Poesíes mallorquines/Visió nocturna (den J. M. Tous y Maroto)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Poesíes mallorquines (1905) (page 181 crop).jpg




Visió nocturna.


 Allá en la nit bruna,
quant guaita callada
la lluna, y entela
la fonda estelada,
envía a la tomba
hont dorms, dolça ullada.

La lluna no es morta!
es la bona fada
de vesta llustrosa
y trena argentada.
L'alta creu de pedra
besa, reposada,
tota amorosida,
tota constristada.
Ella se recorda
que bé l'has cantada!

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


 Llavores rodola
vers la vall florida,
y espills clars li mostra
la font gelabrida.
Y en tant que s'allunya
pe'ls ámbits sens mida
del cèl, rossegosa
sa vesta, guarnida
de lliris, caretja
los cims, hont dormida
la boira reposa...

 Y quant defallida
dins el cel s'esblama
vejent qu'a la vida
retorna l'aubada
de roses cenyida,
encara ta tomba
esguarda, agrahida,
al lluny... Se recorda
que bé l'has sentida!


 Joseph M. Tous y Maroto.