Poesíes de María Josefa Massanès/Castes espines

 CASTES ESPINES

¿Sabs, ramellera hermosa,
 per què contenta
sempre com les flors mostras
 ta cara fresca?
 Per que tu, nina,
ets ponzella a qui guardan
 castes espines.

¡Ay! quantes papallones
 te fan l'aleta,
com si fossen tes galtes
 roses vermelles!

 Tén compte, noya,
puix venen, fiblan, fugen,
 y may més tornan.

Ramellera disposta,
 màta exa oruga
que per ta mà nevada
 poch a poch puja;
 ¿no veus, mesquina,
que sa baba argentada
 los rams mustiga?

Esquívat pressurosa
 les drol·les vespes,
qu'al entorn de tos llavis
 burinotejan;
 per qu'es més dolsa
que mel de sajolida,
 la de ta boca.

Com en les toyes lligas
 branques diverses,
mil voluntats esclaves
 tindrà la teva,
 mentres que altiva,
conserve ta hermosura
 castes espines.

1868.