Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX)

REPRESA I EXERCICI
DE LA CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA A L'ALGUER
(ss. XVIII-XX)


Recull de documents

♦ A ♦ d ♦ T ♦
Arxiu de Tradicions de l'Alguer


REPRESA I EXERCICI
DE LA CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA A L'ALGUER
(ss. XVIII-XX)


Recull de documents

Joan Armangué i Herrero

Arxiu de Tradicions de l’Alguer – Lingua, 3

ISBN:*
Primera edició: juny de 2006

© Arxiu de Tradicions de l’Alguer
© Joan Armangué i Herrero
Reg. impresa: 221.861, ISBN 44254
Via Carbonazzi, 17 (I-09123-Cagliari)
Tel. 0039 070 6848000
arxiudetradicions@libero.it

PRESENTACIÓ

Durant els darrers anys he tingut ocasió d'estudiar diversos aspectes relacionats amb la història literària de l'Alguer. L'ús de la llengua catalana, d'acord amb els meus interessos, esdevingué d'aquesta manera objecte particular d'atenció, des del moment que es tracta, com tothom sap, d'un vehicle privilegiat de la transmissió de la cultura algueresa. De les recerques, doncs, d'àmbit literari, en sorgiren un seguit de publicacions que poc o molt tocaven la història de l'ús social de la llengua catalana a l'Alguer. Podia tractar-se de capítols més o menys marginals en un context historicocultural més ambiciós; de vegades, articles en què el component etnolingüístic adquiria un protagonisme paral·lel al de la creació literària; i algun cop, potser, notes a través de les quals es volia divulgar algun aspecte concret de la història de la llengua catalana a l'Alguer, tant d'èpoques reculades com properes als nostres dies.

Amb el temps, m'he adonat que amb aquests escrits s'anava trenant un fil d'interès erudit que potser valia la pena d'articular de manera més concreta, tot posant en relleu un aspecte essencial de la cultura algueresa: la presa de consciència lingüística al llarg del segle XVIII, la represa d'aquesta consciència a la fi del segle XIX, i el seu exercici durant dos segles i mig d'història moderna i contemporània.

El lector té a les mans el resultat de la revisió i recol·lecció d'aquests estudis. Pot ser que entre capítol i capítol s'hi pugui detectar algun entrebanc, alguna mancança deguda a l'origen dispers dels diversos elements que formen el llibre. Però fonamentalment es tractava de recollir uns materials que difícilment poden ser localitzats fora de l'Alguer o, de qualsevol manera, fora d'ambients extremament especialitzats.

D'altra banda, cal assenyalar també que l'impuls per a dur a terme aquesta tasca fou un encàrrec del Grup de Treball sobre la Diversitat i l'Estandardització Lingüístiques, de l'Institut Ramon Muntaner. Aquesta mateixa Fundació, abans d'això, havia fet possible la realització d'un aprofundit estudi sobre l'origen i història de la Biblioteca Catalana de l'Alguer. Així, les memòries lliurades a l'Institut Ramon Muntaner, encara inèdites, han pogut trobar un lloc entre altres materials que ja havien estat divulgats, tot completant aquest complex mosaic que arrenca l'any 1778, amb les primeres poesies modernes en llengua catalana a l'Alguer, fins a l'any 2000, en què les anuals Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, celebrades a la ciutat sardocatalana, tancaren el segle. I amb el segle es tanca també el present treball.

Joan Armangué i Herrero

---

ÍNDEX

I. EL CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL ABANS DE LA PRIMERA RENAIXENÇA

I.1. Els fets històrics: del Regne de Sardenya al Regne d'Itàlia

I.2. El context literari

II. LA PRIMERA RENAIXENÇA: L'ARCÀDIA

II.1. Represa de la poesia culta d'expressió catalana

II.2. El cicle de la Passió

II.3. La temàtica bucòlica

II.4. Un gènere tradicional per a l'Arcàdia: els goigs

III. LA CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA

III.1. Bartomeu Simon

III.1.a. Activitat de recerca lingüística

III.1.b. Activitat de correcció lingüística

III.2. Un llistat de rimes inèdit

III.3. El canonge Antoni Miquel Urgias

II.3.a. El canonge Urgias i la llengua catalana

III.3.b. Textos de literatura popular i tradicional

III.3.c. Notícies antigues

IV. L'EXTREMA DECADÈNCIA LINGÜÍSTICA

IV.1. El llegat erudit del canonge Urgias

IV.2. La qüestió lingüística i l'ensenyament de la doctrina cristiana

IV.3. Relacions catalanoalguereses abans d'Eduard Toda

V. EDUARD TODA I LA REPRESA DE LA CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA

V.1. Primer viatge de Toda a l'Alguer

V.2. La Biblioteca catalana

V.2.a. Formació de la Biblioteca Catalana

V.2.b. La Biblioteca Catalana arriba a l'Alguer

V.2.c. Documents catalans relatius a la Biblioteca Catalana

V.2.d. Activació de la secció reservada a la Biblioteca Municipal

V.2.e. El 'Fons Català' de la Biblioteca Municipal de l'Alguer

VI. LA PALMAVERA

VI.1. L'epistolari de Rossend Serra

VI.2. Ramon Clavellet i Joan Pais

VI.3. Textos filològics de Joan Pais

VI.3.a. Epistolari

VI.3.b. La 'Gramàtica algueresa' (1899-1902)

VI.3.c. Les gramàtiques catalanes a l'Alguer

VI.3.d. Joan Pais i la polèmica sobre la llengua

VI.3.e. Joan Pais i la gramàtica de Joan Palomba

VI.4. El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana

VI.5. Joan Pais, la revista 'Catalonia' i darrers textos filològics

VII. LA 'FONOLOGIA' CATALANA DE JOAN DE GIORGIO VITELLI

VIII. DE LA GUERRA I LA DICTADURA AL RETROBAMENT

IX. PROPOSTA NORMATIVA DE DUES PLATAFORMES CÍVIQUES ALGUERESES

IX.1. El Grup per a la Normativització de l'Alguerès

IX.2. La Plataforma algueresa de cultura catalana

APÈNDIXS

APÈNDIX I: El ‘Fons Català' de la Biblioteca Municipal de l'Alguer

APÈNDIX I.a: Bibliografia del ‘Fons Català'

APÈNDIX I.b: Llibres del ‘Fons Català' desapareguts entre els anys 1888-1984

APÈNDIX II: Epistolari de Joan Pais (Selecció)

APÈNDIX III: La Fonologia de Joan De Giorgio Vitelli

APÈNDIX IV: El Grup per a la Normativització de l'Alguerès

APÈNDIX IV.a: Proposta per a una normativització del català de l'Alguer (1992)

APÈNDIX IV.b: Resposta de l'Institut d'Estudis Catalans

APÈNDIX V: La Plataforma algueresa de cultura catalana