Poesíes mallorquines/Tot passa y s'en va (cansó per na María Sabater)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

Poesíes mallorquines (1905) (page 89 crop).jpg




 Tot passa y s'en va


 Cansó per Na María Sabater

 Axí com escaten dins tanca florida
clavells y poncelles qu'el temps secará,
axí també's bada, dins l'hort de la vida,
 la flor que marcida
 será l'endemá...
 Tot passa y s'en va!...

 Es l'ánima nostra, mar gran sense cales,
y vents y tempestes s'hi solen alsar;
quant fuig la ventura, no li tireu bales,
 que l'or de ses ales
 en pols se desfá...
 Tot passa y s'en va!...


 Mirau la donzella que n'es de garrida:
ses galtes son roses, claror son mirar;
mes si amor li apunta, ¡que prest cau ferida!...
 ¡malaire la vida
 que tant mal fa!...
 Tot passa y s'en va!...

 ¿Per què'l coret nostro té tanta oradura?
¿per qu'es que l'idea sempre ha de volar?
y el mon ¿per què roda?¿per què no s'atura?
 No u sap la criatura,
 no u sap ni u sabrá...
 Tot passa y s'en va!...


 Febrer, 1902.