Poesíes mallorquines/Gloses menudes/Nit de Reys

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

Poesíes mallorquines (1905) (page 127 crop).jpg




 Nit de Reys


A-n En Toniet y En Miquelet Roca y Salvá

 Els Reys, dideta,
 vénen anit,
 y tot quant duguen
 será per mí.
 L'estel amb coa s'es fet endins
y a la coveta deu resplendir.
 He vist en somnis els xerafins:
volatejaven en torn del llit;
me deyen coses petit, petit;
bategar d'ales creya sentir,
remor de resos, cántichs divins,
y olors de murta y romaní.

 ¿Sentiu ses trompes, sentiu els crits?...
¡Els Reys ja arriben, ja son aquí!
ja ses corones los veig lluir;
dins l'ombra negra ja sent trapitj,
cavalls qu'eguinen, y veus y crits.
 ¡Dideta meua, treysme des llit!
obriu finestres, que hi vuy sortir:
no fa serena ni fret anit,
y ells de tot curen, si me costip.
 ¡Dida, depressa!
 ¿no veys que fris?
 qu'els Reys ja vénen...
 ¡Ja son aquí!!

 6 Janer, 1903.