Poesíes mallorquines/Nius rebutjats (a la meua nebodeta, Na Celerina Pons)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

Poesíes mallorquines (1905) (page 103 crop).jpg




 Nius rebutjats


 A la meua nebodeta,
 Na Celestina Pons.


 Quant les florides ginestes
porten aromes d'estiu,
per balcons y per finestres
el teulader fa son niu.

 Si trob, en arribâ a fora,
el niuet ja comensat
y l'esbuch, m'apar que hi plora
l'estol que encara no es nat.

 Mes no ha trencat el nou dia
ni es sortit encara'l sol,
quant ja sent la piularía
del teulader ramerol

que amb plomes y brins y llanes
altre pich compon son niu;
y altre pich son les persianes
tomba dels reys de l'estiu.

 Axí sovint la criatura
quant tría cor ahon niar,
compon son niu de ventura
que ben prest li han d'esbucar.

 Ses esperances posades
en l'amor, xalesta viu,
y no pensa si de bades
durá busques a-n el niu.
 * * *
 Fuig de cart y de matzina
y de fals enganador:
que no hi ha goig, Celerina,
més incèrt que'l goig d'amor.