Vés al contingut

Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX)/Ramon Clavellet i Joan Pais

De Viquitexts

VI.2. Ramon Clavellet i Joan Pais
Ramon Clavellet[1] firmava a l'Alguer, el 21 de novembre de 1901, la seva primera carta adreçada a Rossend Serra, secretari del Centre Excursionista de Catalunya:[2]

Li envic pel Butlletí un meu estudi que té per objecte la «Literatura popular de l'Alguer». No és, però, aqueix un treball completo. Més tard li enviaré rondalles, cançons, llegendes, supersticions, usos i costums d'aqueix país ['poble'], que ara estic recollint. Pot ésser que serveixin a los germans de Catalunya per un estudi folklòric filològic, com diu Toda.[3]

De fet, malgrat aqueixa al·lusió, l'abril del 1901 Ramon Clavellet encara no coneixia el religiós mallorquí:[4] no serà fins al mes de desembre que Rossend Serra posarà en relació directa els dos personatges. Com a conseqüència d'aquesta mediació, mossèn Alcover va escriure al folklorista català tot regraciant-lo

de tot cor [per] lo qu'ha fet amb lo catalanista de Cerdenya, Ciuffo. Aquests dies –continuava Mn. Alcover– cont escriureli, anomenantlo corresponsal d'Alguer».[5]

I efectivament Ramon Clavellet, com a corresponsal del Diccionari Català-Valencià-Balear, el febrer del 1903 ja havia enviat a mossèn Alcover «unas 500 cèdulas del llenguatge alguerès». Finalment, durant aquest mateix període mossèn Alcover va obtenir l'article de Clavellet intitulat «Folk-lore alguerès», que el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana va publicar vint anys més tard.[6]
Probablement com a conseqüència de les seves col·laboracions, el mes de gener del 1902 Ramon Clavellet, amb Joan Pais, va ser nomenat soci delegat del Centre Excursionista de Catalunya a l'Alguer,[7] rere proposta de R. Serra, que llavors ja ocupava el càrrec de vicepresident de l'entitat.
La relació entre Rossend Serra i Clavellet es consolidava. Tal com consta al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, el 31 de gener d'aquell any als locals de l'associació

varen ésser escoltades ab atenció unes curioses notes folklòriques d'Alguer, que donà a conèixer el Sr. Serra, les quals foren enviades pel nostre delegat D. Ramon Clavellet.[8]

Es tracta de l'article que Rossend Serra havia rebut el novembre de l'any anterior i que, alhora, havia de ser publicat al Butlletí amb el títol de «Notes folklòriques. Literatura popular de l'Alguer».[9]
A la carta que acompanyava el seu primer estudi de temàtica folklòrica, Ramon Clavellet ja havia advertit que «no és, però, aqueix un treball completo». I, efectivament, pocs mesos més tard les «Notes folklòriques» foren completades amb l'estudi intitulat «Lo folklore alguerès», presentat al Centre Excursionista el mes de maig de 1902.
Quan el 31 de gener de l'any 1902 Rossend Serra llegia als locals del Centre Excursionista les «curioses notes folklòriques d'Alguer [...] enviades pel nostre delegat D. Ramon Clavellet», començava a difondre a Catalunya una sèrie de cançons de gran interès literari, algunes de les quals han sobreviscut fins als nostres dies.


  1. Els principals treballs d'aquest jove folklorista poden ser consultats al llibre d'Antoni NUGHES, Ramon Clavellet, «Pàgines de literatura algueresa», vol. I (L'Alguer: Edicions del Sol, 1991), on són transcrites totes les seves poesies conegudes i diverses col·laboracions amb les revistes catalanes del període.
  2. Pel que fa al problema de la datació de les primeres cartes de Ramon Clavellet a Rossend Serra, veg. l'oportú estudi de M.P. PEREA, Cartes de Ramon Clavellet cit., 129.
  3. Feia pocs anys, Eduard Toda havia llençat una crida adreçada «als mateixos algueresos que, vivint en la ciutat, podrien tenir diària ocasió de veure tots los papers magatzemats en les biblioteques públiques i particulars existents en ella»; veg. La poesía catalana á Sardenya cit., 8-9.
  4. L'episodi més estudiat de la relació d'A.M. Alcover amb el món cultural alguerès correspon a la seva estada a l'Alguer els dies 23-25 de juliol de 1913, ocasió en la qual va ésser acollit de J. Palomba. Mn. Alcover l'havia conegut a Barcelona l'any 1906, durant el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, on va coincidir també amb R. Clavellet; veg. «Dietari de l'exida de Mossèn Alcover», Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana», VII (1913), 347-353; i Antoni NUGHES, «Mn. Antoni M. Alcover a l'Alguer», L'Alguer, VI, núm. 20 (juliol-agost 1993), 9-16.
  5. La lletra de mossèn Alcover és datada el 30 de desembre de 1901 i pot ésser consultada a l'Arxiu Històric de Barcelona, «Documentació personal. Fons R. Serra Pagès, Epistolari. II – Folkloristes», carpeta 3, plec 17.
  6. CIUFFO, Antoni: «Folk-lore alguerès replegat per N'Antoni Ciuffo» [ed. Antoni Maria ALCOVER], Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, XIII, núm. 5 (maig-agost de 1924), 257-272.
  7. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, XII, 87 (abril de 1902), 105.
  8. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, XII, 85 (febrer de 1902), 64.
  9. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, XII, 87 (abril de 1902), 50-59.