Poesíes mallorquines/Anima dolorida

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

Poesíes mallorquines (1905) (page 97 crop).jpg




 Anima dolorida


 Derrera ma finestra cada dia
veig los núvols passar sobre'l cèl blau:
¡oh núvols qu'entelau l'anima mia!
¿per qu'es, donchs, que vosaltres no passau?

 Passen los dies remolcant les hores,
fent seregalls de rialles y llaments;
tú, ánima, no rius, tu no més plores,
tu passes ratjant penes a torrents.

 Los cors humans son costes y son cales
hont rebaten les ones de l'amor;
el pensament aucell de llargues ales,
y tu l'urna sagrada del dolor.


 Y el dolor es etèrn, com tu est etèrna;
com l'aroma y l'encens anau surant
pe'l vell temple del món: sou la llanterna
que mostra el port segur al navegant.


 1902.