Poesíes de María Josefa Massanès/La vigilia del día de Corpus a Blanes
LA VIGILIA DEL DÍA DE CORPUS
A BLANES
— ¡Au, companyes dormidores!
despertèuvos, qu'hora es ja
d'anar a cullir ginesta
per la festa
de demà.
¿Quí no's lleva, quí no's muda?
¿quina noya no voldrà
anar a cullir ginesta
per la festa
de demà?
Durèm murtra, durèm canyes,
romaní y roser boscà,
y panerats de ginesta
per la festa
de demà.
Ab estepes oloroses
lo poble s'enramarà
ab arbossos y ginesta
per la festa
de demà.
¡Quànts cobrellits y banderes
lo poble rumbejarà,
cada un en sa finestra,
per la festa
de demà!
De percala, musselina
y… fins de domàs n'hi haurà,
puix altra no n'hi hà com esta,
com la festa
de demà.
En la iglesia molta cera
ha posat lo sagristà,
sols falta nostra ginesta
per la festa
de demà. —
Axís desde sa finestra
la pubilla d'en Francesch,
qu'en bonica ningú iguala
ni guanya en enteniment,
a ses vehines invita
ab carinyoseta veu
que vulgan acompanyarla
a cullir en camps y esplets
y a formar de murtra y roses
poms y garlandes també
puix, sent ella confraressa
de la Verge del Roser
y administrador son pare
del Santíssim Sagrament,
aquest any volen que tinga
molt més qu'altres anys, molt més,
la santa festa del Corpus
inusitat lluhiment;
per que ahont la pau impera
y la concordia lloch té,
lo benestar y alegría
en tot y per tot s'hi veu.
Partíu, donchs, partíu, minyones,
ja'l sol surt clar y serè;
ab lo sol sortíu del poble
y ab la lluna hi tornarèu.
Ja dispostes les donzelles
van sortint de llurs alberchs,
més fresques que les violes
quan surten dels violers,
y totes joyoses volen
fer quiscuna més gros feix
de les branques oloroses
qu'han d'enramar los carrers,
per hont passe en sa Custodia
lo Senyor de terra y cel.
Pujant van per la montanya,
saltant marges y torrents,
y com vol de papallones
ò ramat de blanchs anyells,
dels boscos en les ubagues
cullen flors arreu arreu.
¡Ay, si sos pares les veyan
en tan ignocent plaer!
¡ay, si los fadrinets veyan
en mitx del fullatge vert
aquells ullets encisayres,
aquells llavis riallers,
y aquelles galtetes roges
com la flor del magraner……!
les cullirían a n'elles
pensantse cullir clavells.
Ja tornan, ja venen
les nines galanes,
de dues en dues
portant per les nanses
paneres de jonsa
y flors curullades;
en lo cap cistelles
ab cintes de glassa,
brodades de seda,
d'or y fina plata.
Demà d'igual modo
aniràn ufanes,
devant del Santíssim
ab modesta gracia,
llensant almostetes
de flors esfullades.
Quant son de piadoses
aniràn de guapes:
faldilles de seda,
caputxeta blanca
de franela fina
ab les vores amples,
al coll creus precioses
d'or y d'esmeraldes,
y d'igual riquesa
belles arrecades;
mes, com son senzilles,
no per pompa vana
s'adornaràn elles,
sinó per la sacra
misteriosa festa
de la fè cristiana.
Benhajan les noyes,
les dònes benhajan,
que d'esta flor pura
la llevor ne guardan
qu'en son cor llurs pares
dexaren plantada,
y en sos fillets elles
també sabies plantan,
sent per tant ja en vida
dels àngels germanes.
1877.