Poesíes de María Josefa Massanès/La batuda de les olives al Empordà
LA BATUDA DE LES OLIVES
AL EMPORDÀ
Lo treball es la vida,
salut y pau;
lo treball es la ditxa
del home honrat;
lo treball dona forses;
fills, al treball!
ja l'estrella del día
pert son esclat
mentres que va aclarantse
l'obscur del blau;
ja fòra les pallisses
cantan los galls
y los aucells ensajan
llurs primers cants;
no s'ovira un sol núvol,
bon matí fa,
ni's mou la tramontana,
ni lo mestral;
relluheix la gelada
com un mirall
y'ls regalims de gebre
dels verdissals
entremitx deis tronchs, semblan
fils de brillants.
Lo treball es la vida;
¡au, minyons, au!
lo dormilega y dropo
no es català.
¿Què badallas, pampana?
semblas un drach
ò los quissos quan grunyen
al despertar.
Llestesa convé al amo,
no pas badalls;
a la feyna, a la feyna,
sens rondinar!
ja en la llar bull lo farro
fumera alsant,
ja la porrona es plena
de bon vi blanch;
mengèu, mossos, que l'alba
ve clarejant,
posèu en les carretes
vergues y banchs,
les saques y borrasses,
y avant, avant,
qu'arribarèm gran día
al olivar.
¡Quina gruxa de gelada!
¡alsa, noys, qu'axò fa pler!
los cristalls de la gebrada
lo treball los pot desfer.
Batèm, donchs, batèm,
trich-trach, trich y trach,
vagen les mans llestes
y olives al sach!
— Donèume la bota, dònes.
— ¡Apa, Xato, qu'es vi blanch!
— Pauleta, si tu aygua'm donas,
l'aygua m'encendrà la sanch. —
Batèm, donchs, batèm,
trich-trach, trich y trach,
vagen les mans llestes
y olives al sach!
— ¡Poch judici! cúll y càlla.
— A tu't voldría cullir.
— No cridis tant, veu de gralla,
que la mare't pot sentir. —
Batèm, donchs, batèm,
trich-trach, trich y trach,
vagen les mans llestes
y olives al sach!
— ¡Axó plá! ton pare es fòra,
ta mare no't veu ni't sent.
— Ja ho veig jo, nas de tenora,
qu'has perdut l'enteniment. —
Batèm, donchs, batèm,
trich-trach, trich y trach,
vagen les mans llestes
y olives al sach!
— Es ben cert, t'estimo massa.
— ¿Massa, manyach? ets escàs.
— Ja t'ho diré demà a plassa
ans del primer contrapàs. —
Batèm, donchs, batèm,
trich-trach, trich y trach,
vagen les mans llestes
y olives al sach!
¡Viva Deu, cullita rara!
lo fruyt no té corch ni dany,
valdrà més l'oliassa d'ara
que l'oli més pur d'antany.
Batèm, donchs, batèm,
trich-trach, trich y trach,
vagen les mans llestes
y olives al sach!
Prou, minyons, tasca acabada!
pleguèu prompte que fret fa
y tindrèm tramontanada,
a fè a fè de cristià.
De batre dexèm,
céssen los trich-trachs,
que de plens sobrixen
borrasses y sachs.
Als carros les portadores,
que'ns cridan los fochs dels trulls,
y a mi, Paula, les traydores
miradetes dels teus ulls.
De batre dexèm,
céssen los trichs-trachs,
que de plens sobrixen
borrasses y sachs.
— Xato, déxat de faldilles:
arria, que's pon lo sol.
— Y donchs, bona nit, pubilles;
fins a demà, si Deu vol.
1875.