Vés al contingut

Los trovadors moderns/Al armonios rosinyol

De Viquitexts
Sou a «Al armonios rosinyol»
Los trovadors moderns
Víctor Balaguer i Cirera
(1859)
AL ARMONIOS ROSSINYOL.


Ensenyam' lo tèu cantar,
aucèll de las plòmas d'or; [1]
que, com tu, vull espressar
lo que sent aqueix mèu cor,
á qui tant me fa penar.

¿Que li dius á ta amorosa



ab tan armónica veu,
ara trista, ara gojosa?
¿Qué li dius, que lo cor sèu,
en sentirte, així se gosa?

Y cuant vas suspirs llansant
ab tan dòls y tendre accent,
¿que li dius ab eix trist cant ?
¿De que t' quèixas, que al moment
la enterneixes ab ton plant?

En la nit, cuant prop estáu
en lo frondós del torrent,
y cantas ab veu tan suau,
que hasta l' hom l' escolta atent;
¿que li dius, que tant li pláu ?

¿Que li dius ¡oh dòls cantor!
que se gosa així en ton cant?
¿Com li espressas lo dolor,
que així la enterneix est plant,
y s' complau en ton amòr?....

Ensényame, rossinyol,
aqueix tendre secrèt tèu;
que á qui del mèu mal no s' dol,
cantar vull ma pena grèu,
per veurer si m' don' consol.

La Bisbal, agost de 1848
  1. Aucellet d'or, li diu lo Gayter del Llobregat al rossinyol, alludint sens dubte al brillant color pardo, que adorna la major part de sas plomas.