Vés al contingut

Poesíes mallorquines/Tot passa y s'en va (cansó per na María Sabater)

De Viquitexts






Tot passa y s'en va


Cansó per Na María Sabater

Axí com escaten dins tanca florida
clavells y poncelles qu'el temps secará,
axí també's bada, dins l'hort de la vida,
la flor que marcida
será l'endemá...
Tot passa y s'en va!...

Es l'ánima nostra, mar gran sense cales,
y vents y tempestes s'hi solen alsar;
quant fuig la ventura, no li tireu bales,
que l'or de ses ales
en pols se desfá...
Tot passa y s'en va!...


Mirau la donzella que n'es de garrida:
ses galtes son roses, claror son mirar;
mes si amor li apunta, ¡que prest cau ferida!...
¡malaire la vida
que tant mal fa!...
Tot passa y s'en va!...

¿Per què'l coret nostro té tanta oradura?
¿per qu'es que l'idea sempre ha de volar?
y el mon ¿per què roda?¿per què no s'atura?
No u sap la criatura,
no u sap ni u sabrá...
Tot passa y s'en va!...


Febrer, 1902.