Poesíes mallorquines/Pluja (a na Celerina, germana meua)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

Poesíes mallorquines (1905) (page 99 crop).jpg




 Pluja


 A Na Celerina, germana meua.

¡Que m'agrada el mal temps, y que m'agraden
 els dies emboyrats!
enveja'm fa l'axumadora terra:
 y quant la pluja cau,
per beurela'm a dolls y a torrentades
voldría tenir gola de gegant.
 Voldría esser la mata que's remulla,
y l'auzina que abeura son relam:
voldría esser com l'esquinsada boyra
 que sura per les valls;
y sobre les ciutats, presons de l'ánima,
baxaría com auba refrescant,
roada matinera; y compatida

a tots els cors amichs fóra besant,
y sense veu ni mots los cantaría
com una mare canta a sos infants,
per condormir sos mals y ses quimeres
 que sé que son tan grans!
per condormir a l'ombra de mes ales
 tants de corets cansats
y esser l'encens del encenser que puja
fins al cèl ses pregaries y sos plants.

 Axò'm diuen avuy les oliveres
de retorsudes soques, y els penyals
y les boyres que passen, les ruxades
 y els arbres gotetjants.

Ja sabs per qu'es que gòs amb l'hivernada,
 per qu'es que avuy la cant:
per que'l remor del vent y de pluja
desperta en mí remors molt més vibrants,
que no poden contarse, com l'arena,
que no poden midarse, com la mar!...

 Valldemosa, 1902.