Poesíes mallorquines/Gloses menudes (per tarjetes postals)

De Viquitexts






 Gloses menudes

 (Per tarjetes postals)
 ~~~~

 TRES NINES
 jugant a prendre es fil de ses mans.

 Per enllestir postals les he llogades
a-n aquestes musetes esburbades
que no valen per una totes tres
ni han vista may ni enténen sa poesía.
 Riguent y embuyant fil passen es día:
si les deman es barco, 'm fan es bres;
y si vuy barco y bres, no me fan res!

 * * *

 UN PINAR

 Sent en l'olor dels pinars més fortalesa
com més el sol ardent los pot besar;
y pens que amor es sol qui crema y besa
y qu'el cor té perfums, com el pinar.


 BAHÍA DE PALMA
 (De dia)

 Canten himnes al sol les blaves ones,
y al vent qu'empeny y al embatol qu'arrissa
mil veletes que semblen papayones
o blanquíssims coloms d'escampadissa.

 (De nit)

 Damunt la mar callada y recullida
volen cansons y quexes y riayes,
y son els llums de la ciutat dormida
els llumenarets blaus de ses rondayes

 * * *

 INFANT AMB UN CONIET

 Una amoreta blanca que jo tenía
y amb sa calor blaneta m'encalentía
just com la pell sedosa d'aqueix conî,
també com ell un dia me va fugî.
 Però'l conî retorna al infant que'l cria;
y l'amoreta blanca que jo tenía,
per sovint que la cridi, no torna a mí!

 * * *

 NINA QUE MIRA LLUNY

 Minyoneta gentil que l'esperansa
ha revoltat d'aromes y de flors,
no vulguis mirar lluny: la vista's cansa,
y no s'umpl de claror, sinó de plors.


 CARRETERA DE SÓLLER

 Com es aspra y voltant la carretera,
axí es aspra y voltant la nostra vida:
mos hi cega su-aquí la polsaguera,
y allá mos umpl de fanch la terra humida;
però la dolsa pau que a dalt impera
jamay en terra plana l'hem sentida.

 * * *

 UNA MARE

 I
 (Colgant sa nineta)
 L'esperansa es llit de roses
 on s'adormen nins y nines:
 entre flors, coret, t'hi poses,
 y t'hi despèrts entre espines.
 II
 (Besant sa nina, com l'ha colgada)
 Cor petit, coret de nina,
 ¡que t'exampla una besada!
 Coret gran, cor de fadrina,
 ¡que t'estreny una mirada!
 III
 (Sa nina adormintse)
 Ja tombes el capet, com la poncella
quant neix la nit y quant el dia mor;
ja dels somnis rosats la fada bella
estén sobre de tu son mantell d'or,
y te canta baxet sa cantarella
y't besa com l'embat besa la flor.



 UN CUPIDÓ
 (A una atlota que volía esser monja)

 Pareix qu'está d'humô aquest cara fina,
¡y amb a quina malicia mira y riu!
¡Bé fas d'allunyart'en; que si t'afina,
te despara, te fer,.. y adiós monjiu!

 * * *

 A LA MAR

 Misteriosa, mudable, bella, immensa,
bramula o remoretja, canta o crida,
les ombres reflecteix, la llum intensa...
 ¡La mar es com la vida!

 * * *

 ¡AY, AY, L'AMOR!
 (A sa meua amiga C.O.)
 La jove somía, que du sòn enrera:
s'hi arramba una estona l'amor falaguera
 com un papayó;
 li canta y l'engronsa,
 y llavors li enfonsa
 son dardell traidô!

Jo tench una amiga gentil com aquesta,
 que ja li fan por,
 ¡una por feresta,
 ses aletes d'or!


 UN NINET FUMANT

 ¡Quina pipa ha trobat! y amb tal xeripa
está tan concirós aqueix fotim.
 ¡Qu'es de ver qu'aquest bé de fumâ amb pipa
no més el desitjam... com no'l tenim!

 * * *

 UN ALTRE CUPIDONÈU

 — Quant pens que mos governa y mos malmena
(mirant aquest fotim deya una nina)
¡a-n a que!... ni'n daría pe's'esquena,
si no fos que tench pò que, si m'afina,
abans de que li arrib, me posi bena.

 * * *

 BLANCH Y NEGRE

 Jo conech una pubila
 que p'el séu be o el séu mal,
 com més sembla estâ tranquila
 més fort cóva el temporal.
 ¡Y perque vejeu ses coses!
 la pretén un cavaller
 qu'es un roser ple de roses
 y sembla un espinaler.

 * * *

 LLOGARET DE LA COSTA

 Dalt el grandiós altar de penya dura
sonriu el llogaret com una flor;
la mar canta sa pena o sa ventura
quant hi neix un petit o un gran s'hi mor.


 AMETLERAR FLORIT

 Com l'ametler pert sa fuya
 per vestirse de blancor,
 el cor d'una amô's despuya
 per florir d'un'altra amor.

 * * *

 UNA MUSA
 (A-n En F. Estada.)

 Si cerques una glosa ben rimada,
 has errat ton camí,
perque aquesta museta qu'he llogada
no'm creu ni'm vol dictar lo qu'he de dî.
 Si la crit, me fa taat!... riun una estona,
y dins s'estret caxó's torna ajupî:
 me pens que s'afalcona
de ses postals, de tu, y llavò de mí.