Poesíes mallorquines/La lluna, la bruna (cansó)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

Poesíes mallorquines (1905) (page 95 crop).jpg




La lluna, la bruna...


 (Cansó)

 De nina petita,
jugava a la lluna,
tan bellugadissa
com un esquirol:
vaig creixe y vaig caure
com fruyta madura...
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La lluna, la bruna,
vestida de dol...



 Depressa venguéren
amors y alegríes;

y mentres cantava
com un rossinyol,
les ditxes passaven,
les penes veníen...
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
son pare l'atupa,
sa mare no'l vol...



 Llum es tota vida,
tot cor papayona
que hi vola y s'hi crema,
pensant qu'es el sol:
y ja no cant ara
cansons garridones...
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La lluna, la bruna,
vestida de dol...