís com maternal llegat,
per mi gran ditxa fora y gran fortuna
que guardaría com tresor sagrat,
y ab do preciós lo cel m'enriquiría
si les vostres virtuts darme volía.

Per que semblau nacrades perles fines
qu'ocult reservan son esmalt preciós
en lo fondo brunyit de les petxines
atresorades per bussó afanyós,
y qu'al frech més lleuger tancan sa closca
per dins tan fina com per fòra tosca.

La dòna catalana es perla bella
que mitx oculta en la petxina està
de son innat pudor, y's clou dins d'ella
tan solament la mira'l vici insà;
mes als purs sentiments s'obre amorosa,
com s'obre al bes del mar l'ostreta closa.

Si, indigna filia de la patria amada,
alguna als falsos plers obre son pit,
no es per instint del vici encaminada,
influx estrany corromp son esperit…
Es fruyt danyat al qui lo corch rosega,
y cau mort d'un gran ram sens que's conega.

Ni perdràn may les dònes catalanes,
per tan xica fracció, lo just renom
de les virtuts y perfeccions cristianes
qu'ensalsa en elles admirat tothom.
¿Quí es lo que vol una perfecta esposa
y en nostres nines los seus ulls no posa?

Muller prudent y dolsa companyera,
de l'existencia per lo mar irat
ell sab dirigir la nau velera
que del mal y del be sofreix l'embat,
y ab constancia vencent l'ona irascible
la barca aporta a platxa bonancible.

Mes no pas per axò glories ansía,
ni en primer terme presentarse vol;
reconeix del varó la primacía
y es clara lluna que reflecta eix sol,
ab un raig tan tranquil, ab llum tan pura,
qu'inspira amor y celestial ventura.

Com lo custodi amant de la familia,
en sa vida d'eterna abnegació
la veurèu sempre en incessant vigilia
al costat del bressol del infantó,
ò prop del llit de lo decrèpit pare,
ò'l pas guiant de la caduca mare.

Sempre pacienta, dolsa y carinyosa,
treballant, treballant sense descans,
honesta, sobria, activa y silenciosa,
y capàs lo seu cor de fets molt grans;
resignada ab la sòrt, sens mot de quexa,
lo valor desconeix de sí matexa…

Molt vals ¡oh dòna de la patria mía!
y ma vista t'observa tot arreu
desd'hont lo gebre brilla al raig del día,
a fins los llochs hont may lo glas se veu,
y de les ribes que l'onada banya
fins al cim ventejat de la montanya.

En tot lloch y per tots ets admirada,
habites còves ò daurats salons;
sía ta sòrt felís ò desditxada,
sempre bondat proclaman tes accions,
y ta sola paraula es més segura
que'l contracte més fort d'una escriptura.

Altius varons, per qui tan sols la dòna
es un joyell ò inanimada flor,
y desitjau que tinga la matrona
fermesa y voluntat sols per l'amor,
y com l'esclau sumís està a son duenyo,
subgectarles axís és vostre empenyo:

aquí tipos teniu; aquí zelosa,
nostres antichs costums patriarcals
la dòna guarda ab fè tan religiosa
com la sagrada flama les vestals,
y tan humil y activa com honrada,
es del marit esclava enamorada.

Los que voleu discreta companyera
digna del home, digna del cristià,
digna de dar l'inspiració primera
al tendre infant qu'un jorn home serà:
aquí la dòna baix humil presencia
oculta ingeni, discreció y prudencia.

Y no cregau que sían patrimoni
tals qualitats únicament d'un ranch;
si en alt llinatge donan testimoni
de que en sos cors circula noble sanch,
també en les humils classes resplandexen
y ab virtuts singulars les enaltexen.

Allà en l'escó de la rural masia
ahont joyós lo comparet honrat
ab tota la familia al fi del día
lo repòs troba del treball cansat,
¿quí sols nò hi seu y útil exemple dona
de sant amor y humilitat? — la dòna.

Ella com Ruth recull l'òpima espiga
qu'a sos pares ancians dona aliment,
ella fila lo drap qu'als fills abriga,
sembra ab pròvides mans lo ros forment,
y es al igual d'activa jornalera
del ganancial domèstich tresorera.

Ella en les nostres viles marineres
conserva son amor anys y més anys
al amador que lluny d'exes riberes
và en busca de fortuna a llochs extranys,
mentres, del dol de viuda ella vestida,
acàs l'espera en và tota sa vida.

Contemplàu a la trista proletaria
qu'en cruels centres de treball violent
desgasta sa existencia sedentaria
per donar als seus fills pobre aliment;
¡quant valor necessita y heroisme
pera viure morint dins d'eix abisme!

Valor es y molt gran que per la historia
may ha sigut tal volta mencionat,
com si no fos més digna de memoria
la que vida y repòs ha consagrat
als sants debers de mare y fael esposa,
que l'altiva heroina belicosa……

Axís, axís, perfecta dòna, agradas,
més qu'en gimnasis en florits jardins,
y del altar de Deu prop de les grades
més qu'en los banchs d'ensangrentats torins;
més plau tímit colom qu'àliga fera,
més ángel del Paúl que Bayadera.

Puix de la dòna la missió en la terra
es de ternura, de pietat, d'amor,
si la feresa dels combats l'aterra,
la caritat duplica son valor;
y, quant més senzilla es, afable y pura,
sa influencia moral es més segura.

Tais influencies, noble dòna, esplican
lo celebrat renom dels catalans,
ab tes virtuts llurs cors s'identifican
y origen son de qualitats molt grans,
y per axò sa gloria duradera
en ton front modestíssim rebervera.

1868.