Poesíes mallorquines/Les filadores

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

Poesíes mallorquines (1905) (page 93 crop).jpg




 Les filadores


Miraules bé, les filadores
 que res atura:
sanes, vermeyes com a mores
 que'l sol madura.

Mirau sos dits bellugadissos
 fila que fila;
mirau l'embat com pren sos rissos
 y'ls enrodilla.

També el seu cap fila quimeres;
 però el temps corre,
y com ses mans son tan lleugeres,
 prest les fa borra.


Es son filar justa semblansa
 d'aquesta vida
qu'ab tanta estopa d'esperansa
 vé revestida.

Y el temps es fus que no s'atura,
 y assedegada
l'ánima fila sa ventura
 massa afanyada.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
¡Filoua n'es la criatura,
 ben despuyada!


 Son Cladera — 1902.