Poesíes de María Josefa Massanès/La roja barretina catalana

De Viquitexts
 LA ROJA BARRETINA CATALANA


Ja tornan, ja, los fills de la victoria;
ja tornan, ja, los inclits vencedors
per qui son los combats festes de gloria
y los camps de batalla llits de flors.
Ja tornan, ja, ab les roges barretines
del color de la sanch qu'en llurs pits bull,
 precioses capellines
que conquistà en les platges llevantines
de llurs passats lo belicós orgull.
Simbòlich tros de púrpura arrancada
del front del poble grech afeminat,

a sobre'l cap del català posada:
¿ahont pots anar tu, qu'enamorada
no vage la victoria al teu costat?
Per tot genis brillants devall la grana
 s'ocultan de ton vel,
 com la rica magrana
 baix la flor purpurina
modesta oculta sos granats de mel.
Jo't saludo, vermella barretina,
senzill almet dels héroes catalans!
Tu ets com lo foch que misteriós flameja
per designar lo cràter dels volcans.
Reb lo salut que mon amor t'envía,
memoria insigne d'un poder gloriós
 que fou del món enveja
y ara de nou recobra la valia
 de son passat famós.
Tu has subjugat les kàbiles riffenyes
que dels turons atlàntichs en les brenyes
ocultan sa deshonra y ruda sanya
fugint dels ínclits venjadors d'Espanya.
Tu arramblares les masses enemigues,
com en los camps d'espigues
 la dalla obra camí,
dexant per tot, detràs de tu escampades,
piles d'infels, com garbes mal lligades
ahont los corbs tindràn llarch temps botí.

Ab tu, orgullós, son front cenyit ornava
 lo primer campeó
qu'en lo cim almenat de l'Alcazaba
clavà d'Iberia lo triomfant penó;
y destruhint reductes y trinxeres,
y rompent d'esquadrons les línies feres,
com diadema d'honor de varons forts,
sols han cobert tos plechs de burda llana
 en la terra africana
los caps honrats de vencedors ò morts.
¡Be per l'almet de nostra Catalunya!
¡Be per eix Geni Català qu'empunya
fulminadora espasa en la batalla
 com romà semi-deu!
¡Be per eix pit qu'a proba de metralla,
com si cobert estés ab dura malla,
passa la mort lliscant pel demunt seu!
¡Benhaja l'Adalit d'exes mesnades
 de catalans lleons
qu'ab llurs invictes testes llorejades
y ennoblit llur escut de nous blassons,
retornan de les platges abrasades,
sepulcre del poder d'altres nacions!

Tornàu, tornàu, vers fills de la victoria;
 ja, radioses de gloria,

en voladores naus brillan de lluny
 vostres gorres vermelles
rogejant a pilots com les roselles
que matisan los blats en l'ardent juny.
Ja arriban, ja: son ells, los que partiren
per venjar de la Patria l'afront greu:
 son vot sagrat cumpliren,
sent lo terror dels enemichs de Deu...
Los bronzes sants al belicós s'unescan
 ab magestuós ressò;
 antorxes resplandescan
 que tornan la nit dia;
pugen al cel los himnes d'alegría
 de la patria ovació...
pera rebre als titans fills de ma terra,
 llamps temuts de la guerra,
 ab los vensuts piadosos,
 successors victoriosos
 d'Entences y Rogers;
als qu'impacienta Catalunya espera
 com mare verdadera,
ab endolat vestit y esplendent manto,
 plens los seus ulls de llanto
 y les mans de llorers.
Matrones, acudiu; acudiu, nines:
 dels immortals guerrers
cubrin ab flors les roges barretines,

que semblan ricbs fermalls de coralines
ò movedisses branques de rosers.
Mes ¡ay! no tornan tots: ¡tristes matrones
les que rebràn eix cop dintre son cor!
¡les qu'ab xiprer tindràn que fer corones
pera'ls fills desditxats de llur amor!
 ¡Ay, dòna sens ventura
la que, esperant abrassos de ternura
 d'un sér idolatrat,
 sols rebrà desolada
 la gorra ensangrentada
com un preciós y fúnebre llegat!

Callàu, callàu; los càntichs d'alegría
ja no més pot sentir l'ànima mía;
ja sols entono fúnebres acorts;
y mentres qu'en la roja barretina
dels hèroes vius s'ostentan llors frondosos,
jo alsaré al cel mil himnes fervorosos
 per que ab palmes divines
Deu premi concedesca als hèroes morts.

1860