Poesíes mallorquines/Morí jove (den Joan Alcover)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Poesíes mallorquines (1905) (page 171 crop).jpg




 Morí jove.


 Veig encara en els seus ulls
aquell dols encensament
del qui sent
com un eco de murmulls
que parlen interiorment.

 No sentía les ramors
de llaors
que sonaven al costat
de sa gentil jovenesa;
no mirava sa bellesa
en l'espill de vanitat;
mes, avansant per la vida,
duya en el mirall del cor
reflectida
la bellesa qui no mor.



 Cantava d'esma, obeint
a l'íntima ubriaquesa,
com el rossinyol, corpresa
per la febre de l'instint.
Homit el front de la llum
d'allá dalt,
duya al pobre y al malalt
el perfum
de son cor caritatiu,
ab el ritme d'una santa
gracïosa qui somriu,
de sa virtut ignoranta,
y tot el mon, fora d'ella,
sab qu'es bella,
confonent l'olor suau
de l'ángel y de la dona
sense sebre si l'atrau
perque es bella o perque es bona.

 ★ ★ ★

 Passa la gent somnolenta
devant la bella Natura;
passen sigles, y no esmenta
qualque tret de s'hermosura;
mes un'alta criatura
en son espill la presenta,
banyada d'inspiració,
y no naix fins aquell dia
l'hermosura qu'existía
del temps de la creació.



 ¡Oh campinyes odorants,
oh trets de la pagesía
que cobráreu en els cants
de la musa, vida nova;
montanyes y conradissos,
clars de lluna, degotissos
de la cova;
colrades espigoleres
que un jorn la véreu passar,
al ballar
entre el polsim de les eres;
camins, ombres y dresseres
que coneixeu sa pejtada!...
l'heu perduda
aquella veu estil·lada,
que deixant la llengua apresa
per amor de la viscuda,
glosá la
vida pagesa,
quant eixa parla, beguda
en la llet de l'infantesa,
com un crit,
despertá la poesía
que dormía
al fons de son esperit.

 ★ ★ ★

 Morí jove, dolorós
privilegi dels electes;
mes, espirituals afectes
fan un nimbe piadós


a l'ombra seua, qui flota
com aparició devota
en nostre esguart anyorós;
en l'esguart dels qui somíen
de desperts,
en l'esguart dels qui rebíen
els socors per ella oferts,
la visita de conhort
que deixava un'olor d'ambre
en la miseriosa cambra
dels infants de la dissort.


 Joan Alcover