Vés al contingut

Poesíes mallorquines/La lluna, la bruna (cansó)

De Viquitexts
Sou a «La lluna, la bruna: (cansó)»
Poesíes mallorquines
Emília Sureda i Bimet
(1905)






La lluna, la bruna...


(Cansó)

De nina petita,
jugava a la lluna,
tan bellugadissa
com un esquirol:
vaig creixe y vaig caure
com fruyta madura...
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La lluna, la bruna,
vestida de dol...



Depressa venguéren
amors y alegríes;

y mentres cantava
com un rossinyol,
les ditxes passaven,
les penes veníen...
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
son pare l'atupa,
sa mare no'l vol...



Llum es tota vida,
tot cor papayona
que hi vola y s'hi crema,
pensant qu'es el sol:
y ja no cant ara
cansons garridones...
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La lluna, la bruna,
vestida de dol...