Los trovadors moderns/A Catalunya

A CATALUNYA.

 Donam inspiració Musa estimada,
dona forsa y dulsuras á ma veu,
que la brisa que corre regalada
á confins mòlt remots portarà en brèu.

---

 No he nascut, Catalunya, en tas riberas,
mès en ellas ma infáncia jo he passat;
y foren catalanas verdaderas
las primèras paraulas que he parlat.

---

 Puig la mare amorosa que tenia,
mare rica en virtuts com no n' hi ha,
va véurer la primera llum del dia
en lo célebre y fértil Ampurdá.

---

 Per aixó, Catalunya, en tu jo espero.
y t' dedico en ta llengua pobres cants;
que ton poble y lo meu que tant venero,
ja may foren renyits, sempre germans.

---

 Es rica y mòlt brillant la teva história,
y está escrita en carácter immortal;
y corona s' cenyeix de altiva gloria
la ciutat que portá manto condal.

---

 Cuant en mitj deia nit mès silenciosa

tos fets llejeixo, escrits en lletras d' or
dilatar sento l' ánima joyosa
bullir sento la sanch dintre mon cor.

---

 Altiu lo pensament romp sas barreras;
vetj las barras vermellas ondejar,
y partir á tos fills, en sas galeras,
las remotas regions á conquistar.

---

 Y tornar ab gran nom y gran riquesa
alcansat ab prodigis de valor,
mentres lo mòn celebra sa noblesa
y la glòria ls' reserva sòn vert llor.

---

 Y la indústria floreix ab alegria;
lo cantar del poeta es desitjat;
y la fé y religió, que se extingia,
se abrassan ab la santa llibertat.

---

 Mès aixó es un deliri que enagena,
y tòt somni fineix al despertar;
y las horas ques' passan sense pena
troban sempre en sòn fi dol y pesar.

---

 Aparto de ta historia la mirada
comparant lo present ab lo passat,
y la fixô ditxòsa y estasiada
en lo rich paradís que Dèu t' ha dat.

---

 Vetj que ploran tos rius llágrimas puras
que una verda califa reculleix;

y voltejan las flors las parets duras
ab perfums que la brisa desvaneix.

---

 Lo sol ques mostra ardent cuant naix lo dia,
eclipsant de la nit los blanchs estels,
porta cercle brillant de pedrería,
y á las boiras las roba los seu vels.

---

 Y contemplo en las gotas de rosada,
que dormen ab descans sobre las flors,
las perlas de Basora celebrada,
y diamants de Golconda dels millors.

---

 Jo escolto per la selva silenciosa
lo cantar del aucell, son morador,
que diu sempre ab sa veu armoniosa
llibertat, llibertat junt ab amor.

---

 No tens, no tens rival, oh Catalunya!
éts la envidia constant del estranger,
y daría lo ceptre que éll empunya
per lograr sobre tu tenir poder.

---

 Jo prego al Dèu etern de cel y terra,
que llum ha dat al mon y escuma al mar,
que encar' que sia en mitg de crua guerra
ma vida en lo téu sol puguia acabar.

Isabel de Villamartin.

---