Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX)/APÈNDIX II: Epistolari de Joan Pais (Selecció)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


APÈNDIX II
EPISTOLARI DE JOAN PAIS (Selecció)

[Arxiu Històric de Barcelona, «Documentació personal. Fons R. Serra Pagès, Epistolari. II – Folkloristes», carpeta 4: «Lletres de folkloristes o que tracten temes folklòrics» (plecs 9 i 31). La nostra edició: Normalitzem l’accentuació, la puntuació, la separació de les paraules i l’ús de les majúscules. Són rars als originals els casos en què apareixen abreviacions, que desenvolupem sense indicar-ho: se tracta tan sols de «V.» per «vostè» (de vegades escrit «voster») i «Ex.» o «Es.» per «exemple/esemple». Deixem entre parèntesis els aclariments lèxics deguts a J. Pais, seguint el seu costum; utilitzem les cometes en les expressions acompanyades d’èmfasi o ironia. Pel que fa a les qüestions lingüístiques, tan sols aclarim en nota el significat de paraules i expressions en aquells casos en què la confusió és probable en un lector poc relacionat amb la variant algueresa del català. Hem eliminat aquestes notes, però, quan la dificultat no apareix per primera vegada i quan el mateix autor ja l’ha aclarida precedentment al text.]


  1. Antoni CIUFFO, 21.XI.1901
  Li envich pel Butlletí un meu estudi que té per objecte la «Literatura popular del Alguer». No és, però, aqueix un treball completo. Més tart li enviaré rondallas, cansons, llegendas, supersticions, usos y costums de’queix pahís,[1] que ara estich recollint. Pot ésser que serveixin a los germans de Catalunya per un estudi folklòrich filològich, com diu Toda.
  Entant haurà la bontat de me diure hont se pot trobar lo Diccionari quintilingüe, que a nos altres fa assay menester, y al mateix temps envigui algun periòdich literari català.


 2. Joan PAIS, aprox. 25.XI.1901
  Veig quant és gran l’interès que vostè té per l’Alguer nostra, y jo de tant la regracieg[2] de part dels algueresos, nostres germans, y de part mia.
  Primer, però, que jo vagi envant, li fas notar que fins aquí he escrit un alguerès catalanizat. Ara, però, li escrich en ver alguerès; això és, ab totas las corrucions que’l dialecte nostre ha subit[3] fins avuy per influència de la llengua italiana y’ls dialectes sards. Sabi, donchs, que de qui envant escrich en alguerès pur, no més catalanizat, perquè vostè pugui tendra per ara un’idea de nostre dialecte currumput.
  Tot lu que vustè ma damana li pugaria[4] anvià; no cert astampat, ma manoscrit, parquè no sa hi ha may publicat de’questus cumpuniments literaris; o si calqui hu n’i ha, esisti[5] a la biblioteca y no sa pot prenda. Lu que li anvigaré, forsis[6] també ensieme[7] am a’questa lletra, és obra de un amich meu, Antoni Ciuffo, que sa firma am al pseudònim de «Ramon Clavellet». Aquest jova y amich meu no és algarès, parquè nat a Sàssar y vivit assai[8] temps a Témpiu (duas ciutats de Sardenya); però és tant entusiasta del nostru dialecto que ascriu sempra en algarès, prosa o versus; un jova inteligentíssim que faria assai de més si tanguessi temps y mezus (‘medis’). Jo y ell nus havem pusat al cap de purgà’ lu nostru dialecto més que puguem y de acustar-lu a la llengua mara, la catalana. Això, però, mus (‘nus’) rasixi[9] difícil per mancanza (‘falta’) de una bona gramàtica catalana que cuntengui la sintassi y de un bon diccionari de la llengua mara.
  Per certus dúbius,[10] donchs, y per un astúdiu comparatiu he ascrit a l’amich de vustè, don Ramon Picó y Campamar, del qual asper ancara una rasposta adamunt de tot’aquellus dialectismus que ma sarvèixan tant.
  Yo també li anvich[11] duas poesias que he fet aquestus dias com millor he pugut; ma sabi vustè que tant lus versus meus quant lus ascrits del meu amich Antoni Ciuffo són ascrits en algarès, sí, ma en un algarès més gentil, més purgat, un poch catalanizat, com vostè lu pot veura cunfruntant-lu am a’questa lletra mia (‘carta’).
  Primé ja hi havia a l’Algué calqui hu que sa’n interessava un poch del nostru dialeto; ma ningú, però, ha pugut ascriura ni una gramàtica ni un diccionari. Yo vulgaria suplí’ an aquesta mancanza (‘falta’) y per ara ascrif (‘escrich’) una gramàtica; més tart, si tangaré temps y forzas, faré lu diccionari. Ma per tot això veig que senza (‘sens’) gramàtica y diccionari català no pugaré fe més que un traball proba assai. Per això, vostè ma pugaria diura si esisti una bona gramàtica am a (‘ab’) sintassi completa y un dicciunari de la llengua catalana, y quant còstan?
  No cregui vustè que del muviment literari y polítich de Catalunya nusaltrus siguem privus de notícias; ja de assai temps endrera nus ocupàvam de la nostra mara, la Catalunya, y dels sous fills, tant inteligents y industriosus, lu pòpul (‘poble’) més civil d’Espanya; y tal que verament pot astar a front del francès y del inglès, no sol de l’italià.


  3. Antoni CIUFFO, 17.XII.1901
  Lo meu bon amich Joan Pays m’ha fet lligir la tant desitjada lletra que vostè nos ha enviat lo 12 de decembre. Só contentíssim que vostè s’hagi près tant interès per la nostra terra y’l rengraciem infinitament per la proposta que nos ha fet de nos posar en relació am al benemèrit doctor Alcover.


  4. Joan PAIS, 1.I.1902
  L’amor per la pàtria estimada de vostè, de tots los sous amichs y los bons catalans, me umpli[12] l’ànimo de reverència per tots ellos (‘vostès’) y me entusiasma al punt que me fa adorar encara de més a’n aquesta terra tant bella com gran y gloriosa en cada temps (també ara en las suas desgràcias), tant estimada de (‘per’) los sous fills com timida[13] del (‘per lo’) rapàs y dèbil govern espanyol, y admirada de tots los Estats indipendents y civils.
  Y am a (‘ab’) mi se unèixan tots aquellos bons algueresos que estíman a Catalunya com a aquella segona mare que un dia lis hi ha dat vida y glòria, en un temps en què l’Alguer nostra, com tot lo resto (‘lo demés’) de la Sardenya, éran preda de mil duenyos.
  Qui cosa no deu l’Alguer a Catalunya? Tot! Y per això, no obstant sia ja molts ans a sobte lo govern italià, ella mantén encara, quasi intactos, los costums, las usansas y la llengua de la mare nostra antiga qu’és la Catalunya, aquesta terra benehita de Déu, adorada am a totas las forsas de l’ànimo de los sous fills, respectada y admirada de los foresters. En las venas de nosaltros escurri[14] encara, y escurrirà sempre, sanch catalana. Y’l dimostra’l fet que un alguerès se vanta més d’ésser català que sardo (‘sart’).
  Lo llenguatge del qual me só servit fins ara és alguerès pur, y siguiré a escriure en lo mateix llenguatge fins a la fi perquè vostè tengui un’idea de las corrucions qu’ell ha subit. Noti, però, que l’ortografia de la qual me serveix és precisament la catalana.
  Lo que reguarda los costums y las usansas li enviarà l’amich meu Antoni Ciuffo, l’únich a l’Alguer que se interessi de aquestas cosas. Yo, de part mia, li donaré a conèixer las principals corrucions del nostro dialecto.
  N.B. Los versos són am’la lletra qu’he escript al «Centre [Excursionista de Catalunya]».[15]


  5. Joan PAIS, 21.II.1902
  Dias endarrera havem tengut lo plahier de recivir (‘rebre’) lo nombrament de socis delegats a l’Alguer, del que la Junta Directiva del «Centre [Excursionista de Catalunya]» nos honorava, y lo que dehiem[16] a vostè, òptim amich, que n’ha fet proposta, demonstrant en aquesta manera en quant alt concepte tengui los amichs de’qui.
  L’acceptem am a tot agrahiment, y nos proposem, malgrat la nostra poca capacitat, de contribuir en totas las maneras en pro’ de aqueixa patriòtica y tant coneixuda Associació. Esperem que los catalans del continent escoltaran am a plahier las veus ignotas que lis hi vénen de aquest ruconet[17] de Sardenya.
  En aquí sem tots joves que estimem an aqueixa nostra antiga pàtria am a tot l’entusiasmo del qual los joves són capassos, y volgaríam fer per ella demés d’allò que no nos concedeixen los nostros cervells de vint anys. Desitjaríam sol que los bons catalans de foras se interessessin un poch per nos altros, prestant-nos ajut, encoratjant-nos y corretjint-nos hont poguéssim faltar.
  De obras catalanas no ne coneixem que pocas, donadas d’en Toda a la Biblioteca Municipal de’qui; en la qual biblioteca, per güidar-nos en l’ortografia, havem trobat una gramàtica molt antiga y petita, contenent solament las parts gramaticals, pocas régulas de sintaxis y la pronúncia.[18]
  Presto enviarem altras notas de folklore que ara estem preparant y del que, més que altro, se’n ocupa l’amich Clavellet.
  Especialment tengaríam lo gust de conèixer també lo Reglament de aqueix benemèrit «Centre [Excursionista de Catalunya]».
  Ara pirmíti-me que li parli de cosas que nos reguàrda[n] també.
  En la mia primera lletra (‘carta’) directa al il·lustríssim S. D. Picó y Campamar, president del «Centre [Excursionista de Catalunya]», demanava algunas explicacions adamunt de l’existència de certas formas y construccions novas del nostro dialecto; al que no he tengut resposta si no en part, y de vostè, això és admunt [sic] del so del «e» y del «o» àtonos. És ver, però, que vostè, tant bo y gentil, m’ha proposat de posar-me en corrispondència directa am’un sacerdot de las Balears, persona molt colta, y del qual jo hauria pogut tendre lo que desitjava; ma de aquest no he ricivit may alguna carta. Diu vostè que serà millor que li escrivi jo?
  En los jornals italians estich seguint tot lo moviment rivolucionari de Catalunya, los invincibles fills de la qual demanen, ara apertament, los drets que lis hi pertinen.[19] Aqueix moviment ha destat[20] en gran part un encredible entusiasmo en tots, però se deplóran, en part, alguns fets de sanch de la moltitut furenta. Ma, per què no se posa hu assenat[21] a capo d’ella y la güida[22] a la meta desitjada sensa espargiment de sanch? Amich car, qui és güida del pòpul català? Y vosaltros del «Centre [Excursionista de Catalunya]» no podeu arés?
  Esperem, donchs, que lo cel dongui o en una manera o en l’altra als heroichs fills de Catalunya y nostros germans la victòria que espéran y que se mereixen per la sancta causa de la llibertat de la pàtria estimada. A los vots de tots vostès nos unim nos altros també am a tot lo cor y l’entusiasmo de veros fills de Catalunya.
  Havem escrit a vostè com aquell que se ha pres molta cura de nosaltros y a qui regraciem de tot cor. No per això sem manco (‘menos’) grats al il·lustríssim president y als estimats socis (y, are, nostros consocis) del «Centre [Excursionista de Catalunya]» que, ansis, regraciem també ugualment com aquellos que varen acceptar desseguida la proposta de vostè en nostro favor, y a qui vostè saludarà per nosaltros.


  6. Antoni CIUFFO, 8.IV.1902
  He recivit de mossèn Alcover exemplars de la sua Lletra de Convit y bolletins del Diccionari. Esperem que també a l’Alguer se fassi calqui cosa per aquesta magna obra. Ara estem recollint las rondallas algueresas. Nos farían un gran favor si nos enviessin l’últim Botlletí del «Centro [Excursionista de Catalunya]».


  7. Joan PAIS, 18.VI.1902
  Avant de ahir he enviat a vostè una tarjeta am al panorama de l’Alguer, en la qual li diheva que, en una mia lletra, li hauria respost relativament a la Gramàtica algueresa. Havia empromès, és ver, d’enviar-li las singulars parts de aqueixa gramàtica; ma no l’he fet perquè esperava de fer-li tendre tot’en una. La Gramàtica és compilada ja, y li tengaria d’enviar; ma no’l puch encara, primer que vostè no m’hagi dat lo sou parèixer damunt de l’ortografia que jo deuria adoptar en ella, en cambi de la qu’he adoptat y qu’és la de la qual me serveix en aquesta lletra.

  P.S.
  Se recorda? Fa alguns mesos li he escrit enviant-li vàrias poesias, que però tenían poch de bo; no n’he sabut arés. Ha ricivit? Al mateix temps he escrit al «Centro [Excursionista de Catalunya]» perquè m’enviessi un Regulament: silenci...!


  8. Joan PAIS, 10.VII.1902
  Gràcias sense fi de tota la sua bondat y gentilesa en m’escriure las duas caríssimas lletras y en enviar-me, de més del Regulament y del sou discurs,[23] també la Gramàtica de la llengua catalana.[24]
  De las primeras lletras que vostè, gentilment, m’ha escrit, m’he pogut formar un exacto concepte de la bondat infinita y de la immensa cortesia de vostè y dels catalans en general. La corrispondència am a vostè y am als altros bons catalans, entre’ls quals lo molt benvolgut amich y senyor D. Martí y Julià, m’ha confirmat en la mia opinió.
  Tant lo Regulament que la còpia del sou discurs he dat a l’amich comú Antoni Ciuffo, ‘l qual se troba, ara, malalt y me prega de saludar tant a vostè y rengraciar-lo de tanta gentilesa y cortesia. La còpia que vostè m’envià perquè la ofrissi a la Biblioteca Comunal, jaquè aquesta és sempre tancada y’l Municipi no se cura de obrir-la may, jo entengueria millor de donar-la a la biblioteca gimnasial, qu’és molt freqüentada dels estudiants. Noti també que aquesta biblioteca és estada emplantada enguany del meteix professor Borrello, jove inteligentíssim y amantíssim de la coltura intelectual dels joves. Què me diu vostè de fer?


  9. Joan PAIS, 29.VII.1902
  Lo sou llonch silenci ja me feva timir[25] que la mia lletra no li fossi pervinguda, quant riciv una lletra del caríssim amich D. Martí y Julià, en la qual lo gentil i infaticable director de La Renaixensa me dava a conèixer de haver ricivit lo billet que li havia enviat per medi de vostè. He pensat alhora[26] que moltas ocupacions li haurían impedit de me respondre. Y só cert que, quant li serà concidit un momento de temps, lo primer pensament corrirà al amich llunyà, que am’ànsia indescrivible espera de vostè notícias y consells. Si, però, li faltessi’l temps, no estigui pensamentós per a mi: jo sé beníssim que són molts los càrrechs que desempenya am a conscència y, per això, no me’n llament, no obstant lo gran plahier de entendre la veu sua de pare afectuós y de germà car també per escrit.
  Permíti-me que li rinovi los meus elogis y los del professor[27] per lo simpàtic discurs, admirable tant del lau literari que del lau scientífich.
  Què ne diu, vostè, de tot lo que li he escrit entorn a la nostra llengua? Si me respon, lo prech del més fondo del cor, de no olvidar aqueixa part, qu’és objecte de la mia vida. Y també de me diure a qual biblioteca tench de donar lo sou discurs, sent la del Comú sempre tancada. Com li he dit en l’última mia, seria molt millor que lo donguessi a la del gimnasi.


  10. Joan PAIS, 4.VIII.1902
  Sempre que té un poc de temps, dóngui-me notícias, perquè me fa molt gran plahier lo recivir una lletra de vostès. Sé beníssim que a vostè seria molt més car lo veure la «famosa gramàtica» del dialecto alguerès que lo recivir lletras (que són solament paraulas). Ma tengui un poch de pacència, que entre poch la tenguerà sense dúbio («dubte», nosaltros no’l tenim!).

  11. Joan PAIS, 22.VIII.1902
  L’exemplar del sou genial discurs, ja que vostè me’n dóna ampla mà, lo dongueré[28] en sou nom a la biblioteca gimnasial, que és la sola que se té oberta, però durant las llicions. Ara està tancada perquè sem en temps de vacàncias.
  Estich buscant un poch de material folklòrich per vostè. Serà cert poca roba, perquè «lo bo y’l millor» (com nosaltros diem; hi és en català?) li ha ja enviat l’amich dilectíssim Antoni Ciuffo. Si ha publicat arrès de folklore, miri si me pot enviar calqui exemplar, perquè só molt amant també (y no poch) de lligir-ne, especialment essent treball sou, per qui jo senteix l’afecto y l’estima més gran de mestre, de pare, de germà, de amich que vostè és per a mi.
  Lo veig, de fet, que vostè no deixa ninguna lletra dels amichs sense resposta. No sol: y que també la resposta no se fa tant esperar; ansis,[29] a honor del ver, arriba més lego del que se pot creure.
  Com vostè sap ja, he ricivit tot, y ne’l rengracieig[30] de tot cor. Gràcias mil per l’ampla mà que ma dóna en rivolgir-me[31] a vostè per tots los meus dúbios. És tanta gran la bondat y’ls alts sentiments que jo reconeix ja en vostè, y així alta l’estima que de vostè tench, que no dubitaré may de me revolgir a vostè més que un altro, sempre que tengueré menester de l’obra sua. Vostè, però, lo prech am a tota l’ànima, no timi de m’enfadar[32] si, a la sua volta, té menester de mi: seré l’home més felís si li pogueré ésser útil en calqui cosa.
  En quant a la Gramàtica, vostè diu bé que és menester meditar-la assay primer de l’escriure y publicar-la perquè, precisament com vostè diu, «val més tardar un poch y fer-la millor, que publicar-la lego lego y que sia deficienta».
  Quan jo no riciv lletras de vostès estich més mal ancara de quant só malalt. Las lletras de vosters per a mi són la font dels més grans dilectos espirituals. En ellas jo cerch la pau, la tranqüilitat de l’ànimo, en ellas trop lo goig més gran. De fet, no vaig may a ningun lloch sense portar-me tres o quatre de las llurs lletras, que llig y rellig sinch y sis voltas. Alexandro Magno dormiva am a l’Omero a sota del cuixí, jo am a una lletra de vostèrs. Què vol? Lo català en particular y l’espanyol en general han tengut sempre per a mi un «no sé què» de atrahent que m’extasieja. A qui cosa és valgut que en las escolas secondàrias y primàrias m’hagin fet estudiar totas las infàmias comitidas de la dominació espanyola en Itàlia y en Sardenya? A què val, per a mi, que en Itàlia se digui que l’Espanya és una nació totalment decalguda moralment y que la Catalunya, si progredeix de un lau, no serà may una gran nació, perquè és a mans dels clericals, los quals la mantengueran sempre supersticiosa y bigota,[33] si també no[34] la faran decaure com han fet del resto de l’Espanya? An arrès (‘a res’) valen totas aquestas cosas, ni may contribuïren ni contribuiran a fer-me diminuir (ni manco per poch) la simpatia que tench pels espanyols en general y per los bons y treballadors catalans en particular manera. Y això perquè crech y esper que’ls catalans, am al temps, conqüistada la llur llibertat y diventats forts y grans, llibres de supersticions y de bigotismo[35] (dat també que ancara ni hi fossi[36] en lo pòpul ignorant de Catalonya), miraran, no a separar-se totalment dels altros pòpuls espanyols, ma a riunir-los entorn d’ellos, y formaran un nou Estat Espanyol que tenguerà per capital l’industriosa Barcelona y serà gran de tots los punts de vista, y civil. Y l’esper, perquè’l pòpul espanyol un temps és estat gran. Perquè donchs no’l pogueria també diventar-lo ara? És ver que baix lo govern de «una dona, capellans y una criatura» no farà may un pas endevant, ma jo esper també que un bel dia los altros espanyols, vistos los inmensos progressos dels catalans, se’n gitaran de damunt l’indolència y l’ignorància que’ls abruteix[37] y, llibrant-se de tot lo que tenen de vell, se uniran volontàriament a la Catalonya.


  12. Joan PAIS, 15.X.1902
  Finalment, després que l’he enfadat en totas las maneras y després que l’he fet esperar tant, li envich lo que vostè esperava am a molt gusto.[38] Lo plahier més gran, però, és lo meu, perquè per a mi és una felicitat quant puch ésser útil als meus bons catalans, y més encara a vostè, o meu bon amich, o meu primer pare en la llengua catalana.
  Com vostè pot veure és poca cosa, forsis. Ma no és mia la culpa si no n’he pogut buscar de més. Lo primer motivo és que l’amich caríssim Antoni Ciuffo li havia ja enviat a vostè tot lo bo y’l millor; y, després, que ara com ara tant els proverbis se estan perdent o cambiant-se am als italians, y així las supersticions estan escomparint[39] per mitj de l’instrucció y de lo septicismo. Si tengueré temps de las poguer escriure, li enviaré, si vostè las vol, algunas rondallas.


  13. Joan PAIS, 3.II.1903
  Dispensi, primer de tot, que li respongui a una a una a las suas lletras. En la primera me diu que las rondallas és lo més enteressant de la literatura oral popular y que ne desitjaria. Y jo, apunt, ne havia ja escrit algunas y las tenia prontas per lis hi enviar, quant però m’han atacat aquestas benehidas febres que no me volen deixar per a res. Ara, però, lis hi enviaré am al correu.
  La gramàtica se troba en bon punt, ma és mal escripta, en pressa y fúria (modismo que venguerà de l’italià: «in fretta e in furia») y las calenteras no m’han dat encare’l temps de recopiar-la per li enviar a veure. Lo que vostè me diu de las paraulas sardas introduhidas en lo català de Sardenya, és cosa que jo havia ja fet y ne tench un bell número, sap, són quasi totas. Ademés de això fas també un petit glossari dels termes italians que han substituhit los corrisponents catalans.
  Tench idea també de fer un estudi fonètich sobre l’alguerès comparat am al català de Barcelona, separatament de la gramàtica;[40] ma tim que no podré publicar res per la simple rahó que hi volen moltas monedas y jo só un pobre jove que viv encare a las espalas de una germana fadrina que fa la sastre! Ma del resto no disperem;[41] venguerà també per a mi lo temps bo!
  A Ciuffo li he escrit y l’he saludat per vostè. Ell m’ha enviat un número de la Catalunya, hon precisament hi és la poesia que vostè me diu.
  Lo que m’adolora moltíssim és lo entendre que vostè he tengut de provar molts gravíssims disgustos de família. Jo no vull, cert, saber en qui cosa consistin, perquè són aquestas cosas delicadas, però li dich que me fa tanta pena vostè, o meu dolcíssim amich, que no sé, en veritat, qui cosa faria pel veure una bona vegada feliz, y completament. Tantas voltas li tenia de pregontar de qui era lo dol que portava primer (y per lo qual hi éran las estrixas[42] negras a las bustas[43] (italianismo) de las cartas), ma may me’n só recordat.
  De la Cendrosa (la «Cenerentola»,[44] pronunciat «txeneréntola», en italià) jo no ne sé res, però me’n enformaré del pòpul y li enviaré tot ensieme am a las altras rondallas que li he promitit.

  14. Antoni CIUFFO, 5.II.1903
  He recivit am a l’agrahiment de sempre lo sou magnífich treball de folklore a demunt de Novel·lística Popular y lo Reglament del «Centre Excursionista». Me’ls ha enviats de l’Alguer lo bon amich en Joan Pais.
  Havem tengut notícia per medi de La Veu de Catalunya del cambi de meitat de la Junta Directiva del «Centre [Excursionista de Catalunya]», tocant a vostè l’encàrrech de Vispresident de dita corporació, encàrrech que bé se mereix pels treballs que ha portat a cap.[45]
  Nosaltros estem acabant de redactar «Una excursió per la Sardenya catalana» que, apenas pogarem, entregarem al «Centre [Excursionista de Catalunya]» insieme a vistas fotogràficas de l’Alguer y altros pahisos de l’entorn.
  A propòsit de folklore, nos faria un gran favor si se volguessi prendre l’enfado de enviar-nos lo número del Butlletí hont lo «Centre [Excursionista de Catalunya]» publica aquellas primeras «Notas folklóricas» de l’Alguer. Creyem que siguin en lo n[úmero] corresponent al mes de febrer de 1902.[46]
  A mossèn Alcover havem espedit unas 500 cèdulas del llenguatge alguerès.
  Per demés nos sem posats en relació am a Joseph Carner, hu dels redactors de la nova revista Catalunya» que ha comensat a sortir lo 16 de janer passat. Nos ha respost agrahint-nos de tot cor los nostros traballs. En lo nº 2 d’aquesta revista veurà la llum una nostra poesia titulada «Cant de Pàtria». L’any passat m’havia escrit dient-me de haver donat vostè lo meu indirís al Sr. Noguera, ma fins avuy no he recivit lletra de dit senyor; per això, si encàpita[47] l’ocasió de parlar-li, li donarà lo meu nou indirís, qu’és a Ozieri.


  15. Joan PAIS, 9.VI.1904
  M’ha adolorat moltíssim lo aprendre que la sua nena fossi malalta. Ma are esper que serà ja sana, perquè dias fa he rebut dos recorts de la sua Primera Comunió. Y, a propòsit de això, li tench de diure que, no obstant jo sia de principis diferents, però he tengut molt agrahit lo gentil pensament; y, ansis, li tench de confessar sincerament que jo un poch de religió la admit en una dona (y també en un home), si, però, és vera religió y no fanatismo o superstició, com la de aquellas personas las quals, per penitència mal interpretada, van linguint[48] la terra de la porta a l’altar de un’iglésia! Vol vostè més estupiditat, més cretineria, més degradació de aquesta? Això no és religió, sinó bestialitats bellas y bonas que fan l’home símil als animals.
  En la sua última vostè me parla de una Doctrina Christiana que ja de temps m’havia demanat y que jo no li he encare enviat. Me desplau al cor, ma no ne tench per a res, com no ne teniva. Però, aquestos dias, esper que me’n donaran una y li enviaré lego. En quant als goigs (que nosaltros are diem «gosos», per influència del sardo), lis hi enviaré manoscrits, perquè estampats no ni existeixen més. A l’Alguer no se estampa res en català y sol las poesias se trascriun a mà.
  Esper am a plahier l’obra que me diu, perquè tench molt gusto en lligir las suas obras.
  Moltas gràcias pels periòdichs que vostè ha tengut la bondat d’enviar-me. Y, si ne volguessi vostè de Itàlia, dígui-me’l, que ni li enviaré lego meteix.
  Moltíssim me agradaria lligir un bon treball de fonètica de la nostra llengua catalana, y li seria molt agrahit si se complaguessi vostè de enviar-me que ha induït a escriure a un distinguit fonètich (nosaltros diem «distinguit» y no «distingit»).
  La gramàtica algueresa que vostè espera de lligir am a tanta gusto no l’he tocada més, perquè m’és estat absolutament empossible, tenint de fer moltas altras cosas més vitals. No tengui dúbio (‘dubte’), però, vostè, que apenas serà acabada (y esper que no passarà assay (‘molt’) temps), vostè la poguerà (‘podrà’) tendre. No és cert per mandronia (tenen vostès aquesta paraula, que vol diure ‘peresa’?), ma per mancància (‘falta’) absoluta de temps, que no he continuat la compilació de la gramàtica que me està tant al cor. He pensat de fer una cosa no molt estesa, ansis (‘antes’), per are vull fer un treball breve, ma sugós; això és, una gramatiqueta tot régulas y poquíssims exemples, tot brevement, ma clarament exprimit. Y això lo fas perquè, volguent-la jo publicar primer en Sardenya y no tenint jo moltas monedas, tench de fer en manera de espendre[49] més poch que me serà possible. Y també un motivo que me espinyi a publicar-la en Sardenya és aquest: que desitj que la primera edició sia en italià. Y dich això perquè vull qu’els italians que vénen a l’Alguer puguin tendre una gramàtica am a la qual lis hi sia fàcil comprendre y parlar la nostra llengua. Què ne diu, vostè, senyor D. Rossendo?
  Vostè me diu, tra (‘entre’) las altras cosas, que tengueria (‘tindria’) molt plaier en arahonar am a calqui alguerès. Cosa vol? Barcos algueresos a Barcelona ni hi vénen[50] difícilment: calqui u ni hi va a Marseille y, rarament, en las Balears (Ciutadela, Palmas, ecc.). Ma no dúbiti que si sé que ni hi vengueran a Barcelona, jo l’advertiré lego meteix.
  Antoni Ciuffo, del qual vostè me demana notícias, are viu a Sàssar am a la famíglia y fa’l tipògraf. Un pecat de inteligència que faria moltís[sim] si fossi cultivada! Ara ha fet un estudi sobre l’influència del dialecto sardo damunt del llenguatje alguerès y, demés, ha comensat un poema sobre la conqüista de la casa de Aragó en Sardenya.
  Y finalment comens a li dar la llista dels que éran al «Centre [Excursionista de Catalunya]» y viun encare: Antoni Adami, Miquel Pretto Bruno (que, però, no és a l’Alguer, y no sé si és a Torí o a Roma), Miquel Ugo y Joan Vitelli, que viu a Roma. Esteve Bolasco y Joseph Franch són morts.

  16. Joan PAIS, 16.XI.1906
  Finalment li envich calqui cosa de folklore alguerès. Excusi, però, si és massa poca cosa. Això és per ara. De tant en tant ni li faré trende (‘tenir’) un poch, sempre que las mias imensas ocupacions me’l pirmitiran.
  Com vostè veu, l’estil de aquesta lletra és assay diverso de aquell de las altras que fins a avuy li he enviat; y això perquè desig que vostè també tengui un’idea exacta de l’alguerès moderno. Jo escrich, donchs, com nosaltros parlem. Fas notar, però, que la grafia és catalana. En quant, després, a las régulas de pronúncia, vostè las poguerà lligir en lo pròxim número de la Catalonia, al qual jornal he enviat un artícul riguardant las principals régulas de pronúncia algueresa.[51] Nel cas que no venguessi publicat en lo predit jornal, jo lis hi faré conèixer a vostè en una pròsima lletra. Per ara, donques, li donch un poch de material folklòrich, pregant-lo de me diure si lo que li envich en aquest propòsit li és estat ja enviat de Palomba, de manera que jo me pugui regolar y no envigui cosas supèrfluas. M’espiech (‘m’explico’)? Desitjaria també que vostè me diguessi si las rondallas, los proverbis y las oracions que li envich existin encara en català o si existían un temps.
  No tanch aquesta lletra sense li diure que he ricivit (‘rebut’) la lletra que vostè ha tengut la bontat de m’enviar y de la qual lo rengracieig assay. En quant a la demana (‘pregunta’) que vostè me fa al riguart de[52] l’alguerès parlat de Ciuffo y de Palomba, li diuré que, de’ls dos, sense dúbiu (‘dubte’) Palomba parla un llenguatge que s’acosta de més al del pòpul y que Ciuffo usa assay formas sardas y, més que tot, catalanas, perquè més aprofondit en aqueixa llengua. He dit que Palomba parla un llenguatge que s’acosta al del pòpul y no he dit que parla pròpriu lo llenguatge del pòpul, perquè ell, essent mestre d’escola y tenint, per consegüència, de parlar quasi sempre en italià, olvida las paraulas del pòpul que són encare en ús y se serveix de paraulas italianas algueresitzadas.
  Perdoni si l’he enfadat am a las txàtxaras[53] mias. Cosa vol? Cada u té la predileció per una cosa y, sense se abitjar,[54] hi cau en qualunque manera hagi començat el discurs. És ver?
  Tornem, donchs, al folklore alguerès. Forsis hi trobarà poch de bo, perquè lo millor s’és perdut o, per diure més bé, los que astujàvan am a cura y amor las tradicions dels nostros bisayos (‘besavis’?) són tots morts. Jo, però, no deixaré de ne buscar més que serà possible en tots los rucons (‘recons’) de la mia çuitat (‘ciutat’) per fer plahier a vostè, perquè’l mereix, y també per la mia estimada Catalunya.
  Olvidava de li diure que també las cansons populars que ara se càntan són o italianas o sardas o de calqui dialecto italià. Las algueresas se recòrdan apenas. Jo (se pronuncia «io» y no «gio») faré, però, el possible de ne buscar calqui una. Apenas tengueré un mamento de temps musicaré jo meteix poesias de amichs meus y lis hi enviaré.


  17. Joan PAIS, 10.XII.1906
  He ricivit la sua lletra, que li tench assay agrahida per las enformacions y’ls consells que en ella me dóna relativament a la gramàtica; consells que posaré en pràtica, perquè també són conforme al meu modo de veure.
  Nosaltros (és un fer curiós!) tenim lo vocàbul «catarà» am al qual designem una espècie de «escarabajo». La tenen en Catalunya, aquesta paraula, y com l’escriun?
  Com veu, li envich un altro poch de proverbis y un’altra rondalla. Si tench temps, li uniré també la música de certas cansons populars; si no, això lo faré quant primer.
  Crech oportú de fer-li observar encare, a propòsit de la grafia de adoptar-se en una gramàtica algueresa, que aquest’última és feta perquè lo poble coneixi son llenguatge y perquè per medi d’ell pugui conèixer la llengua mare. Y també perquè los estrangers, això és los de las altras comarcas que vénen a viure a l’Alguer, puguin apendre lo nostro dialecte més fàcilment.


  18. Joan PAIS, 16.V.1907
  He rebut una targeta en la qual vostè me dieva que me hauria escrit a propòsit de l’article del qual li havia parlat en una mia carta. No havent més sabut res de Barcelona, he pensat de publicar-lo en Sardenya, y jo li ja enviat [sic] un número del periòdich hont és estat publicat. Esper que l’hagi rebut. Per medi del meteix senyor professor Veruda, complàgui-se de me respondre en propòsit.
  No he sabut més res de Ciuffo. Qui cosa fa?
  Se publica encare aquell periòdich Lo llibre català? Si ha rebut lo diari que li he enviat, hont és estat publicat lo sobredit article, complàgui-se de traduir-lo en català y de fer-lo ensertar[55] en un periòdich qualsesia de Barcelona.


  19. Joan PAIS, 15.VIII.1907
  Vostè diurà que jo só come «fruyta rara», que me fas veure cada tant,[56] y no té tort. Si, però, vostè poguessi veure qualas y de qual espècie són las causas que me impedeixen d’escriure als bons amichs, se persuadiria que un poch de rahó jo la tench.
  En una targeta que m’és pervinguda a Sàsser vostè me convidava a escriure una carta a l’«Assamblea Regionalista Valenciana» en nom de la «Palmavera». Mes, com que aquesta no existeix més gràcias a l’activitat d’en Ramon Clavellet y a la generositat d’en Joan Palomba, per això jo no he dirigit res.[57]
  He sabut que Palomba ha portat de Barcelona una bella colecció de obras catalanas, que ell ha cregut bé de se tendre en casa pròpria, impedint així a tots els bon[s] algueresos que desítjan viure de la vida espiritual de Catalunya de tindre un sol llibre català. Exceptuats los que jo he rebuts de vostè y de calqui altro bon català, y que jo he fet circular y en part he regalat també, ningun altre llibre català ha tingut la fortuna d’ésser llegit dels amadors de la literatura catalana. ¿Perquè, donchs, no se impon al Palomba de cidir-los almenys a la Biblioteca Comunal si ell no se troba en condicions de tindre biblioteca a part? És una llàstima que tants bons llibres estiguin amagats, quant hi ha tan menester d’ells!
  Pochs dias fa és vingut a l’Alguer lo professor en Rubió y Lluch, crech amb el fill.[58] Jo hauria tingut molt gust del veure y de parlar-li, però el senyor Palomba s’ha fet dever de no li diure ni manco que jo existia...! Jo l’he sabut quant el professor se n’era ja partit.


  20. Joan PAIS, 15.XI.1907
  Responch un poch massa tardivament a l’última sua preuada del 23 setembre. Y cregui que ne só molt desplagut, encare que no sigui estat per culpa mia. En fet,[59] luego que he rebut la sua carta me só fet el dever d’escriure desseguida al alcalde de Iglésias (no conexent jo a ningú en aquella ciutat), demanant-li si hi hagués res respecte al Comte Arnau d’Urg o Durg; mes aquell senyor síndich no m’ha dignat ni de resposta! Timint que la carta se fos perduda, vaig replicar, ma envà. Allavors he establert de aguardar fins que jo seria vingut a Sàssar, en l’esperància de trobar aquí calquiú que tinguessi conexèncias a Villa Iglésias.
  Ni menos a Sàssar trobí a ningú, però’n trobí a Port Torres un empleat que és de Iglésias y que m’ha promès de ocupar-se’n per fer-me’n saber calqui cosa. En quant al ball sart, no li he enviat encare perquè a l’Alguer ni a Sàssar aquest ball no se conex per a res. Se balla y se sona solament en los vilatges de la Sardenya, y en cada qual és diferent. Ara que só vingut a Sàssar, però, esper del tindre de un mestre de música de la banda militar, y axí, lo més aviat, li enviaré tot plegat.
  Lomés aviat possible li anviaré lo ball sart y las notícias que poden existir respecte al Compte Arnau. Sabi que jo no he may rebut cap obreta Petit aplech d’exemples morals, per la Srta. Sara Llorens y Carreras,[60] y que per consegüència no l’he feta veure al professor Borrello. Tindria’l gust de llegir-la.


  21. Ignazio CIUFFO, 29.XI.1909
  Sr. Rossendo Serra:
  Tenga vostè con la presente la bondad de informar el domicilio y establicimiento adonde está el mi hijo Antoni Ciuffo, conegut també pel pseudònimo de Ramon Clavellet, autor de algunas cançons catalanes, para que es menester escribir a él, que todavía non es posible saver noticias directament. En otro tiempo yo sabía que mismo hijo era amigo suyo íntimo; esperando por esto ser honrado des cartas suas de informacions, se lo ruego por favor.
  Mil gràcias. Me repito atento servidor, Ciuffo Ignazio.


  22. Joan PAIS, 6.V.1912
  Són ja passats molts anys sensa que me sían pervingudas may més notícias de vostè. Lo desitg de rebre una sua lletra m’ha decidit a li escriure.
  Com va la salut? Bé, esper, y li augureig[61] de tot cor. Y’ls estudis de folklore? ¿Ha fet altras publicacions sobre aquesta matèria? Li seria molt agrahit si se complaguessi de fer-me conèixer los últims sous treballs, perquè jo, encara que no sia un verdader folklorista, ne llig amb molt plahier tot lo que se’n publica, com he fet per la sua bella Novel·lística.
  Desitjaria també conèixer las innovacions que l’últim Congrés ha introduhit a la gramàtica catalana, sobra tot per lo que se refereix a l’ortografia. Aquí en Itàlia ara tenim publicada, per la Casa Hoepli, una bella gramàtica de la llengua catalana. Encara que sia un poch simple, és, però, ben tractada y dilectable per un bon nombre de temas escrits am a llengua viva y molt humorisme.

  Complàgui-se de dar-me notícias de l’amich Antoni Ciuffo (Ramon Clavellet), del qual no he sabut més res, ni sé hont se trobi.

  N.B. Lo meu sobrescrit és: Giovanni Pais – Farmacista a Castiadas (Cagliari – Sardegna), Itàlia.


  23. Joan PAIS, 25.II.1913
  Ja fa molt temps que vaig rebre una sua targeta, en la qual me prometia que m’hauria escrit. Envà, però, he aguardat la sua carta y, nel temor que se sia perduda, li escriv per saber-ne calqui cosa y per tendre notícias de vostè.
  Jo me trob sempre a Castiadas, hont exerciteix la mia professió de farmacista, y per això no me só pogut ocupar més de catalanisme, també perquè só lluny de l’Alguer. No he olvidat may, però, los bons amichs de Barcelona, que me són estats sempre llarchs de favors y de adjut en los meus estudis comparatius de l’alguerès amb la llengua mare.
  En l’última mia crech de haver-lo pregat de dar-me informacions sobre’ls resultats dels treballs del recent Congrés per la llengua catalana, y are renov la pregària.
  Vostè ha publicat més res de folklore? La mia gramàtica reposa encare, perquè las condicions econòmicas no m’han permitit de dar-la a l’estampa. Veuré si me serà possible enguany.
  No he rebut més res de Antoni Ciuffo, y me faria plahier de ne tendre notícias.


  24. Joan PAIS, 7.IV.1913
  Moltes gràcies per tot lo que vostè ha tingut la bondat d’enviar-me. He lligit amb molt gust el sou discurs sobre’l Camp d’acció i importància de la geografia econòmica, argoment que vostè, a part l’adulació, ha tractat amb profunda coneixència de la matèria i amb esquisita forma literària.
  Me fa gran plaier que finalment sia finida aquella horrible anarquia ortogràfica, que tant nociment portava a la nostra bella llengua. Les normes ortogràfiques fins ara fixadas per l’Institut d’Estudis Catalans me satisfanen en bona part.
  Com veu, li envic unes poques endivinalles, que potser seran les mateixes que vostè té ja. Però ni li enviaré altres, qu’esper de buscar a l’Alguer.


  25. Joan PAIS, 12.VIII.1926
  Les peripècies de la mia vida m’han impedit d’escriure-li abans de avuy, com hauria desitjat, no solament per continuar les simpàtiques relacions de aquella afectuosa amiçtat de la qual vostè m’ha volgut honrar, mes també per los meus predilectes estudis glotològics, en los quals vostè m’ha estat sempre de gran ajuda, aclarint-me molts dubtes.
  Tots els meus treballs sobre lo català de l’Alguer, los tenc encare inèdits per motius econòmics. Tenia també intenció d’escriure un article entorn a la nova ortografia catalana, però, no sabent quin diari de Barcelona me’l poguessi publicar, no hi he pensat més. Si vostè se voldrà complaure de indicar-me alguns periòdics literaris o polític-literaris, ni li seré molt agrahit.
  Aquestos últims anys l’Alguer ha estat terme de molts filòlecs catalans, venguts per estudiar la nostra parla. Jo, que visc lluny de la mia ciutat per rahons professionals, no he tingut el plahier de conèixer-los personalment y dàr-lis-hi la mia modesta ajuda. No sé, però, si ha estat publicat res sobre la fonètica algueresa moderna, després de aquelles modestíssimes notícies que jo he dat fa molts anys en Catalonia.[62]


  1. pahís: ‘poble’.
  2. la regracieg: ‘el regracio’.
  3. ha subit: ‘ha patit’.
  4. pugaria: ‘podria’.
  5. esisti: ‘existeix’.
  6. forsis: ‘potser’.
  7. ensieme: ‘ensems’, ‘juntament’.
  8. assai: ‘molt’.
  9. rasixi: ‘reïx’, ‘resulta’.
  10. dúbius: ‘dubtes’.
  11. anvich: ‘envio’.
  12. umpli: ‘omple’.
  13. timida: ‘temuda’.
  14. escurri: ‘escorre’.
  15. Es refereix a la lletra, que no ha arribat fins a nosaltres, amb què J. Pais, abans del 21 de febrer de 1902, agraïa a la Junta Directiva del CEC el fet d’haver-lo nomenat, amb Clavellet, soci delegat a l’Alguer.
  16. dehiem: ‘devem’.
  17. ruconet: ‘raconet’.
  18. Probablement es tracta de: Joseph Pau BALLOT Y TORRES, Gramatica y apologia de la llengua cathalana (Barcelona: Joan Francisco Piferrer, [1815]).
  19. pertinen: ‘pertanyen’.
  20. destat: ‘desvetllat’, ‘suscitat’.
  21. assenat: ‘assenyat’.
  22. güida: ‘guia’.
  23. Es tracta de: Novel·lística popular Discurs presidencial llegit en la sessió inaugural del any 1902 (Barcelona 1902) [= Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núms. 88 i 89].
  24. Es refereix a Jaume NONELL Y MAS, Gramática de la Llenga Catalana cit.
  25. feva timir: ‘feia témer’.
  26. alhora: ‘llavors’.
  27. Referència a l’amic Luigi Borrello.
  28. dongueré: ‘donaré’.
  29. ansis: ‘ans, ‘al contrari’.
  30. ne’l rengracieig: ‘el regracio d’això’.
  31. rivolgirme: ‘adreçar-me’.
  32. no timi de m’enfadar: ‘no temi destobar-me’.
  33. bigota: ‘beata’, ‘missaire’.
  34. si també no: ‘i fins i tot’.
  35. bigotismo: ‘excés de devoció’.
  36. ni hi fossi: ‘n’hi hagués’.
  37. abruteix: ‘envileix’.
  38. Aquesta carta incloïa un recull d’adagis, endevinalles i supersticions.
  39. escomparint: ‘desapareixent’.
  40. En efecte, tres anys després d’aquest comentari, el 24 de novembre de 1906, la revista Catalonia va publicar l’article de Joan PAIS, «De fonètica algueresa».
  41. disperem: ‘desesperem’.
  42. estrixas: ‘ratlles’, ‘cintes’.
  43. bustas: ‘sobres’.
  44. Cenerentola: ‘Ventafocs’.
  45. De fet, R. Serra ja havia estat vice-president del CEC per tot l’any 1902.
  46. L’article de Ramon Clavellet va aparèixer al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, XII, núm. 87 (abril de 1902), 50-59.
  47. encàpita: ‘sorgeix’.
  48. linguint: ‘llepant’.
  49. espendre: ‘gastar’.
  50. ni hi vénen: ‘ne vénen’.
  51. Aquest article va aparèixer, efectivament, al núm. 18 de Catalonia, pàg. 6.
  52. al riguart de: ‘respecte a’.
  53. txàtxaras: ‘xerrameca’.
  54. abitjar: ‘adonar-se’.
  55. ensertar: ‘inserir’.
  56. cada tant: ‘de tant en tant’.
  57. Cal suposar que aquesta frase fou escrita amb un cert to irònic: l’«activitat» de R. Clavellet es podria referir a l’excés de protagonisme que J. Pais endevinava en el seu amic, un cop establert a Barcelona; i la «generositat» de J. Palomba a les tensions naixudes com a conseqüència de la publicació de la sua gramàtica abans de la de J. Pais.
  58. Antoni Rubió i Lluch i el seu fill Jordi, efectivament, van ser a l’Alguer durant els primers dies del mes d’agost de 1907.
  59. En fet: ‘En efecte’.
  60. Es refereix al Petit aplech d’exemples morals, recullits y cotejats per Sara Llorens y Carreras, ab una noticia preliminar d’en Rossend Serra y Pagès (Barcelona 1906).
  61. li augureig: ‘li desitjo’.
  62. «De fonètica algueresa», Catalonia (núm. 18), pàg. 6.