Poesíes mallorquines/Aspiració

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

Poesíes mallorquines (1905) (page 77 crop).jpg




 Aspiració


 Fermats a la terra, com pobres colomes
d'aleta exalada, no podem volar,
y sols mos arriben des-y-ara'ls aromes
qu'escampen a l'aire los vents de la mar.

 La nostra gabieta de ferro y daurada
¡què estreta, què trista, què dura mos es!
y amb ansia febrosa d'alsar la volada,
voldríem, a voltes, axecarla en pes.

 Mes, ay! que sos ferros mos trenquen les ales
y sembla que vida y coratge mos falt;
y lluny queden sempre la mar amb ses cales,
y el cel, les estrelles y el sol allá dalt.