Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX)/La Biblioteca catalana

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

 V.2. La Biblioteca catalana

 V.2.a. Formació de la Biblioteca Catalana (gener-febrer de 1888)

 Només arribar a Catalunya, Eduard Toda ja es posa a la feina: en un mes (del 6 de gener al 9 de febrer de 1888) reunirà el fons bibliogràfic inicialment conegut com a Col·lecció o Biblioteca Catalana i actualment, entre altres seccions de la Biblioteca Municipal de l'Alguer, com a «Fons Català». No ha d'estranyar-nos, en aquest sentit, que la primera persona a la qual s'adreça el diplomàtic reusenc sigui precisament en Víctor Balaguer, amic seu des dels anys transcorreguts a Madrid per motius d'estudi (1870-1876) i, d'una manera o altra, mecenes d'algunes de les seves principals peripècies erudites.
 Per a fer el seguiment de la formació de la Biblioteca Catalana ens són molt d'ajut les dedicatòries dels llibres que han arribat fins a nosaltres: correspon al dia 6 de gener de 1888 el donatiu d'un ric lot de llibres de Víctor Balaguer, que duen tots l'exlibris de la seva Biblioteca-Museu de Vilanova i la Geltrú i la següent dedicatòria: «Al Consell Municipal del Alguer, l'autor y la Junta de la Biblioteca-Museo Balaguer ofereixen aquesta obra dedicada á sa Biblioteca Comunal».
 D'entre els llibres que podem datar amb seguretat, sabem que Toda va adreçar-se tot seguit al director de La Ilustració Catalana, Francesc Matheu, el qual lliurà al seu amic un lot de llibres entre els quals n'hi ha un que duu la data de 15 de gener de 1888 al peu de la dedicatòria autògrafa: «Al Magnifich Ajuntament de la ciutat de l'Alguer, com recort de l'antiga germanó y destí á la Biblioteca Comunal».
 Segueixen en ordre cronològic donatius a càrrec de Josep Valls i Vicens (que lliura tres llibres firmats per Josep Bosch-Gelabert el 18 de gener), Josep Brunet i Bellet (mateixa data), Gaietà Vidal i Valenciano (23 i 28 de gener) i, sense consignar la data exacta però dins del mateix mes de gener, de Narcís Oller, Josep Pin i Soler, i Joaquim Riera i Bertran (que lliura un lot de dinou títols). L'últim llibre recollit a la Catalunya estricta que podem datar amb exactitud (fora del que firmà el mateix Toda el dia 28 de gener) és un recull de Poesias d'Àngel Guimerà, la dedicatòria del qual duu data d'1 de febrer de 1888.

 

Abans d'això, però, Eduard Toda havia endegat una campanya de difusió del fenomen alguerès que el dugué a pronunciar conferències o bé fer de pont per al naixement de relacions catalanoalguereses des del cor de les següents institucions: Associació Catalanista d'Excursions Científiques, L'Arch de Sant Martí i la Lliga de Catalunya. Probablement de manera més informal, s'adreçà alhora a tota la colla d'amics que havia conegut a partir de l'any 1883 tot freqüentant la redacció de la revista La Renaixensa: els noms d'aquests capdavanters de la Renaixença coincideixen amb els dels autors dels llibres consignats a la Biblioteca de l'Alguer.


 Pel que fa a l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, cal dir que al seu butlletí mensual, L'Excursionista, hi trobem l'anunci d'una conferència prevista per al 13 de gener de 1888, a càrrec d'Eduard Toda, sobre l'«Estat present del llenguatge catalá á la illa de Sardenya».[1] Arran d'aquesta col·laboració, Toda lliurà a l'arxiu de la institució «una copia de la lletra y música del cant nomenat del Judici que's cantava en Alguer á primers de aquest sigle, per D. Joseph Frank».[2] A més d'això, proposà i aconseguí que el 25 de gener de 1888 fossin nomenats delegats de l'Associació els algueresos Esteve Bolasco, Josep Frank, Joan Vitelli, Miquel Pretti Bruno i Miquel Ugo (i Enric Sanjust, delegat a Càller).[3] L'estratègia relacional de Toda no pot ser més clara: d'una banda vol premiar amb càrrecs honorífics els polítics algueresos (Miquel Pretti i Miquel Ugo) i els intel·lectuals locals que l'havien ajudat en les seves recerques (Josep Frank, professor al gimnàs alguerès; Joan Vitelli, que posà a disposició de Toda el seu nebot Joan De Giorgio Vitelli;[4] Esteve Bolasco, bibliotecari municipal; Enric Sanjust, que li havia fornit materials per a la seva Bibliografía española de Cerdeña, premiada el 1887 per la Biblioteca Nacional de Madrid);[5] i d'altra banda vol consolidar el seu paper de capdavanter de la divulgació del fet alguerès a Catalunya, a més de confirmar la seva funció d'intermediari: si l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques es beneficia d'una conferència de notable interès i d'una singular «copia de la lletra y música del cant nomenat del Judici», a canvi lliurarà al diplomàtic un lot d'onze títols per a la Biblioteca Catalana de l'Alguer.
 El mateix procés es repeteix amb L'Arch de Sant Martí, que va publicar al seu vol. IV (1888) un article d'Eduard Toda dedicat a «Les crides catalanes a Sardenya». Paral·lelament, els redactors de la revista van voler fer arribar «al honorable Sindich y Magnifich Municipi del Alguer» un pergamí firmat el 21 de gener de 1888 que acompanyava «tot lo publicat per tan modesta com patriòtica publicació».[6] En efecte, al llistat de la Biblioteca Catalana hi trobem, donats pel director de L'Arch de Sant Martí, Joan Serra i Sulé, el recull de tots els números de la revista fins aleshores disponibles (1884-1886), amb els respectius suplements literaris; un altre dels firmataris del pergamí, Francesc Flos i Calcat, lliurà el seu llibre dedicat a Las escolas catalanas.
 Per acabar i en estreta relació amb aquest intercanvi, també la Lliga de Catalunya va adreçar «Als honorables Síndich y Consellers de la fidel é ilustríssima ciutat del Alguer» un pergamí firmat, el 31 de gener de 1888, pel president i el secretari de la institució, respectivament Pau Sans i Joan Greixa (aquest darrer, redactor alhora de L'Arch de Sant Martí i firmatari del primer diploma).[7] Al cos del text podem llegir-hi que «la Lliga de Catalunya aprofita la tornada á la isla sardanyesa de nostre bon amich é ilustrat patrici D. Eduard Toda per a enviar afectuosa salutació»; se'ns informa alhora que «en las conferencias donadas per lo Sr. Toda, en aquesta Associació y en alguna altra de Barcelona, aprenguerem que en eixa terra de Sardenya te encare fondas arrels la vida catalana». En aquest cas, però, no hem aconseguit d'identificar els llibres donats per l'entitat o pels seus socis.


 V.2.b. La Biblioteca Catalana arriba a l'Alguer
 El mes de febrer de 1888, doncs, Eduard Toda ja ha reunit un fons bibliogràfic de valor considerable. Acabades les festes, enllestida la seva labor divulgadora i periodística i publicat el seu llibre dedicat a L'Alguer, el diplomàtic ara ha de tornar a Sardenya. Ens recorda el seu itinerari incial Eufemià Fort i Cogul: «El 8 de febrer sortia amb tren de Barcelona, acompanyat de l'estudiantina catalana del Rosselló que havia estat a la Catalunya peninsular. Es deturà a la ciutat perpinyanesa, convidat a romandre a casa del seu amic Juli Pepratx. Hi estigué un parell de dies».[8] Toda havia conegut Pépratx el juny de 1883, en ocasió de la seva primera estada al Rosselló; ara, cinc anys més tard, l'escriptor rossellonès no només convida el seu amic a casa seva, sinó que col·labora també en el projecte de la Biblioteca Catalana. En efecte, entre els llibres del fons hi trobem 13 títols donats per «Justin Pépratx de Perpinyá (Catalá de Fransa)», entre els quals precisament l'intitulat L'Estudiantina catalana de Perpignan. Els Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans duen la següent dedicatòria autògrafa: «Als catalans d'Italia, un catalá de Fransa, desitjantloshí ab l'ajude de Deu, amisió [sic], salut y constancia. Perpinyà, 9 febrer 1888».
 Toda s'estarà a Roma fins al mes d'abril de 1888. Concretament, el dia 5 s'embarca a la Península i desembarca dos dies més tard a Sàsser, on el trobarem fins al 19 d'abril establert a l'Hotel Itàlia. Abans d'això, però, ja s'ha posat en contacte epistolar amb l'administració municipal algueresa per tal d'informar-la sobre el donatiu bibliogràfic. Per fer el seguiment d'aquest donatiu, a partir d'ara haurem d'avançar seguint un fil tènue de documents d'arxiu que s'enceten el dia 25 de març de 1888:[9] aquell dia, hom demana al secretari de l'Ajuntament que, per tal de respondre als missatges «cortesi ed affettuosi di due importanti associazioni catalane» (és a dir, els pergamins tramesos per la Lliga i a la redacció de L'Arch de Sant Martí), convé trobar un «distinto calligrafo di codesta cottà» per tal que «colla maggior eleganza calligrafica» s'encarregui de copiar les respostes damunt de sengles pergamins;[10] i això perquè Eduard Toda ha informat que els estudiants algueresos residents a Sàsser respondran també damunt de pergamí als estudiants catalans de Barcelona.
 Això ens indica que Toda, un cop arribat a Sàsser, ha reprès els seus antics contactes amb una colla de joves algueresos que, essencialment, giren entorn de la figura de Joan De Giorgio Vitelli (1870-1916), nebot del Joan Vitelli nomenat pocs mesos abans delegat a l'Alguer de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques.
 Res no sabem sobre els altres estudiants algueresos establerts a Sàsser. Afortunadament, però, ens ha pervingut un pulcre esborrany del text que aquells joves havien de transcriure al pergamí adreçat als estudiants barcelonins: hi trobem quatre noms ratllats, l'únic intel·ligible dels quals correspon a Joan De Giorgio Vitelli. L'esborrany duu data de 12 d'abril de 1888 i ens sembla d'identificar la veu d'Eduard Toda rere el seu contingut (cosa que explicaria els trets ortogràfics adequats, la morfologia no algueresa i el lapsus que va del 25 de març, data en que ja ha estat anunciada la idea del pergamí, i el 12 d'abril, quan Toda ja es troba a Sàsser). El text diu així:[11]

Als estudiants del Centre Escolar Catalanista de Barcelona.
Companys y colegas:
Ningú podria dirvos ab quin afecte y entusiasme los algueresos vam rebre la coleció de llibres catalans destinada per los nobles fills de Catalunya, com duratiu senyal de fraternitat, pera la petita Biblioteca del Comú.
Per axò nosaltres, estudiants de l'Alguer en Sásser, en nom de la germandat que'ms [sic] lliga per las mateixas costums, la mateixa llengua, iguals ideas y tradicions, dirigim un salut sincer a vosaltres, que sots lo cel hermos del vostre pahís conreant las ciencias y dedicantvos als estudis, tornau vius los gloriosos recorts de la nostra naciò, y seu los nobles mantenedors de sa renaixensa. Eixa renaixensa sia per nosaltres, fills de una sola mare, sempre l'objectiu de la vida que Deu vos guardi.

A 12 abril de 1888


 Notem que aquest text és escrit abans que la Biblioteca Catalana hagi arribat a l'Alguer. De fet, Eduard Toda ja havia escrit al Municipi el dia 8 d'abril (poc abans de desembarcar, doncs), i el 9 Miquel Ugo, a nom del síndic alguerès, li tramet un telegrama en el qual llegim:

Communicata Sindaco sua lettera 8 corrente onorami incarico anticipargli gratitudine, riservandosi provvedere sollecito ritiro trasporto. Domani mia lettera. Ugo. (AMunA, 869/2/5)


 Continuen els telegrames. Des de l'Alguer ja es preparen per recollir les dues caixes carregades de llibres, que arribaran a la ciutat abans que el mateix Toda:

Mascia Antonino
Segretaro messaggeria, Sassari
Procuri ritirare Console Spagnolo albergo Italia due casse libri collocandole ben condizionate imperiale. Enrico. (AmunA, 869/2/8)


 El 14 d'abril ja han arribat a l'Alguer els llibres i els dos pergamins catalans, tal com deduïm d'un esborrany, difícil d'interpretar, en el qual el firmatari parla de reprendre les «relazioni di questi due popoli fratelli».[12]
 A partir del 20 d'abril de 1888 els documents seran més abundants, perquè el Municipi voldrà regraciar oficialment Eduard Toda, respondre als autors i editors catalans que havien participat al donatiu i organitzar la nova Biblioteca Catalana. Tot i que aquesta documentació ja és parcialment coneguda, no ens estarem de transcriure-la nosaltres també per tal d'oferir íntegre al lector el fons documental al qual hem tingut accés. En primer lloc, cal tenir en compte la reunió de la Junta Municipal, de la qual el secretari va estendre la següent acta:

Il Presidente riferisce che il Signor Eduardo Toda, Console di Spagna a Cagliari, reduce da Barcellona, con lettera della quale da comunicazione ha trasmesso una ricca raccolta di libri catalani portanti affettuose dediche dei rispettivi autori, editori e donatori a questo Municipio per essere destinati alla Biblioteca Comunale ed inoltre da due messaggi in pergamena dalla Lega Catalogna e dai Redatori del periodico L'Arco di S. Martino di Barcellona, colle quali accompagnando anche essi il proprio dono di libri esprimono il desiderio di riattivare le relazioni ed i vincoli di antica frattellanza con questa città.
La Giunta, oltremodo grata e sensibile a queste dimostrazioni di affetto da parte dei fratelli della Catalogna quale questa città deve la sua origine e la passata grandezza, riservandosi di dar comunicazione dei ricevuti messaggi al Consiglio Comunale, delibera unanime:
1° Di ringraziare individualmente i donatori ed in modo speciale il Signor Eduardo Toda che fu l'iniziatore di questi cordiali rapporti.
2° Di creare nella Biblioteca Comunale una sezione speciale per la raccolta catalana.
3° Di instituire nella stessa Biblioteca un Albo d'Onore nel quale a fianco dei donatori che concorsero alla dotazione della medessima sieno registrati i nomi degli illustri autori ed altri donatori catalani che ora l'arrichiscono colle opere del catalano ingegno.[13]


 Ens interessa destacar que el 22 d'abril hom va escriure un resum d'aquesta acta, adreçada a Eduard Toda per tal d'informar-lo de les novetats administratives. L'interès d'aquest document, inicialment redactat en italià,[14] rau en el fet que compta amb una versió catalana, indubtablement deguda a un individu alguerès tal com demostren certes formes ortogràfiques, morfològiques i lèxiques, corregides damunt de l'original potser pel mateix Toda en un segon moment.[15]

 El 23 d'abril de 1888 la deliberació de la Junta va arribar al Consell Municipal, el secretari de la qual va redactar la següent acta:

Il Presidente riferisce che dal Signor Edoardo Toda, Console di Spagna in Cagliari, per incarico ricevuto da numerosi autori catalani gli venne fatta consegna di una preziosa collezione di libri destinati a questa Biblioteca Comunale e di due messaggi in permamena della Lega di Catalogna e dalla redazione del periodico L'Arco di S. Martino di Barcellona, coi quali accompagnando anch'essi il proprio dono di libri esprimono il desiderio di riattivare le relazioni ed i vincoli di frattellanza con questa città. Riferisce quindi che la Giunta, grata e sensibile a queste dimostrazioni di affetto da parte dei frattelli della Catalogna, ha deliberato:
1° Di ringraziare individualmente i donatori ed in modo speciale il Signor Eduardo Toda che fu l'iniziatore di questi cordiali rapporti.
2° Di creare nella Biblioteca Comunale una sezione speciale per la raccolta catalana.
3° Di instituire nella stessa Biblioteca un Albo d'Onore nel quale a fianco dei donatori che concorsero alla dotazione della medessima sieno registrati i nomi degli illustri donatori catalani che ora l'arrichiscono colle opere del catalano ingegno.
Propone in ultimo che a nome del Consiglio Comunale di Alghero venga trasmeso un messaggio ai membri della Liga Catalana ed ai redatori dell'Arco di S. Martino.
De Giorgio mentre deplora che per parte nostra si trascuri la storia del nostro paese, è lieto di constatare come vi sieno altri che della medesima si occupino con grande cura. Fra questi primeggia certamente il Signor Eduardo Toda, che non ha guari ha mandato alle stampe un volume intitolato Alguer, col quale ha fatto conoscere al mondo la storia particolare di questo paese. Con quest'opera egli ha illustrato la nostra città più di quanto avrebbe potuto fare un vero cittadino algherese. Crede quindi opportuno che il Signor Eduardo Topda sia riconosciuto come figlio di questa città, come nostro concittadino e fratello e propone che al medesimo venga conferito per acclamazione il titolo di cittadino algherese. Fa quindi plauso alle deliberazioni della Giunta di cui venne data comunicazione ed appoggia la proposta del Presidente per la trasmissione d'un messaggio alla Lega di Catalogna ed ai redattori del periodi L'Arco di S. Martino.
Pretti si associa alla proposta De Giorgio osservando che la Giunta non se ne è fatta iniziatrice in quanto in materia lauto delicata ha creduto di attenersi ad una misura limitata per dar campo al Consiglio di poterla elevare. Si compiace pertanto che in Consiglio sia sorta una tale proposta alla quale egli e gli amici si associano di tutto cuore.
Il presidente dice di essere stato prevenuto dal Consigliere Pretti e dichiara di associarsi alla proposta anche lui interpretando i sentimenti della intera Giunta.
Posta quindi a votazione pubblica la proposta del Presidente di inviare un messaggio ai signori componente la Lega di Catalogna ed ai redattori dell'Arco di S. Martino e quella del Consigliere De Giorgio di conferire il titolo di cittadino algherese al Signor Eduardo Toda, sono approvate per acclamazione di tutti i consiglieri presenti.
De Giorgio propone quindi che la deliberazione testè presa venga communicata al Signor Toda da una commissione di consiglieri comunali da nominarsi dal Presidente.
Messa a votazione pubblica questa proposta è approvata ad unanimità.
Il Presidente riprovasi di far conoscere al Consiglio nella prossima adunanza tanto il testo del messaggio che il nome dei consiglieri scelti a comporre la commissione suindicata.[16]

 Notem, doncs, que De Giorgio i Miquel Pretti, tots dos directament avantatjats per l'estratègia relacional d'Eduard Toda que hem tingut en compte més amunt, proposen que el diplomàtic català rebi el títol honorífic de ciutadà alguerès. Ara, però, no ens interessa desviar-nos del nostre objectiu, motiu pel qual convé que tornem a la Biblioteca Catalana. Les tres decisions d'interès bibliogràfic que es desprenen de les actes de la Junta i del Consell es resumeixen, doncs, en la creació d'una secció especial dins de la Biblioteca Municipal; i la predisposició d'un Llibre d'Honor destinat a recollir els noms i les dedicatòries dels autors i donants dels lots de llibres: tot i que no ens ha estat possible de localitzat aquest Llibre d'Honor i, de fet, no sabem si arribà a realitzar-se, a l'Arxiu Municipal s'hi ha conservat un document, fragmentari però molt pulcre, en el qual hom havia començat a copiar les dedicatòries, tot classificant-les vora els noms dels donants. Gràcies a aquest document tenim accés a dues dedicatòries que altrament ens foren desconegudes, des del moment que els respectius llibres són ara com ara introbables.[17]


 V.2.c. Documents catalans relatius a la Biblioteca Catalana
 El tercer punt d'interès per a la catalanística contingut a les actes de la Junta i del Consell Comunals és la decisió de respondre tant als responsables dels pergamins com als autors i donants dels lots de llibres. En aquest sentit, és abundant i plena d'interès la documentació conservada a l'Arxiu Municipal: en efecte, com que les respostes havien de ser escrites en català, un llarg seguit d'esborranys van permetre d'establir, en primer lloc, la versió italiana de la lletra (d'acord amb la reunió del Consell Municipal del 24 d'abril de 1888);[18] en segon lloc, un esborrany provisional, que sens dubte va ser sotmès a la supervisió d'Eduard Toda; i al capdavall la versió pulcra que, en un segon moment, havia de ser copiada damunt de pergamí[19] o repetida en una trentena de cartes adreçades als autors.[20]
 Tindrem en compte, en primer lloc, la carta adreçada a la Lliga de Catalunya. Vet aquí el text definitiu:[21]

A'ls Molt Onorables Senyors de la Lliga de Catalunya. Barcelona.

Lo vostre dó generós, lo vostre afectuós missatge, lo desitg que manifesteu de estrenyer nostras antigas relacions, son prova de la elevació de vostra mént, de la noblesa de vostres afectes y de la constancia en afirmar lo gran origen de vostra historia y en dirigir totas vostras forsas de la voluntat y del talent pera conservar la dolsa llengua que es primer element de nacionalitat, y las relacions ab los pobles que vos foren germans.
Si bé, al desferse la vella y volguda patria, forem afortunats de apartenir á un poble gran per sas gestas de valor y per lealtat de Reys magnanims, no olvidém aver eixit de un comú origen, seguim ab afecte la marxa de vostres esforsos y'ls progresos vostres, y nos es grat pogueros enviar eix germanivol salut animats també del desitj vivissim de revifar las costants relacions de sincera amistat que tan estretement vos lligaren en los passats sigles.
L'Alguer, 24 de Abril 1888.

Lo Consell general,
La Juncta Municipal

 Tot i que no són del tot absent formes morfològiques i lèxiques privatives de l'alguerès, endevinem rere la llengua d'aquest text una tenaç pruïja d'aproximar-se a les formes pròpies del català central, motiu pel qual se'ns fa evident que Eduard Toda degué influir directament en la formulació de la carta. Aquesta hipòtesi queda demostrada amb la lectura de l'esborrany de la versió catalana del text adreçat a la redacció de L'Arch de Sant Martí, on podem identificar correccions autògrafes d'Eduard Toda, que foren recollides en la versió definitiva:[22]

A'ls Molt onorables Senyors de la Redació de l'Arc de Sant Martí. Barcelona.

Hem rebut Vostras illustradas pubblicacions y Vostre afectuos missatye. Aplaudim la cultura de Vostre ingeni y la insigne fermesa de Vostre caracter en portar alt lo estandart del avens y de la Nacionalitat Catalana, haventnos commogut eixa eloquent demostració de vostre afecte.
Recordant las grans origens que tenguem comunes vos seguim ab lo pensament y ab lo cor i fem vots perqué Vostros exforsos sean coronats de'ls mes felice resultat per la grandesa y civiltat de tot lo poble Catalá.
L'Alguer 24 de Abril 1888.

Lo Consell general,
La Juncta Municipal

 I ara vet aquí el text de la carta que havia de ser tramesa a tots els autors i donants de la Biblioteca Catalana:[23]

Lo preuhat dó de llibres de autors catalans, fet á aqueixa Biblioteca comunal, lo gentil pensament que lo ha inspirat á vosté y á tants altres habitants de Catalunya, y las afectuosas dedicatorias autofragas adressadas al Ajuntament y á la població del Alguer, han despertat en tots un sentiment entussiasta de gratitut y de afecte.
La Junta Municipal, per acort prés lo dia vingt de Abril corren, avuy solemnement confirmat per lo Consell General, ha donat ordre de constituir una secció reservada en la biblioteca Comunal per la colecció catalana, y obrir un album de honor en lo qual á costat dels donadors que contribuhiren á formarla, figurin los noms dels autors catalans que ara l'enriqueixen ab las obras de llur ingeni.
En altre llibre serán copiadas las dedicatorias que acompanyaren lo dó.
De eixa manera los estudiosos trobarán de una part medis pera recrearse y educarse ab las obras dels ingenis de la Mare patria, y de conservar y millorar la dolza parla comuna; y per altra part obriran lo cor pera revifar en ell l'afecte de eixa estimada germanor que ni la distancia, ni'ls fet politichs, ni'l curs del temps, han pogut apagar entre nosaltres y que las novas relacions, desitjadas y goijosament acullidas, afermirán are per sempre.


 V.2.d. Activació de la secció reservada a la Biblioteca Municipal

 Les coses a l'Alguer, però, acostumen a ser lentes i Eduard Toda s'embarca cap a Barcelona, el dia 2 de maig de 1888, abans que el Municipi hagi començat a dur a terme els seus bons propòsits. De fet, alguns dels acords presos pel Consell no van ser definitivament ratificats fins a la sessió corresponent al mateix dia 2 de maig. Per tant, tot deixant en dipòsit a l'Arxiu Municipal la Biblioteca Catalana, Eduard Toda no havia vist els llibres ordenats a la secció reservada a la Biblioteca, ni havien estat trameses les cartes aprovades per la Junta, ni havia rebut el títol honorífic de ciutadà alguerès.
 Ens adonem de l'estat de les coses gràcies a una carta que li adreçarà el síndic Rafael Casu amb data de 19 de maig de 1888.[24] Convé tenir en compte que es tracta del primer text redactat en català que no pot haver rebut la influència directa del dictat o de la revisió d'Eduard Toda:

Al Molt Ilustre Senyor Eduart Toda.
Barcelona. Redacció Renaixensa. Xuclá 13, baixos.

Per me facil recapit a'ls respectius adressus remet a Vostè las lletras de aqueix Municipi a'ls donadors de llibres catalans per la Biblioteca Comunal. Prego a Voste de ajunyir al que contenen la seva testimoniancia personal per confirmar los sentiments de gratitut, de admiració y de germanivol afecte que aquí son generals per los germans de Catalunya.
Hem faltat eix envio esperant de dia en dia los pergamins per la Lliga de Catalunya y per l'Arch de S. Martí che remeterem junct á la seva carta de ciutadà de l'Alguer.
Ab la meglior estima y consideració,

Lo Sindich

 Els contactes amb Eduard Toda, per tant, prosseguiran per correu, però a partir d'aquest moment no ens n'ha arribat cap altra testimoniança. Coneixem alguns detalls, però, relatius a les negociacions establertes entre el Municipi i la Sots-Prefectura de l'Alguer, la qual havia estat informada des del primer moment sobre el donatiu bibliogràfic, motiu pel qual no havia deixat de demostrar interès envers la iniciativa, tot posant de relleu, però, que havia de ser «causa di vantaggio specialmente nei rapporti commerciali».[25] El sots-prefecte escriurà repetidament al Municipi alguerès sol·litant informacions que li havien d'arribar de manera oficial, en paper timbrat, fornint dades relatives a la consistència del fons bibliogràfic, als noms dels autors, al valor econòmic aproximatiu del donatiu, a més de còpies dels pergamins, de les cartes trameses, etc.[26] Ens ha pervingut, en efecte, el llistat en versió italiana de tots els títols de la Biblioteca Catalana,[27] però l'administració local degué negligir l'observació d'algun tràmit burocràtic, perquè de fet la creació de la secció reservada a la Biblioteca Municipal, per motius que ara com ara se'ns escapen, quedà bloquejada. Un any més tard, el sots-prefecte encara reclamava la documentació sol·licitada el juliol de l'any 1888:[28]

Illmo. Signor Sindaco. Alghero.

Sin dall'agosto 1888, io rassegnai all'Illmo. Signor Prefetto della Provincia gli atti relativi all'accettazione del dono di libri fatto da diversi autori ed editori catalani alla Biblioteca di questa città, allo scopo di ottenere il provvedimento sovrano a sensi della legge 5 giugno 1880.
Per poter dar corpo agli atti in parola occorre però, come le dissi già con mie note in data 20/7 88, n° 2626 e 15/9 88, che la Sr. Illma. mi faccia avere una domanda in carta da bollo da £. 1 ed un elenco di detti libri nel quale risulti il loro valore approssimativo per ciascun libro.
La prego quindi di voler sollecitare l'invio di detti documenti per poterli trasmettere alla Prefettura che li attende.

Il Sotto Prefetto.

 Per tal de desbloquejar la situació, hom decideix de comptar els llibres continguts al fons i quantificar-ne aproximaament el valor

Essendo i volumi donati in n° di 308, l'importanza del dono sarebbe di £. 616,00. Il Sindaco.[29]

 El setembre de 1889 el síndic de l'Alguer encara s'adreça al Ministre d'Afers Interiors demanant permís per acceptar el donatiu bibliogràfic.[30]

A S.E. il Ministro dell'Interno. Roma.

Il Municipio d'Alghero (Provincia di Sassari) a termini delle disposizioni contenute nella legge 5 giugno 1850, n° 1057, prega l'E.V. perché si compiacia promuovere il Sovrano provvedimento per autorizzare il Municipio stesso ad accettare la donazione di una collezione di libri fatta da diversi autori catalani alla Biblioteca Comunale di Alghero, collezione che venne presentata a questo Municipio dal Sig. Edoardo Toda.
Alghero, 19 settembre 1889.

Per la Giunta Municipale, il Sindaco.

 Al capdavall la situació es desbloqueja i hom autoritza la creació de la secció reservada a la Biblioteca Municipal de l'Alguer. Som al mes d'abril de 1890, just dos anys després de l'entusiasta acollida de la Biblioteca Catalana per part de la Junta i el Consell Municipals.

 V.2.e. El 'Fons Català' de la Biblioteca Municipal de l'Alguer

 Fins ara no havia estat quantificat ni oportunament descrit l'actual «Fons Català» de la Biblioteca Municipal de l'Alguer. Els llibres procedents del segon donatiu d'Eduard Toda (1890) foren integrats al nucli originari del fons (1888), de manera que la història del llegat del diplomàtic català sempre s'ha presentat com un fenomen cultural confús i de mal definir. Amb l'anàlisi del fons documental custodiat a l'Arxiu Municipal esperem d'haver fet una mica de llum sobre l'evolució d'aquest llegat. Tot seguit procedirem a presentar els llistats relatius al primer lot de llibres, que haurem d'aillar de donatius procedents d'altres individus (sovint iniciatives personals d'alguns dels escriptors contactats per Toda, que continuaren per compte propi les seves relacions amb la Biblioteca Municipal) i, sobretot, del donatiu del segon lot de llibres, de l'any 1890, sobre el qual gairebé no ens ha arribat cap mena d'informació.
 Un dels fils que defineixen la història d'aquest fons és el seu procés de desintegració que, malgrat tot, és molt menor del que fins ara es temia. La carpeta que antigament contenia la documentació fins ara descrita (AMunA, 869/2) recull una frase lapidària deguda a l'antic arxiver municipal, el poeta Carmen Dore, firmada el 29 de setembre de 1924: «Se conservi per l'amic Antoni Era, que troberà temps de escriure qualqui plana de historia algueresa, però non troberà més los llibres». L'afirmació és excessiva. Ho anirem veient al llarg de les següents pàgines.
 Quan el 2 d'abril de 1890 hom va decidir de traslladar el fons de l'Arxiu a la secció reservada de la Biblioteca Municipal, es va procedir a revisar la integritat del fons. Ha arribat fins a nosaltres la llista original del fons, damunt de la qual treballaren els funcionaris que, un cop fet el control, escriviren la següent observació:[31]

La esquella de Torratxa

Cronaca di Carbonell
Calendari Catalano
Colecció de cansons catalanas ab musica 1
" de proverbis
Tom primer del exemples
Estudios Eptiologicos [sic]

1

V. 2
1
1
1
1
1

I suindicati volumi non vennero consegnati alla Biblioteca perché non si rinvennero fra i libri catalani depositati in archivio.
Alghero, 2 aprile 1890


 Es comencen a notar, doncs, algunes mancances: aquests llibres, o bé no havien arribat mai a l'Alguer, o bé havien desaparegut durant els dos anys de permanència del fons a l'Arxiu. Ara bé, cal tenir en compte que aquest llistat no correspon a la veritat: a la descripció bibliogràfica del fons que presentem a l'Apèndix I.a. hi trobarem la Crònica de Carbonell (amb un títol diferent, però); i els Estudios egiptologicos d'Eduard Toda. Però és cert que entre l'any 1888 i el 1984, any en què es procedí a ordenar novament el fons i a fer-ne les fitxes bibliogràfiques encara ara vigents, havien desaparegut aproximadament 33 llibres (veg. el nostre Apèndix I.b.). Hem de dir, però, que és molt probable que alguns d'aquests llibres aparentment desapareguts es trobin a la Biblioteca Municipal, fora de lloc o classificats en altres fons; o bé que nosaltres no els hàgim sabut identificar a causa dels títols aproximatius del llistat de l'any 1888. Així, per exemple, el Modo de resar lo Rosari podria correspondre al Llibre del Rosari, conegut també com a Modo de dir lo Rosari. Hem preferit, però, no arriscar-nos massa en les nostres interpretacions i lliurar al lector un estudi avançat, però no definitiu, relatiu a aquest tema. De fet, ens limitem a oferir als estudiosos uns llistats que permetran no només de conèixer la consistència del «Fons Català», sinó també d'apreciar-ne el valor bibliogràfic.
 En estudis posteriors es podran esbrinar com influïren aquests llibres en la formació de les joves generacions d'escriptors algueresos; o fer el seguiment de les relacions que nasqueren entre intel·lectuals algueresos i catalans, que pogueren donar lloc a fons epistolars encara no descrits. Però, sobretot, haurem d'esbrinar l'estratègia d'Eduard Toda, el qual no feia debades aquest acte de generositat. Si la ciutat deu aquest fons al diplomàtic català, el diplomàtic deu a la ciutat un immens patrimoni documental que els algueresos li van oferir amb generositat, amb una bona dosi d'ingenuïtat i, sobretot, amb una confiança immerescuda.


  1. L'Excursionista. Bolletí mensual de la Associació Catalanista d'Excursions Científiques, XI, 110 (31 de desembre de 1887).
  2. Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya, «Llibre d'actes», 1888, pàgs. 56-58..
  3. La llista amb els noms dels socis delegats nomenats el gener de l'any 1888 pot ser consultada a L'Excursionista, XI, 111 (31 de gener de 1888).
  4. Segons E. Fort i Cogul, que remet al Discurs presidencial dels Jocs Florals de Barcelona d'Eduard Toda (Barcelona 1927), abans del seu primer viatge alguerès el diplomàtic havia establert contacte epistolar tant amb Josep Frank com amb Joan Vitelli Simon (Eduard Toda, tal com l'he conegut cit., 80).
  5. Escriu E. Fort i Cogul que un Sanjust (el nom del qual no especifica) va ser present als Jocs Florals celebrats a Barcelona el mes de maig de 1888, al llarg dels quals Eduard Toda llegí el discurs del president del Jurat, Marià Aguiló (Eduard Toda, tal com l'he conegut cit., 89); podria tractar-se d'Enric Sanjust, col·laborador i amic de Toda i, gràcies a ell, delegat de l'Associació Catalanista a Càller, sobtadament interessat per la cultura catalana.
  6. Vegeu una reproducció d'aquest diploma, amb la relativa transcripció, dins A. NUGHES, «Toda i l'Alguer a 100 anys de aquella visita» cit., 10-11.
  7. Per la reproducció i transcripció d'aquest diploma, veg. ibid., 12.
  8. E. FORT I COGUL, Eduard Toda, tal com l'he conegut cit., 84.
  9. Tota la documentació que tindrem en compte tot seguit es conserva a l'Arxiu Municipal de l'Alguer (a partir d'ara, AMunA).
  10. AMunA, doc. 869/2/4. La firma del document és il·legible.
  11. AMunA, doc. 869/2/6.
  12. Ibid., doc. 869/2/9.
  13. Ibid., doc. 869/2/11. N'existeix un esborrany parcial, doc. 869/2.10. Veg. també AMunA, «Protocollo delle deliberazioni della Giunta Municipale – Processi verbali delle adunanze» [1886-1889], n. 115, 20.04.1888. Veg. una altra transcripció d'aquest document dins NUGHES, «Toda i l'Alguer a 100 anys de aquella visita» cit., 13.
  14. Ibid., doc. 869/2/12.
  15. Ibid., doc. 869/2/13. Aquest document és inèdit, i ens reservem de publicar-lo en una altra ocasió.
  16. Ibid., docs. 869/2/14-15. Veg. també AMunA, «Protocollo delle deliberazioni del Consiglio Comunale – Processi verbali delle adunanze» [1887-1891], n. 27, 23.04.1888. «Biblioteca. Dono di collezione di libri per parte di autori ed editori catalani». Veg. una altra transcripció d'aquest document dins NUGHES, «Toda i l'Alguer a 100 anys de aquella visita» cit., 13-15.
  17. Ibid., doc. 869/2/17. Ens referim a dues dedicatòries firmades per F. Ubach i Vinyeta i G. Vidal i Valenciano.
  18. AMunA, 869/2/16 i 869/2/21. Veg. la transcripció d'aquest document dins A. NUGHES, «Toda i l'Alguer a 100 anys de aquella visita» cit., 14.
  19. Correspon al dia 1 de maig la resposta del responsable de passar a net la resposta adreçada a la Lliga i a L'Arch de Sant Martí, probablement un funcionari municipal de Sàsser. AMunA, 869/2/31.
  20. Entre tota la documentació conservada, trobem llistats dels autors i de les editorials catalanes amb les respectives adreces.
  21. Esborrany en italià: AMunA, 869/2/27; esborrany en català, 869/2/26; versió definitiva catalana, 869/2/23.
  22. Esborrany en italià: AMunA, 869/2/28; esborrany en català, 869/2/25; versió definitiva catalana, 869/2/22.
  23. Esborrany en italià: AMunA, 869/2/29; esborrany en català, 869/2/30. És coneguda i ha estat repetidament publicada la carta adreçada a Francesc Flos i Calcat, una còpia de la qual s'ha conservat de manera fortuïta a l'Arxiu Municipal. Vegeu-ne la transcripció i una reproducció fotogràfica dins A. NUGHES, «Toda i l'Alguer a 100 anys de aquella visita» cit., 14.
  24. Transcirvim la carta a partir d'un esborrany conservat a l'AMunA, 869/2/33.
  25. AMunA, 869/2/24, carta de 24 d'abril de 1888.
  26. AMunA, 869/2/32, carta de 9 de maig de 1888; 869/2/35, carta de 19 de juliol de 1888
  27. AMunA, 869/2/19.
  28. AMunA, 869/6/15, carta de 12 de setembre de 1889.
  29. Nota escrita a mà damunt del document que acabem de transcriure.
  30. AMunA, 869/6/18, carta de 19 de setembre de 1889.
  31. AMunA, 869/6/26, 2 d'abril de 1890.